1835
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1835 (mdcccxxxv) |
| Islàmic | 1251 – 1252 |
| Xinès | 4531 – 4532 |
| Hebreu | 5595 – 5596 |
| Calendaris hindús | 1890 – 1891 (Vikram Samvat) 1757 – 1758 (Shaka Samvat) 4936 – 4937 (Kali Yuga) |
| Persa | 1213 – 1214 |
| Armeni | 1284 |
| Rúnic | 2085 |
| Ab urbe condita | 2588 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1800 1810 1820 - 1830 - 1840 1850 1860 | |
| Anys | |
| 1832 1833 1834 - 1835 - 1836 1837 1838 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener, Barcelona: Es publica el primer número d'El Propagador de la libertad, una publicació política en castellà.[1]
- 22 de juliol: Revolta anticlerical a Reus (el Baix Camp) que s'expandeix arreu de Catalunya.
- 25 de juliol, Barcelona: Crema de convents com el Convent de Santa Caterina, entre altres.
- 19 de setembre - Guimerà (l'Urgell): els carlins perden el setge de Guimerà i els liberals fan 388 presoners i afusellen a 71 militars, entre els que hi destaca el seu comandant, Rosset de Belianes durant la Primera Guerra Carlina.
- 5 d'agost: El vapor Bonaplata de Barcelona, la primera fàbrica de vapor catalana, és incendiat en la bullanga de 1835. S'havia inaugurat el 1833.[2]
- Resta del món
- 25 de març: Apareix el primer quadern dels Contes d'Andersen.
- 18 d'abril - 22 d'abril, Ameskoabarren (Navarra): els carlins guanyen la batalla d'Artaza durant la primera guerra carlina.
- 27 d'abril - 28 d'abril - Logronyo i Eulate (Estella Oriental) respectivament: els líders carlins i lliberals signen el Conveni d'Eliot per acabar amb els afusellaments indiscriminats de presoners i promoure'n el seu intercanvi durant la Primera Guerra Carlina.
- 2 de juny - Port de Deskarga (País Basc): els carlins guanyen la batalla de Deskarga durant la primera guerra carlina.
- 1 de juliol - Bilbao (País Basc): els carlins aixequen el setge de Bilbao de 1835 després que el seu cap, Zumalacárregui morís després de rebre un tret a la cama en el setge i que els liberals rebessin reforços durant la primera guerra carlina.
- 16 de juliol - Mendigorria (Comarca de Tafalla, Navarra): el pretendent carlí Carles Maria Isidre de Borbó fuig amb el seu exèrcit del poble en la batalla de Mendigorria en la Primera Guerra Carlina.
- Agost, Nova York: El diari The Sun publica una sèrie d'articles amb la notícia sobre la presència de vida a la Lluna en el que s'ha anomenat Great Moon Hoax.
- 2 d'octubre - Gonzales (Texas): els texans guanyen la batalla de Gonzales que inicia la Revolució texana.
- 4 de novembre - San Patricio (Texas): l'exèrcit mexicà perd en la batalla de Lipantitlán contra els independentistes texans en la Guerra d'Independència de Mèxic.
- Novembre, Darrera execució coneguda per homosexualitat a Gran Bretanya. James Pratt i John Smith són penjats a la presó de Newgate, Londres després de ser trobats junts.[3]
- 16 - 17 de desembre - Manhattan (Nova York, EUA): s'hi produeix el gran incendi de Nova York de 1835 que destrueix la Borsa de Nova York i la zona de Wall Street.[4]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 21 de juliol - Canyamelar, València: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (m. 1885).
- 13 de desembre - Puigcerdà: inscripció al registre de la parròquia de Pere Borrell del Caso, pintor.
- 31 de desembre - Arenys de Mar (Maresme): Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
- Barcelona: Enric Ciervo Pérez, músic.
- Resta del món
- 14 de març - Itàlia: Giovanni Schiaparelli, astrònom (m. 1910).
- 9 d'abril - Brussel·les, Bèlgica: Leopold II de Bèlgica, rei de Bèlgica (m. 1909).
- 21 de juliol, Madrid: Elisa Volpini, soprano de coloratura espanyola (m. 1907).[5]
- 27 de juliol - Valdicastello, Pietrasanta (Toscana): Giosuè Carducci, poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1906 (m. 1907).[6]
- 2 d'agost - Barnesville (Ohio), Estats Units: Elisha Gray, inventor del telèfon (m. 1901).[7]
- 25 de setembre, París, França: Vincenzo Bellini, compositor d'òpera italià (n. 1801).[8]
- 28 de setembre, Anvers: Jean Louis Gobbaerts, pianista.
- 9 d'octubre - París (França): Camille Saint-Saëns, compositor francès (m. 1921).[9]
- 30 d'octubre - Florència: Carlotta Patti, cantant italiana de la corda de soprano (m. 1889).[10]
- 31 d'octubre - Berlín (Prússia): Adolf von Baeyer, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1905 (m. 1917).
- 25 de novembre - Dunfermline, Fife, Escòcia: Andrew Carnegie, empresari i filantrop americà (m. 1919).
- 29 de novembre - Pequín (Xina):L'emperadriu vídua Cixi (en xinès: 慈禧太后) coneguda pel poble a la Xina com a emperadriu vídua de l'oest (西太后), i coneguda oficialment després de la seva mort com a emperadriu Xiaoqin Xian (孝欽顯皇后), va ser una figura potent i carismàtica que va ser de facto la sobirana de la dinastia Qing (m. 1908).[11]
- Màjid ibn Saïd, soldà de Zanzíbar.
- Hildesheim: Louise Harriers Wippern, soprano alemanya.
- Cair: Foli (baix cantant)
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 15 de gener, castell de Chimay, Bèlgica: Teresa Cabarrús, aristòcrata espanyola (n. 1773).[12]
- 2 de març - Viena (Àustria): Francesc I d'Àustria, primer emperador d'Àustria i darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (n. 1768)[13]
- 8 d'abril - Berlín, Prússia: Wilhelm von Humboldt, lingüista prussià (n. 1767).[13]
- 15 de maig - Parísː Pauline Auzou, pintora francesa i professora d'art (n. 1775).[14]
- 12 de juny - Londres (Anglaterra): Edward Troughton ,fabricant d'instruments científics anglès (n. 1753).[15]
- 24 de juny - Zegama (País Basc): Tomás de Zumalacárregui, militar carlista basc (n. 1788).[16]
- 23 de setembre - Puteaux (França): Vincenzo Bellini, compositor d'òpera italià (n. 1801).[17]
Referències
[modifica]- ↑ «El propagador de la libertad. Tomo primero, cuaderno 01 (1 enero 1835)». ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. Biblioteca de Catalunya, 2018. [Consulta: 7 desembre 2024].
- ↑ «Segona bullanga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Galloway, Bruce. Prejudice and pride : discrimination against gay people in modern Britain, 1984. ISBN 0-7100-9916-9.
- ↑ «New York's Great Fire of 1835» (en anglès). ThroughtCo.. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Rebés, José María. «Elisa Volpini, una soprano internacional» (en castellà). Mundoclásico.com, 20-03-2020. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1906» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Elisha Gray | American inventor» (en anglès). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Lippmann, Friedrich; Smart, Mary Ann; Maguire, Simon. «Bellini, Vincenzo». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.02603 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[http://www.larousse.fr/encyclopedie/musdico/Camille_Saint-Sa�ns/169984 Encyclopédie Larousse en ligne - Camille Saint-Saëns]» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Carlotta Patti (1840-1889)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Juana María Ignacia Teresa Cabarrús y Galavert». Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ 13,0 13,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Pauline Auzou (1775-1835)». BNF. Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Edward Troughton | English inventor» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Zumalacárregui Imaz, Tomás - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
Vegeu també
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1835