Saul Caston

Saul Caston

Biografia
Naixement	22 agost 1901 Nova York
Mort	28 juliol 1970 (68 anys)
Activitat
Ocupació	director d'orquestra
Instrument	Trompeta

Saul Caston (Nova York, 22 d'agost de 1901 - 28 de juliol de 1970) va ser un trompetista i director d'orquestra nord-americà.

Fill de Louis Kazhdan i Rose Gusikoff, des dels 11 anys va estudiar trompeta amb el famós trompetista i professor d'origen rus Max Schlossberg (1873-1936) --de l'escola russa (o jueva russa) de trompeta, que en aquell moment tocava a la Filharmònica de Nova York i que més tard va ensenyar, al New York Institute of Musical Art (Juilliard).-- Més tard també va prendre classes de direcció d'Abram Chasins. El 1918 es va incorporar a l'Orquestra de Filadèlfia com a trompetista, i el 1923 va ocupar el lloc de primera trompeta. Va interpretar la part de trompeta solista en el primer enregistrament del Concert de Brandenburg núm. 2 de Johann Sebastian Bach (1928, director Leopold Stokowski). Des de 1936, també va exercir com a director ajudant. Al mateix temps va dirigir (1941-1944) una petita orquestra a Reading, un suburbi de Filadèlfia.

Aquesta experiència com a director va portar al seu nomenament com a director de l'Orquestra Simfònica de Denver durant 19 temporades (1945-1964). Caston es va convertir en cap de l'Orquestra Simfònica de Denver i la va dirigir fins al 1963. Sota el lideratge de Caston, l'orquestra es va rejovenir i el seu públic va créixer significativament a causa dels nombrosos concerts per a nens i escoles familiars.

Durant la dècada de 1950. Caston i la seva mànager Helen Mary Black (1896–1988), la primera dona directora d'orquestra als Estats Units, van dur a terme una sèrie d'ambicioses produccions d'òpera i concerts amb l'espectacular teló de fons muntanyós de Red Rocks Park, el Red Rocks Amphitheatre, inclòs un concert amb Hélène Traubel i Lauritsa Melchior amb el repertori wagnerià (1950). L'orquestra va guanyar el reconeixement nacional, però a Denver va generar oposició entre els coneixedors i els crítics musicals, que van afirmar que sota el lideratge de Caston i Black, el contingut musical real havia desaparegut de la interpretació dels músics. El 1963, sota la pressió d'aquest grup d'opositors, Caston i Black van dimitir. Posteriorment, Caston va ensenyar trompeta durant un temps al Curtis Institute of Music.

En el seu temps lliure d'actuar a Filadèlfia, va participar en l'enregistrament de bandes sonores de les primeres pel·lícules sonores a Hollywood.