Serviçais: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Errada corregida Etiqueta: edició a través de l'aplicació mòbil |
m eliminant encapçalament buit |
||
| (13 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula grup humà}} |
|||
Els '''serviçais''' (o '''serviçaes''') són un grup ètnic de [[São Tomé i Príncipe]]. En nombre són el quart grup del país<ref>{{en}} Mohamad Z. Yakan, « Servicais », in ''Almanac of African Peoples & Nations'', Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 623 {{ISBN|9781560004332}}</ref> |
Els '''serviçais''' (o '''serviçaes''') són un grup ètnic de [[São Tomé i Príncipe]]. En nombre són el quart grup del país,<ref>{{en}} Mohamad Z. Yakan, « Servicais », in ''Almanac of African Peoples & Nations'', Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 623 {{ISBN|9781560004332}}</ref> després dels [[mestiço]]s, els [[angolars]] i els [[forros]]. Eren treballadors [[contracte de treball|contractats]] (''contratados'') portats a partir de la fi del {{segle|XIX}} d'[[Angola]], de [[Cap Verd]] o de [[Moçambic]], de fet eren penats, des [[Esclavatge contemporani|treballadors forcats]]. A començament dels [[anys 1950]] hi havia uns {{formatnum:24000}} serviçais per una població total de mès de {{formatnum:62000}} habitants.<ref name="luso">Gerhard Seibert, « Le massacre de février 1953 à São Tomé. Raison d'être du nationalisme santoméen » [http://www.lusotopie.sciencespobordeaux.fr/seibert97.rtf]</ref> |
||
==Història== |
== Història == |
||
Després de l'[[abolició de l'esclavitud]] en [[1875]], l'economia local de ''roças'' – conjunt de terrenys i construccions de la [[plantació]] – s'enfrontava a la penúria de mà d'obra i s'hi va introduir el règim del [[contracte de treball]].<ref name="luso"/> |
Després de l'[[abolició de l'esclavitud]] en [[1875]], l'economia local de ''roças'' – conjunt de terrenys i construccions de la [[plantació]] – s'enfrontava a la penúria de mà d'obra i s'hi va introduir el règim del [[contracte de treball]].<ref name="luso"/> Els serviçais foren reclutats sobretot a Angola a partir de 1876,<ref>{{pt}} F. Tenreiro, ''A ilha de São Tomé'', Junta de investigações do Ultramar, Lisbonne, 1961, p. 191</ref> després de Cap Verd des de 1903<ref>{{pt}} F. Mantero, ''A mão d'obra em São Thomé e Príncipe'', Lisbonne, p. 59</ref> i de Moçambic en 1908.<ref>{{en}} R. Nii Nartey, ''From Slave to Serviçal : Labor in the Roça Economy of São Tomé e Príncipe : 1876-1932'', University of Illinois, 1987, p. 101</ref> |
||
El reclutament era brutal, els condicions de vida eren dures i els allotjaments rudimentaris. El retorn al país no era possible.<ref name="luso"/> |
El reclutament era brutal, els condicions de vida eren dures i els allotjaments rudimentaris. El retorn al país no era possible.<ref name="luso"/> El govern portuguès va prendre algunes mesures destinades a millorar la situació dels serviçais davant un [[boicot]] del [[cacau]] santomenc pels xocolaters europeus i les pressions internacionals.<ref name="luso"/> Sol·licitats per les autoritats colonials, els forros no acceptaren treballar a les ''roças''. Manipulats pel govern, els serviçais van prendre part en l'onada de violència, coneguda sota el nom de [[massacre de Batepá]], que provocà centenars de víctimes en 1953.<ref name="luso"/> |
||
A Sao Tomé els serviçais – mai repatriats – s'uniren en sindicats i els seus descendents, els ''tongas'', constitueixen actualment en cinquè grup del país.<ref>{{en}} Mohamad Z. Yakan, « Tongas », in ''Almanac of African Peoples & Nations'', Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 671 {{ISBN|9781560004332}}</ref> |
A Sao Tomé els serviçais – mai repatriats – s'uniren en sindicats i els seus descendents, els ''tongas'', constitueixen actualment en cinquè grup del país.<ref>{{en}} Mohamad Z. Yakan, « Tongas », in ''Almanac of African Peoples & Nations'', Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 671 {{ISBN|9781560004332}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
==Bibliografia== |
== Bibliografia == |
||
*{{en}} P. Eyzaguirre, ''Small Farmers and Estates in São Tomé, West Africa'', Yale University, New Haven, CT,1986 (thèse) |
* {{en}} P. Eyzaguirre, ''Small Farmers and Estates in São Tomé, West Africa'', Yale University, New Haven, CT,1986 (thèse) |
||
*{{en}} R. Nii Nartey, ''From Slave to Serviçal : Labor in the Roça Economy of São Tomé e Príncipe : 1876-1932'', Chicago, University of Illinois, 1987 (thèse) |
* {{en}} R. Nii Nartey, ''From Slave to Serviçal : Labor in the Roça Economy of São Tomé e Príncipe : 1876-1932'', Chicago, University of Illinois, 1987 (thèse) |
||
* Natália Pedro da Costa Umbelina Neto, ''Les îles São Tomé et Príncipe (1853-1903) : de l'abolition de l'esclavage à la généralisation des travailleurs sous contrat, les Serviçaes'', Université d'Aix-Marseille 1, 2007, 2 vol. 590 + 508 p. (thèse de doctorat) |
* Natália Pedro da Costa Umbelina Neto, ''Les îles São Tomé et Príncipe (1853-1903) : de l'abolition de l'esclavage à la généralisation des travailleurs sous contrat, les Serviçaes'', Université d'Aix-Marseille 1, 2007, 2 vol. 590 + 508 p. (thèse de doctorat) |
||
*{{pt}} W. A. Cadbury, ''Os Serviçais de São Tomé'', Bertrand, Lisbonne, 1910 |
* {{pt}} W. A. Cadbury, ''Os Serviçais de São Tomé'', Bertrand, Lisbonne, 1910 |
||
*{{pt}} F. Mantero, ''A mão d'obra em São Thomé e Príncipe'', Lisbonne, 1910 |
* {{pt}} F. Mantero, ''A mão d'obra em São Thomé e Príncipe'', Lisbonne, 1910 |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
| Línia 21: | Línia 23: | ||
* [[Demografia de São Tomé i Príncipe]] |
* [[Demografia de São Tomé i Príncipe]] |
||
| ⚫ | |||
== Enllaços externs== |
|||
* [http://www.lusotopie.sciencespobordeaux.fr/seibert97.rtf. « Le massacre de février 1953 à São Tomé. Raison d'être du nationalisme santoméen »] (article de Gerhard Seibert, Universitat de Leyde, 1996-1997) |
|||
[[Categoria:Grups humans d'Àfrica]] |
|||
| ⚫ | |||
Revisió de 16:03, 25 ago 2024
| Tipus | grup humà  |
|---|---|
| Geografia | |
| Estat | São Tomé i Príncipe |
Els serviçais (o serviçaes) són un grup ètnic de São Tomé i Príncipe. En nombre són el quart grup del país,[1] després dels mestiços, els angolars i els forros. Eren treballadors contractats (contratados) portats a partir de la fi del segle xix d'Angola, de Cap Verd o de Moçambic, de fet eren penats, des treballadors forcats. A començament dels anys 1950 hi havia uns 24.000 serviçais per una població total de mès de 62.000 habitants.[2]
Història
[modifica]Després de l'abolició de l'esclavitud en 1875, l'economia local de roças – conjunt de terrenys i construccions de la plantació – s'enfrontava a la penúria de mà d'obra i s'hi va introduir el règim del contracte de treball.[2] Els serviçais foren reclutats sobretot a Angola a partir de 1876,[3] després de Cap Verd des de 1903[4] i de Moçambic en 1908.[5]
El reclutament era brutal, els condicions de vida eren dures i els allotjaments rudimentaris. El retorn al país no era possible.[2] El govern portuguès va prendre algunes mesures destinades a millorar la situació dels serviçais davant un boicot del cacau santomenc pels xocolaters europeus i les pressions internacionals.[2] Sol·licitats per les autoritats colonials, els forros no acceptaren treballar a les roças. Manipulats pel govern, els serviçais van prendre part en l'onada de violència, coneguda sota el nom de massacre de Batepá, que provocà centenars de víctimes en 1953.[2]
A Sao Tomé els serviçais – mai repatriats – s'uniren en sindicats i els seus descendents, els tongas, constitueixen actualment en cinquè grup del país.[6]
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) Mohamad Z. Yakan, « Servicais », in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 623 ISBN 9781560004332
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gerhard Seibert, « Le massacre de février 1953 à São Tomé. Raison d'être du nationalisme santoméen » [1]
- ↑ (portuguès) F. Tenreiro, A ilha de São Tomé, Junta de investigações do Ultramar, Lisbonne, 1961, p. 191
- ↑ (portuguès) F. Mantero, A mão d'obra em São Thomé e Príncipe, Lisbonne, p. 59
- ↑ (anglès) R. Nii Nartey, From Slave to Serviçal : Labor in the Roça Economy of São Tomé e Príncipe : 1876-1932, University of Illinois, 1987, p. 101
- ↑ (anglès) Mohamad Z. Yakan, « Tongas », in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 671 ISBN 9781560004332
Bibliografia
[modifica]- (anglès) P. Eyzaguirre, Small Farmers and Estates in São Tomé, West Africa, Yale University, New Haven, CT,1986 (thèse)
- (anglès) R. Nii Nartey, From Slave to Serviçal : Labor in the Roça Economy of São Tomé e Príncipe : 1876-1932, Chicago, University of Illinois, 1987 (thèse)
- Natália Pedro da Costa Umbelina Neto, Les îles São Tomé et Príncipe (1853-1903) : de l'abolition de l'esclavage à la généralisation des travailleurs sous contrat, les Serviçaes, Université d'Aix-Marseille 1, 2007, 2 vol. 590 + 508 p. (thèse de doctorat)
- (portuguès) W. A. Cadbury, Os Serviçais de São Tomé, Bertrand, Lisbonne, 1910
- (portuguès) F. Mantero, A mão d'obra em São Thomé e Príncipe, Lisbonne, 1910