Vés al contingut

Albert Jané i Riera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert Jané i Riera

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor de català (1958–1963), gramàtic, treballador de banca, traductor, lingüista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Albert Jané i Riera Modifica el valor a Wikidata

Albert Jané i Riera (Barcelona, 13 d'agost de 1930) és un escriptor, lingüista i traductor català, destacat per la seva faceta com a director de la revista Cavall Fort i per ser un gran aficionat a l'excursionisme.[1] Jané també ha fet de corrector, de professor de llengua, d'activista cultural, de dinamitzador i, com a aficionat, de dibuixant.[2]

Biografia

[modifica]

Albert Jané va estudiar peritatge mercantil, però ben aviat es decantà per l'escriptura i la gramàtica. Interessat per la docència, de l'any 1958 al 1963 va exercir com a professor de català per a adults. També era treballador de banca.[3] Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort,[4] publicació en què ha adaptat més de cent títols de tires còmiques per al públic infantil i juvenil, com també ho ha fet per a diverses editorials. A ell si li pot atribuir, per exemple, l'encertada traducció de Les Schtroumpfs per Els barrufets, Les aventures d'en Filalici o la d'Aquil·les Taló.[5][6][3] El 1967, en l'article El llenguatge a Cavall Fort, (inclòs en el llibre Cavall Fort, una experiència concreta),[7][8] fa un estudi del model de llengua que volien seguir a la revista, un text encara de plena actualitat.[9]

Ha escrit i publicat quatre gramàtiques: Signe, Gramàtica essencial de la llengua catalana, Gramàtica catalana i Pas a pas. És autor del Diccionari català de sinònims i de diversos llibres sobre temes de llenguatge, especialment els volums intitulats El llenguatge. A banda dels llibres de gramàtica i de llenguatge, ha fet nombroses traduccions o adaptacions de contes com El soldadet de plom (1983) i La Caputxeta Vermella (1984), llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes des del francès, anglès, italià, castellà o occità.[3] També ha adaptat al català els diàlegs d'una llarga llista de pel·lícules per a adolescents, entre les quals destaca La Ventafocs, la primera en ser doblada al català.[4][3]

És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans[10] i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Des del gener del 2015, Jané és president del Consell Supervisor del Termcat.[11] L'any 2020, per celebrar els 90 anys d'Albert Jané, la Institució de les Lletres Catalanes li va organitzar un acte d'homenatge a l'Ateneu Barcelonès[12] i es va editar el llibre El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané, un conjunt d'articles dedicats a l'autor i coordinats per Jordi Manent.[13][14]

Obra

[modifica]
Albert Jané, d'excursió a Sant Pere de Boixadors, amb la samarreta dels 50 anys de Cavall Fort. 11 d'octubre de 2014.

Al llarg de la seva carrera ha escrit diversos llibres, especialment de gramàtica i lingüística, així com també literaris, entre els quals destaquen:

Diccionaris, gramàtiques i estudis lingüístics

[modifica]
  • 1962: Gramàtica Signe. Normes pràctiques de gramàtica catalana. Barcelona: Edígraf. Redactat per Jané, amb la col·laboració de Josep Ibàñez, Enric Gual i Maria Eugènia Dalmau. Se'n van fer 11 edicions (entre 1962 i 1977).
  • 1966: La llengua catalana. Ed. Bruguera, col·lecció "Quaderns de Cultura, n. 10.
  • 1967: Gramàtica essencial de la llengua catalana. Ed. Bruguera.
  • 1968: Gramàtica catalana. Ed. Salvat.
  • 1972: Diccionari català de sinònims (1a edició a Ed. Aedos).[15]
  • 1973: Aclariments lingüístics. Tres volums. Ed. Barcino.
  • 1977: Diccionari català de sinònims (3a edició a Ed. Aedos).
  • 1992: Diccionari català de sinònims (1a edició a Barcanova).

Prosa

[modifica]
  • 1975: Rondalles de Catalunya.
  • 1980: Rondalles d'arreu del món.
  • 1980: Cròniques de sempre.
  • 1982: A la vora del foc.
  • 1986: Els camins irresolts.[16]
  • 1988: Pas a pas.
  • 1991: Tal dia farà l'any.
  • 1998: Tres nadales i tres romanços, Premi de Poesia Parc Taulí 1998.
  • 2004: Els dies i els llocs.
  • 2006: El llibre de Daniel. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2008: Adaptació de l'Odissea d'Homer (Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, 2009).
  • 2013: El contrapunt dels decasíl·labs. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2014: Del «Quadern de Barcelona» (8) (2006). Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2014: Què deuen voler? Barcelona: Associació Llengua Nacional. Edició no venal de 40 exemplars.
  • 2017: El cercapous transversal. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2018: Calidoscopi informal. (novel·la) Edicions de la Ela Geminada. 1400 pàgines [17]
  • 2019: L'apocrifalipsi. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2021: L'almanac anacrònic. Barcelona: Associació Llengua Nacional.

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Albert Jané i Riera | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 juny 2024].
  2. ↑ Jordi Manent «El mestre compleix 90 anys». El barrufet gramàtic. Editorial Base, 2020, pàg. 12.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Marimon Molas, Sílvia «Albert Jané: “Amb el català s'ha de ser optimista des d'un punt de vista tàctic, per lluitar i actuar”». Ara [Barcelona], 20-12-2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Albert Jané i Riera». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 12 maig 2016].
  5. ↑ "Petits i eixerits" Arxivat 2012-02-10 a Wayback Machine. a De 0 a 18 anys.
  6. ↑ "Barrufa que barrufaràs. Entrevista a Albert Jané" per Alba Girons, a Quaderns. Revista de traducció, número 17, 2010, p. 259-269.
  7. ↑ Cavall Fort, una experiència concreta. Editorial Nova Terra, 1967. 
  8. ↑ «El llenguatge a Cavall Fort, d'Albert Jané». [Consulta: 11 novembre 2021].
  9. ↑ Canela, Mercè «Cavall Fort, la creació d’un model de llenguatge». Llengua Nacional. 100, 3r trimestre 2017.
  10. ↑ «Homenatge a Albert Jané, “un picapedrer de la llengua”» (en castellà), 10-07-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  11. ↑ «Relleus en el Consell Supervisor del TERMCAT». Termcat. [Consulta: 12 maig 2016].
  12. ↑ «Una vacuna per a Albert Jané». [Consulta: 10 març 2023].
  13. ↑ «Novetat: El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané.». Comicat, 30-05-2020. [Consulta: 13 juliol 2020].
  14. ↑ «El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané.». Cavall Fort, 12-05-2020. [Consulta: 13 juliol 2020].
  15. ↑ Prat Fernàndez, Cesc. «Albert Jané, molt més que l’autor del diccionari de sinònims». Núvol, 17-02-2023. [Consulta: 6 març 2023].
  16. ↑ Noguero, Joaquim. «Els camins irresolts. Entrevista a Albert Jané». Escola Catalana. Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 16 octubre 2015].
  17. ↑ Gaillard, Valèria «"La llengua s'empobreix"». El Punt Avui.
  18. ↑ «Albert Jané i Riera». AELC. [Consulta: 12 maig 2016].
  19. ↑ Castillón, Xavier. «L'ADAC premia Albert Jané i l'entitat Àkan - 02 juny 2013». [Consulta: 14 març 2024].
  20. ↑ J. P.. «Escola Valenciana, Albert Jané i Moritz, finalistes del Premi Martí Gasull». Nació Digital. [Consulta: 8 gener 2015].
  21. ↑ «Escola Valenciana guanya el II Premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua». Diari Ara, 12-02-2015.
  22. ↑ «Albert Jané, I Premi Especial del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig». Plataforma per la Llengua, 21-02-2017. [Consulta: 22 febrer 2017].
  23. ↑ «L’homenot Albert Jané». [Consulta: 10 març 2023].
  24. ↑ «Albert Jané, director històric de Cavall Fort, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». [Consulta: 13 març 2024].
  25. ↑ Nopca, Jordi. «Premi d'Honor a Albert Jané, l'escriptor que va fer parlar en català els barrufets», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Jané i Riera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Jané_i_Riera&oldid=33992121»