Josef Dobrovský
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 agost 1753 Balassagyarmat (Hongria) |
| Mort | 6 gener 1829 (75 anys) Brno (Txèquia) |
| Sepultura | Cementiri Central de Brno |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Carolina de Praga |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Olomouc Brno Hradec Králové Havlíčkův Brod Praga Klatovy |
| Ocupació | escriptor, editor, national revival activist (en)  , crític, periodista d'opinió, textologist (en) , eslavista, sacerdot catòlic, lexicògraf, filòleg, lingüista, historiador, sacerdot |
| Membre de | |
| Alumnes | Jan Volný (en) |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Signatura  | |
Josef Dobrovský[1] (Balassagyarmat, Hongria 17 d'agost de 1753 - Brno, 6 de gener de 1829) fou un filòleg, historiador, gramàtic, fundador de l'eslavística moderna, originari de Bohèmia. És amb Josef Jungmann, una de les figures més importants del renaixement nacional txec.
Biografia
[modifica]Josef Dobrovský va rebre la primera educació en llengua alemanya a l'escola de Horšovský Týn al districte de Plzeň. Va descobrir la llengua txeca quan era al liceu de Havlíčkův Brod. Escrivia en llatí, en alemany i després en txec.
Va estudiar llavors amb els Jesuïtes a Klatovy. El 1769, va començar a estudiar filosofia a la Universitat Carolina de Praga. El 1772, fou admès als jesuïtes a Brno i es preparava per a una missió cristiana a l'Índia, quan l'orde dels Jesuïtes va ser dissolt a Bohèmia el 1773. Dobrovský va anar llavors a Praga per estudiar teologia.
Va ocupar durant un temps el càrrec de tutor en la família principesca dels Nostitz. Va obtenir el càrrec de vicerector i després el de rector del seminari general a Hradisko (que forma ara part d'Olomouc), però en 1790 va perdre el seu càrrec amb l'abolició dels seminaris a la Monarquia dels Habsburg. Va tornar a la família dels Nostitz que el van acollir amb amistat. En aquesta època, escrigué algunes de les obres més importants dels seus estudis eslaus, sobre historiografia i filologia.
El 1792, Dobrovský efectuà una gira europea per compte de l'Acadèmia de les Ciències de Bohèmia, a la recerca dels manuscrits que havien estat dispersats pels guerra dels Trenta Anys. Va visitar així Estocolm, Turku, Sant Petersburg i Moscou. A la seva tornada, va acompanyar el comte Nostitz a Suïssa i a Itàlia.
Els anys 1780, va participar en la vida universitària a Praga. El 1784, ajudà a establir la Societat reial txeca de les ciències. El 1818, va contribuir a la creació del Museu Nacional de Praga. El 1828, va anar a Brno per tal d'estudiar les biblioteques locals. Hi va morir tot just al principi de l'any 1829.
Obres
[modifica]- Història de la llengua i de la literatura txeques, 1791-1818;
- Sistema complet de la llengua txeca, 1809;
- Institutiones linguae slavicae dialecti veteris, 1822.
Referències
[modifica]- ↑ «Josef Dobrovský». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]
- «Josef Dobrovský» (en francès, txec, anglès). Prague Digital Guide.
- «Josef Dobrovský (1753-1829)» (en francès). Biblioteca Nacional de França.