Vés al contingut

Sverker II: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Minúscules
 
(17 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula persona}}
{{infotaula persona}}
'''Sverker Karlsson''', '''Sverker el Jove''' o '''Sverker II''' - ''Sverker den yngre'' o ''Sverker Karlsson'' en suec - (abans del 1167 - [[17 de juliol]] del 1210) fou rei de [[Suècia]] de 1195/96 a 1208.<ref>[http://www.notisa.com/kungahuset2.html ''Sverker d.y. Karlsson. Sverker the younger Karlsson'' (Svenska regenter.Soverings of Sweden)]</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.royalcourt.se/royalcourt/themonarchytheroyalcourt/theswedishmonarchy/themonarchyinsweden/themonarchsofsweden.4.396160511584257f2180005932.html|editor = Cort Reial de Suècia| títol=Kings and Queens of Sweden — A thousand year succession|consulta= 28 novembre 2017}}</ref>
'''Sverker Karlsson''', '''Sverker el Jove''' o '''Sverker II''' - ''Sverker den yngre'' o ''Sverker Karlsson'' en suec - (abans del 1167 - [[17 de juliol]] del 1210) fou rei de [[Suècia]] de 1195/96 a 1208.<ref>[http://www.notisa.com/kungahuset2.html ''Sverker d.y. Karlsson. Sverker the younger Karlsson'' (Svenska regenter.Soverings of Sweden)]</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.royalcourt.se/royalcourt/themonarchytheroyalcourt/theswedishmonarchy/themonarchyinsweden/themonarchsofsweden.4.396160511584257f2180005932.html|editor=Cort Reial de Suècia|títol=Kings and Queens of Sweden — A thousand year succession|consulta=28 novembre 2017|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071121011739/http://www.royalcourt.se/royalcourt/themonarchytheroyalcourt/theswedishmonarchy/themonarchyinsweden/themonarchsofsweden.4.396160511584257f2180005932.html|arxiudata=21 de novembre 2007}}</ref>


==Joventut==
== Joventut ==
Sverker era fill de rei de Suècia [[Carles VII Sverkersson|Karl Sverkersson]] i la Reina [[Christine Stigsdatter]] de [[Hvide]], una noble danesa.<ref>[http://www.thepeerage.com/p11307.htm thePeerage.com - Person Page 11307]</ref> Per línia materna era cosí germà dels reis danesos [[Canut VI]] i [[Valdemar II|Valdemar Sejr]]. El matrimoni dels seus pares ha estat datat a 1162 o més probablement 1163.<ref>Gillingstam, "Karl Sverkersson".</ref>
Sverker era fill de rei de Suècia [[Carles VII Sverkersson|Karl Sverkersson]] i la Reina [[Christine Stigsdatter]] de [[Hvide]], una noble danesa.<ref>[http://www.thepeerage.com/p11307.htm thePeerage.com - Person Page 11307]</ref> Per línia materna era cosí germà dels reis danesos [[Canut VI]] i [[Valdemar II|Valdemar Sejr]]. El matrimoni dels seus pares ha estat datat a 1162 o més probablement 1163.<ref>Gillingstam, "Karl Sverkersson".</ref>


Quan el seu pare Karl fou assassinat a [[Visingsö]] el 1167, aparentment per sequaços de pròxim rei [[Canut I de Suècia]], Sverker fou dut a [[Dinamarca]] passant la infantesa criant-se amb el clan [[Hvide]] de la seva mare de , dirigents de [[Selàndia]]. Sverker també s'associà amb els dirigents del clan a [[Escània]] que eren propers als Hvide, casant-se amb la senyora [[Benedikte Ebbesdotter]] de Hvide. El rei danès li va donar suport a l'hora de reclamar el tron de Suècia, per ajudant a desestabilitzar el país veí. Les llavors problemàtiques relacions entre els danesos i els suecs es veuen a partir dels intents de Canut I i el seu [[jarl]] [[Birger Brosa]] per donar suport rebels contra [[Valdemar I]] i [[Canut VI]].<ref>Gillingstam, "Knut Eriksson".</ref>
Quan el seu pare Karl fou assassinat a [[Visingsö]] el 1167, aparentment per sequaços de pròxim rei [[Canut I de Suècia]], Sverker fou dut a [[Dinamarca]] passant la infantesa criant-se amb el clan [[Hvide]] de la seva mare de, dirigents de [[Selàndia]]. Sverker també s'associà amb els dirigents del clan a [[Escània]] que eren propers als Hvide, casant-se amb la senyora [[Benedikte Ebbesdotter]] de Hvide. El rei danès li va donar suport a l'hora de reclamar el tron de Suècia, per ajudant a desestabilitzar el país veí. Les llavors problemàtiques relacions entre els danesos i els suecs es veuen a partir dels intents de Canut I i el seu [[jarl]] [[Birger Brosa]] per donar suport rebels contra [[Valdemar I]] i [[Canut VI]].<ref>Gillingstam, "Knut Eriksson".</ref>


Quan el rei [[Canut I de Suècia]] morí el 1195 o 1196, els seus fills eren joves però no infants.<ref>Gillingstam, "Knut Eriksson", fent referència a una carta papal del 1208 que indica que els quatre fills no es consideraven menors d’edat en el moment de la mort del seu pare.</ref> Un d'ells havia sigut designat hereu al tron, però va ser passat per damunt. Sverker fou escollit com a següent rei de Suècia, sorprenentment sense disputa. En algun algun moment tornà al seu país natiu, tanmateix sent considerat bastant danès. La seva elecció indiscutida probablement fou deguda al Jarl Birger Brosa pare d'[[Ingegerd Birgersdotter]] de Bjelbo, amb la que Sverker es casà ràpidament després de la mort de la seva primera muller.<ref>Harrison, ''Sveriges historia; medeltiden'', p. 106.</ref> En les seves pròpies cartes va emfasitzar el seu dret de naixement al tron: "fill del rei Carles, Rei dels suecs, posseïdor del tron del mateix regne segons dret hereditari per la gràcia de Déu".<ref>Lönnroth, ''Från svensk medeltid'', p. 19.</ref>
Quan el rei [[Canut I de Suècia]] morí el 1195 o 1196, els seus fills eren joves però no infants.<ref>Gillingstam, "Knut Eriksson", fent referència a una carta papal del 1208 que indica que els quatre fills no es consideraven menors d'edat en el moment de la mort del seu pare.</ref> Un d'ells havia sigut designat hereu al tron, però va ser passat per damunt. Sverker fou escollit com a següent rei de Suècia, sorprenentment sense disputa. En algun algun moment tornà al seu país natiu, tanmateix sent considerat bastant danès. La seva elecció indiscutida probablement fou deguda al Jarl Birger Brosa pare d'[[Ingegerd Birgersdotter]] de Bjelbo, amb la que Sverker es casà ràpidament després de la mort de la seva primera muller.<ref name="Harrison">Harrison, ''Sveriges historia; medeltiden'', p. 106.</ref> En les seves pròpies cartes va emfasitzar el seu dret de naixement al tron: "fill del rei Carles, Rei dels suecs, posseïdor del tron del mateix regne segons dret hereditari per la gràcia de Déu".<ref>Lönnroth, ''Från svensk medeltid'', p. 19.</ref>


== Regnat ==
== Regnat ==
[[Fitxer:Coin_of_Sweartgar_II_of_Sweden_c._1200.jpg|miniatura|Moneda del rei Sverker II]]
[[Fitxer:Coin_of_Sweartgar_II_of_Sweden_c._1200.jpg|miniatura|Moneda del rei Sverker II]]
El rei Sverker confirmà i amplià els a l'església sueca i [[Valerius]], l'[[Arquebisbat d'Uppsala|Arquebisbe d'Uppsala]]. El document de privilegi de 1200 és el privilegi eclesiàstic més antic conegut a Suècia. ''[[Skáldatal]]'' esmenta dos [[Skald|skaldes]] a la cort de Sverker : Sumarliði skáld i Þorgeirr Danaskáld. El 1202 el jarl Birger morí i i el nét del difunt jarl, el fill d'un any de Sverker, Joan, va rebre el títol de Jarl del seu pare. Això s'ha interpretat com una manera d'enfortir-lo com a hereu de la corona, però va provocar molt ridícul.
El rei Sverker confirmà i amplià els a l'església sueca i [[Valerius]], l'[[Arquebisbat d'Uppsala|Arquebisbe d'Uppsala]]. El document de privilegi de 1200 és el privilegi eclesiàstic més antic conegut a Suècia. ''[[Skáldatal]]'' esmenta dos [[Skald|skaldes]] a la cort de Sverker : Sumarliði skáld i Þorgeirr Danaskáld. El 1202 el jarl Birger morí i el net del difunt jarl, el fill d'un any de Sverker, Joan, va rebre el títol de Jarl del seu pare. Això s'ha interpretat com una manera d'enfortir-lo com a hereu de la corona, però va provocar molt ridícul.


Una desoladora guerra amb els pobles de l'est del [[regió bàltica|bàltic]] continuà durant el regnat de Sverker. Birger Brosa emprengué una expedició marítima que va que va acabar a [[Wierland]] a l'est d'[[Estònia]], abans o després de l'adhesió de Sverker. Una font tardana i poc fiable indica que les tropes de [[República de Nòvgorod|Nòvgorod]] van atacar [[Finlàndia]] el 1198 i devastaren [[Turku|Åbo]] on els suecs ja suposadament posseïen un lloc avançat. Això pot ser una elaboració d'un altre atac rus el 1191, i Åbo encara no existia com a poblament.<ref>Sundberg, ''Medeltidens svenska krig'', p. 45-6.</ref> Un segur ''Dux'' Joan (Johannes) florí a principis del segle XIII; segons la inscripció de la seva tomba, fou el "terror del pagans". Pot identificar-se amb un Joan Jarl que, segons una tradició posterior, va lluitar contra els [[russos]] i [[ingrians finlandesos|ingrians]] durant nou anys, però fou mort a [[Askanäs]] al llac [[Mälaren]] per pirates [[Carèlia|carelis]], immediatament després del seu retorn. La seva vídua presumptament recaptà impostos per a matar el assaltants a Estaskär. S'ha suggerit que això ocorregué el 1206. En general els assalts [[estonians]] i [[curonians]] constituïren un problema a les costes de Suècia i Dinamarca en aquesta era.<ref>Gillingstam, "Jon jarl"; Sundberg, ''Medeltidens svenska krig'', p. 46..</ref>
Una desoladora guerra amb els pobles de l'est del [[regió bàltica|bàltic]] continuà durant el regnat de Sverker. Birger Brosa emprengué una expedició marítima que va que va acabar a [[Wierland]] a l'est d'[[Estònia]], abans o després de l'adhesió de Sverker. Una font tardana i poc fiable indica que les tropes de [[República de Nóvgorod|Nóvgorod]] van atacar [[Finlàndia]] el 1198 i devastaren [[Turku|Åbo]] on els suecs ja suposadament posseïen un lloc avançat. Això pot ser una elaboració d'un altre atac rus el 1191, i Åbo encara no existia com a poblament.<ref>Sundberg, ''Medeltidens svenska krig'', p. 45-6.</ref> Un segur ''Dux'' Joan (Johannes) florí a principis del {{segle|XIII}}; segons la inscripció de la seva tomba, fou el "terror del pagans". Pot identificar-se amb un Joan Jarl que, segons una tradició posterior, va lluitar contra els [[russos]] i [[ingrians finlandesos|ingrians]] durant nou anys, però fou mort a [[Askanäs]] al llac [[Mälaren]] per pirates [[Carèlia|carelis]], immediatament després del seu retorn. La seva vídua presumptament recaptà impostos per a matar el assaltants a Estaskär. S'ha suggerit que això ocorregué el 1206. En general els assalts [[estonians]] i [[curonians]] constituïren un problema a les costes de Suècia i Dinamarca en aquesta era.<ref>Gillingstam, "Jon jarl"; Sundberg, ''Medeltidens svenska krig'', p. 46..</ref>


== Guerra civil ==
== Guerra civil ==
Al voltant 1203 els quatre fills de Canut que havien viscut a la cort reial sueca, començaren a reclamar el tron i Sverker els va exiliar a [[Noruega]]. La seva posició com a rei es tornà insegura de llavors en endavant. Els fills de Canut retornaren amb tropes el 1205, amb el suport del partit noruec de [[Birkebeiner]]. Tanmateix Sverker els atacà i derrotà a la [[Batalla d'Älgarås]] a [[Tiveden]], on tres dels fills van caure. L'únic supervivent, Eric, tornà amb suport noruec el 1208. Sverker buscà i aconseguí l'ajut del rei danès. La tradició popular parla de 12.000 [[tropes auxiliars]] daneses, probablement una exageració.<ref>Sandblom, ''Gestilren 1210'', p. 9.</ref> Les forces foren comandades per Ebbe Sunesen, el pare de la seva primera muller i germà d'Andreas Sunesen, Arquebisbe de Lund. A part de les forces dels germans Sunesen, el rei Valdemar Sejr contribuí amb tropes, fins i tot incloent-hi soldats [[Bohèmia|bohemis]].<ref>Munch, ''Det norske Folks Historie'', III, p. 529.</ref> Els adversaris s'enfrontaren a la Batalla de Lena a [[Västergötland]], on Sverker rebé una severa derrota. Ebbe i el seu germà Lars foren morts per l'enemic juntament amb una part considerable del seu exèrcit. Canut, el jarl de Sverker, Knut sembla que també hi morí.<ref>Gillingstam, "Folkungaätten".</ref> El rei [[Èric X|Eric X de Suècia]] va conduir Sverker al seu exili a Dinamarca.
Al voltant 1203 els quatre fills de Canut que havien viscut a la cort reial sueca, començaren a reclamar el tron i Sverker els va exiliar a [[Noruega]]. La seva posició com a rei es tornà insegura de llavors en endavant. Els fills de Canut retornaren amb tropes el 1205, amb el suport del partit noruec de [[Birkebeiner]]. Tanmateix Sverker els atacà i derrotà a la [[batalla d'Älgarås]] a [[Tiveden]], on tres dels fills van caure. L'únic supervivent, Eric, tornà amb suport noruec el 1208. Sverker buscà i aconseguí l'ajut del rei danès. La tradició popular parla de 12.000 [[tropes auxiliars]] daneses, probablement una exageració.<ref>Sandblom, ''Gestilren 1210'', p. 9.</ref> Les forces foren comandades per Ebbe Sunesen, el pare de la seva primera muller i germà d'Andreas Sunesen, Arquebisbe de Lund. A part de les forces dels germans Sunesen, el rei Valdemar Sejr contribuí amb tropes, fins i tot incloent-hi soldats [[Bohèmia|bohemis]].<ref>Munch, ''Det norske Folks Historie'', III, p. 529.</ref> Els adversaris s'enfrontaren a la Batalla de Lena a [[Västergötland]], on Sverker rebé una severa derrota. Ebbe i el seu germà Lars foren morts per l'enemic juntament amb una part considerable del seu exèrcit. Canut, el jarl de Sverker, Knut sembla que també hi morí.<ref>Gillingstam, "Folkungaätten".</ref> El rei [[Èric X|Eric X de Suècia]] va conduir Sverker al seu exili a Dinamarca.


== Mort ==
== Mort ==
L'intent del [[Papa Innocenci III]] de retornar la corona a Sverker no va tenir èxit. Sverker feu una nova expedició militar a Suècia amb suport danès, però va ser derrotat i mort a la Batalla de Gestilren el juliol del 1210.<ref>Harrison, ''Sveriges historia; medeltiden'', p. 106.</ref> Les fonts antigues declaren que "el [partit] [[Folkung]] va agafar la seva vida". El responsable de la seva mort fou el seu cunyat Folke Jarl, cap dels Folkungs, qui també sucumbí en la batalla.<ref>Larsson, ''Götarnas rike'', p. 185; ''Folke jarl'', https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=14298.</ref> El lloc de la batalla ha engendrat alguna discussió, acceptant-se usualment que es dugué a terme a la parròquia de Varv a [[Västergötland]], també s'ha suggerit que ocorregué a [[Gästre]] a [[Uppland]] .<ref>Sandblom, ''Gestilren 1210''.</ref>
L'intent del [[Papa Innocenci III]] de retornar la corona a Sverker no va tenir èxit. Sverker feu una nova expedició militar a Suècia amb suport danès, però va ser derrotat i mort a la Batalla de Gestilren el juliol del 1210.<ref name="Harrison"/> Les fonts antigues declaren que "el [partit] [[Folkung]] va agafar la seva vida". El responsable de la seva mort fou el seu cunyat Folke Jarl, cap dels Folkungs, qui també sucumbí en la batalla.<ref>Larsson, ''Götarnas rike'', p. 185; ''Folke jarl'', https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=14298.</ref> El lloc de la batalla ha engendrat alguna discussió, acceptant-se usualment que es dugué a terme a la parròquia de Varv a [[Västergötland]], també s'ha suggerit que ocorregué a [[Gästre]] a [[Uppland]].<ref>Sandblom, ''Gestilren 1210''.</ref>


Malgrat el seu destí desventurat, Sverker II rep diverses paraules amables en la crònica curta inclosa en la ''Llei de Västergötland'': "El setzè [governant] fou el rei Sverker, un company assenyat i bo; el regne prosperà amb ell. Però els [[Folkung]] li arrabassaren la vida; el seu cunyat ho feu a Gestilren. Descansa a [[Alvastra]], i les millors coses són sempre es diuen d'ell".<ref>Larsson, ''Götarnas riken'', p. 185.</ref>
Malgrat el seu destí desventurat, Sverker II rep diverses paraules amables en la crònica curta inclosa en la ''Llei de Västergötland'': "El setzè [governant] fou el rei Sverker, un company assenyat i bo; el regne prosperà amb ell. Però els [[Folkung]] li arrabassaren la vida; el seu cunyat ho feu a Gestilren. Descansa a [[Alvastra]], i les millors coses són sempre es diuen d'ell".<ref>Larsson, ''Götarnas riken'', p. 185.</ref>


== Família ==
== Família ==
Amb la seva primera muller, la noble danesa [[Benedicta Ebbesdatter]], de la branca Galen del clan Hvide (c. 1165/70-1200), amb la que es casà abans del 1190 quan encara vivia a Dinamarca, Sverker va tenir-hi com a mínim una filla, Helena Sverkersdotter. Possiblement tingué mes fills, com Karl Sverkersson que segons les fonts noruegues es casà amb una filla del rei de Noruega [[Sverre Sigurdsson|Sverre]] i morí el 1198; la seva posició és tanmateix dubtós, i si fou fill del rei Sverker devia morir a l'adolescència com a molt tard.<ref>Munch, ''Det norske Folks Historie'', III, p. 326.</ref> Potser hi tingué dues filles més, Margaret i Christina, casades respectivament amb Witzlav de [[Rügen]] i [[Enric II]], Senyor de Mecklenburg ("Henry Borwin" en alguns textos posteriors).<ref>''Kristina Sverkersdotter'', http://historiska-personer.nu/min-s/p00084c08.html</ref> La reconstrucció genealògica es basa en declaracions contemporànies imprecises - tanmateix, Margaret i Christina només poden haver sigut filles de Sverker amb la seva primera muller .<ref>Gillingstam, "Utomnordiskt och nordiskt i de äldsta svenska dynastiska förbindelserna", p. 21.</ref>
Amb la seva primera muller, la noble danesa [[Benedicta Ebbesdatter]], de la branca Galen del clan Hvide (c. 1165/70-1200), amb la que es casà abans del 1190 quan encara vivia a Dinamarca, Sverker va tenir-hi com a mínim una filla, Helena Sverkersdotter. Possiblement tingué mes fills, com Karl Sverkersson que segons les fonts noruegues es casà amb una filla del rei de Noruega [[Sverre Sigurdsson|Sverre]] i morí el 1198; la seva posició és tanmateix dubtós, i si fou fill del rei Sverker devia morir a l'adolescència a tot tardar.<ref>Munch, ''Det norske Folks Historie'', III, p. 326.</ref> Potser hi tingué dues filles més, Margaret i Christina, casades respectivament amb Witzlav de [[Rügen]] i [[Enric II]], Senyor de Mecklenburg ("Henry Borwin" en alguns textos posteriors).<ref>''Kristina Sverkersdotter'', http://historiska-personer.nu/min-s/p00084c08.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180710164859/http://historiska-personer.nu/min-s/p00084c08.html |date=2018-07-10}}</ref> La reconstrucció genealògica es basa en declaracions contemporànies imprecises - tanmateix, Margaret i Christina només poden haver sigut filles de Sverker amb la seva primera muller.<ref>Gillingstam, "Utomnordiskt och nordiskt i de äldsta svenska dynastiska förbindelserna", p. 21.</ref>


El segon matrimoni del 1200 amb [[Ingegerd Birgersdotter]] de Bjelbo, filla del Folkunge Jarl [[Birger Brosa]], produí un fill i hereu, [[Johan Sverkersson]] (1201-1222), qui va ser escollit rei de Suècia 1216.<ref>Harrison, ''Sveriges historia; medeltiden'', pp. 106-7.</ref>
El segon matrimoni del 1200 amb [[Ingegerd Birgersdotter]] de Bjelbo, filla del Folkunge Jarl [[Birger Brosa]], produí un fill i hereu, [[Johan Sverkersson]] (1201-1222), qui va ser escollit rei de Suècia 1216.<ref>Harrison, ''Sveriges historia; medeltiden'', pp. 106-7.</ref>
Línia 30: Línia 30:
També ha estat argumentat tanmateix que potser Ingegerd Birgersdotter fou de fet Sverker la primera muller, i Benedicta Ebeesdatter la segona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Line|nom=Philip|títol=Kingship and State Formation in Sweden 1130-1290|editorial=BRILL|any=2007 |isbn=978-90-04-15578-7 |lloc=Leiden |pàgines=104}}</ref>
També ha estat argumentat tanmateix que potser Ingegerd Birgersdotter fou de fet Sverker la primera muller, i Benedicta Ebeesdatter la segona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Line|nom=Philip|títol=Kingship and State Formation in Sweden 1130-1290|editorial=BRILL|any=2007 |isbn=978-90-04-15578-7 |lloc=Leiden |pàgines=104}}</ref>


La seva filla [[Helena Sverkersdotter]] es casà amb l'earl Sune Folkason de la família de Bjelbo, [[justiciar]] de [[Västergötland]]. Les seves filles Catherine de Ymseborg i Benedicta de Bjelbo esdevingueren peons matrimonials per obtenir la successió sueca després de l'any 1222, quan la dinastia Sverker esdevenia extinta en la línia masculina.<ref>''Helena Sverkersdotter'', http://historiska-personer.nu/min-s/p0d5c2878.html</ref> Catherine fou casada amb d'[[Eric XI]] hereu de la dinastia rival de Suècia però ells van quedar sense fills. Benedikte fou casada amb [[Svantepolk]] de [[Viby]] i va tenir diverses filles, que es casaren amb nobles suecs. Diverses famílies nobles sueques afirmen ser descendents de Benedikte.
La seva filla [[Helena Sverkersdotter]] es casà amb l'earl Sune Folkason de la família de Bjelbo, [[justiciar]] de [[Västergötland]]. Les seves filles Catherine de Ymseborg i Benedicta de Bjelbo esdevingueren peons matrimonials per obtenir la successió sueca després de l'any 1222, quan la dinastia Sverker esdevenia extinta en la línia masculina.<ref>''Helena Sverkersdotter'', http://historiska-personer.nu/min-s/p0d5c2878.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160909150520/http://historiska-personer.nu/min-s/p0d5c2878.html |date=2016-09-09}}</ref> Catherine fou casada amb d'[[Eric XI]] hereu de la dinastia rival de Suècia però ells van quedar sense fills. Benedikte fou casada amb [[Svantepolk]] de [[Viby]] i va tenir diverses filles, que es casaren amb nobles suecs. Diverses famílies nobles sueques afirmen ser descendents de Benedikte.


==Notes==
== Notes ==
{{Referències|30em}}
{{Referències}}


==Bibliografia==
== Bibliografia ==
* {{Ref-enciclopèdia|url=https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=14301|editorial=Arxius nacionals de Suècia|enciclopèdia= [[Svenskt biografiskt lexikon]] |títol=Folkungaätten|nom=Hans|cognom=Gillingstam|any=1964-1966|volum=16|pàgina=260|llengua=suec }}
* {{Ref-enciclopèdia|url=https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=14301|editorial=Arxius nacionals de Suècia|enciclopèdia= [[Svenskt biografiskt lexikon]] |títol=Folkungaätten|nom=Hans|cognom=Gillingstam|any=1964-1966|volum=16|pàgina=260|llengua=suec}}
* {{Ref-enciclopèdia|url=https://sok.riksarkivet.se/sbl/Presentation.aspx?id=12185|editorial=Arxius nacionals de Suècia|enciclopèdia= [[Svenskt biografiskt lexikon]] |títol=Jon jarl|nom=Hans|cognom=Gillingstam|any=1973-1975|volum=20|pàgina=360|llengua=suec }}
* {{Ref-enciclopèdia|url=https://sok.riksarkivet.se/sbl/Presentation.aspx?id=12185|editorial=Arxius nacionals de Suècia|enciclopèdia= [[Svenskt biografiskt lexikon]] |títol=Jon jarl|nom=Hans|cognom=Gillingstam|any=1973-1975|volum=20|pàgina=360|llengua=suec}}
* {{Ref-enciclopèdia|url=https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=12369|editorial=Arxius nacionals de Suècia|enciclopèdia= [[Svenskt biografiskt lexikon]] |títol=Karl Sverkersson|nom=Hans|cognom=Gillingstam|any=1973-1975|volum=20|pàgina=621|llengua=suec }}
* {{Ref-enciclopèdia|url=https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=12369|editorial=Arxius nacionals de Suècia|enciclopèdia= [[Svenskt biografiskt lexikon]] |títol=Karl Sverkersson|nom=Hans|cognom=Gillingstam|any=1973-1975|volum=20|pàgina=621|llengua=suec}}
* {{Ref-enciclopèdia|url=https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=11661|editorial=Arxius nacionals de Suècia]] |enciclopèdia= [[Svenskt biografiskt lexikon]] |títol=Knut Eriksson|nom=Hans|cognom=Gillingstam|any=1975-1977|volum=21|pàgina=383|llengua=suec }}
* {{Ref-enciclopèdia|url=https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=11661|editorial=Arxius nacionals de Suècia|enciclopèdia= [[Svenskt biografiskt lexikon]] |títol=Knut Eriksson|nom=Hans|cognom=Gillingstam|any=1975-1977|volum=21|pàgina=383|llengua=suec}}
* {{Ref-publicació|url=http://personhistoriskasamfundet.org/1971-1998/|cognom=Gillingstam|nom=Hans|any=1982|publicació=Personhistorisk tidskrift|volum=1981|exemplar=77|pàgines=17-28|issn=0031-5699|id={{LIBRIS|2373654}}}}, häfte 1, 1981
* {{Ref-publicació|url=http://personhistoriskasamfundet.org/1971-1998/|cognom=Gillingstam|nom=Hans|any=1982|publicació=Personhistorisk tidskrift|volum=1981|exemplar=77|pàgines=17-28|issn=0031-5699|id={{LIBRIS|2373654}}}}, häfte 1, 1981
* Harrison, Dick, ''Sveriges historia; medeltiden''. Stockholm: Liber, 2002.
* Harrison, Dick, ''Sveriges historia; medeltiden''. Stockholm: Liber, 2002.
Línia 46: Línia 46:
* Sandblom, Sven, ''Gestilren 1210. Striden stod i Uppland! I Gästre!''. Enköping: Enköpings kommun, 2004.
* Sandblom, Sven, ''Gestilren 1210. Striden stod i Uppland! I Gästre!''. Enköping: Enköpings kommun, 2004.
* Sundberg, Ulf, ''Medeltidens svenska krig''. Stockholm: Hjalmarson & Högberg, 1999.
* Sundberg, Ulf, ''Medeltidens svenska krig''. Stockholm: Hjalmarson & Högberg, 1999.
*Lindström, Fredrik; Lindström, Henrik ''Svitjods undergång och Sveriges födelse'' (Albert Bonniers Förlag AB. 2006)
* Lindström, Fredrik; Lindström, Henrik ''Svitjods undergång och Sveriges födelse'' (Albert Bonniers Förlag AB. 2006)
*Lagerqvist, Lars O. ''Sverige och dess regenter under 1.000 år'' (Albert Bonniers Förlag AB. 1982)
* Lagerqvist, Lars O. ''Sverige och dess regenter under 1.000 år'' (Albert Bonniers Förlag AB. 1982)


{{Inici taula}}
{{Inici taula}}
Línia 57: Línia 57:
{{S-end}}
{{S-end}}
{{Reis de Suècia}}
{{Reis de Suècia}}

{{Autoritat}}


[[Categoria:Reis de Suècia]]
[[Categoria:Reis de Suècia]]

Revisió de 23:51, 11 nov 2024

Plantilla:Infotaula personaSverker II
Biografia
Naixement1164 Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1210 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
SepulturaAlvastra Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Suècia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Sverker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBenedicta Ebbesdotter of Hvide
Ingegerd Birgersdotter of Bjelbo Modifica el valor a Wikidata
FillsCarl Sverkersson
 () Benedicta Ebbesdotter of Hvide
Helena Sverkersdotter
 () Benedicta Ebbesdotter of Hvide
Margarete Sverkersdotter
 () Benedicta Ebbesdotter of Hvide
Jean Ier de Suède
 () Ingegerd Birgersdotter of Bjelbo Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles VII Sverkersson Modifica el valor a Wikidata  i Christina Hvide Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 105506 Find a Grave: 15927635 Modifica el valor a Wikidata

Sverker Karlsson, Sverker el Jove o Sverker II - Sverker den yngre o Sverker Karlsson en suec - (abans del 1167 - 17 de juliol del 1210) fou rei de Suècia de 1195/96 a 1208.[1][2]

Joventut

[modifica]

Sverker era fill de rei de Suècia Karl Sverkersson i la Reina Christine Stigsdatter de Hvide, una noble danesa.[3] Per línia materna era cosí germà dels reis danesos Canut VI i Valdemar Sejr. El matrimoni dels seus pares ha estat datat a 1162 o més probablement 1163.[4]

Quan el seu pare Karl fou assassinat a Visingsö el 1167, aparentment per sequaços de pròxim rei Canut I de Suècia, Sverker fou dut a Dinamarca passant la infantesa criant-se amb el clan Hvide de la seva mare de, dirigents de Selàndia. Sverker també s'associà amb els dirigents del clan a Escània que eren propers als Hvide, casant-se amb la senyora Benedikte Ebbesdotter de Hvide. El rei danès li va donar suport a l'hora de reclamar el tron de Suècia, per ajudant a desestabilitzar el país veí. Les llavors problemàtiques relacions entre els danesos i els suecs es veuen a partir dels intents de Canut I i el seu jarl Birger Brosa per donar suport rebels contra Valdemar I i Canut VI.[5]

Quan el rei Canut I de Suècia morí el 1195 o 1196, els seus fills eren joves però no infants.[6] Un d'ells havia sigut designat hereu al tron, però va ser passat per damunt. Sverker fou escollit com a següent rei de Suècia, sorprenentment sense disputa. En algun algun moment tornà al seu país natiu, tanmateix sent considerat bastant danès. La seva elecció indiscutida probablement fou deguda al Jarl Birger Brosa pare d'Ingegerd Birgersdotter de Bjelbo, amb la que Sverker es casà ràpidament després de la mort de la seva primera muller.[7] En les seves pròpies cartes va emfasitzar el seu dret de naixement al tron: "fill del rei Carles, Rei dels suecs, posseïdor del tron del mateix regne segons dret hereditari per la gràcia de Déu".[8]

Regnat

[modifica]
Moneda del rei Sverker II

El rei Sverker confirmà i amplià els a l'església sueca i Valerius, l'Arquebisbe d'Uppsala. El document de privilegi de 1200 és el privilegi eclesiàstic més antic conegut a Suècia. Skáldatal esmenta dos skaldes a la cort de Sverker : Sumarliði skáld i Þorgeirr Danaskáld. El 1202 el jarl Birger morí i el net del difunt jarl, el fill d'un any de Sverker, Joan, va rebre el títol de Jarl del seu pare. Això s'ha interpretat com una manera d'enfortir-lo com a hereu de la corona, però va provocar molt ridícul.

Una desoladora guerra amb els pobles de l'est del bàltic continuà durant el regnat de Sverker. Birger Brosa emprengué una expedició marítima que va que va acabar a Wierland a l'est d'Estònia, abans o després de l'adhesió de Sverker. Una font tardana i poc fiable indica que les tropes de Nóvgorod van atacar Finlàndia el 1198 i devastaren Åbo on els suecs ja suposadament posseïen un lloc avançat. Això pot ser una elaboració d'un altre atac rus el 1191, i Åbo encara no existia com a poblament.[9] Un segur Dux Joan (Johannes) florí a principis del segle xiii; segons la inscripció de la seva tomba, fou el "terror del pagans". Pot identificar-se amb un Joan Jarl que, segons una tradició posterior, va lluitar contra els russos i ingrians durant nou anys, però fou mort a Askanäs al llac Mälaren per pirates carelis, immediatament després del seu retorn. La seva vídua presumptament recaptà impostos per a matar el assaltants a Estaskär. S'ha suggerit que això ocorregué el 1206. En general els assalts estonians i curonians constituïren un problema a les costes de Suècia i Dinamarca en aquesta era.[10]

Guerra civil

[modifica]

Al voltant 1203 els quatre fills de Canut que havien viscut a la cort reial sueca, començaren a reclamar el tron i Sverker els va exiliar a Noruega. La seva posició com a rei es tornà insegura de llavors en endavant. Els fills de Canut retornaren amb tropes el 1205, amb el suport del partit noruec de Birkebeiner. Tanmateix Sverker els atacà i derrotà a la batalla d'Älgarås a Tiveden, on tres dels fills van caure. L'únic supervivent, Eric, tornà amb suport noruec el 1208. Sverker buscà i aconseguí l'ajut del rei danès. La tradició popular parla de 12.000 tropes auxiliars daneses, probablement una exageració.[11] Les forces foren comandades per Ebbe Sunesen, el pare de la seva primera muller i germà d'Andreas Sunesen, Arquebisbe de Lund. A part de les forces dels germans Sunesen, el rei Valdemar Sejr contribuí amb tropes, fins i tot incloent-hi soldats bohemis.[12] Els adversaris s'enfrontaren a la Batalla de Lena a Västergötland, on Sverker rebé una severa derrota. Ebbe i el seu germà Lars foren morts per l'enemic juntament amb una part considerable del seu exèrcit. Canut, el jarl de Sverker, Knut sembla que també hi morí.[13] El rei Eric X de Suècia va conduir Sverker al seu exili a Dinamarca.

Mort

[modifica]

L'intent del Papa Innocenci III de retornar la corona a Sverker no va tenir èxit. Sverker feu una nova expedició militar a Suècia amb suport danès, però va ser derrotat i mort a la Batalla de Gestilren el juliol del 1210.[7] Les fonts antigues declaren que "el [partit] Folkung va agafar la seva vida". El responsable de la seva mort fou el seu cunyat Folke Jarl, cap dels Folkungs, qui també sucumbí en la batalla.[14] El lloc de la batalla ha engendrat alguna discussió, acceptant-se usualment que es dugué a terme a la parròquia de Varv a Västergötland, també s'ha suggerit que ocorregué a Gästre a Uppland.[15]

Malgrat el seu destí desventurat, Sverker II rep diverses paraules amables en la crònica curta inclosa en la Llei de Västergötland: "El setzè [governant] fou el rei Sverker, un company assenyat i bo; el regne prosperà amb ell. Però els Folkung li arrabassaren la vida; el seu cunyat ho feu a Gestilren. Descansa a Alvastra, i les millors coses són sempre es diuen d'ell".[16]

Família

[modifica]

Amb la seva primera muller, la noble danesa Benedicta Ebbesdatter, de la branca Galen del clan Hvide (c. 1165/70-1200), amb la que es casà abans del 1190 quan encara vivia a Dinamarca, Sverker va tenir-hi com a mínim una filla, Helena Sverkersdotter. Possiblement tingué mes fills, com Karl Sverkersson que segons les fonts noruegues es casà amb una filla del rei de Noruega Sverre i morí el 1198; la seva posició és tanmateix dubtós, i si fou fill del rei Sverker devia morir a l'adolescència a tot tardar.[17] Potser hi tingué dues filles més, Margaret i Christina, casades respectivament amb Witzlav de Rügen i Enric II, Senyor de Mecklenburg ("Henry Borwin" en alguns textos posteriors).[18] La reconstrucció genealògica es basa en declaracions contemporànies imprecises - tanmateix, Margaret i Christina només poden haver sigut filles de Sverker amb la seva primera muller.[19]

El segon matrimoni del 1200 amb Ingegerd Birgersdotter de Bjelbo, filla del Folkunge Jarl Birger Brosa, produí un fill i hereu, Johan Sverkersson (1201-1222), qui va ser escollit rei de Suècia 1216.[20]

També ha estat argumentat tanmateix que potser Ingegerd Birgersdotter fou de fet Sverker la primera muller, i Benedicta Ebeesdatter la segona.[21]

La seva filla Helena Sverkersdotter es casà amb l'earl Sune Folkason de la família de Bjelbo, justiciar de Västergötland. Les seves filles Catherine de Ymseborg i Benedicta de Bjelbo esdevingueren peons matrimonials per obtenir la successió sueca després de l'any 1222, quan la dinastia Sverker esdevenia extinta en la línia masculina.[22] Catherine fou casada amb d'Eric XI hereu de la dinastia rival de Suècia però ells van quedar sense fills. Benedikte fou casada amb Svantepolk de Viby i va tenir diverses filles, que es casaren amb nobles suecs. Diverses famílies nobles sueques afirmen ser descendents de Benedikte.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Sverker d.y. Karlsson. Sverker the younger Karlsson (Svenska regenter.Soverings of Sweden)
  2. ↑ «Kings and Queens of Sweden — A thousand year succession». Cort Reial de Suècia. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2007. [Consulta: 28 novembre 2017].
  3. ↑ thePeerage.com - Person Page 11307
  4. ↑ Gillingstam, "Karl Sverkersson".
  5. ↑ Gillingstam, "Knut Eriksson".
  6. ↑ Gillingstam, "Knut Eriksson", fent referència a una carta papal del 1208 que indica que els quatre fills no es consideraven menors d'edat en el moment de la mort del seu pare.
  7. ↑ 7,0 7,1 Harrison, Sveriges historia; medeltiden, p. 106.
  8. ↑ Lönnroth, Från svensk medeltid, p. 19.
  9. ↑ Sundberg, Medeltidens svenska krig, p. 45-6.
  10. ↑ Gillingstam, "Jon jarl"; Sundberg, Medeltidens svenska krig, p. 46..
  11. ↑ Sandblom, Gestilren 1210, p. 9.
  12. ↑ Munch, Det norske Folks Historie, III, p. 529.
  13. ↑ Gillingstam, "Folkungaätten".
  14. ↑ Larsson, Götarnas rike, p. 185; Folke jarl, https://sok.riksarkivet.se/Sbl/Presentation.aspx?id=14298.
  15. ↑ Sandblom, Gestilren 1210.
  16. ↑ Larsson, Götarnas riken, p. 185.
  17. ↑ Munch, Det norske Folks Historie, III, p. 326.
  18. ↑ Kristina Sverkersdotter, http://historiska-personer.nu/min-s/p00084c08.html Arxivat 2018-07-10 a Wayback Machine.
  19. ↑ Gillingstam, "Utomnordiskt och nordiskt i de äldsta svenska dynastiska förbindelserna", p. 21.
  20. ↑ Harrison, Sveriges historia; medeltiden, pp. 106-7.
  21. ↑ Line, Philip. Kingship and State Formation in Sweden 1130-1290. Leiden: BRILL, 2007, p. 104. ISBN 978-90-04-15578-7. 
  22. ↑ Helena Sverkersdotter, http://historiska-personer.nu/min-s/p0d5c2878.html Arxivat 2016-09-09 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • Gillingstam, Hans. «Folkungaätten». A: Svenskt biografiskt lexikon (en suec). 16. Arxius nacionals de Suècia, 1964-1966. 
  • Gillingstam, Hans. «Jon jarl». A: Svenskt biografiskt lexikon (en suec). 20. Arxius nacionals de Suècia, 1973-1975. 
  • Gillingstam, Hans. «Karl Sverkersson». A: Svenskt biografiskt lexikon (en suec). 20. Arxius nacionals de Suècia, 1973-1975. 
  • Gillingstam, Hans. «Knut Eriksson». A: Svenskt biografiskt lexikon (en suec). 21. Arxius nacionals de Suècia, 1975-1977. 
  • Gillingstam, Hans Personhistorisk tidskrift, 1981, 77, 1982, pàg. 17-28. ISSN: 0031-5699. Plantilla:LIBRIS., häfte 1, 1981
  • Harrison, Dick, Sveriges historia; medeltiden. Stockholm: Liber, 2002.
  • Lönnroth, Erik, Från svensk medeltid. Stockholm: Aldus, 1959.
  • Munch, P.A., Det norske Folks Historie, Vol. III. Christiania: Chr. Tönsbergs Forlag, 1857.
  • Sandblom, Sven, Gestilren 1210. Striden stod i Uppland! I Gästre!. Enköping: Enköpings kommun, 2004.
  • Sundberg, Ulf, Medeltidens svenska krig. Stockholm: Hjalmarson & Högberg, 1999.
  • Lindström, Fredrik; Lindström, Henrik Svitjods undergång och Sveriges födelse (Albert Bonniers Förlag AB. 2006)
  • Lagerqvist, Lars O. Sverige och dess regenter under 1.000 år (Albert Bonniers Förlag AB. 1982)


Sverker II
Nascut: c. 1164 Mort: 17 de juliol 1210
Títols de regnat
Precedit per:
Canut I 		Rei de Suècia
1195/1196-1208 		Succeït per:
Eric X
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sverker_II&oldid=34229701»