Vés al contingut

Aglí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Riu Aglí)
Plantilla:Infotaula indretAglí
Imatge
Desembocadura de l'Aglí, a prop del Barcarès
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1230 m
Entitat territorial administrativaPirineus Orientals (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCol de Limas, Corberes (Aude)
Final
Entitat territorial administrativaCantó de la Costa Salanquesa (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEl Barcarès
Desembocaduramar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 46′ 45″ N, 3° 02′ 20″ E / 42.7792°N,3.0389°E / 42.7792; 3.0389
B 42° 46′ 45″ N, 3° 02′ 20″ E / 42.7792°N,3.0389°E / 42.7792; 3.0389
Afluents
Verdoble, Bolzana, l'Adasig, Ribera de Maurí, ruisseau de la Pesquitte (en) Tradueix, riu Ròbol (marge esquerre) Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del riu Aglí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió81,7 (longitud) km
TravessaAude, Fenolhet i Rosselló
Superfície de conca hidrogràfica1.055 km² Modifica el valor a Wikidata
L'Aglí a Cases de Pena (sud)
L'Aglí a Cases de Pena (nord)

L'Aglí (en occità Aglin) és un riu que neix a Occitània, a les Corberes, i desemboca a la Catalunya del Nord, al Rosselló.

Neix al Col de Limas, a la serralada nord-pirinenca de les Corberes, terme de Bugarag. Abandona les Corberes després de passar pel terme de Cubièra per entrar a la Fenolleda, on passa per Sant Pau de Fenollet, Ansinyà, i la Tor de Trinyac; llavors entra al Rosselló i passa per Estagell, Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Ribesaltes i Sant Llorenç de la Salanca, i finalment desemboca al Mediterrani al Barcarès, després d'un recorregut de 74 km. A la Fenolleda crea múltiples congosts, com les turístiques Gorges de Galamús, a Sant Pau de Fenollet.

Toponímia

[modifica]

A l'Ora maritima, Aviè recull les informacions del Periple Massaliota del segle vi aC, i menciona, a la zona del Rosselló, un Sordus amnis[1] (que no és més que 'el riu dels sòrdons'), que es podria correspondre a l'Aglí. Plini el Vell l'anomena flumen Vernodubrum,[2] un topònim clarament cèltic i que avui en dia porta un afluent de l'Aglí, el Verdoble.

A l'edat mitjana el topònim es degué desplaçar per referir-se exclusivament al Verdoble, alhora que el riu principal prengué el nom d'Aquilinum 'relatiu a les àguiles', tal vegada un nom de persona, ja documentat el segle ix,[3] i que evolucionà fins a prendre la forma actual de Aglí.

Afluents principals

[modifica]

Es tracta d'un riu de caràcter mediterrani, de gran irregularitat, amb períodes de sequera i grans crescudes. Una de les més destacables fou la del 17 d'octubre de 1940, amb 2.100 m³/s a Estagell.

Els seus principals afluents són el Verdoble, el Matassa, el Boulzane i el Maurí, situats així:[4]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aglí
  1. ↑ Aviè, Ora maritima, v. 567.
  2. ↑ Plini, Naturalis Historia, III, 32.
  3. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aglí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. ↑ «Pirinees Occidentals». Consell General dels Pirineus Orientals.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aglí&oldid=31863626»