Vés al contingut

Linards Reiziņš

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLinards Reiziņš
Biografia
Naixement14 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1991 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Riga (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Letònia (1944–1948)
Institut Estatal Num. 2 de Riga (–1941) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria d'equacions diferencials Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Letònia (1958–1991)
Escola Secundària Natālija Draudziņa (1949–1958)
Universitat de Letònia (1948–1949) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareEduards Reiziņš Modifica el valor a Wikidata


Linards Reiziņš (Riga, 14 de gener de 1924 - Riga, 31 de març de 1991) va ser un matemàtic letó de l'època soviètica.

Vida i obra

[modifica]

Reiziņš, fill d'una família de mestres, va ser escolaritzat a la seva vila natal de Riga. El juliol de 1941, quan l'exèrcit nazi va ocupar Riga, ell estava en un campament d'estiu a Burtnieki i amb els seus companys, per evitar ser mobilitzats, van fugir per Valmiera cap a Estònia. Va ser arrestat prop de Paide i empresonat a Riga fins que va ser alliberat la primavera del 1942.[1] Poc després va passar els exàmens de secundària, però no va ingressar a la universitat de Letònia fins acabada la Segona Guerra Mundial. Es va graduar el 1948 i va continuar estudis de postgrau a la mateixa universitat sota la guia d'Arvids Lüsis.[2]

Des de 1949 fins a 1959 va ser professor de secundària, però no va deixar els seus treballs de recerca en equacions diferencials que havia iniciat amb Lüsis.[1] El 1959 es va incorpora com professor a la universitat de Letònia, en la qual va fer la seva carrera acadèmica. També va tenir càrrecs administratius i de recerca a l'Acadèmia de Ciències de Letònia.

Va ser un especialista en equacions diferencials i una bona part de les sves recerques van anar dirigides a conèixer les condicions per les quals dos sistemes d'equacions diferencials son dinàmicament equivalents.[2] Va publicar més d'un centenar d'articles científics i dues monografies,[3] la més notable de les qual va ser 'Локальная эквивалентность дифференциальных уравнений (Equivalència local d'equacions diferencials) (1971).[4]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]