Equinoderms

Equinoderms

Echinodermata
Ophionereis reticulata
Període
Cambrià Inferior  - recent
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Echinodermata Bruguière, 1791
Subembrancaments
Asterozoa Blastozoa † Crinozoa Echinozoa Homalozoa †

Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms. Se'n coneixen unes 7.000 espècies actuals i unes 13.000 d'extintes, ja que la seva història evolutiva es remunta a principis del Cambrià, essent un dels grups animals més antics i més ben representats en el registre fòssil. Inclou animals tan coneguts com les estrelles i els eriçons de mar.

Tots els equinoderms són animals marins; la immensa majoria són bentònics i molts viuen en mars profunds, però la seva màxima diversitat es troba als esculls coral·lins. Són un dels grups més peculiars del regne animal, amb un tret molt característic, la seva simetria pentarradiada, i l'absència absoluta de cefalització, essent els únics animals triblàstics sense cap. Una altra estructura única dels equinoderms és el seu sistema vascular hidràulic, dit ambulacre, una xarxa de conductes plens d'un fluid diferenciat de l'aigua de mar exterior (té més potassi i proteïnes) que serveix per a tasques de locomoció, alimentació i intercanvi gasós. Disposen d'un sistema circulatori obert i d'un tub digestiu complet.

Simetria

Eriçons de mar

El tret més característic dels equinoderms adults és la seva simetria pentarradiada, segons la qual tenen el cos organitzat radialment (com els radis d'una roda de bicicleta) amb cinc radis i cinc interradis; aquesta simetria, però, és un tret secundari, ja que els seus avantpassats tenien simetria bilateral com la majoria d'altres animals; a més, les larves són bilaterals, i alguns equinoderms actuals han retornat a la simetria bilateral o quasi-bilateral.

Tegument i esquelet

Anatomia d'un asteroïdeu: 1.- Estómac pilòric; 2.- Anus; 3.- Glàndula rectal; 4.- Canal petri; 5.- Placa madrepòrica; 6.- Canal pilòric; 7.- Cec pilòric; 8.- Estómac cardíac; 9.- Gònada; 10.- Solc ambulacral; 11.- Ampolla del peu ambulacral

Cal destacar també el tipus d'esquelet. Es tracta d'un esquelet intern derivat de la derma mesodèrmica i situat per sota de l'epidermis, a diferència de l'exoesquelet de molts invertebrats. No està format per ossos sinó per petites plaques (ossicles) i espines calcificades. Està compost de carbonat de calci, en forma de calcita, amb petites quantitats de carbonat de magnesi. Amb freqüència presenten protuberàncies (tubèrculs, grànuls) i espines fixes o mòbils. Els asteroïdeus i equinoïdeus presenten, a més, unes estructures exclusives en forma de pinça, denominades pedicel·laris, que tenen diverses funcions, com ara eliminen restes i larves que intenten fixar-se sobre el cos, defensen a l'animal dels depredadors (fins i tot amb producció de toxines) o participen en la captura de preses.

Sota l'esquelet hi ha les capes musculars i el peritoneu del celoma. El grau de desenvolupament d'aquests elements varia segons els grups: en els eriçons de mar els ossicles estan fermament units entre si i formen una closca rígida i, en conseqüència, els músculs de la paret del cos estan poc desenvolupats; en l'altre extrem als cogombres de mar els ossicles són diminuts i es troben dispersos a la dermis carnosa, estant les capes musculars molt desenvolupades.

Celoma i sistema vascular aqüífer

Al llarg del desenvolupament embrionari, el celoma dels equinoderms es desenvolupa com un sistema tripartit formant-se protocels, mesocels i metacels parells (com en tots els deuteròstoms excepte els cordats). En l'adult, el celoma deriva del metacel embrionari i forma el revestiment de les gònades, el celoma principal del cos (celoma perivisceral) i el sistema vascular aqüífer o aparell ambulacral.

Placa madrepòrica d'una estrella de mar

• Celoma perivisceral. És la cavitat principal del cos i està entapissada per peritoneu ciliat; conté líquid celomàtic, fonamental en la circulació i posseeix diferents cèl·lules (celomòcits), moltes d'elles fagocítiques; els celomòcits de moltes holotúries i d'algunes ofiures tenen hemoglobina.
• Sistema vascular aqüífer o aparell ambulacral. Es tracta d'un complex sistema de conductes i reservoris plens de líquid que intervé en el transport intern i que acciona hidràulicament unes protuberàncies carnoses denominades peus ambulacrals, les parts externes dels quals (podis) poden desenvolupar diverses funcions, com ara la locomoció, l'intercanvi de gasos, l'alimentació, la fixació al substrat i la percepció sensorial. El sistema vascular aqüífer s'obre a l'exterior a través de la placa madrepòrica (excepte en els crinoïdeus i holoturioïdeus). El líquid del sistema vascular és similar a l'aigua de mar, excepte per la presència de celomòcits, proteïnes i més concentració de ions potassi.

  

  Crinoïdeu

En els asteroïdeus, la placa madrepòrica dona lloc al conducte petri, que connecta amb un canal anul·lar que s'estén al voltant de tota la boca de l'animal. Al costat del canal anul·lar poden aparèixer les Vesícules de Poli i els cossos de Tiedemann.

Desenvolupament d'un equinoderm

Estil de vida

Els equinoderms respiren o bé per mitjà d'unes petites brànquies que projecten a l'exterior, o bé a través dels peus ambulacrals.

Els eriçons tenen una boca amb cinc dents o mandíbules (llanterna d'Aristòtil) que serveixen per raspar la superfície de les roques per arrencar les algues de les què s'alimenten.

Les estrelles de mar són animals carnívors que s'alimenten, sobretot, de mol·luscs i crustacis; tenen una curiosa manera d'alimentar-se: cobreixen amb el cos els mol·luscs i en separen les valves per introduir-hi l'estómac, que treuen a l'exterior a través de la boca.

Els crinoïdeus són suspensívors i s'alimenten filtrant aigua.

Els holoturioïdeus s'alimenten de detritus, algues i, en alguns casos, de plàncton.

Reproducció

La reproducció dels equinoderms sol ser de tipus sexual. Els sexes estan separats i els gàmetes s'expulsen a l'aigua, on té lloc la fecundació i el desenvolupament de les larves. La majoria presenten un extraordinari poder de regeneració.

Taxonomia

Un cistoïdeu (Echinosphaerites) de l'Ordovicià d'Estònia.

Es coneixen unes 7.000 espècies vives, més unes 13.000 a partir del registre fòssil. Els equinoderms es divideixen en cinc subembrancaments i 21 classes, les tres quartes parts fòssils:

• Subembrancament Homalozoa †
  • Classe Ctenocystoidea †
  • Classe Soluta †
  • Classe Cincta †
  • Classe Stylophora †
• Subembrancament Blastozoa †
  • Classe Blastoidea †
  • Classe Cystoidea †
  • Classe Eocrinoidea †
  • Classe Parablastoidea †
  • Classe Paracrinoidea †
  • Classe Rhombifera †
• Subembrancament Crinozoa
  • Classe Crinoidea
  • Classe Edrioasteroidea †
• Subembrancament Echinozoa
  • Classe Cyclocystoidea †
  • Classe Ophiocistoidea †
  • Classe Helicoplacoidea †
  • Classe Echinoidea
  • Classe Holothuroidea
• Subembrancament Asterozoa
  • Classe Asteroidea
  • Classe Ophiuroidea
  • Classe Somasteroidea †
  • Classe Stenuroidea †

Filogènia

El següent cladograma mostra les possibles relacions filogenètiques dels principals grups d'equinoderms:

Echinodermata	Homalozoa † Helicoplacoidea † Edrioasteroidea* † Pelmatozoa Crinoidea Blastoidea † Eleutherozoa  Asterozoa Somasteroidea † Asteroidea Ophiuroidea Echinozoa Holothuroidea Echinoidea

Gastronomia

Les gònades (taronja) d'una garota

Les garotes (eriçons de mar) i les espardenyes (holotúries) són molt apreciades en la gastronomia d'algunes regions, incloent-hi Catalunya. La part més apreciada de les garotes són les gònades femenines, d'un vistós color taronja. De les holotúries es consumeix la musculosa paret del cos.

Bibliografia

• Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 

Vegeu també

• Plúteus