Vés al contingut

Ignasi d'Antioquia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sant Ignasi d'Antioquia)
Plantilla:Infotaula personaPare de l'Església Modifica el valor a Wikidata
Ignasi d'Antioquia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Ιγνάτιος ο Θεοφόρος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 35 dC Modifica el valor a Wikidata
Província romana de Síria (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mort108 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Bisbe
69 dC – 107
← Evodi d'Antioquia – Herodion of Antioch (en) Tradueix →
Patriarca d'Antioquia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomssvatý Ignác Bohonosec
svatý Theophoros Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, prevere Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Evangelista Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat20 de desembre
17 de febrer Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8261858 Modifica el valor a Wikidata

Ignasi d'Antioquia (grec antic: Ἰγνάτιος Ἀντιοχείας; llatí: Ignatius Antiochenus) (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor (Ἰγνάτιος ὁ Θεοφόρος) o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del segle i, mort vers l'any 107/116.

Vida

[modifica]

Abul Faragi diu que fou nadiu de Nura, que podria ser la ciutat d'aquest nom a Sardenya o la de Nora, a Capadòcia, però molts historiadors pensen que en realitat la paraula «Nura» no es refereix al lloc de naixement. Alguns historiadors el fan deixeble de sant Pere, especialment Teodoret.

L'any 69 fou nomenat bisbe d'Antioquia, potser succeint a Evodi (44-69) o potser al mateix temps, ja que en aquella època era freqüent la presència de més d'un bisbe a les ciutats grans.

Martiri

[modifica]

Quan Trajà era a Antioquia per fer campanya contra els parts, Ignasi, que aspirava al martiri, es va oferir a l'emperador com a víctima. La conversa amb l'emperador és reproduïda al Martyrium Ignatii. Trajà el va condemnar a ser enviat a Roma i llançat a les feres, cosa que es va produir segurament un 20 de desembre. L'any és discutit: alguns opten pel 107 i d'altres per dates posteriors, fins al 116.

Les seves restes foren retornades a Antioquia pels seus seguidors i més tard l'emperador Teodosi II les va dipositar a l'església de Sant Ignasi (abans temple de la Fortuna) a Antioquia; dels posteriors trasllats n'hi ha diverses versions.

L'església catòlica commemora el seu martiri el 17 d'octubre i l'església grega el 20 de desembre.

Obra

[modifica]

Durant el viatge d'Antioquia a Roma hauria escrit set cartes, enumerades per Jerònim (De Viris Illustr 100.16) i Eusebi Escolàstic (H. E. 3.46). L'autenticitat de les versions que es conserven ha estat qüestionada. Josep Rius-Camp les ha traduïdes al català.

  • «Carta d'Ignasi als romans»[2]
  • «Carta d'Ignasi als magnesis»[3]
  • «Carta espúria als filadelfis, segona part de la primitiva carta d'Ignasi als magnesis»[4]
  • «Carta d'Ignasi als efesis»[5]
  • «Carta espúria als esmirnesos, segona part de la primitiva carta d'Ignasi als efesis»[6]
  • «Carta a Policarp, part de la cloenda de la primitiva carta d'Ignasi als efesis»[7]

Imatges

[modifica]
  • Icona oriental
    Icona oriental
  • Martiri del sant, pintura del s. XVI
    Martiri del sant, pintura del s. XVI
  • Basílica de Sant Climent, a Roma, on està enterrat el sant
    Basílica de Sant Climent, a Roma, on està enterrat el sant

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rius-Camps, Josep «L'Epistolari d'Ignasi d'Antioquia (I). Traducció, notes i comentari». Revista catalana de teología, vol. 13, núm. 1, 1988, pàg. 23-58. ISSN: 0210-5551.
  2. ↑ Rius-Camps, Josep «L'Epistolari d'Ignasi d'Antioquia (II). Carta als romans». Revista catalana de teologia, vol. 13, núm. 2, 1988, pàg. 275-314. ISSN: 0210-5551.
  3. ↑ Rius-Camps, Josep «L'Epistolari d'ignasi d'Antioquia (III). Traducció, notes i comentari». Revista catalana de teologia, vol. 15, núm. 2, 1990, pàg. 239-270. ISSN: 0210-5551.
  4. ↑ Rius-Camps, Josep «L'epistolari d'Ignasi d'Antioquia (IV). Traducció, notes i comentari. Carta espúria als Filadelfis. Segona part de la primitiva carta d'Ignasi als Magnesis». Revista catalana de teologia, vol. 17, núms. 1-2, 1992, pàg. 43-84. ISSN: 0210-5551.
  5. ↑ Rius-Camps, Josep «L'Epistolari d'Ignasi d'Antioquia (V). Traducció, notes i comentari. Carta d'Ignasi al Efesis». Revista catalana de teologia, vol. 18, núms. 1-2, 1993, pàg. 25-76. ISSN: 0210-5551.
  6. ↑ Rius-Camps, Josep «L'Epistolari d'Ignasi d'Antioquia (VI). Traducció, notes i comentari. Carta espúria als Esmirnesos. Segona part de la primitiva carta d'Ignasi als Efesis». Revista catalana de teologia, vol. 21, núm. 1, 1996, pàg. 19-55. ISSN: 0210-5551.
  7. ↑ Rius-Camps, Josep «L'Epistolari d'Ignasi d'Antioquia (VII). Traducció, notes i comentari. Carta espúria a Policarp, part de la cloenda de la primitiva carta d'Ignasi als Efesis». Revista catalana de teologia, vol. 22, núm. 1, 1997, pàg. 1-45. ISSN: 0210-5551.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ignasi d'Antioquia


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ignasi_d%27Antioquia&oldid=32800709»