Hirohito
Hirohito (裕仁 en kanji, Tòquio, 29 d'abril de 1901 - Tòquio, 7 de gener de 1989) va ser el 124è emperador del Japó d'acord amb l'orde tradicional de successió, regnant entre 1926 i 1989. En total, va ocupar el tron seixanta-tres anys, el període més llarg en la història nipona. Va ser succeït pel seu fill més gran, Akihito. Al Japó, se l'anomena normalment pel seu nom pòstum, Emperador Shôwa (昭和天皇 Shōwa-tennō), fent referència al nom de l'era del seu regnat. El nom Hirohito significa "benevolència abundant".
Al començament del seu regnat, el Japó ja era una de les grans potències: la novena economia més gran del món, el tercer poder naval més gran, i un dels quatre membres permanents del consell de la Societat de Nacions.[1] Va ser el cap d'estat sota la constitució Meiji, durant l'expansió imperial i militar japonesa i la posterior participació del país en la Segona Guerra Mundial. Després de la rendició del Japó cap al final del conflicte, no va ser perseguit per crims de guerra com ho van ser altres líders, i el seu grau d'intervenció en les decisions militars segueix sent un tema controvertit entre els historiadors. Durant la postguerra, es va convertir en el símbol del nou estat sota la nova constitució i la recuperació del Japó, i cap al final del seu regnat, la nació havia emergit com la segona economia més gran del món.
Primers anys
[modifica]Nascut al Palau d'Aoyama, a Tòquio, durant el regnat del seu avi, l'emperador Meiji, Hirohito va ser el primer fill del príncep Yoshihito (el futur emperador Taishō) i la seva dona, la princesa Sadako (la futura emperadriu Teimei). Va ser el net de l'emperador Meiji i la seva concubina, Yanagihara Naruko. El seu títol durant la infància va ser príncep Michi (迪宮 Michi no miya). En el setantè dia després del seu naixement, Hirohito va ser eliminat de la cort i va passar a càrrec de la família del comte Kawamura Sumiyoshi, qui el va criar com si fos el seu propi net. Quan va complir els tres anys, ell i el seu germà Chichibu van ser retornats a la cort imperial després de la mort de Kawamura.
Biografia
[modifica]Va ingressar a l'escola Gakushin, des de 1908 a 1914, i després va continuar en un institut especial només per al príncep hereu, des de 1914 a 1921. A la mort del seu avi l'emperador Meiji i la subsegüent ascensió al tron del seu pare Yoshihito esdevingué príncep hereu, condició que li fou reconeguda per la Dieta el 2 de novembre de 1916. Un cop acabats els estudis va esdevenir el primer príncep a sortir del Japó, en un viatge a Europa. Durant sis mesos va visitar Anglaterra, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i el Vaticà. Al seu retorn, a conseqüència de la malaltia mental que patia el seu pare, el 27 de novembre de 1921 fou proclamat regent de l'imperi.
El 1924 es casa amb Kuni Nagako, filla del príncep Kuni Kuniyoshi. Van tenir 7 fills, entre ells Akihito, nascut el 1933, que és l'actual emperador. El 1926, després de la mort del seu pare Yoshihito, va ascendir el tron i proclamà l'inici de l'era Shōwa (Pau Il·lustrada), nom amb el qual seria conegut un cop mort (al Japó, els emperadors en vida no tenen nom).
Va ser el primer emperador en segles la mare biològica del qual era l'esposa oficial de l'anterior emperador.
Política
[modifica]L'any 1933 va abandonar la Societat de Nacions, predecessora de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
Històricament s'ha considerat la figura de l'emperador com a aliena al desencadenament de la Segona Guerra Sinojaponesa contra República Popular de la Xina i la participació de l'Imperi en la Segona Guerra Mundial contra els Estats Units, encara que la seva consideració com a divinitat fa que molts historiadors orientals el vegin com el Hitler d'Àsia.
Durant els anys posteriors a la mort de Hirohito van sortir a la llum molts diaris i documents que suggereixen que Hirohito sí que va tenir una política activa en la participació del Japó en la Segona Guerra Mundial. Aquests documents van crear molta controvèrsia al país nipó. Fins i tot algun historiador assegura que el mateix emperador va signar l'ordre d'entrar a la guerra. Concretament l'1 de desembre de 1941, en una Conferència Imperial celebrada a Tòquio, Hirohito va donar el seu vistiplau a iniciar la guerra. Així doncs, el 8 de desembre de 1941 (7 de desembre a Hawaii), Japó ataca Pearl Harbor i simultàniament el sud-est asiàtic.
Japó perd finalment la guerra, i el 15 d'agost de 1945 després del bombardeig nuclear i l'entrada de la Unió Soviètica a la guerra, Hirohito anuncia per ràdio la seva rendició. A pesar que molts el volien veure assegut en un tribunal com a criminal de guerra, el general Douglas McArthur va decidir conservar Hirohito com emperador, per donar un símbol de continuïtat i cohesió al poble. L'emperador va rebre la immunitat, però va ser obligat a renunciar al seu estatus diví que tenia des de 1889. La sobirania imperial va ser transformada a monarquia constitucional el 1946.
Després de la guerra, i fins a la seva mort, Hirohito no va jugar cap paper polític real al Japó, igual que passa amb el seu fill Akihito, emperador després de la mort del seu pare. Al llarg de la seva vida, va estar molt interessat en biologia marina, i en va publicar nombrosos treballs. Va morir a Tòquio el 7 de gener de 1989
Arahitogami
[modifica]Arahitogami —現人神 (japonès)— és una paraula japonesa, que vol dir un déu que és ésser humà.[2] Aquesta paraula apareixia per primera vegada en el Kojiki, però s'assumeix que ja era utilitzada abans que s'edités aquest llibre. Aquesta paraula és coneguda pel seu ús en el Japó previ a 1945, abans del final de la Segona Guerra Mundial. En aquella època l'Estat Shinto (Kokka Shintō) va emprar aquesta paraula per a definir a l'Emperador Hirohito i imposà al poble japonès l'obediència absoluta i la lleialtat a l'Emperador com un déu. Passada la segona guerra mundial, el mateix Hirohito va renunciar a aquesta concepció, adduint que la seva relació amb la gent no ha de romandre en una idea mitològica de tal naturalesa, sinó en una dependència històrica familiar.
Referències
[modifica]- ↑ Northredge,, Frederick S. The League of Nations: Its Life and Times, 1920-1946 (en anglès). Nova York: Holmes & Meier, 1986, p. 42-48. ISBN 978-0841910652..
- ↑ Mitsuo Miyata. Authority and Obedience (en anglès). Peter Lang, 2009, p. xxi. ISBN 1433106795.
Vegeu també
[modifica]
Precedit per: Yoshihito |
Emperador del Japó 1926 - 1989 |
Succeït per: Akihito |
- Emperadors del Japó
- Polítics de la Segona Guerra Mundial
- Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
- Cavallers Extraordinaris de la Lligacama
- Membres de l'orde de Sant Olaf
- Distingits amb l'Orde de l'Àliga Blanca
- Persones monònimes
- Anticomunistes
- Cavallers de l'Orde de l'Elefant
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Distingits amb l'Orde de la Creu del Sud
- Cavallers del Toisó d'Or
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Orde del Bany
- Reial Orde Victorià
- Naixements del 1901
- Morts a Tòquio
- Polítics de Tòquio
- Morts de càncer al Japó