Vés al contingut

Virtut: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç intern
ordre correcte de les seccions, format, etc
 
(77 revisions intermèdies per 46 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Filosofia}}
Una '''virtut''' és una qualitat [[moral]] positiva, oposada al defecte o vici. El terme va sorgir al llenguatge grec (''areté''). Després s'ha extés a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres. Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants
Una '''virtut''' és una qualitat [[moral]] positiva, oposada al [[Defecte (filosofia)|defecte]] ([[ètica]]) o [[vici]] ([[religió]]). Cada [[cultura]] considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.


== Etimologia ==
==Virtuts a Grècia==
El terme va sorgir al llenguatge [[grec]] (''areté''). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres.
[[Plató]] és el primer filòsof a establir un canon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la [[temprança]], la [[prudència]], la fortalesa i la [[justícia]].


== Història ==
[[Aristòtil]] va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la [[intel·ligència]] en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de [[Sòcrates]] i el seu intel·lectualisme moal). Les ètiques són el coratge, la templança, la generositat i la bona voluntat, l'[[assertivitat]] (terme modern per al concepte grec afí), l'[[autoestima]], l'[[amistat]] i l'[[honestedat]].
=== Antiga Grècia ===
[[Plató]] és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la [[temprança]], la [[prudència]], la [[fortitud]] i la [[justícia]].<ref name=plato>{{ref-llibre| títol =Estado, justicia, derechos|autor= Almoguera Carreres, Joaquín; Díaz, Elías; Colomer, José Luis | editor =Springer Science & Business|data=2002|isbn= 8420686778| url= http://books.google.cat/books?id=qagt_ZJviXkC&pg=PA13}}, pàg.13</ref>


[[Aristòtil]] va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la [[intel·ligència]] en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de [[Sòcrates]] i el seu [[intel·lectualisme moral socràtic|intel·lectualisme moral]]). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'[[assertivitat]] (terme modern per al concepte grec afí), l'[[autoestima]], l'[[amistat]] i l'[[honestedat]].
Els [[epicuri]]s van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els [[estoic]]s aconsellaven prudència i [[acceptació]].


Els [[epicuri]]s van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els [[estoic]]s aconsellaven prudència i [[acceptació]].
==Virtuts romanes==
Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l'statu quo. Així, un home virtuós és aquell que té [[autoritat]], amabilitat, [[pietat]], dignitat, templança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.


=== Antiga Roma ===
==Virtuts religioses==
{{AP|Virtuts romanes}}
Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l{{'}}''statu quo''. Així, un home virtuós és aquell que té [[autoritat]], amabilitat, [[pietat]], dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.

== Religió ==
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.


Els cristians oposen la virtut al [[pecat]]. Així, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, [[paciència]], amor cap al proïsme i humiltat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: [[fe]], [[esperança]] i [[caritat]].
Els [[cristians]] oposen la virtut al [[pecat]]. Així, igual que estableixen set [[pecats capitals]], estableixen set virtuts cardinals: [[castedat]], mesura, [[generositat]], diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: [[fe]], [[esperança]] i [[caritat]].


L'[[Islam]] considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humiltat, amabilitat, [[cortesia]], puresa, respecte, [[saviesa]], [[Tolerància social|tolerància]], [[justícia]], misericòrdia, dignitat, [[valor]], fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, [[prudència]], lleialtat i [[espiritualitat]].
L'[[islam]] considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, [[saviesa]], [[Tolerància social|tolerància]], [[justícia]], misericòrdia, dignitat, [[Valor (axiologia)|valor]], fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, [[prudència]], lleialtat i [[espiritualitat]].


Pel [[budisme]] una virtut important és l'[[amabilitat]]. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de les [[quatre nobles veritats|quatre veritats]] fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació.
==Virtuts orientals==
Per al [[budisme]], hi ha un camí de vuit passos per assolir la virtut, que es basa en tenir:
*un punt de vista correcte (ser conscient de les quatre veritats fonamenals de l'existència)
*uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri
*un discurs adequat
*unes accions que evitin el mal aliè
*un bon sistema de vida, centrat en la moral
*un esforç constant per millorar
*una ment clara i oberta a la revelació
*meditació


Els samurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'[[honor]] samurai i actuar amb compassió cap als altres.
Els [[samurai]]s japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'[[honor]] samurai i actuar amb compassió cap als altres.


== Psicologia ==
[[Categoria:Ètica]]
La [[psicologia positiva]] identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir la [[felicitat]].<ref>Peterson, Christopher; Seligman, Martin E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford: Oxford University Press. {{ISBN|0-19-516701-5}}</ref> Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits:
* àmbit del [[coneixement]]: [[creativitat]], [[curiositat]], desig d'aprendre, esperit crític, [[saviesa]]
* àmbit del [[coratge]]: [[coratge|valentia]], perseverança, [[honestedat]], vitalitat
* àmbit inter[[persona]]l: [[amor]], [[amabilitat]], [[generositat]], [[intel·ligència emocional]]
* àmbit [[comunitat|comunitari]]: capacitat de [[treball en equip]], [[justícia]], lideratge
* àmbit de la [[temprança]]: capacitat de perdonar, humilitat, prudència, autocontrol
* àmbit de la [[transcendència]]: apreciació de la [[bellesa]] i l'[[excel·lència]], [[gratitud]], [[esperança]], [[humor]], [[espiritualitat]]


== Referències ==
[[ar:فضيلة]]
{{referències}}
[[az:Fəzilətlər]]

[[bs:Vrlina]]
== Vegeu també ==
[[chr:ᎾᏍᎦᏅᎾ]]
{{Projectes germans|Viquidites=Virtut|commons=Category:Virtue}}
[[cs:Ctnost]]
* [[Virtut (Josep Llimona)]]
[[da:Dyd]]

[[de:Tugend]]
{{Autoritat}}
[[el:Αρετή (φιλοσοφία)]]
{{Viccionari-lateral|virtut}}
[[en:Virtue]]

[[eo:Virto]]
[[es:Virtud]]
[[Categoria:Ètica]]
[[et:Voorus]]
[[Categoria:Religió]]
[[fi:Hyve]]
[[fr:Vertu]]
[[hr:Vrlina]]
[[is:Dygð]]
[[it:Virtù]]
[[ja:徳]]
[[la:Virtus]]
[[nl:Deugd]]
[[nn:Dyd]]
[[no:Dyd]]
[[pl:Cnota]]
[[pt:Virtude]]
[[ru:Добродетель]]
[[sk:Cnosť]]
[[sq:Virtyti]]
[[sr:Врлина]]
[[sv:Dygd]]
[[uk:Чеснота]]
[[yi:מעלות]]
[[zh:美德]]

Revisió de 12:56, 13 abr 2023

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió). Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.

Etimologia

[modifica]

El terme va sorgir al llenguatge grec (areté). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres.

Història

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]

Plató és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la temprança, la prudència, la fortitud i la justícia.[1]

Aristòtil va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la intel·ligència en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de Sòcrates i el seu intel·lectualisme moral). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'assertivitat (terme modern per al concepte grec afí), l'autoestima, l'amistat i l'honestedat.

Els epicuris van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els estoics aconsellaven prudència i acceptació.

Antiga Roma

[modifica]

Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l'statu quo. Així, un home virtuós és aquell que té autoritat, amabilitat, pietat, dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.

Religió

[modifica]

Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.

Els cristians oposen la virtut al pecat. Així, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

L'islam considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, saviesa, tolerància, justícia, misericòrdia, dignitat, valor, fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, prudència, lleialtat i espiritualitat.

Pel budisme una virtut important és l'amabilitat. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de les quatre veritats fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació.

Els samurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'honor samurai i actuar amb compassió cap als altres.

Psicologia

[modifica]

La psicologia positiva identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir la felicitat.[2] Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits:

Referències

[modifica]
  1. Almoguera Carreres, Joaquín; Díaz, Elías; Colomer, José Luis. Springer Science & Business. Estado, justicia, derechos, 2002. ISBN 8420686778. , pàg.13
  2. Peterson, Christopher; Seligman, Martin E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-516701-5

Vegeu també

[modifica]