Mostra la font per a Virtut

{{Filosofia}}
Una '''virtut''' és una qualitat [[moral]] positiva, oposada al [[Defecte (filosofia)|defecte]] ([[ètica]]) o [[vici]] ([[religió]]). Cada [[cultura]] considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.

== Etimologia ==
El terme va sorgir al llenguatge [[grec]] (''areté''). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres.

== Història ==
=== Antiga Grècia ===
[[Plató]] és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la [[temprança]], la [[prudència]], la [[fortitud]] i la [[justícia]].<ref name=plato>{{ref-llibre| títol =Estado, justicia, derechos|autor= Almoguera Carreres, Joaquín; Díaz, Elías; Colomer, José Luis | editor =Springer Science & Business|data=2002|isbn= 8420686778| url= http://books.google.cat/books?id=qagt_ZJviXkC&pg=PA13}}, pàg.13</ref>

[[Aristòtil]] va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la [[intel·ligència]] en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de [[Sòcrates]] i el seu [[intel·lectualisme moral socràtic|intel·lectualisme moral]]). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'[[assertivitat]] (terme modern per al concepte grec afí), l'[[autoestima]], l'[[amistat]] i l'[[honestedat]].

Els [[epicuri]]s van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els [[estoic]]s aconsellaven prudència i [[acceptació]].

=== Antiga Roma ===
{{AP|Virtuts romanes}}
Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l{{'}}''statu quo''. Així, un home virtuós és aquell que té [[autoritat]], amabilitat, [[pietat]], dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.

== Religió ==
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.

Els [[cristians]] oposen la virtut al [[pecat]]. Així, igual que estableixen set [[pecats capitals]], estableixen set virtuts cardinals: [[castedat]], mesura, [[generositat]], diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: [[fe]], [[esperança]] i [[caritat]].

L'[[islam]] considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, [[saviesa]], [[Tolerància social|tolerància]], [[justícia]], misericòrdia, dignitat, [[Valor (axiologia)|valor]], fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, [[prudència]], lleialtat i [[espiritualitat]].

Pel [[budisme]] una virtut important és l'[[amabilitat]]. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de les [[quatre nobles veritats|quatre veritats]] fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació.

Els [[samurai]]s japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'[[honor]] samurai i actuar amb compassió cap als altres.

== Psicologia ==
La [[psicologia positiva]] identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir la [[felicitat]].<ref>Peterson, Christopher; Seligman, Martin E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford: Oxford University Press. {{ISBN|0-19-516701-5}}</ref> Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits:
* àmbit del [[coneixement]]: [[creativitat]], [[curiositat]], desig d'aprendre, esperit crític, [[saviesa]]
* àmbit del [[coratge]]: [[coratge|valentia]], perseverança, [[honestedat]], vitalitat
* àmbit inter[[persona]]l: [[amor]], [[amabilitat]], [[generositat]], [[intel·ligència emocional]]
* àmbit [[comunitat|comunitari]]: capacitat de [[treball en equip]], [[justícia]], lideratge
* àmbit de la [[temprança]]: capacitat de perdonar, humilitat, prudència, autocontrol
* àmbit de la [[transcendència]]: apreciació de la [[bellesa]] i l'[[excel·lència]], [[gratitud]], [[esperança]], [[humor]], [[espiritualitat]]

== Referències ==
{{referències}}

== Vegeu també ==
{{Projectes germans|Viquidites=Virtut|commons=Category:Virtue}}
* [[Virtut (Josep Llimona)]]

{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|virtut}}

[[Categoria:Ètica]]
[[Categoria:Religió]]