Revolució
Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.[1]
Els canvis revolucionaris, a més de radicals i d'aportar conseqüències transcendentals, han de percebre's com a ruptura sobtada de l'ordre establert. Si no és així, s'hauria de parlar millor d'una evolució, d'una transició o d'una crisi. Si el que hi falta és el caràcter transcendental, s'hauria de parlar més aviat d'una revolta.
Les revolucions són conseqüència de processos històrics i de construccions col·lectives. Perquè una revolució sigui possible cal que hi hagi una nova unió d'interessos fent front a uns altres interessos. En efecte, una revolució pròpiament dita és obra de grans masses: es produeix quan una majoria de la societat, o una minoria molt nombrosa i representativa, arriba a la convicció que l'statu quo és injust, il·legítim i insuportable, fins al punt que resulta imprescindible d'enfrontar-s'hi radicalment amb voluntat de destruir-lo per a bastir quelcom de nou, malgrat les incerteses que això obre.
Tipologia
[modifica]En la historiografia es parla, generalment, de tres tipus de revolucions:
- Revolució política
- Revolució social
- Revolució econòmica
- Revolució neolítica (8000-7000 aC)
- Revolució científica (1543)
- Revolució Americana (1775)
- Revolució industrial (1791)
- Revolució Francesa (1789)
- Revolució d'Octubre (1917)
- Revolució dels Clavells (1974)
Origen del terme
[modifica]En l'accepció actual, el terme revolució és una aportació catalana a la terminologia política universal: s'encunyà en català en el segle xv, tot responent a una metàfora en què es compara un canvi profund i sobtat amb les revolucions dels astres. El primer ús del terme es documenta en català el 1473 en referència a la guerra civil entre la Generalitat i Joan II; posteriorment s'aplica, coetàniament, a les Germanies, per exemple. Potser és d'ací que el terme, en la nova accepció, passà a l'italià (historiografia italiana del segle XVII), i d'ací arreu.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 56.
- ↑ «Revoluciones a lo largo de la historia | Enumeración y características» (en castellà), 31-03-2020. [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ Colón Domènech, Germà. "La revolució catalana". Els Marges, 83 (tardor 2007), p. 107-110.
Bibliografia
[modifica]
- Arendt, Hannah (1967, 1998): "Sobre la revolución", Revista de Occidente, Alianza Editorial. ISBN 84-206-5806-5.
- Molnar, Thomas (1975): La contrarrevolución. Madrid: Unión Editorial. ISBN 84-7209-034-5.
- (anglès) Stepan Bandera. Perspectives for Ukrainian Revolution (audiobook) Ukrainian Publishers House L.T.D. London. 1988.
Vegeu també
[modifica]
