Vés al contingut

Las cosas del querer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLas cosas del querer
Fitxa
DireccióJaime Chávarri
Protagonistes
ProduccióFrancisco Belinchón, Luis Sanz
GuióJaime Chávarri
MúsicaGregorio García Segura
FotografiaHans Burman
Dades i xifres
País d'origenEspanya
Estrena1989
Durada98 minuts
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeAlmeria i Alcalá de Henares Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereMusical

IMDB: tt0097113 FilmAffinity: 814886 Rottentomatoes: m/the-things-of-love-las-cosas-del-querer Letterboxd: the-things-of-love Allmovie: v226510 TCM: 508504 TMDB.org: 77451 Modifica el valor a Wikidata

Las cosas del querer és una pel·lícula espanyola de 1989, rodada pel director Jaime Chávarri i protagonitzada per Angela Molina i Manuel Bandera.[1]

Trama

[modifica]

Aquesta pel·lícula està inspirada en els orígens de l'artista malagueny Miguel de Molina i les seves vicissituds durant la Guerra Civil Espanyola i els primers temps del Franquisme, que varen provocar el seu exili a l'Argentina; allà s'hi va estar 50 anys, fins a la seva mort el 1993.

Una altra versió semblant sobre la vida d'aquest artista la trobam a la pel·lícula ¡Ay, Carmela!.

L'acció principal té lloc a Madrid i narra la història d'en "Mario Ruiz" (Manuel Bandera), cantant i ballarí homosexual que triomfa en els escenaris d'una Espanya arruïnada per la guerra. Però el feixisme havia assolit el poder i no eren dies fàcils per als lliures de pensament.

En sortir de la presó (per "roig" i "marieta") amb en "Juan" (Àngel de Andrés López) i na "Pepita" (Ángela Molina) decideixen formar un grup: en Mario i na Pepita s'encarregaran de cantar i ballar i en Juan els acompanyarà al piano.

Las cosas del querer és sobretot un musical que recull una selecció de les cançons que estaven de moda a l'Espanya de la postguerra: melòdiques (Las cosas del querer), castises (Ay carbé y hurí), còmiques (Chewing gum), sarcàstiques (La bien pagá), costumistes (El olé), provocatives (El tracatrá), tràgiques (Compuesta y sin novio), solemnes (Te lo juro yo) i populars (El cochecito leré).

La seva trama retrata els anys en què la pobresa feia un triangle perillós amb la prostitució i amb les ambicions de prosperar a l'escena, el cinema o la cançó. El suport de persones influents era decisiu per a trobar feina i aconseguir contractes. Les conductes homofòbiques rebien reforç i suport del poder franquista i nacionalcatòlic, que convidava a reprimir-les i castigar-les amb total impunitat.[2]

Reconeixements

[modifica]

Va ser nominada a set premis Goya.[3]

Las cosas del querer II

[modifica]

L'any 1995 Jaime Chávarri reunirà altra vegada els protagonistes per a gravar Las cosas del querer 2, que no va gaudir de tant d'èxit com la primera.[4]

Referències

[modifica]
  1. Jordan, Barry; Morgan-Tamosunas, Rikki; Morgan-Tamosunas, Dean School of Languages and Social Sciences Rikki. Contemporary Spanish Cinema (en anglès). Manchester University Press, 1998-07-15, p. 107. ISBN 978-0-7190-4413-7. 
  2. «Las cosas del querer (1989)» (en castellà). Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 20 novembre 2022].
  3. «Las cosas del querer». premiosgoya.com. [Consulta: 20 novembre 2022].
  4. «Las cosas del querer 2» (en espanyol europeu). fotogramas.es, 29-05-2008. [Consulta: 19 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]