Virtut: diferència entre les revisions
m enllaç intern |
ordre correcte de les seccions, format, etc |
||
(77 revisions intermèdies per 46 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Filosofia}} |
|||
Una '''virtut''' és una qualitat [[moral]] positiva, oposada al defecte o vici |
Una '''virtut''' és una qualitat [[moral]] positiva, oposada al [[Defecte (filosofia)|defecte]] ([[ètica]]) o [[vici]] ([[religió]]). Cada [[cultura]] considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants. |
||
== Etimologia == |
|||
⚫ | |||
El terme va sorgir al llenguatge [[grec]] (''areté''). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres. |
|||
[[Plató]] és el primer filòsof a establir un canon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la [[temprança]], la [[prudència]], la fortalesa i la [[justícia]]. |
|||
== Història == |
|||
⚫ | [[Aristòtil]] va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la [[intel·ligència]] en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de [[Sòcrates]] i el seu intel·lectualisme |
||
⚫ | |||
[[Plató]] és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la [[temprança]], la [[prudència]], la [[fortitud]] i la [[justícia]].<ref name=plato>{{ref-llibre| títol =Estado, justicia, derechos|autor= Almoguera Carreres, Joaquín; Díaz, Elías; Colomer, José Luis | editor =Springer Science & Business|data=2002|isbn= 8420686778| url= http://books.google.cat/books?id=qagt_ZJviXkC&pg=PA13}}, pàg.13</ref> |
|||
⚫ | [[Aristòtil]] va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la [[intel·ligència]] en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de [[Sòcrates]] i el seu [[intel·lectualisme moral socràtic|intel·lectualisme moral]]). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'[[assertivitat]] (terme modern per al concepte grec afí), l'[[autoestima]], l'[[amistat]] i l'[[honestedat]]. |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
=== Antiga Roma === |
|||
==Virtuts religioses== |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
== Religió == |
|||
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís. |
Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís. |
||
Els cristians oposen la virtut al [[pecat]]. Així, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, |
Els [[cristians]] oposen la virtut al [[pecat]]. Així, igual que estableixen set [[pecats capitals]], estableixen set virtuts cardinals: [[castedat]], mesura, [[generositat]], diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: [[fe]], [[esperança]] i [[caritat]]. |
||
L'[[ |
L'[[islam]] considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, [[saviesa]], [[Tolerància social|tolerància]], [[justícia]], misericòrdia, dignitat, [[Valor (axiologia)|valor]], fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, [[prudència]], lleialtat i [[espiritualitat]]. |
||
Pel [[budisme]] una virtut important és l'[[amabilitat]]. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de les [[quatre nobles veritats|quatre veritats]] fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació. |
|||
==Virtuts orientals== |
|||
Per al [[budisme]], hi ha un camí de vuit passos per assolir la virtut, que es basa en tenir: |
|||
*un punt de vista correcte (ser conscient de les quatre veritats fonamenals de l'existència) |
|||
*uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri |
|||
*un discurs adequat |
|||
*unes accions que evitin el mal aliè |
|||
*un bon sistema de vida, centrat en la moral |
|||
*un esforç constant per millorar |
|||
*una ment clara i oberta a la revelació |
|||
*meditació |
|||
Els |
Els [[samurai]]s japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'[[honor]] samurai i actuar amb compassió cap als altres. |
||
== Psicologia == |
|||
[[Categoria:Ètica]] |
|||
La [[psicologia positiva]] identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir la [[felicitat]].<ref>Peterson, Christopher; Seligman, Martin E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford: Oxford University Press. {{ISBN|0-19-516701-5}}</ref> Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits: |
|||
* àmbit del [[coneixement]]: [[creativitat]], [[curiositat]], desig d'aprendre, esperit crític, [[saviesa]] |
|||
* àmbit del [[coratge]]: [[coratge|valentia]], perseverança, [[honestedat]], vitalitat |
|||
* àmbit inter[[persona]]l: [[amor]], [[amabilitat]], [[generositat]], [[intel·ligència emocional]] |
|||
* àmbit [[comunitat|comunitari]]: capacitat de [[treball en equip]], [[justícia]], lideratge |
|||
* àmbit de la [[temprança]]: capacitat de perdonar, humilitat, prudència, autocontrol |
|||
* àmbit de la [[transcendència]]: apreciació de la [[bellesa]] i l'[[excel·lència]], [[gratitud]], [[esperança]], [[humor]], [[espiritualitat]] |
|||
== Referències == |
|||
[[ar:فضيلة]] |
|||
{{referències}} |
|||
[[az:Fəzilətlər]] |
|||
[[bs:Vrlina]] |
|||
== Vegeu també == |
|||
[[chr:ᎾᏍᎦᏅᎾ]] |
|||
{{Projectes germans|Viquidites=Virtut|commons=Category:Virtue}} |
|||
[[cs:Ctnost]] |
|||
* [[Virtut (Josep Llimona)]] |
|||
[[da:Dyd]] |
|||
[[de:Tugend]] |
|||
{{Autoritat}} |
|||
[[el:Αρετή (φιλοσοφία)]] |
|||
{{Viccionari-lateral|virtut}} |
|||
[[en:Virtue]] |
|||
[[eo:Virto]] |
|||
[[ |
[[Categoria:Ètica]] |
||
[[ |
[[Categoria:Religió]] |
||
[[fi:Hyve]] |
|||
[[fr:Vertu]] |
|||
[[hr:Vrlina]] |
|||
[[is:Dygð]] |
|||
[[it:Virtù]] |
|||
[[ja:徳]] |
|||
[[la:Virtus]] |
|||
[[nl:Deugd]] |
|||
[[nn:Dyd]] |
|||
[[no:Dyd]] |
|||
[[pl:Cnota]] |
|||
[[pt:Virtude]] |
|||
[[ru:Добродетель]] |
|||
[[sk:Cnosť]] |
|||
[[sq:Virtyti]] |
|||
[[sr:Врлина]] |
|||
[[sv:Dygd]] |
|||
[[uk:Чеснота]] |
|||
[[yi:מעלות]] |
|||
[[zh:美德]] |
Revisió de 12:56, 13 abr 2023
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió). Cada cultura considera unes virtuts o unes altres com a més rellevants.
Etimologia
[modifica]El terme va sorgir al llenguatge grec (areté). Després s'ha estès a altres camps, com virtuts polítiques o estètiques, entre altres.
Història
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]Plató és el primer filòsof a establir un cànon de virtuts, recollint les qualitats clàssiques, que són la temprança, la prudència, la fortitud i la justícia.[1]
Aristòtil va dividir les virtuts en dianoètiques (racionals) i ètiques (aquelles que depenen del costum). Les dianoètiques tenen a veure amb la intel·ligència en tots els seus vessants (el lligam entre saber i conducta data de Sòcrates i el seu intel·lectualisme moral). Les ètiques són el coratge, la temprança, la generositat i la bona voluntat, l'assertivitat (terme modern per al concepte grec afí), l'autoestima, l'amistat i l'honestedat.
Els epicuris van reforçar l'amistat, única font de l'autèntica felicitat, mentre que els estoics aconsellaven prudència i acceptació.
Antiga Roma
[modifica]Les virtuts romanes més destacables tenen a veure amb el respecte a la tradició i l'statu quo. Així, un home virtuós és aquell que té autoritat, amabilitat, pietat, dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.
Religió
[modifica]Les grans religions lliguen les virtuts a la salvació de l'ànima després de la mort, ja que les virtuts estarien directament inspirades per la divinitat i per tant condueixen al paradís.
Els cristians oposen la virtut al pecat. Així, igual que estableixen set pecats capitals, estableixen set virtuts cardinals: castedat, mesura, generositat, diligència, paciència, amor cap al proïsme i humilitat. A aquestes se sumen les anomenades virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
L'islam considera bàsiques les següents virtuts: bondat, generositat, gratitud, acceptació, autocontrol, humilitat, amabilitat, cortesia, puresa, respecte, saviesa, tolerància, justícia, misericòrdia, dignitat, valor, fermesa, franquesa, esperança, paciència, constància, prudència, lleialtat i espiritualitat.
Pel budisme una virtut important és l'amabilitat. Hi ha un camí per assolir la virtut que es basa a tenir un punt de vista correcte (ser conscient de les quatre veritats fonamentals de l'existència); uns bons valors, és a dir, buscar l'equilibri; un discurs adequat; unes accions que evitin el mal aliè; un bon sistema de vida, centrat en la moral; un esforç constant per millorar; una ment clara i oberta a la revelació; i meditació.
Els samurais japonesos, per la seva banda, aconsellaven obeir els mestres, respectar els pares, recordar sempre l'honor samurai i actuar amb compassió cap als altres.
Psicologia
[modifica]La psicologia positiva identifica 24 virtuts, qualitats o trets de caràcter que ajuden a assolir la felicitat.[2] Aquestes virtuts es poden agrupar en sis àmbits:
- àmbit del coneixement: creativitat, curiositat, desig d'aprendre, esperit crític, saviesa
- àmbit del coratge: valentia, perseverança, honestedat, vitalitat
- àmbit interpersonal: amor, amabilitat, generositat, intel·ligència emocional
- àmbit comunitari: capacitat de treball en equip, justícia, lideratge
- àmbit de la temprança: capacitat de perdonar, humilitat, prudència, autocontrol
- àmbit de la transcendència: apreciació de la bellesa i l'excel·lència, gratitud, esperança, humor, espiritualitat
Referències
[modifica]- ↑ Almoguera Carreres, Joaquín; Díaz, Elías; Colomer, José Luis. Springer Science & Business. Estado, justicia, derechos, 2002. ISBN 8420686778., pàg.13
- ↑ Peterson, Christopher; Seligman, Martin E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-516701-5
Vegeu també
[modifica]