Fanzín
 Mostra de fanzins.  | |
| Tipus | gènere de revista i format |
|---|---|
Un fanzín és una publicació temàtica amateur realitzada per aficionat, especialment música, cinema, còmic, ciència-ficció, etc.[1] És un mot creuat d'origen anglosaxó fet de «fanàtic» (aficionat) i «magazine» (revista).
El desenvolupament d'aquesta activitat no sol anar acompanyat d'interessos econòmics, i el fet de dependre del temps i l'esforç desinteressat dels seus creadors, fa que normalment no durin gaire. És possible que si el treball realitzat és sobre un camp molt específic del qual no hi ha resposta oficial o competència, es puga mantenir cobrint un buit i fins i tot professionalitzar-lo.
Un fanzín que ha passat a editar-se amb mitjans professionals es denomina prozine. Si hi ha un equip darrere de la seva publicació professionalitzat i arriba a obtenir beneficis, parlem ja d'una revista com a tal, encara que no hi hagi un grup editorial en això, una distribució nacional o internacional o una correcta gestió per establir el seu ISSN.
El desenvolupament dels fanzins està lligat al dels mitjans d'edició de baix cost. Es deu a la multicopista i la fotocopiadora (que també han estat i són suports per a tota classe de fullets, pasquins i fulls volants revolucionaris i contraculturals).
Els problemes endèmics dels fanzins són: la seva dependència de les ganes desinteressades dels seus col·laboradors, en una feina no remunerada que s'ha d'obtenir del temps lliure; i els seus problemes per distribuir-se arribant al seu públic potencial. Els seus avantatges indiscutibles és comptar amb grans especialistes en la seva matèria, publicant de forma lliure i directa sense lligams ni interessos envers tercers.
Grans fites de la història del fanzín i el seu esperit són la generació d'autors underground dels anys 1960 i 1970 nord-americans i el text disponible a la xarxa en format copyleft. Sense el concepte del fanzín aquestes revolucions culturals no haurien estat possibles. Aquest esperit crític resistent a la producció cultural de masses també el trobem a la comunicació de guerrilla, i algunes accions de l'artivisme van lligades a fanzins.
Actualment, mitjans com Internet i la facilitat per maquetar en HTML han facilitat la distribució i el format, per la qual cosa l'edició de fanzins s'ha estès a la xarxa. Aquest tipus de fanzins electrònics es denomina ezin. No obstant això, el fanzín no és només una manera de difondre uns continguts; també té una estètica pròpia molt característica propera a alguns corrents artístics. Els contrastos impactants del blanc i el negre per saturació de tòner, les deformacions o el difuminat són efectes que han fascinat molts creadors d'obra gràfica. Entre d'altres, actualment podem trobar com a exponent d'aquest interès artístic en el fanzín al grup català Accneo Grup i la seva col·lecció de Fotocopiables. Altres fanzins: Fanhunter, Amaniaco, Universeven, Mondo Lirondo…
La Fanzinoteca[2] és un projecte autogestionat amb seu a Barcelona i també un mòdul ambulant. Es tracta d'un projecte a mig camí entre la col·lecció, l'arxiu i l'espai de consulta de fanzins i edicions similars. Funciona com a lloc de trobada i com a espai de reflexió al voltant del món de les micropublicacions. Es desenvolupa des del desig de fer valer aquest format editorial com a paradigma de pràctica cultural lliure, autogestionada, mutant i diversa que resisteix a l'obsolescència tecnològica.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Fanzín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La Fanzinoteca». Arxivat de l'original el 2020-09-18. [Consulta: 8 maig 2015].
- ↑ «Publicacions sota el radar». [Consulta: 8 maig 2015].