Vés al contingut

Giro d'Itàlia de 1961

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Giro d'Itàlia 1961)
Resum volta ciclistaGiro d'Itàlia de 1961
Dades de la cursa
EdicióXLIV
PaïsosItàlia Itàlia
Data20 de maig a l'11 de juny de 1961
Etapes21
SortidaTorí
ArribadaMilà
Surten170
Arriben92
Temps111 h 25' 28"
Velocitat mitjana35,964 km/h
Recorregut (Km)4.004 km
Palmarès
Guanyador Arnaldo Pambianco (ITA)
Segon Jacques Anquetil (FRA)
TercerEspanya Antonio Suárez (ESP)
Classificacions secundàries
Muntanya Vito Taccone (ITA)
EquipsFaema

El Giro d'Itàlia de 1961 fou la 44a edició del Giro d'Itàlia i es disputà entre el 20 de maig i l'11 de juny de 1961, amb un recorregut de 4.004 km distribuïts en 21 etapes, una d'elles contrarellotge individual. 170 ciclistes hi van prendre part, acabant-lo 92 d'ells. La sortida es feu a Torí i l'arribada a Milà.

Història

[modifica]

Per primera vegada es disputà una etapa per carreteres de Sardenya, alhora que es tornava a Sicília. El francès Jacques Anquetil, vencedor de l'any anterior, es presentava com el gran favorit a la victòria final. El seu principal oponent havia de ser novament Charly Gaul, que prometia crear molt perill en les etapes de muntanya i posar-li les coses difícils al ciclista normand.

Després d'un començament de cursa obert, amb arribades a l'esprint o amb petites escapades, tret de la 8a etapa, en què l'espanyol Antonio Suárez aconseguí arribar destacat a meta amb quasi dos minuts d'avantatja, Anquetil segueix el guió preestablert i passa pel damunt de tots els seus rivals en l'única contrarellotge de la cursa, fent-se amb el mallot rosa l'endemà. Amb tot, en la 14a etapa, en un dia plujós i molt fred, es produeix una escapada de set corredors entre els quals es troba Arnaldo Pambianco, el qual aconsegueix vestir-se de rosa en finalitzar l'etapa a Florència amb tan sols 14" sobre Anquetil.[1] Com en les darreres edicions, la gran muntanya es troba agrupada en les darreres etapes, pujant-se el Pas Pordoi en la 19a etapa i el Passo dello Stelvio en la 20a i penúltima etapa. Anquetil resultà no trobar-se en gaire bona forma i no pogué remuntar el temps perdut respecte Pambianco. Antonio Suárez acabà la cursa en tercera posició, sent la primera vegada que un espanyol pujava al podi.

Miquel Poblet guanyà tres etapes, les dues primeres i la darrera, alhora que liderà la cursa durant sis etapes, mentre que Suárez aconseguia una victòria d'etapa.

Equips participants

[modifica]

En aquesta edició del Giro hi van prendre part disset equips formats per deu ciclistes cadascun, per formar un pilot amb 140 corredors.

Núm. Codi Equip
1-10 SRP FRA Fynsec-Helyett
11-20 ATA ITA Atala
21-30 BAR ITA Baratti
31-40 BIA ITA Bianchi
41-50 CAR ITA Carpano
51-60 FER Espanya franquista Ferrys
61-70 FAE BEL Faema
71-80 FID ITA Fides
81-90 GAZ ITA Gazzola
Núm. Codi Equip
91-100 GHI ITA Ghigi
101-110 IGN ITA Ignis
111-120 LEG ITA Legnano
121-130 MOL ITA Molteni
131-140 PHI ITA Philco
141-150 SNP ITA San Pellegrino
151-160 TOR ITA Torpado
161-170 VOV ITA VOV

Etapes

[modifica]
Etapa Data Inici - final Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 20 de maig Torí - Torí Etapa plana 115 Espanya Miquel Poblet (ESP) Espanya Miquel Poblet (ESP)
2a 21 de maig Torí - Sanremo Etapa de mitja muntanya 185 Espanya Miquel Poblet (ESP) Espanya Miquel Poblet (ESP)
3a 22 de maig Sanremo - Gènova Etapa plana 149  Willy Schroeders (BEL) Espanya Miquel Poblet (ESP)
4a 23 de maig Càller - Càller Etapa plana 118  Oreste Magni (ITA) Espanya Miquel Poblet (ESP)
5a 24 de maig Marsala - Palerm Etapa de mitja muntanya 144  Louis Proost (BEL) Espanya Miquel Poblet (ESP)
6a 26 de maig Palerm - Milazzo Etapa plana 224  Nino Defilippis (ITA) Espanya Miquel Poblet (ESP)
7a 27 de maig Reggio Calabria - Cosenza Etapa de mitja muntanya 221 Espanya Antonio Suárez (ESP) Espanya Antonio Suárez (ESP)
8a 28 de maig Cosenza - Tàrent Etapa plana 237  Piet van Est (NED)  Guillaume van Tongerloo (BEL)
9a 29 de maig Castellana Grotte - Bari (CRI) Etapa plana 53  Jacques Anquetil (FRA)  Guillaume van Tongerloo (BEL)
10a 30 de maig Bari - Potenza Etapa de mitja muntanya 140  Vito Taccone (ITA)  Jacques Anquetil (FRA)
11a 31 de maig Potenza - Teano Etapa plana 252  Pietro Chiodini (ITA)  Jacques Anquetil (FRA)
12a 1 de juny Gaeta - Roma Etapa plana 149  Renato Giusti (ITA)  Jacques Anquetil (FRA)
13a 2 de juny Mentana - Castelfidardo Etapa plana 279  Rik van Looy (BEL)  Jacques Anquetil (FRA)
14a 3 de juny Ancona - Florència Etapa plana 250  Silvano Ciampi (ITA)  Arnaldo Pambianco (ITA)
15a 4 de juny Florència - Mòdena Etapa de mitja muntanya 178  Rik van Looy (BEL)  Arnaldo Pambianco (ITA)
16a 5 de juny Mòdena - Vicenza Etapa plana 207  Adriano Zamboni (ITA)  Arnaldo Pambianco (ITA)
17a 6 de juny Vicenza - Trieste Etapa plana 204  Rik van Looy (BEL)  Arnaldo Pambianco (ITA)
18a 8 de juny Trieste - Vittorio Veneto Etapa plana 161  Renato Giusti (ITA)  Arnaldo Pambianco (ITA)
19a 9 de juny Vittorio Veneto - Trento Etapa de muntanya 249  Willy Schroeders (BEL)  Arnaldo Pambianco (ITA)
20a 10 de juny Trento - Bormio Etapa de muntanya 275  Charly Gaul (LUX)  Arnaldo Pambianco (ITA)
21a 11 de juny Bormio - Milà Etapa plana 214 Espanya Miquel Poblet (ESP)  Arnaldo Pambianco (ITA)

Classificacions finals

[modifica]

Classificació general

[modifica]
Mallot rosa Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1  Arnaldo Pambianco (ITA) Fides 94h 04' 54"
2  Jacques Anquetil (FRA) Fynsec-Helyett + 28"
3 Espanya Antonio Suárez (ESP) Ferrys + 03' 51"
4  Charly Gaul (LUX) Gazzola + 04' 06"
5  Guido Carlesi (ITA) Philco + 05' 53"
6  Hans Junkermann (GER) Gazzola + 06' 28"
7  Rik van Looy (BEL) Faema + 08' 32"
8  Guillaume van Tongerloo (BEL) Faema + 09' 28"
9  Carlo Brugnami (ITA) Torpado + 12' 29"
10  Nino Defilippis (ITA) Carpano + 13' 10"
170 participants, 92 acabaren la cursa

Classificació de la muntanya

[modifica]
Ciclista Equip Punts
1  Vito Taccone (ITA) Atala 270
2 Espanya Gabriel Mas (ESP) Ferrys 130
3  Imerio Massignan (ITA) Legnano 120

Referències

[modifica]
  1. «Quando Gabanein frantumò Anquetil - Arnaldo Pambianco vince il Giro d'Italia» (en italià). museociclismo.it. [Consulta: 3 maig 2012].

Enllaços externs

[modifica]