Vés al contingut

W d'Orió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Infotaula objecte astronòmicW d'Orió
Tipusestrella de carboni, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)C-N5[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra490,244 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,1 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva2.681 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,0398 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−3,68 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)8,533 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial16,5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 5m 23.7191s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)1° 10' 39.4546''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

W d'Orió (W Orionis) és un estel variable a la constel·lació d'Orió.[6] La seva magnitud aparent pot arribar a +5,88 quan aconsegueix la seva màxima lluentor. S'hi troba a uns 410 parsecs (1.340 anys llum) de distància del sistema solar.[7]

W d'Orió és un estrella de carboni, una de les poques observables a ull nu, catalogada com de tipus espectral CV5 o C6II.[8][9] A diferència de la major part dels estels, en les estrelles de carboni aquest element és més abundant que l'oxigen i forma composts que absorbeixen la llum blava, per la qual cosa aquestes estrelles són les més vermelles que s'hi poden observar.[10]

W d'Orió té una temperatura efectiva de només 2.625 K. És un estel de gran grandària, amb un radi comprès entre 1 ua —valor obtingut a partir de la mesura del seu diàmetre angular— i 2 ua, en qualsevol cas almenys 215 vegades més gran que el radi solar.[7] És un estel variable polsant, on, a més de variar la lluminositat, canvia la grandària i la temperatura de l'estel. És una variable semiregular amb un període aproximat de 212 dies, si bé s'ha observat una variació en la lluentor mitjana al llarg d'un període més llarg de 6,7 anys.[10]

En els estadis finals de la seva evolució, W d'Orió perd massa a un ritme de deu milionèsimes de la massa solar cada any, i d'aquí a poc s'hi desprendrà de les seves capes exteriors per convertir-se en una nana blanca.[10]

Referències

  1. «A Moderate-Resolution Spectral Atlas of Carbon Stars: R, J, N, CH, and Barium Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 8-1996, pàg. 419–473. DOI: 10.1086/192323.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 Bengt Gustafsson «The chemical composition of carbon stars. I. Carbon, nitrogen and oxygen in 30 cool carbon stars in the galactic disk». The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1986, pàg. 373–425. DOI: 10.1086/191145.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «W Orionis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 30 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 Bergeat, J.; Chevallier, L. «The mass loss of C-rich giants». Astronomy and Astrophysics, 429, 2005. pp. 235-246.
  8. Bergeat, J.; Chevallier, L. «The mass loss of C-rich giants». Astronomy and Astrophysics, 429, 2005. pp. 235-246.
  9. «W Orionis (Alcyone)». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 25 octubre 2020].
  10. 10,0 10,1 10,2 «W Orionis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 30 maig 2021].