Vés al contingut

Randy Newman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula personaRandy Newman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Randall Stuart Newman Modifica el valor a Wikidata
28 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
FormacióUCLA Herb Alpert School of Music (en) Tradueix
Universitat de Califòrnia a Los Angeles
University High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada183 cm Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsGris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema, composició i sàtira Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantautor, pianista, periodista, compositor de bandes sonores, guionista, compositor, director d'orquestra, cantant, escriptor satíric Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971-present
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereRock, blues, soft rock, roots rock, rock còmic, pop, country alternatiu i R&B contemporani Modifica el valor a Wikidata
Influències
Bob Dylan, Cole Porter, Fats Domino, George Gershwin, The Beatles, Alfred Newman, Blind Willie McTell, Irving Berlin, Ivory Joe Hunter, Mose Allison, Ray Charles, Henry Mancini, James Booker, Bernard Herrmann, Maurice Jarre, John Williams, Jerry Goldsmith, Elmer Bernstein, John Barry, Lalo Schifrin, Nino Rota, Ennio Morricone i Michel Legrand Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat50.000.000 $ (2008) Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano, veu i teclat Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficWarner Bros. Records
Interscope Records
Nonesuch
Elektra Records
Reprise Records
Warner Records
Walt Disney Records
DreamWorks Records
Columbia Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGretchen Preece (1990–)
Roswitha Schmale (1967–1985) Modifica el valor a Wikidata
FillsEric Newman
 ()
Amos Newman
 () Roswitha Schmale
John Newman
 ()
Patrick Newman
 () Gretchen Preece
Alice Newman
 () Gretchen Preece Modifica el valor a Wikidata
ParesIrving Newman Modifica el valor a Wikidata  i Adele Newman Modifica el valor a Wikidata
ParentsThomas Newman, cosí germà
David Newman, cosí germà
Maria Newman, cosina germana
Joey Newman, cosí germà
Blue Newman, net
Piper Newman, neta
Alfred Newman, oncle
Lionel Newman, oncle Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webrandynewman.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0005271 Allocine: 37478 Allmovie: p104393 TCM: 140552 TV.com: people/randy-newman IBDB: 391823 TMDB.org: 7885
Facebook: RandyNewman X: randynewman Instagram: randynewmanofficial Youtube: UCI2zfGHCt68rzyGepRsr7wA Soundcloud: randynewman Spotify: 3HQyFCFFfJO3KKBlUfZsyW Apple Music: 200900 Last fm: Randy+Newman Musicbrainz: da7bb7d8-557d-4635-9ca1-e6e985525bd5 Songkick: 291304 Discogs: 166320 Allmusic: mn0000394806 Amazon Music: B000QJJSYY Deezer: 5679 Modifica el valor a Wikidata

Randall Stuart "Randy" Newman (Los Angeles, 28 de novembre de 1943) és un compositor, arranjador, cantant i pianista estatunidenc per les seves cançons pop de protesta i per la seva música de cinema.[1][2]

Des de la dècada del 1980, Newman ha treballat principalment com a compositor de música de cinema amb bandes sonores que inclouen Ragtime, The Natural, i Toy Story.

Newman sempre ha obtingut elogis de la crítica, fins i tot quan les seves vendes eren modestes. Ha guanyat una colla de premis, incloent-hi dos Oscar, un premi Emmy, i quatre premis Grammy.

Infància

Nascut a Los Angeles, Califòrnia, es traslladava amb la seva família d'origen jueu a Nova Orleans, Louisiana, per viure amb la família de la seva mare. A l'edat d'onze anys torna amb la seva família a Los Angeles. Pertany a una nissaga de compositors dels quals cal esmentar els tres germans del seu pare: Alfred Newman, Lionel Newman i Emil Newman, i els seus cosins Thomas, David, i Joey. Newman assistia a la Universitat de Califòrnia.[3][4]

Compositor

Newman es convertia en un compositor professional molt aviat amb només disset anys; el 1961 va treure el seu primer single.[5] Les seves primeres cançons eren enregistrades per Gene Pitney, entre d'altres. Fou breument membre de la banda The Tikis, que més endavant es convertirien en Harpers Bizarre, coneguts per la seva versió de l'èxit del 1967 cantat per Paul Simon, "Feelin' Groovy". Newman va mantenir una relació musical propera amb Harpers Bizarre, als qui oferia algunes de les seves pròpies composicions, incloent-hi "Simon Smith and the Amazing Dancing Bear" (més tard realitzat per Scooter i Fozzie the Bear en el primer episodi de The Muppet Show) i "Happyland".

El seu àlbum de debut el 1968 Randy Newman ni tan sols va arribar al Billboard Top 200. Tanmateix, molts artistes com Alan Price, Judy Collins, The Everly Brothers, Dusty Springfield, Pat Boone o Peggy Lee van interpretar les seves cançons. El 1970, Harry Nilsson va gravar un àlbum amb composicions de Newman anomenat Nilsson Sings Newman. Aquest disc va ser tot un èxit, i va aplanar el camí per al següent disc de Newman, 12 Songs, on va abandonar els elaborats arranjaments del seu primer àlbum per un so més bàsic que permetia lluir el so del seu piano. Aquest disc va ser aclamat per la crítica, però els temes de les seves cançons (racisme, sexisme, violència...) van fer que no tingués gran èxit comercial en l'era de James Taylor i Three Dog Night (els quals van tenir un gran èxit amb el seu tema "Mama Told Me Not to Come"). A l'any següent, el seu disc Randy Newman Live va arribar al 191 de la llista Billboard.

El 1972 va publicar el seu disc Sail Away, que assoleix el lloc 163 en aquesta llista, on apareixien cançons com la que dona nom al disc i que va entrar a formar part del repertori de Ray Charles), "Burn On" on parlava de la contaminació del riu Cuyahoga a Ohio, o potser la més coneguda "You Can Leave Your Hat On", que va ser posteriorment interpretada per Joe Cocker, Keb Mo, Tom Jones o Etta James.

En anys posteriors va publicar discs com Good Old Boys, que va arribar al lloc 36 i que va estar 21 setmanes en el Top 200; Little Criminals, on apareixien les cançons "Short people" o "You Light Up My Life" (amb aquesta última Debby Boone va estar 10 setmanes en el número 1 de les llistes); Born Again, on apareixia la cançó "The Story of a Rock and Roll Band" que va interpretar l'ELO; Trouble in Paradise, on estava inclòs el seu èxit "I Love L.A."; o Land of Dreams, on recorda la seva joventut a Nova Orleans.

Compositor de cinema

El primer treball de partitura de Newman va ser per a televisió, creant música de fons per a un episodi de 1962 de The Many Loves of Dobie Gillis, i després treballant breument als programes de televisió dels anys 60 Lost in Space, Peyton Place i Voyage To The Bottom Of The Sea i més àmpliament a Judd For The Defense.[6] El 1966, un àlbum de Peyton Place de Newman va aparèixer la música, acreditada a The Randy Newman Orchestra. La música no era una partitura de cap episodi, sinó música incidental de biblioteca dissenyada per escoltar-se en contextos on els personatges encenen una emissora de ràdio o miraven la televisió. Newman afirma que desconeixia l'existència de l'àlbum en el moment del llançament i no l'inclou a la "discografia completa" oficial del seu lloc web. També va coescriure la cançó principal del drama de 1970 Cover Me Babe. L'enregistrament va ser realitzat per Bread.

Newman també va coescriure cançons pop per a pel·lícules ja el 1964, va escriure "Look At Me" amb Bobby Darin per a The Lively Set (1964) i "Galaxy-a". -Go-Go, or Leave It To Flint" amb Jerry Goldsmith per Our Man Flint (1966). Tanmateix, el treball de Newman com a compositor de partitures de pel·lícules reals va començar amb la sàtira de Norman Lear de 1971 Cold Turkey. Va tornar al cinema amb Ragtime de 1981, per la qual va ser nominat a dos Premis de l'Acadèmia. Newman va coescriure la pel·lícula de 1986 Three Amigos amb Steve Martin i Lorne Michaels, va escriure tres cançons per a la pel·lícula i va proporcionar la veu per a la cantant.

Newman ha escrit nou llargmetratges de Disney/Pixar; Toy Story, A Bug's Life, Toy Story 2, Monsters, Inc., Cotxes, Toy Story 3, Monsters University, Cars 3 i Toy Story 4.[7] Ha obtingut almenys una nominació a l'Oscar per a sis de les nou pel·lícules que ha obtingut per a Pixar, guanyant el premi per Monsters, Inc. i Toy Story 3, ambdues vegades en la categoria de Millor Cançó Original. Les partitures addicionals de Newman inclouen Avalon, Parenthood, James and the Giant Peach, Seabiscuit, Awakenings, The Paper' , Meet the Parents, i la seva seqüela, Meet the Fockers. La seva partitura per a Pleasantville va ser nominada a l'Academy Award. També va escriure les cançons de Cats Don't Dance de Turner.

Newman va tenir la dubtosa distinció de rebre la majoria de nominacions als Premis de l'Acadèmia (Oscars) (15) sense una sola victòria. La seva ratxa de pèrdues es va trencar quan va rebre el "Premi de l'Acadèmia a la millor cançó original" el 2002, per la cançó de Monsters, Inc. "If I Didn't Have You", superant Sting, Enya i Paul McCartney. Després de rebre una gran ovació, un Newman perplex però emotiu va començar el seu discurs d'acceptació amb "No vull la teva pietat!" Quan l'orquestra va començar a tocar el subratllat que significava que el temps de l'orador a l'escenari s'acaba, Newman els va ordenar que s'aturissin abans d'agrair "a tots aquests músics, molts dels quals han treballat per a mi diverses vegades i potser no de nou".

A més d'escriure cançons per a pel·lícules, també escriu cançons per a sèries de televisió com el tema principal guanyador de l'Emmy de Monk, "És una selva allà fora". Newman també va compondre la cançó guanyadora del premi Emmy "When I'm Gone" per a l'episodi final.

Newman va escriure la música per a Walt Disney Animation Studios' The Princess and the Frog (La princesa i la granota). Durant la reunió anual d'accionistes de Disney el març de 2007, Newman va interpretar una nova cançó escrita per a la pel·lícula. Va estar acompanyat per la Dirty Dozen Brass Band. L'escenari de Nova Orleans de la pel·lícula va jugar amb les fortaleses musicals de Newman, i les seves cançons contenien elements de música cajun, zydeco, blues i Dixieland jazz.[8] Dues de les cançons, "Almost There" i "Down in Nova Orleans", van ser nominats als Oscars.[9]

En total, Newman ha rebut 22 nominacions als premis de l'Acadèmia amb dues victòries, totes dues a la millor cançó original. Mentre acceptava el premi per "We Belong Together" el 2011, va fer broma "els meus percentatges no són genials".[10]

Discografia

Àlbums d'estudi

  • 1968: Randy Newman
  • 1970: 12 Songs
  • 1972: Sail Away
  • 1974: Good Old Boys
  • 1977: Little Criminals
  • 1979: Born Again
  • 1983: Trouble in Paradise
  • 1988: Land of Dreams
  • 1995: Randy Newman's Faust
  • 1999: Bad Love
  • 2003: The Randy Newman Songbook Vol. 1
  • 2008: Harps and Angels
  • 2011: The Randy Newman Songbook Vol. 2
  • 2016: The Randy Newman Songbook Vol. 3
  • 2017: Dark Matter

Música per a pel·lícules

Premis i nominacions

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Premis Oscar

Any Categoria Pel·lícula Cançó Resultat
1982 Millor banda sonora Ragtime Nominat
Millor cançó original "One More Hour" Nominat
1985 Millor banda sonora The Natural Nominat
1990 Millor cançó original Parenthood "I Love to See You Smile" Nominat
1991 Millor banda sonora Avalon Nominat
1995 Millor cançó original The Paper "Make Up Your Mind" Nominat
1996 Millor banda sonora Toy Story Nominat
Millor cançó original "You've Got a Friend" Nominat
1997 Millor banda sonora James and the Giant Peach Nominat
1999 Millor banda sonora Pleasantville Nominat
Millor banda sonora A Bug's Life Nominat
Millor cançó original Babe: Pig in the City "That'll Do" Nominat
2000 Millor cançó original Toy Story 2 "When She Loved Me" Nominat
2001 Millor banda sonora Meet the Parents Nominat
2002 Millor cançó original Monsters, Inc. "If I Didn't Have You" Guanyador[11]
Millor banda sonora Nominat
2007 Millor cançó original Cars "Our Town" Nominat
2010 Millor cançó original The Princess and the Frog "Almost There" Nominat
Millor cançó original "Down in New Orleans" Nominat
2011 Millor cançó original Toy story 3 "We Belong Together" Guanyador[5]

Premis Globus d'Or

Any Categoria Pel·lícula Cançó Resultat
1982 Millor cançó original Ragtime "One More Hour" Nominat
1990 Millor cançó original Parenthood "I Love to See You Smile" Nominat
1991 Millor banda sonora original Avalon Nominat
1996 Millor cançó original Toy Story "You Got a Friend in Me" Nominat
1999 Millor banda sonora original A Bug's Life Nominat
2000 Millor cançó original Toy Story 2 "When She Loved Me" Nominat

Premis BAFTA

Any Categoria Pel·lícula Cançó Resultat
1983 Millor cançó original Ragtime "One More Hour" Nominat

Premis Emmy

Any Categoria Pel·lícula Cançó Resultat
1991 Millor música i lletres Cop Rock Guanyador
2004 Millor tema musical principal Monk Guanyador
2010 Millor música i lletres Guanyador

Premis Grammy

Any Categoria Pel·lícula Cançó Resultat
1983 Millor àlbum de banda sonora original escrita per a pel·lícula o especial de televisió Ragtime Nominat
1985 Millor composició instrumental The Natural Guanyador
1990 Millor cançó escrita per a pel·lícula o televisió Parenthood "I Love To See You Smile" Nominat
1992 Millor composició instrumental escrita per a pel·lícula o televisió Avalon Nominat
Millor composició instrumental escrita per a pel·lícula o televisió Despertar Nominat
2000 Millor composició instrumental escrita per a pel·lícula, televisió o mitjà visual A Bug's Life Guanyador
Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual "The Time Of Your Life" Nominat
2001 Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual Toy Story 2 "When She Loved Me" Guanyador
Millor àlbum de banda sonora per a pel·lícula, televisió o mitjà visual Nominat
2003 Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual Monsters, Inc. "If I Didn't Have You" Guanyador
Millor àlbum de banda sonora per a pel·lícula, televisió o mitjà visual Nominat
2004 Millor àlbum de banda sonora per a pel·lícula, televisió o mitjà visual Seabiscuit Nominat
2007 Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual Cars "Our Town" Guanyador
Millor àlbum de banda sonora compilatori per a pel·lícula, televisió o mitjà visual Nominat
2011 Millor àlbum de banda sonora per a pel·lícula, televisió o televisió o mitjà visual Toy story 3 Guanyador
Millor cançó escrita per a pel·lícula, televisió o mitjà visual The Princess and the Frog "Down in New Orleans" Nominat

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Randy Newman
  1. ↑ «Randy Newman». Encyclopædia Britannica [Consulta: 27 juny 2017].
  2. ↑ Winkler, Peter; Middleton, Richard (ed.). «Randy Newman's Americana». A: Reading Pop: Approaches to Textual Analysis in Popular Music: Approaches to Textual Analysis in Popular Music. Oxford University Press, USA, 8 de juny de 2000, p. 27–57. ISBN 978-0-19-158821-1. 
  3. ↑ Hile, Kevin. The Handy California Answer Book. Visible Ink Press, 19 de setembre de 2016, p. 393. ISBN 978-1-57859-622-5. 
  4. ↑ Hischak, Thomas S. The Oxford Companion to the American Musical: Theatre, Film, and Television. Oxford University Press, USA, 2 de juny de 2008, p. 529–530. ISBN 978-0-19-533533-0. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Manrique, Diego A. «Randy Newman y el plan que no funcionó El compositor estadounidense recibe su segundo Oscar por la canción de Toy Story 3». El País, 28-02-2011 [Consulta: 27 juny 2017].
  6. ↑ Kevin Courrier. Randy Newman's American Dreams, 2005, p. 205. ISBN 9781550226904 [Consulta: 29 agost 2016]. 
  7. ↑ «D23: Pixar previsualitza 'Finding Dory' i 'Toy Story 4'». The Hollywood Reporter, 14-08-2015 [Consulta: 15 agost 2015].
  8. ↑ Burlingame, Jon (2009-11-16). «Newman mines Big Easy music per a 'Frog'». Variety. Arxivat de l'original el 2011-06-29. 
  9. ↑ «Randy Newman, T Bone Burnett Earn Oscars Nominations». Billboard. Feb 2010. 
  10. ↑ Chilton «-award.html Oscars 2011: Randy Newman guanya el premi al millor bromista». The Daily Telegraph [Londres], 28-02-2011 [Consulta: 28 febrer 2011].
  11. ↑ Manrique, Diego A. «"Soy uno de los cantautores más vagos de la historia"». El País, 15-10-2008 [Consulta: 27 juny 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Randy_Newman&oldid=34037101»