Vés al contingut

Antonio Pérez García Carrillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Pérez García Carrillo
Biografia
Naixement19 juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióautor de còmic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Antonio Pérez García Carrillo (Màlaga, 19 de juliol de 1931), qui signa com Carrillo (cognom de la seva àvia paterna) o Carr., és un autor de còmic espanyol, destacat per les seves historietes d'aventures exòtiques en els Mars del Sud i les seves espectaculars dones, que s'han publicat en nombrosos països.[1][2] És un dels pocs autors que va començar a publicar als anys cinquanta que pràcticament sempre era l'autor tant dels guions com dels dibuixos de les seves pròpies historietes.[3]

Biografia

[modifica]

En el col·legi, Antonio Pérez García es va mostrar com un àvid lector de còmics com "Aventurero" i "Leyendas".[2]

Durant la Guerra Civil, tota la família va haver d'emigrar a València, Barcelona i finalment a França, a causa del càrrec republicà del seu pare.[2] Sense aquest últim, van tornar a Màlaga a la fi de 1939.

En 1945 el seu pare se'ls uneix a Madrid, on el jove Antonio va compatibilitzar el Batxillerat amb un curs d'Anatomia Artística a l'escola de Belles arts, malgrat l'oposició paterna. També va copiar abundantment, com a aprenentatge, a Alex Raymond i Emilio Freixas.[4]

Amb poc més de 20 anys, ja amb el pseudònim de Carrillo, va aconseguir publicar a través de diverses editorials madrilenyes de l'època: Les revistes Diez Minutos i el seu propis Cuadernos Ilustrados de Sucesos de Gráficas Espejo (1952-53); Chicos d'Ediciones Cid, per la qual crearà El Capitàn Pantera (1954), i Las aventuras del FBI de l'Editorial Rollán, on el 1955 substitueix a Luis Bermejo.[4] També contacta amb l'agència Histograf i contreu matrimoni.

Després d'aconseguir un contracte amb Editorial Bruguera, Carrillo es trasllada a Barcelona, dedicant-se a la producció de sèries com Martita y su papuchi o Las Chicas de Carrillo on, tot i la censura, va evidenciar el seu domini de la figura femenina dibuixant esplèndides dones que acostumaven a mostrar les seves cuixes en revistes juvenils femenines com Sissi o picants com a Can Can.[3] Col·labora també en Claro de Lluna de Iberomundial de Ediciones el 1959 i Muchachas i Selecciones Juveniles Femeninas d'Editorial Maga el 1960, a més de dedicar-se al mercat agencial a través de Selecciones Ilustradas i Bardon Art, i sense intermediaris a països com Itàlia o Gran Bretanya.[3] Excepcionalment, també va conrear el còmic detectivesc en les col·leccionis Brigada Secreta i Espionaje de l'Editorial Toray entre 1963 i 1965.

A la fi dels 60, Carrillo pot tornar a dibuixar sèries d'aventures amb guions propis, tant per a Bruguera com per a altres editorials: Doc Foran el Africano (1968), Sambhur (1969) i El Tiburón (1970) per a Gaceta Junior, Rex de los mares del Sur (1971), El Javanés (1971), Gora Gopal (1972) i Mares de China (1976). També adapta novel·les clàssiques d'aventures per a la sèrie Joyas Literarias Juveniles de Bruguera, guionitzades per José Antonio Vidal Sales, 1971-1974.[3]

Si bé des de 1973 venia desenvolupant la sèrie còmica infantil Los casos de Ching Chong amb el guionista Jaume Ribera, serà a partir de 1983 quan Carrillo es decanti definitivament per aquest estil, adaptant al mateix El Capità Pantera per a la revista Super Mortadelo i creant Kala Bacín de Damasco per Zipi i Zape. Va publicar, a més, el llibre Aprende a dibujar cómics (D.S. Editors, 1987), ampliat en 1990 amb el títol El dibujo de humor es cosa seria (Ediciones B).

Als últims anys, Carrillo s'ha dedicat fonamentalment a dibuixar còmics per a la factoria Disney. Ha publicat, a més, un altre llibre sobre la tècnica del mitjà: Cómo dibujar chicas (Editorial Martínez Roca, 1998).

Estil

[modifica]

Carrillo destaca, entre tots els dibuixants de la seva generació, per la seva vocació cinematogràfica i la seva fidelitat a un gènere concret: l'aventura en marcs exòtics.[5]

Obra

[modifica]
Anys Títol Guionista Tipus Publicació
1953 Cuadernos Ilustrados de Sucesos Carrillo Sèrie Gráficas Espejo
1954 Los Filibusteros Carrillo Historieta autoconclusiva Chicos 3a època, núm. 6
1954 El Capitán Pantera Carrillo Sèrie Chicos 3a època, núm. 10-16, 19-20
1955 Aventuras del FBI núm. 98, 102, 103, 105, 107-111, 117, 123-124, 126-127, 129-130, 133-136, 138, 141-142[1] VV. AA. Serial Editorial Rollán
1958 Las chicas de Carrillo Carrillo Humor gràfic Can Can 0-52, 74-83
1958 Martita y su Papuchi Armando Matías Guiu Historieta còmica Selecciones de Humor de El DDT
1961 La plaga Historieta autoconclusiva Claro de Luna 93
1961 O sole mio Historieta autoconclusiva Claro de Luna 95
1968 Doc Foran, el Africano Carrillo Sèrie Bravo
1969 Shambur Antonio A. Arias Sèrie Gaceta Junior
1972 Gora Gopal Almiral Sèrie
1973 Los casos de Chin Chong Jaume Ribera Sèrie Super Mortadelo
1974 Isla loca Carrillo Quadern monogràfic Chito extra
1975 Capitán Taoro Carrillo Quadern monogràfic Chito extra
1983 El Capitán Pantera (segona etapa) Carrillo Sèrie Mortadelo (segona època) núm. 170-176, 180-181, 188
1985 Los Mercenarios Carrillo Sèrie Super Mortadelo i Super Sacarino

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Cuadrado (2000), p. 227.
  2. 2,0 2,1 2,2 Martínez Peñaranda, Enrique (06/1980). Ficha biográfica, "Sunday" número doble 7/8, p. 52.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Carrillo». Humoristan. [Consulta: 29 febrer 2020].
  4. 4,0 4,1 Carrillo y el comic de aventuras, "Zeppelin" núm. 6, 15/02/1974, pp. 28-32.
  5. Martínez Peñaranda, Enrique (06/1980). El mundo de Antonio Pérez Carrillo o la fidelidad a la historieta clásica de aventuras, "Sunday" número doble 7/8, pp. 53 a 67.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]