Niccolò Forteguerri
(S'ha redirigit des de: Niccolò Fortiguerra)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 octubre 1419  Pistoia (Itàlia) | ||
| Mort | 21 desembre 1473 (54 anys) Viterbo (Itàlia) | ||
| Sepultura | Monument to Niccolò Forteguerri (en)  Basílica de Santa Cecília in Trastevere | ||
| Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |||
| 1462 – 1462 ← Alessandro Oliva – Giacomo Ammannati Piccolomini → | |||
 Cardenal prevere Santa Cecilia | |||
| 19 març 1460 – 21 desembre 1473 ← Rinaldo Piscicello – Innocenci VIII → | |||
| Cardenal | |||
| 5 març 1460 (Gregorià) – | |||
| Bisbe de Teano | |||
| 25 novembre 1458 – 21 desembre 1473 ← Martino de Belinzo – Ursus de Ursini → Diòcesi: bisbat de Teano | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Siena | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Participà en | |||
| 6 agost 1471 | conclave de 1471 |
||
Niccolò Fortiguerra (també escrit Forteguerri) (Pistoia, 1419 - Viterbo, 21 de desembre de 1473) va ser un comandant militar, cardenal i secretari del papa Climent XII.[1]
Estava relacionat amb el papa Pius II. Tenia un doctorat in utroque jura de la Universitat de Siena. Es va convertir en bisbe de Teano el 1458 i cardenal el 1460. El 1462 va fer campanya als Estats Pontificis contra Sigismondo Pandolfo Malatesta, aconseguint Fano. Més tard, el 1465, va derrotar a Deífobo d'Anguillara en la batalla.
Va dotar una biblioteca, la Biblioteca Forteguerriana, a Pistoia.[2]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niccolò Forteguerri
- Gelli, Piero; Poletti, Filippo. Dizionario dell'opera. Baldini Castoldi Dalai, 2007. ISBN 978-88-6073-184-5.