Vés al contingut

Carme Torras i Genís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Carme Torras)
Plantilla:Infotaula personaCarme Torras i Genís
Imatge
(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juliol 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLuis Basañez Villaluenga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència computacional, matemàtiques, robòtica, intel·ligència artificial i ciències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinvestigadora d'intel·ligència artificial, informàtica, matemàtica, escriptora, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya
Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2017–)
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (membre numerari) (2017–)
Academia Europaea (2010–)
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRobert Griñó Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webiri.upc.edu… Modifica el valor a Wikidata

Carme Torras i Genís (Barcelona, 4 de juliol de 1956) és una matemàtica i escriptora catalana, especialista en intel·ligència artificial i robòtica, que compagina l'escriptura literària amb la investigació científica.[1] A la universitat va estudiar Matemàtiques i Filosofia alhora, és doctora en informàtica, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC).[2][3] Lidera el Grup de Percepció i Manipulació de l’IRI,[4] responsable entre d'altres, del projecte “CLOTHILDE (Cloth Manipulation Learning from Demonstrations), de robòtica assistencial.

Mai no ha cregut en la dicotomia entre ciències i lletres i, essent una prestigiosa robotista, compagina la recerca científica amb l'escriptura, amb una producció de ciència-ficció de qualitat.[5][6] És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.[7] I també es declara plenament interessada en les implicacions socials de la robòtica i el debat ètic que comporta l'aplicació de les noves tecnologies.[6] És membre del Comitè d'Ètica de la UPC.[8]

En l'àmbit científic, ha publicat llibres i articles sobre models neuronals, visió per computador, intel·ligència artificial i robòtica. Ha estat guardonada amb el Premi Divulga del Museu de la Ciència de Barcelona, el Premi Rafael Campalans de l'Institut d'Estudis Catalans, i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya. És membre numerària de l'Academia Europaea[9] i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[10]

En l'àmbit literari, les seves novel·les Pedres de toc (Columna, 2003) i Miracles perversos (Pagès, 2011) van merèixer el Premis Primera Columna i el Premi Ferran Canyameres d'intriga i misteri. La mutació sentimental (Pagès, 2008), traduïda a l'anglès (MIT Press, 2018) conté material complementari que serveix com a curs d'ètica i intel·ligència artificial. Aquesta novel·la també va ser traduïda al castellà (Milenio, 2012) i va obtenir el Premi Manuel de Pedrolo de ciència-ficció 2007 i el Premi Ictineu 2009, premi que també va rebre, el 2018, la seva novel·la Enxarxats (Males Herbes, 2017). Ha participat en nombrosos reculls de contes, com Científics lletraferits (Mètode, 2014), Barcelona 2059 (Mai Més, 2021) i Somia Philip Marlowe en xais elèctrics? (Alrevés, 2021).

El març del 2017 ingressà com a membre numerari a la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.[11]

Narrativa

[modifica]
  • Pedres de toc, Columna Edicions; Premi Primera Columna, 2003.
  • La mutació sentimental, Pagès Editors; Premi Manuel de Pedrolo, 2007 i Premi Ictineu, 2009 (traduïda al castellà: Editorial Milenio, 2012)[12]
  • Miracles perversos, Pagès Editors; Premi Ferran Canyameres, 2011.
  • Enxarxats, Males Herbes, 2017; Premi Ictineu, 2018.
  • Estimades màquines. Barcelona: Males Herbes, 2020.

Guardons literaris

[modifica]
  • 2018: Premi Ictineu a la millor novel·la original en català per Enxarxats.[13]
  • 2017: Premi Ictineu al millor conte original escrit en català per L'indigent, publicat dins el recull Deu relats ecofuturistes.[14]
  • 2014: Premi Ictineu al millor conte en català per La vida e-terna.[13]
  • 2011: Premi Ferran Canyameres per Miracles perversos.[15]
  • 2009: Premi Ictineu a la millor novel·la original en català per La mutació sentimental.[13][15]
  • 2007: Premi Manuel de Pedrolo de narrativa de ciència-ficció de Mataró per La mutació sentimental.[15][12]
  • 2003: Premi Columna per Pedres de toc.[15]

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Carme Torras». Revista Idees. Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya, Núm. 48, 2020 [Consulta: 15 agost 2020].
  2. ↑ Carme Torras i Genís al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. ↑ «La Inteligencia artificial rompe paradigmas y prejuicios humanos». blog Telefonica Business Solutions CA, 15-04-2019. [Consulta: 15 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «“Amb la pandèmia els infermers haurien pogut fer llits a distància manejant robots, donar medicacions... És el futur”». La Mira, 05-01-2022. [Consulta: 16 agost 2022].
  5. ↑ «"Catalan SF" at Encyclopedia of Science Fiction» (en anglès). Antoni Munné-Jordà, traducció al anglès feta per Sara Martín Alegre, 2016. [Consulta: 30 març 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Carme Torras Genís» (en anglès americà). Projecte Las científicas cuentan. [Consulta: 12 maig 2020].
  7. ↑ «Carme Torras». CCCB. [Consulta: 19 novembre 2019].
  8. ↑ alex.leon. «Membres del Comitè». [Consulta: 16 agost 2022].
  9. ↑ Agulló i Batlle, Joaquim. «Ressenya en el seu nomenament com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans». IEC, 16-02-2017. [Consulta: 18 març 2021].
  10. ↑ «TORRAS i GENIS, Carme - Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona». RACAB. [Consulta: 18 març 2021].
  11. ↑ Agulló i Batlle, Joaquim. «Secció de Ciències i Tecnologia: Membres numeraris: Carme Torras i Genís». A: Institut d'Estudis Catalans. Memòria: curs 2016-2017. Barcelona: IEC, 2018, pàgs. 84-85 [Consulta: 1r desembre 2023]. 
  12. ↑ 12,0 12,1 grau, isidre. «Quan els científics escriuen llibres de ficció - 24 maig 2012». [Consulta: 18 març 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Premis Ictineu | SCCFF». [Consulta: 18 març 2021].
  14. ↑ «La SCCFF lliura els IX Premis Ictineu en el marc de la CatCon | SCCFF», 26-11-2017. [Consulta: 18 març 2021].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 «Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 17 març 2021].
  16. ↑ «Guardonats medalles Narcís Monturiol». Arxivat de l'original el 2015-04-13. [Consulta: 18 març 2021].
  17. ↑ «Carme Torras, IV Premio Julio Peláez de mujeres pioneras de las ciencias físicas, químicas y matemáticas.» (en espanyol europeu), 11-06-2019. Arxivat de l'original el 2021-10-16. [Consulta: 18 març 2021].
  18. ↑ «El Ministerio de Ciencia e Innovación otorga las diez modalidades de los Premios Nacionales de Investigación - Ministerio de Ciencia e Innovación (es)». Arxivat de l'original el 2020-11-28. [Consulta: 17 març 2021].
  19. ↑ «Bonaventura Clotet i Carme Torras, guanyadors del Premi Nacional de Recerca 2020». [Consulta: 27 octubre 2021].
  20. ↑ 324cat. «Les Creus de Sant Jordi 2024: de Carod-Rovira i Àngels Barceló a Aitana Bonmatí i Unió de Pagesos», 03-12-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carme_Torras_i_Genís&oldid=34309683»