Vés al contingut

Neurona mirall: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:


[[Fitxer:Makak neonatal imitation.png|thumb|400px|Un mico nadó imita una persona que treu la llengua.]]
[[Fitxer:Makak neonatal imitation.png|thumb|400px|Un mico nadó imita una persona que treu la llengua.]]
<ref>{{Ref-llibre|cognom = Rizzolatti|nom = Giacomo|títol = Las Neuronas espejo: los mecanismos de la empatía emocional|url = |edició = |llengua = castellà|data = 2006|editorial = Paidós|lloc = Barcelona|pàgines = 214|isbn = 8449319447}}</ref>Una '''neurona mirall''' és una certa classe de [[neurona]] que s'activa quan un [[animal]] o una persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant executar a un altre individu,<ref> http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/sociedad/nino-con-paralisis-logra-caminar-gracias-patito/9940943 </ref> especialment un congènere. Les neurones de l'individu imiten com "reflectint" l'acció d'un altre, de manera que l'observador fa l'[[acció física|acció]] de l'observat, i aquest és l'origen del seu nom de "[[mirall]]". Aquestes neurones van ser observades, en primer lloc, en [[primat]]s, i després es van trobar en [[huma]]ns i, fins i tot, en algunes [[aus]]. En l'ésser humà, aquestes neurones es localitzen a l'[[àrea de Broca]] i a l'[[escorça cerebral|escorça]] parietal.
<ref>{{Ref-llibre|cognom = Iacobini|nom = Marco|títol = Las Neuronas espejo: empatía, neuropolítica, autismo, imitación, o de como entendemos a los otros|url = |edició = |llengua = castellà|data = 2009|editorial = Katz|lloc = Madrid|pàgines = 270|isbn = 9788496859548}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Rizzolatti|nom = Giacomo|títol = Las Neuronas espejo: los mecanismos de la empatía emocional|url = |edició = |llengua = castellà|data = 2006|editorial = Paidós|lloc = Barcelona|pàgines = 214|isbn = 8449319447}}</ref>Una '''neurona mirall''' és una certa classe de [[neurona]] que s'activa quan un [[animal]] o una persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant executar a un altre individu,<ref> http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/sociedad/nino-con-paralisis-logra-caminar-gracias-patito/9940943 </ref> especialment un congènere. Les neurones de l'individu imiten com "reflectint" l'acció d'un altre, de manera que l'observador fa l'[[acció física|acció]] de l'observat, i aquest és l'origen del seu nom de "[[mirall]]". Aquestes neurones van ser observades, en primer lloc, en [[primat]]s, i després es van trobar en [[huma]]ns i, fins i tot, en algunes [[aus]]. En l'ésser humà, aquestes neurones es localitzen a l'[[àrea de Broca]] i a l'[[escorça cerebral|escorça]] parietal.


En les [[neurociències]], aquestes neurones tenen un important paper dins de les capacitats cognitives lligades a la vida social, com ara l'[[empatia]] -la capacitat de posar-se en el lloc d'un altre- i la [[imitació]]. D'aquí que alguns científics considerin que la neurona mirall és un dels descobriments més importants de les neurociències en l'última dècada.<ref> VS Ramachandran, en el seu assaig ''Mirror neurons and Imitation learning es the driving force behind "the great leap forward in human evolution'' fa referència al seu potencial importància en el llenguatge i la imitació </ref>
En les [[neurociències]], aquestes neurones tenen un important paper dins de les capacitats cognitives lligades a la vida social, com ara l'[[empatia]] -la capacitat de posar-se en el lloc d'un altre- i la [[imitació]]. D'aquí que alguns científics considerin que la neurona mirall és un dels descobriments més importants de les neurociències en l'última dècada.<ref> VS Ramachandran, en el seu assaig ''Mirror neurons and Imitation learning es the driving force behind "the great leap forward in human evolution'' fa referència al seu potencial importància en el llenguatge i la imitació </ref>

Revisió del 10:30, 19 feb 2016

Un mico nadó imita una persona que treu la llengua.

[1][2]Una neurona mirall és una certa classe de neurona que s'activa quan un animal o una persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant executar a un altre individu,[3] especialment un congènere. Les neurones de l'individu imiten com "reflectint" l'acció d'un altre, de manera que l'observador fa l'acció de l'observat, i aquest és l'origen del seu nom de "mirall". Aquestes neurones van ser observades, en primer lloc, en primats, i després es van trobar en humans i, fins i tot, en algunes aus. En l'ésser humà, aquestes neurones es localitzen a l'àrea de Broca i a l'escorça parietal.

En les neurociències, aquestes neurones tenen un important paper dins de les capacitats cognitives lligades a la vida social, com ara l'empatia -la capacitat de posar-se en el lloc d'un altre- i la imitació. D'aquí que alguns científics considerin que la neurona mirall és un dels descobriments més importants de les neurociències en l'última dècada.[4]

Les neurones mirall han estat trobades a la circumvolució frontal inferior i al lòbul parietal. Aquestes neurones estan actives quan els simis realitzen alguna tasca, i a més, quan observen aquesta mateixa específica tasca realitzada per un altre. Les investigacions desenvolupades emprant IRMf, simulació magnètica transcranial (TMS) i electroencefalografies (EEG) han trobat proves d'un sistema similar en el cervell humà, en què també coincideixen l'observació i l'acció.

La funció del sistema mirall és objecte de moltes elucubracions científiques. Aquestes neurones podrien ser importants per a comprendre les accions d'altres persones, i les noves habilitats s'aprenen per imitació. Alguns investigadors pensen que el sistema mirall podria imitar les accions observades, i així enriquir la teoria de les habilitats de la ment.[5] D'altres ho relacionen amb les habilitats de llenguatge.[6] També s'ha suggerit que les disfuncions del sistema mirall podrien ser la causa subjacent d'alguns desordres cognitius, com ara l'autisme.[7][8] S'estan realitzant investigacions sobre totes aquestes possibilitats.

El descobriment

A la dècada del 1980 i la del 1990, Giacomo Rizzolatti treballava amb Giuseppe di Pellegrino, Luciano Fadiga, Leonardo Fogassi i Vittorio Gallese a la Universitat de Parma, a Itàlia. Aquests científics havien posat elèctrodes a l'escorça frontal inferior d'un mico macaco per estudiar les neurones especialitzades en el control dels moviments de la mà, per exemple, agafar objectes o posar-los a sobre d'alguna cosa. Durant cada experiment, registraven l'activitat de només una neurona en el cervell del simi mentre li facilitaven prendre trossos d'aliment, de manera que els investigadors poguessin mesurar la resposta de la neurona a aquests moviments.[9] Així va ser que, com ja va passar amb molts altres descobriments, les neurones mirall van ser trobades per casualitat.

Aquest treball va ser publicat en aquesta oportunitat[10] i posteriorment s'ha confirmat,[11] trobant neurones mirall a les regions parietal inferior i frontal inferior del cervell. Recentment, les proves de l'IRMf, de TMS i d'EEG, així com del comportament, suggereixen amb fermesa la presència de sistemes similars en l'ésser humà, en el qual s'han identificat regions del cervell que s'activen durant l'acció i l'observació d'aquestes. No sorprèn que aquestes regions cerebrals coincideixin de prop amb les localitzacions trobades en el macaco.[12]

Les neurones mirall en els macacos

Article principal: Macaco

L'únic animal en què les neurones mirall s'han estudiat individualment és el macaco. En aquests micos, les neurones mirall es troben a la circumvolució frontal inferior (regió F5) i al lòbul parietal inferior.[12]

Es creu que les neurones mirall intervenen en la comprensió del comportament d'altres persones. Per exemple, una neurona mirall que s'activi quan el mico trenca un tros de paper s'activaria també quan el mico veu una persona trencant un paper, o sent que es trenca un paper, sense veure'n la imatge. Aquestes característiques fan que els investigadors creguin que les neurones mirall codifiquen conceptes abstractes d'accions com "trencar paper", ja realitzi l'acció el mico o una persona.[13]

No obstant això, es desconeix la funció de les neurones mirall en els macacos. Ja adults, aquests simis no semblen aprendre per imitació. Els experiments recents suggereixen que els macacos poden imitar els moviments de la cara d'un ésser humà, però només els nounats, i durant un marc temporal limitat.[14] No obstant això, no se sap si les neurones mirall són la base d'aquest comportament. És possible que, en simis adults, les neurones mirall permetessin a un mico entendre el que està fent un altre congènere, o reconèixer l'acció que realitza.[15]

El sistema de neurones mirall en l'ésser humà

Els investigadors de la UCLA van fer la primera mesura experimental de l'activitat de neurones mirall en el cervell humà, no sols en les regions motores del cervell -circumvolució frontal inferior i l'escorça parietal inferior- on es pensava que existien, sinó també en les regions involucrades en la visió i en la memòria.[16][17]

La importància de les neurones mirall

Des del descobriment de les neurones mirall, s'han fet importants declaracions sobre la seva importància -per exemple, per Ramachandran-. Particularment, s'ha discutit molt sobre l'evolució de les neurones mirall, i la seva relació amb l'evolució del llenguatge.

En els éssers humans, les neurones mirall es troben en l'escorça frontal inferior, a prop de l'àrea de Broca, una regió del llenguatge. Això inclina a suggerir que el llenguatge humà va evolucionar a partir d'un sistema de comprensió i realització de gestos implementat en les neurones mirall. Les neurones mirall tenen, certament, la capacitat de proporcionar una manera de comprendre l'acció, aprendre per imitació, i la simulació imitativa del llenguatge corporal dels altres.[18] No obstant això, com en moltes teories de l'evolució del llenguatge, n'hi ha poques proves directes.

Els estudis també vinculen les neurones mirall amb la comprensió d'objectius i intencions. En Fogassi i d'altres,[19] registrà el 2005 l'activitat de 41 neurones mirall en el lòbul parietal inferior (IPL) de dues macaco rhesus de l'Índia. Des de fa temps, s'ha reconegut l'IPL com escorça d'associació que integra la informació sensorial. Els micos van mirar com un investigador agafava una poma i la portava a la seva boca, o agafava un objecte i el posava en una tassa. En total, 15 neurones mirall es van activar intensament quan el mico va observar el moviment "agafar per menjar", però no van registrar cap activitat quan van estar exposades a la condició d'"agafar per posar en un lloc".

En relació amb les altres quatre neurones mirall va ocórrer el contrari: es van activar en resposta a l'investigador que posava la poma a la tassa, però no quan se la menjava. Només el tipus d'acció, i no la força cinemàtica amb la qual els models van manipular objectes, va determinar l'activitat neuronal. De manera significativa, les neurones es van activar abans que el mico observés el model humà començant el segon acte motor (és a dir, portar l'objecte a la boca o posar-lo en una tassa). Per tant, les neurones de l'IPL descodifiquen el mateix acte (agafar) de diversa manera segons l'objectiu final de l'acció en la qual està contingut l'acte[20] i poden proporcionar una base neurològica per predir les accions subsegüents d'un altre individu i deduir la seva intenció.

En Daniel Goleman, autor del llibre La intel·ligència emocional, afirma que aquestes neurones detecten les emocions, el moviment i, fins i tot, les intencions de la persona amb qui parlem, i reediten en el nostre propi cervell l'estat detectat, activant en el nostre cervell les mateixes àrees actives en el cervell del nostre interlocutor, creant un "contagi emocional", és a dir, que una persona adopti els sentiments d'una altra. Ell vincula els errors en les neurones mirall amb les persones amb autisme.

Referències

  1. ↑ Iacobini, Marco. Las Neuronas espejo: empatía, neuropolítica, autismo, imitación, o de como entendemos a los otros (en castellà). Madrid: Katz, 2009, p. 270. ISBN 9788496859548. 
  2. ↑ Rizzolatti, Giacomo. Las Neuronas espejo: los mecanismos de la empatía emocional (en castellà). Barcelona: Paidós, 2006, p. 214. ISBN 8449319447. 
  3. ↑ http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/sociedad/nino-con-paralisis-logra-caminar-gracias-patito/9940943
  4. ↑ VS Ramachandran, en el seu assaig Mirror neurons and Imitation learning es the driving force behind "the great leap forward in human evolution fa referència al seu potencial importància en el llenguatge i la imitació
  5. ↑ Michael Arbib, The Mirror System Hypothesis. Linking Language to Theory of Mind , 2005, Retrieved 2006.02.17
  6. ↑ Hugo Théoret, Álvaro Pascual-Leone, Language Acquisition: Do As You Hear , Current Biology, Vol 15, No 3, pàg. 84-85, 2002.10.29
  7. ↑ Oberman LM, Hubbard EM, McCleery JP, Altschul EL, Ramachandran VS, Pineda JA., EEG evidence for mirror NEURON dysfunction in Autism spectrum disorders , Brain Res Cogne Brain Res; 24 (2) :190-8, 2005-06
  8. ↑ Mirella Dapretto, Understanding emotions in others: mirror NEURON dysfunction in children with Autism spectrum disorders , Nature Neuroscience, Vol 9, No 1, pp. 28-30, 2006-1901
  9. ↑ Giacomo Rizzolatti et al. (1996). premotor còrtex and the recognition of motor actions, Cognitive Brain Research 3 131-141
  10. ↑ Gallese et al, Action recognition in the premotor còrtex, Brain, 1996
  11. ↑ Fogassi et al, Parietal Lobe: From Action Organization to intention Understanding , Science, 2005
  12. ↑ 12,0 12,1 Rizzolatti G., Craighero L., The mirror-NEURON system, Annual Review of Neuroscience. 2004; 27:169-92
  13. ↑ Giacomo Rizzolatti and Laila Craighero Annu. Rev Neurosci. 2004. 27:169-92
  14. ↑ Ferrari PF, Visalberghi E, Pauknair A, Fogassi L, Ruggiero A, et al. (2006) Neonatal Imitation in Rhesus Macaques . PLoS Biol 4 (9): e302
  15. ↑ Giacomo Rizzolatti and Michael A. Arbib, Language within our Grasp , Trends in Neuroscience, Vol 21, No 5, 1998
  16. ↑ UCLA Newsroom. 12 abril 2010
  17. ↑ Mukamel, R, et al. Responses in Humans during Execution and Observation of Actions . Current Biology. 2010 7 abril. [Epub ahead of print]
  18. ↑ Skoyles, John R., Gestures, Language Origins, and Right Handedness , Psycoloquy: 11, # 24, 2000
  19. ↑ Fogassi, Leonardo, Pier Francesco Ferrari, Benno Gesierich, Stefano Rozzi, Fabian Chersi, Giacomo Rizzolatti. 2005. Parietal Lobe: from action organization to intention understanding . Science 308: 662-667.
  20. ↑ Aneu, pàg. 664

[1]Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neurona mirall
  1. ↑ Rizzolatti, Giacomo; Fogassi, Leonardo; Gallese, Vittorio «Neuronas espejo» (en castellà). Investigación y ciencia, 364, enero 2007, p. 14-21.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neurona_mirall&oldid=16453462»