Vés al contingut

Rajada ondulada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Raja undulata)
Infotaula d'ésser viuRajada ondulada
Raja undulata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Exemplar filmat a la Bretanya (França). Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN161425 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreRajiformes
FamíliaRajidae
GènereRaja
EspècieRaja undulata Modifica el valor a Wikidata
Lacépède, 1802

La rajada ondulada, la clavellada, la clavellada ondulada, l'escrita, l'escrita vera, la rajada, la rajada ordinària o la rajada vera[1] (Raja undulata) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.[2] present a l'oceà Atlàntic oriental (des del sud d'Irlanda i d'Anglaterra[3][4] fins al Senegal, incloent-hi les Illes Canàries) i la Mediterrània.[5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32] És capturat amb soltes, tresmalls i bous d'arrossegament.[33] És inofensiu per als humans.[6]

Morfologia

[modifica]

Els mascles poden assolir 100 cm de longitud total. Té el cos aplanat dorsiventralment, de manera que la boca, els orificis nasals i els cinc parells d'obertures branquials es troben en posició ventral. Dorsalment queden els ulls i, darrere, els espiracles en forma de mitja lluna. Les dues aletes pectorals estan fusionades al cap i al tronc, i constitueixen un disc de forma romboïdal molt característic. La cara dorsal d'aquest disc presenta una coloració bruna o gris verdosa no uniforme, amb bandes sinuoses més fosques rivetades de punts blancs. Com els taurons, la pell està coberta per denticles dèrmics, escates més o menys punxegudes que li donen un toc aspre semblant al paper de vidre, especialment als marges del disc. Algunes d'aquestes escates es transformen en espines ben aparents, distribuïdes en tres o cinc fileres al llarg de la cua.[6][33][34]

Ecologia

[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical (53°N-15°N, 19°W-36°E) i demersal que viu entre 50–200 m de fondària[6][35] sobre els fons de sorra o fang.[33]

És ovípar[6] i el període reproductor s'estén de març a setembre. Els mascles presenten òrgans copuladors a les aletes ventrals, amb la qual cosa té fecundació interna, tal com succeeix als taurons i les vaques. Pon ous embolcallats en càpsules rectangulars que queden subjectades al fons gràcies als filaments que surten dels quatre angles de l'estoig.[33][36]

Menja animals bentònics: petits cucs, crancs i cloïsses, les closques de les quals tritura fàcilment amb les seues dents planes, disposades en mosaic.[33][37]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Rajada ondulada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Howson, C.M. & Picton, B.E. (ed.), 1997. The species directory of the marine fauna and flora of the British Isles and surrounding seas. Belfast: Ulster Museum. Ulster Museum Publication núm. 276.
  4. ↑ Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.), 1990. The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, Gran Bretanya. 627 pàgines. ISBN 0198573561
  5. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Raies et autres batoides. p. 845-886. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identificationpour les besoins de la pêche. (rev. 1). Mèditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
  7. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  8. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  9. ↑ Coelho, R. i K. Erzini, 2002. Age and growth of the undulate ray, Raja undulata, in the Algarve (southern Portugal). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 82(6):987-990.
  10. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  11. ↑ Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes, França. 165 p.
  12. ↑ Ellis, J.R., A Cruz-Martínez, B.D. Rackham i S.I. Rodgers. 2004. The distribution of Chondrichthyan fishes around the British Isles and implications for conservation J. Northw. Atl. Fish. Sci., Vol. 35: 195-213.
  13. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  14. ↑ George, M., 2004. Haie, Rochen und Chimären in der Nord- und Ostsee. Elasmoskop 8(1):10-16.
  15. ↑ Lacourt, A.W., 1979. Eikapsels van de kraakbeenvissen, roggen, haaien, draakvissen (Chondrichthyes) van Noord-en West Europa. Wetenschap. Meded. (135):1-27 p.
  16. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  17. ↑ Lythgoe, J. i G. Lythgoe, 1976. Vissen van de Europese kutswateren en de Middlellandse Zee. 335 p.
  18. ↑ Machado, P.B., L.S. Gordo i I. Figueiredo. 2004. Skate and ray species composition in mainland Portugal from the commercial landings. Aquat. Living Resour. 17:231-234.
  19. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  20. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  21. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  22. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  23. ↑ Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  24. ↑ Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  25. ↑ Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  26. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  27. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  28. ↑ Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  29. ↑ Stehmann, M., 1979. Rajidae. p. 58-69. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.) Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM), UNESCO, París, Vol. 1
  30. ↑ Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  31. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37
  32. ↑ Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., 2001. Pisces - Chondrichthyes. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), 2001. European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 358-360.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàgs. 48-49. Pòrtic Editorial. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505
  34. ↑ Stehmann, M., 1990. Rajidae. p. 29-50. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic. Junta Nacional de Investigaçao Cientifica e Tecnológica, Lisboa, Portugal. Vol. 1.
  35. ↑ Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, San Cristóbal de La Laguna, Illes Canàries, Espanya. 230 p
  36. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  37. ↑ Stehmann, M. i D.L. Bürkel, 1984. Rajidae. p. 163-196. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Espanya
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • García et al., 2008. The importance of habitat and life history to extinction risk in sharks, skates, rays and chimaeras. Proc Biol Sci, 275:83-89.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Lindsey, C.C., 1978. Form, function and locomotory habits in fish. p. 1-100. A: W. S. Hoar i D. J. Randall (eds.) Fish Physiology VII. Academic Press, Nova York.
  • McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rajada_ondulada&oldid=32373958»