Okhotskita
 Okhotskita | |
|---|---|
 Okhotskita (marró)  | |
| Fórmula química | Ca₂Mn2+Mn3+ 2(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂·H₂O |
| Epònim | mar d'Okhotsk |
| Localitat tipus | mina Kokuriki, Kitami, Subprefectura d'Okhotsk, Hokkaido, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.20 |
| Dana | 58.2.2.4 |
| Heys | 16.16.23 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,88Å; b = 6Å; c = 19,53Å; β = 97,08° |
| Grup espacial | grup espacial A2/m |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,782 nβ = 1,820 nγ = 1,827 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Dispersió òptica | extrema |
| Impureses comunes | Ti, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1985-010a |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Okh |
| Referències | [1] |
L'okhotskita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la pumpel·lyita. Va ser anomenada en honor del mar d'Okhotsk.[1]
Característiques
[modifica]L'okhotskita és un silicat de fórmula química Ca₂Mn2+Mn3+
2(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂·H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la pumpel·lyita-(Al).[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'okhotskita pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Jaciments
[modifica]L'okhotskita va ser descoberta a la mina Kokuriki, a Kitami (Hokkaido, Japó). També ha estat descrita a la mina Takamatsu, a Yamakita (Honshū) i a la mina Ananai, a Nankoku (Shikoku).[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Okhotskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].