Citocina inflamatòria
Una citocina inflamatòria o citocinina proinflamatòria és un tipus de molècula de senyalització (una citocina) que es segrega per les cèl·lules immunitàries com els limfòcits T auxiliars (Th) i macròfags, i alguns altres tipus de cèl·lules que promouen la inflamació.[1] Inclouen interleucina-1 (IL-1), IL-12 i IL-18, factor de necrosi tumoral alfa (TNF-α), interferó gamma (IFNγ), factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags (GM-CSF) i jugant un paper important en la mediació de la resposta immunitària innata.[2] Les citocines inflamatòries són produïdes majoritàriament per i involucrades en la regulació superior de les reaccions inflamatòries.
La producció crònica excessiva de citocines inflamatòries contribueix a malalties inflamatòries, relacionades amb diferents malalties, com l'ateroesclerosi i el càncer. La seva desregulació també ha estat relacionada amb la depressió i altres malalties neurològiques. Per mantenir la salut és necessari un equilibri entre les citocines proinflamatòries i antiinflamatòries. L'envelliment i l'exercici també tenen un paper en la quantitat d'inflamació des de l'alliberament de citocines proinflamatòries.
Les teràpies per tractar malalties inflamatòries inclouen anticossos monoclonals que neutralitzen les citocines inflamatòries o els seus receptors.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Cytokines, inflammation, and pain». International Anesthesiology Clinics, vol. 45, 2, 2007, pàg. 27–37. DOI: 10.1097/aia.0b013e318034194e. PMC: 2785020. PMID: 17426506.
- ↑ «Pro- versus anti-inflammatory cytokines: myth or reality». Cellular and Molecular Biology (Noisy-le-Grand, France), vol. 47, 4, 2001, pàg. 695–702. PMID: 11502077.
- ↑ «Secondary amyloidosis in autoinflammatory diseases and the role of inflammation in renal damage». World Journal of Nephrology, vol. 5, 1, 1-2016, pàg. 66–75. DOI: 10.5527/wjn.v5.i1.66. PMC: 4707170. PMID: 26788465.