Laurent Lafitte

Laurent Lafitte
	(2018)
Biografia
Naixement	22 agost 1973 (51 anys); Fresnes (França)
Formació	Conservatoire national supérieur d'art dramatique ; Cours Florent ; Saint-Jean de Passy (en)
Activitat
Ocupació	actor, actor de televisió, director de cinema, actor de cinema, comediant, actor de teatre, guionista
Activitat	1992 -
Premis
	(20 juny 2022) Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit; Cavaller de les Arts i les Lletres ;

Laurent Lafitte (Fresnes, 22 d'agost de 1973) és un actor francès, resident a la Comédie-Française.

Biografia

Joventut i formació

Fill d'un agent immobiliari, Laurent Lafitte cresqué entre el 15è i el 16è districte de París,^[1]^[2] descobrint l'art de la interpretació a través del teatre de bulevard retransmès per televisió.^[3] D'adolescent participà en el rodatge d'un telefilm per a France Régions 3, L'Enfant et le président de Régis Milcent, després de respondre a un anunci classificat al diari France-Soir i enviar el seu curriculum vitae fet en un fotomaton.^[4]

Lafitte abandonà l'institut Saint-Jean-de-Passy per a seguir les classes gratuïtes de l'escola de teatre Cours Florent, on conegué Gilles Lellouche, Guillaume Canet i Cécile Felsenberg que es convertirà en el seu agent.^[5] Després va estudiar al Conservatori Nacional d’Art Dramàtic de París amb Philippe Adrien i Muriel Mayette.^[6]

Debut i revelació (1990-2000)

El 1993 va aconseguir certa popularitat amb el personatge de Juan a la sitcom Model Class del canal M6. Posteriorment, va estudiar dansa i cant amb la companyia de teatre musical anglesa Guildford School of Acting.^[7] Durant la seva estada de dos anys a Anglaterra, va actuar a l'obra Davina's Landed de Ben Duke.^[8]

Al començament de la dècada del 2000, va interpretar papers secundaris. Guillaume Canet i Gilles Lellouche confiaren en ell per a les seves primeres respectives pel·lícules: Mon idole (2002) i Narco (2004).

Al teatre, va protagonitzar el 2008 un one-man show coescrit amb Cyrille Thouvenin i produït per Dominique Farrugia: Laurent Lafitte, comme son nom l'indique.^[9] Va realitzar 100 representacions al Palais des glaces de París^[5] i va guanyar el premi Raimu de comèdia en la categoria one-man show.^[10]

Va estrenar-se al cinema el 2010 formant part del repartiment del popular èxit Petites mentides sense importància, on va interpretar un dels membres de la colla d'amics formada per Guillaume Canet. Lafitte hi actua al costat de François Cluzet i Marion Cotillard.

Confirmació i Comèdie Française (anys 2010)

Progressivament accedeix a papers principals al cinema: el 2011, va secundar François-Xavier Demaison en la sàtira Moi, Michel G., milliardaire, maître du monde, de Stéphane Kazandjian; el 2012, va ser amb el recentment cesaritzat Omar Sy que va formar el tàndem d'inspectors de la brigada criminal de París de la comèdia De l'autre côté du périph, dirigida per David Charhon. El 2013, va protagonitzar la comèdia 16 ans... ou presque, de Tristan Séguéla, i interpretà el personatge de Marina a La Revue de presse de Catherine et Liliane, al final de Le Petit Journal, a Canal +.

El 2012 va ser contractat com a resident a la Comédie-Française.^[11] El mateix any escriu i actua amb Zabou Breitman els esbossos diaris del programa de ràdio À votre écoute, coûte que coûte a France Inter.

A banda de les seves interpretacions còmiques, explorà el registre dramàtic: el 2013, donà la resposta a Fanny Ardant, heroïna del drama independent Les Beaux Days, escrit i dirigit per Marion Vernoux; després, amb Vincent Macaigne i Ludivine Sagnier va treballar a Tristesse Club, de Vincent Mariette. A més, compartí el cartell del thriller psicològic Elle l'adore, de Jeanne Herry, amb Sandrine Kiberlain.

El 2015 es va confirmar com un nou valor del cinema francès compartint el cartell de l'èxit de la comèdia Papa ou Maman amb Marina Fois. L'any següent repetí el tàndem per a Papa ou Maman 2, també sota la direcció de Martin Bourboulon.

Com a actor dramàtic, treballà a l'aclamat Boomerang, de François Favrat, al costat de Mélanie Laurent i Audrey Dana. Tingué un paper important en el thriller psicològic Elle, la primera pel·lícula francesa del director holandès Paul Verhoeven, amb Isabelle Huppert en el paper protagonista. La seva interpretació li va valer la primera nominació al César al millor actor secundari.

El 2016, presentà la cerimònia d'obertura 69è Festival internacional de Cinema de Canes,^[12] durant la qual s'atreví amb una broma referint-se a les disputes legals de Woody Allen per les acusacions d'agressió sexual formulades per la seva fillastra.

El 2017 va protagonitzar el thriller psicològic K.O., dirigit per Fabrice Gobert, amb Chiara Mastroianni. També col·laborà amb l'actor i director Albert Dupontel per a la seva aclamada comèdia experimental Au revoir là-haut.

L'any següent va protagonitzar el thriller Paul Sanchez est revenu, juntament amb Zita Hanrot, i va interpretar Lluís XVI en el drama històric Un peuple et son roi, de Pierre Schoeller.

L'any 2019 protagonitzà un nou thriller, L’heure de la sortie, aquesta vegada amb Emmanuelle Bercot com a parella. Després amb Vincent Mariette va acompanyar Lily-Rose Depp al thriller Les Fauves; finalment, participà en la pel·lícula que el va revelar al gran públic, Nous finirons ensemble, de Guillaume Canet.

Filmografia

Cinema

* 1996]: Madame Verdoux de Jean-Luc Raynaud

1998: Le Plaisir (et ses petits tracas) de Nicolas Boukhrief: un convidat
1999: Belle-maman de Gabriel Aghion: Franck
2000: Les Rivières pourpres de Mathieu Kassovitz: Hubert, el fill del degà
2002: Mon idole de Guillaume Canet: Fabrice
2003: Mais qui a tué Pamela Rose ? d'Éric Lartigau
2004: Le Rôle de sa vie de François Favrat: Arnaud
2004: Les Gaous d'Igor Sékulic: Bertrand
2004: Narco de Tristan Aurouet i Gilles Lellouche: l'amfitrió d’espectacles de karate
2006: Ne le dis à personne de Guillaume Canet: el basc
2006: Président de Lionel Delplanque: un diputat
2007: Ma place au soleil d'Éric de Montalier
2007: Un secret de Claude Miller: un gendarme
2008: Le Bruit des gens autour de Diastème : Philippe
2009: L'amour c'est mieux à deux de Dominique Farrugia i Arnaud Lemort: Sylvain
2010: Ensemble, c'est trop de Léa Fazer: Hervé
2010: Les Petits Mouchoirs de Guillaume Canet: Antoine
2011: Une pure affaire d'Alexandre Coffre: Brice Teller
2011: Moi, Michel G., milliardaire, maître du monde de Stéphane Kazandjian: Joseph Klein
2012: Mais qui a retué Pamela Rose ? d'Olivier Baroux i Kad Merad: Perkins
2012: De l'autre côté du périph de David Charhon: François Monge
2013: Les Beaux Jours de Marion Vernoux: Julien
2013: L'Écume des jours de Michel Gondry: el director de l'empresa
2013: 16 ans... ou presque de Tristan Séguéla: Arnaud Mustier
2014: The Love Punch de Joel Hopkins: Vincent
2014: Tristesse Club de Vincent Mariette: Léon
2014: Elle l'adore de Jeanne Herry: Vincent Lacroix
2015: Papa ou maman de Martin Bourboulon: Vincent Leroy
2015: L'Art de la fugue de Brice Cauvin: Antoine
2015: Boomerang de François Favrat: Antoine
2016: Elle de Paul Verhoeven: Patrick
2016: Papa ou Maman 2 de Martin Bourboulon: Vincent Leroy
2017: K.O. de Fabrice Gobert: Antoine Leconte
2017: Au revoir là-haut d'Albert Dupontel: Henri d’Aulnay-Pradelle
2018: Paul Sanchez est revenu de Patricia Mazuy: Paul Sanchez
2018: Un peuple et son roi de Pierre Schoeller: Lluís XVI
2019: L'heure de la sortie de Sébastien Marnier: Pierre
2019: Les Fauves de Vincent Mariette: Paul
2019: Nous finirons ensemble de Guillaume Canet: Antoine
2020: L'Origine du monde de Jean-Louis Bordier: de si mateix

Curtmetratges

* 1992: Sur le fil de la lame de Bertrand Weissberger

2001: Boomer de Karim Adda: Didier
2007: J'ai plein de projets de Karim Adda
2007: La 17e marche de Karim Adda
2013: Clean de Benjamin Bouhana: Éric
2019: La Vie de Mastorna d'Avril Tembouret: G. Mastorna

Televisió

* 1987: L'Enfant et le président de Régis Milcent (telefilm)

1990: Fleur bleue de Magali Clément (minisèrie)
1992: Goal (sèrie)
1992: Premiers Baisers, episodi 19 Les Mémoires d'Annette de Jean-François Porry (sèrie): l'home
1993: Seconde B, episodi Lycée sans frontière de Didier Albert (sèrie): Patrick
1993 : Classe mannequin, de Dominique Masson, Philippe Roussel, Emmanuel Fonlladosa, 35 episodis (sèrie): Juan
1994: Karine et Ari d'Emmanuel Fonlladosa
1997: La Dernière des romantiques de Joyce Buñuel
1998: Avocats et Associés, episodi Morts en série de Philippe Triboit (sèrie): l'advocat
1999: Bonne nuit de Pascal Laugier (telefilm): Jan Lucas
1999: Coronation Street, deu episodis After Hours d'Adrian Bean (sèrie): Sacha
2002: Femmes de loi, episodi Crime passionnel de Laurent Carcélès (sèrie): Légal
2002: Caméra Café, episodi Un homme parfait (sèrie): Nicolas Carton
2002: La Famille Guérin d'Éric Lartigau
2003: Julie Lescaut, episodi Hors-la-loi de Bernard Uzan (sèrie): el marit de Valérie
2004: Joe Pollox et les mauvais esprits de Jérôme Foulon (telefilm): Julien
2004: Avocats et Associés i Mémoires troubles d'Alexandre Pidoux
2005: Jeff et Léo, flics et jumeaux, episodi Entre deux étages d'Olivier Guignard (sèrie): Manu
2008: Voici venir l'orage... de Nina Companeez (minisèrie): Andrei Kovner
2008: Section de recherches, episodi La Bonne fée de Gérard Marx (sèrie): Paul Mathieu
2012: Birdsong de Philip Martin (minisèrie): René Azaire
2013: Le Débarquement: personatges varis
2014: Casting(s), episodi Avalanche de Pierre Niney (sèrie) : ell mateix
2019: Platane, temporada 3, episodi La Fois où il a rencontré des fils cachés de père en fils (sèrie): ell mateix

Websèrie

2019: Abonne-toi de Guillaume Cremonese: Vincenzo Labastille

Doblatge

2013: Turbo de David Soren: Theo àlies «Turbo»
2014: Astérix: Le Domaine des dieux 3D de Louis Clichy i Alexandre Astier: Duplicat
2015: Le Petit Prince de Mark Osborne: le vaniteux
2017: Premier homme de Frédéric Fougea i Jérôme Guiot (docuficció): narrador
2018: Le Grinch (The Grinch) de Yarrow Cheney i Scott Mosier: el Grinch

Teatre

Actor

Fora de la Comédie-Française

1994: Jeffrey de Paul Rudnick, dirigida per Raymond Acquaviva
1994: L'avar de Molière, dirigida per Jacqueline Bœuf
1995: Croque-monsieur de Marcel Mithois, dirigit per Raymond Acquaviva, Théâtre Daunou
1999: Molt soroll per no res de William Shakespeare, dirigida per Ben Duke
1999: Damn Yankees de Richard Adler, dirigida per Gerry Tubbet
2000: Davina's Landed dirigit per Ben Duke
2001: Célibataires de Rodolphe Sand i David Talbot, dirigida per Rodolphe Sand, Théâtre du Splendid
2003: El malalt imaginari de Molière, dirigida per Gildas Bourdet, Théâtre de l'Ouest Parisien
2003: Le Jour du destin de Michel del Castillo, dirigida per Jean-Marie Besset i Gilbert Désveaux, Théâtre Montparnasse
2004: Les Uns chez les autres d'Alan Ayckbourn, dirigida per Gildas Bourdet, Théâtre de l’Ouest Parisien i Théâtre Marigny (2005)
2006: Un cheval de Jean-Marie Besset, dirigida per Gilbert Désveaux, Théâtre de la Pépinière Opéra
2007: Des gens de Raymond Depardon, dirigida per Zabou Breitman, Théâtre Vidy-Lausanne; i Théâtre national de Nice i Petit Montparnasse (2008)
2008: Laurent Lafitte, comme son nom l'indique, one-man-show coescrita i dirigida amb Cyrille Thouvenin, Palais des glaces i Théâtre des Mathurins (2011)
2010: Rendez-vous de Miklos Laszlo, espectacle musical basat en l’obra La Boutique au coin de la rue, dirigit per Jean-Luc Revol, Théâtre de Paris
2011: Laurent Lafitte, com el seu nom indica, espectacle únic coescrit i dirigit amb Cyrille Thouvenin

A la Comédie-Française

2012: Le Mariage de Nicolas Gogol, dirigida per Lilo Baur, Théâtre du Vieux-Colombier
2013: Càndid de Voltaire, dirigida per Emmanuel Daumas, Studio-Théâtre
2013: La Tête des autres de Marcel Aymé, dirigida per Lilo Baur, Théâtre du Vieux-Colombier
2013: Le Système Ribadier de Georges Feydeau, dirigida per Zabou Breitman, Théâtre du Vieux-Colombier
2014: El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, dirigida per Muriel Mayette, Salle Richelieu
2015: Romeu i Julieta de William Shakespeare, dirigida per Éric Ruf, Salle Richelieu
2017: L'Hôtel du libre échange de Georges Feydeau, dirigida per Isabelle Nanty, Salle Richelieu
2017: La Règle du jeu de Jean Renoir, dirigida per Christiane Jatahy, Salle Richelieu
2018: L'Heureux Stratagème de Pierre de Marivaux, dirigida per Emmanuel Daumas, Théâtre du Vieux-Colombier
2019: Le Voyage de G. Mastorna de Federico Fellini, dirigida per Marie Rémond, Théâtre du Vieux-Colombier
2020: Le Côté de Guermantes de Marcel Proust, adaptació i direcció Christophe Honoré, Théâtre Marigny

Reconeixements

2017: nominat al César al millor actor secundari per Elle
2018: nominat al César al millor actor secundari per Au revoir là-haut

Referències

↑ «Podcast. Laurent Lafitte : « L'ennui est l'ennemi ultime »» (en francès). Le Monde.fr, 27-03-2020 [Consulta: 1r abril 2020].
↑ Marie-Amélie Blin. «La carrière prolifique de Laurent Lafitte en 10 dates» (en francès). lefigaro.fr, 11-05-2016. [Consulta: 9 setembre 2020].
↑ ^{[Enllaç no actiu]}
↑ Caroline de Bodinat. «Laurent Lafitte, l’élégance du trublion». lefigaro.fr, 05-04-2012.
↑ ^5,0 ^5,1 Nathalie Simon. «Laurent Lafitte, l'étoffe d'un grand». Le Figaro, 11-12-2008.
↑ M-C. Nivière. «Laurent Lafitte, prêt pour de nouvelles aventures». Première. Arxivat de l'original el 2013-07-01. [Consulta: 21 març 2021].
↑ Nathalie Simon. «Laurent Lafitte». Le Figaroscope, 13-11-2009.
↑ «Biographie de Laurent Lafitte». Évène.
↑ «Les portraits acides de Laurent Lafitte». Le Parisien, 17-10-2009.
↑ «Biographie de Laurent Lafitte». Première.
↑ «Laurent Lafitte, pensionnaire de la Comédie-Française». Le Figaro. [Consulta: 17 gener 2012].
↑ «El actor Laurent Lafitte será el maestro de ceremonias del Festival de Cannes» (en castellà), 11-03-2016. [Consulta: 21 març 2021].

[1] «Podcast. Laurent Lafitte : « L'ennui est l'ennemi ultime »» (en francès). Le Monde.fr, 27-03-2020 [Consulta: 1r abril 2020].

[2] Marie-Amélie Blin. «La carrière prolifique de Laurent Lafitte en 10 dates» (en francès). lefigaro.fr, 11-05-2016. [Consulta: 9 setembre 2020].

[3] {[Enllaç no actiu]}

[4] Caroline de Bodinat. «Laurent Lafitte, l’élégance du trublion». lefigaro.fr, 05-04-2012.

[Figaro_2008-5] 5,0 ^5,1 Nathalie Simon. «Laurent Lafitte, l'étoffe d'un grand». Le Figaro, 11-12-2008.

[Première_itw-6] M-C. Nivière. «Laurent Lafitte, prêt pour de nouvelles aventures». Première. Arxivat de l'original el 2013-07-01. [Consulta: 21 març 2021].

[Figaroscope_2009-7] Nathalie Simon. «Laurent Lafitte». Le Figaroscope, 13-11-2009.

[Évène-8] «Biographie de Laurent Lafitte». Évène.

[Parisien_2009-9] «Les portraits acides de Laurent Lafitte». Le Parisien, 17-10-2009.

[Première-10] «Biographie de Laurent Lafitte». Première.

[11] «Laurent Lafitte, pensionnaire de la Comédie-Française». Le Figaro. [Consulta: 17 gener 2012].

[12] «El actor Laurent Lafitte será el maestro de ceremonias del Festival de Cannes» (en castellà), 11-03-2016. [Consulta: 21 març 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]