Vés al contingut

Otó I d'Habsburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Otó d'Habsburg)
Plantilla:Infotaula personaOtó I d'Habsburg

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Otto der Fröhliche Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1301 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1339 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Neuberg an der Mürz (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNeuberg Abbey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monarca
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna de Bohèmia (1335 (Gregorià)–)
Elisabet de Baviera (1325 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrederic II d'Habsburg
 () Elisabet de Baviera
Leopold II d'Àustria
 () Elisabet de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert I d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Tirol Modifica el valor a Wikidata
GermansElisabet d'Àustria
Agnès d'Àustria
Caterina d'Habsburg
Anna d'Habsburg
Judit d'Oettingen
Frederic I d'Habsburg
Albert II d'Àustria
Rodolf III d'Habsburg
Leopold I d'Àustria
Enric el Gentil Modifica el valor a Wikidata

Otto I d'Habsburg, conegut també com a Otó IV de Caríntia, dit l'Alegre (23 de juliol de 1301 – 17 de febrer de 1339) fou duc d'Àustria i Estíria (i després en títol també duc de Caríntia i marcgravi de Carniola) i el fill més jove d'Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol. Va néixer a Viena i fou germà de Frederic el Bell and Albert II el Savi. Va governar des de 1330 a la seva mort, conjuntament amb el seu germà Albert II. El seu malnom era degut a la vida festiva que portava la seva cort. Es va casar el febrer de 1335.

A la mort d'Enric de Caríntia, l'emperador Lluís IV va donar el ducat Caríntia, la marca de Carniola i la part sud del comtat de Tirol, com a feu a Otó i el seu germà en una cerimònia a Linz el 2 de maig de 1335. Otó fou entronitzat com a doc d'acord amb l'antic ritu carinti o Zollfeld, i des de llavors es va ocupar principalment del govern del ducat i la marca més que del ducat d'Àustria i el d'Estíria el govern dels quals va estar principalment en mans del seu germà, tot i que mai es va pactar una divisió formal.

Va fundar l'abadia de Neuberg a Neuberg an der Mürz a Estíria, i la capella de Sant Jordi a l'església dels agustins a Viena. El 1337 va fundar l'orde de Cavalleria Societas Templois per la croada contra els pagans prussians i lituans.

Va morir a Neuberg an der Mürz el 1339. Els seus fills el van succeir en indivísió entre ells i amb el seu oncle, però morts tots dos encara menors d'edat, la línia es va extingir.

Matrimoni i fills

[modifica]

El 15 de maig de 1325 es va casar en primeres noces amb Elisabet de Baviera, filla d'Esteve I de Baviera i de Jutta de Schweidnitz. Van tenir dos fills:

  • Frederic II (10 de febrer de 1327 – 11 de desembre de 1344). Co-governant junt amb el seu germà petit.
  • Leopold II (1328 – 10 d'agost de 1344). Co-governant junt amb el seu germà gran.

Elisabet va morir el 25 de març de 1330. Otó va restar vidu cinc anys. El 16 de febrer de 1335 es va casar en segones noces a Znojmo amb Anna de Bohèmia filla de Joan I de Bohèmia i de la seva primera muller Elisabet de Bohèmia, i germana de l'emperador Carles IV. D'aquest matrimoni no hi va haver fills i Anna va morir el 3 de setembre de 1338, sis mesos abans que el seu marit.

Otró va tenir a més quatre fills bastards dels que no se sap qui fou la mare o mares, ni res de la seva vida:

  • Otó
  • Leopold Major
  • Joan
  • Leopold Menor

Ancestres

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Rodolf II d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
8. Albert IV d'Habsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Agnès de Staufen
 
 
 
 
 
 
 
4. Rodolf I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ulric de Kiburg i Dillingen
 
 
 
 
 
 
 
9. Heilwiga de Kiburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Anna de Zähringen
 
 
 
 
 
 
 
2. Albert I d'Alemanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Burcard IV d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
10. Burcard V d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Gertrudis d'Hohenburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Rodolf II, comte palatí de Tübingen
 
 
 
 
 
 
 
11. Mectilda de Tübingen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Otó duc d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Engelbert III de Gorízia
 
 
 
 
 
 
 
12. Meinard I de Gorízia-Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Matilde d'Andechs
 
 
 
 
 
 
 
6. Meinard de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Albert IV de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
13. Adelaida de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Uta de Frontenhausen
 
 
 
 
 
 
 
3. Elisabet de Tirol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Lluís I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
14. Otó IV de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Ludmila de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Enric V del Palatinat
 
 
 
 
 
 
 
15. Agnès del Palatinat
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Agnès de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 

Enllaços externs

[modifica]