Joaquim Soler i Ferret
Nom original | (ca) Joaquim Soler i Ferret |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 10 setembre 1940 Barcelona |
Mort | 5 octubre 1993 (53 anys) Barcelona |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor, crític literari |
Membre de | |
Gènere | Novel·la, conte |
Moviment | Ofèlia Dracs |
Obra | |
Primeres obres | Laberint sense (quasi plagi) |
Obres destacables Una furtiva llàgrima i Cambra de bany |
Joaquim Soler i Ferret (Barcelona, 10 de setembre de 1940 - Barcelona, 5 d'octubre de 1993)[1] fou un escriptor i crític literari català. Treballà a Catalunya Ràdio i fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.[2]
Biografia
[modifica]Nascut el 10 de setembre de 1940 a Barcelona, inicià els seus estudis en un seminari i treballà en diferents oficis. La seva novel·lística, bastida com una alternativa al realisme, s'inicià amb Laberint sense (quasi plagi) (1978), Camil i Adelf (1980) i La prova del mirall (1981), obres que incideixen en les coordenades d'una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l'experimentació. La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima (1982), premi Ciutat de Palma de novel·la; Cambra de bany (1985), premi Prudenci Bertrana de novel·la, i A una sola veu (1992), premi Víctor Català. Conreà també la narrativa juvenil: El fantasma del Fluvià (1981). Fou membre fundador del col·lectiu Ofèlia Dracs. Va fer col·laboracions a Ràdio 4 i des del seu inici, el 1983, a Catalunya Ràdio on, des del 1985 fins al moment de la seva mort, el 1993, va dirigir, realitzar i conduir l'espai de creació literària La porta dels somnis . Més de dos-cents programes dedicats al món de la literatura. Col·laborà assíduament en la premsa escrita, diaris i revistes, tant a títol individual com en tant que membre del col·lectiu Trencavel o de l'Ofèlia Dracs (Diari de Barcelona, El Punt, El Correo Catalán, Avui, Arreu, El Món, La Pansa, Lluita, Xarxa, Al Vent, L'Hora, Treball, etc.). De la seva experiència en l'àmbit de la premsa escrita, però, cal destacar la seva vinculació estreta a la majoria de projectes de revistes satíriques en català (Amb potes rosses, el Drall, La Pansa). Morí el 5 d'octubre de 1993 a la seva ciutat natal als cinquanta-tres anys.[3]
|
Col·laboracions[modifica]
Ofèlia Dracs[modifica] |
Premis i guardons
[modifica]- Premi Hilari d'Arenys, per Poemes desapamats
- Premi La Sonrisa Vertical, per Deu pometes té el pomer
- Premi L'Esparver, per El fantasma del Fluvià
- Premi Ciutat de Palma de novel·la, per Una furtiva llàgrima
- Premi Prudenci Bertrana de novel·la, per Cambra de bany
- Premi Ciutat de València, per El silenci de la musculatura
- Premi Víctor Català, per A una sola veu
Referències
[modifica]- ↑ «L'escriptor Joaquim Soler mor de càncer». Avui, 06-10-1993, pàg. 37.
- ↑ «Joaquim Soler i Ferret - Biografia». Escriptors.cat. [Consulta: 2 octubre 2012].
- ↑ «Joaquim Soler i Ferret». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Quim Soler - Bibliografia». CentreQuimSoler.cat. [Consulta: 2 octubre 2012].
Enllaços externs
[modifica]
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Jaume Cabré i Fabré Fra Junoy o l'agonia dels sons |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1986 |
Succeït per: Ferran Cremades i Arlandis Hotel Àfrica |
- Novel·listes barcelonins contemporanis en català
- Escriptors barcelonins de literatura infantil i juvenil en català
- Morts a Barcelona
- Crítics literaris barcelonins
- Escriptors espanyols de literatura infantil i juvenil
- Crítics literaris catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1940
- Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la