Santa Eulàlia d'Encamp
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Església parroquial catòlica  | ||||
| Construcció | segles XI- XII | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Encamp (Andorra) | ||||
| Localització | Carrer Msn. Ermengol, Encamp | ||||
| |||||
| BIC Andorra | |||||
| Església i Comunidor de Santa Eulàlia | |||||
| Data | 16/07/2003 | ||||
| Identificador | Fitxa 38 | ||||
| Conservació i restauració | |||||
| segles XVI-XVII i segle XX | Ampliació | ||||
| Activitat | |||||
| Diòcesi | bisbat d'Urgell (Arxiprestat de les Valls d'Andorra) | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| |||||
Santa Eulàlia d'Encamp és l'església parroquial d'Encamp, a Andorra. D'origen romànic, ha estat ampliada i modificada en època barroca (segles XVI-XVII) i en època contemporània (1925 i 1989).
Va adquirir la categoria de parròquia ben aviat. S'esmenta en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.[1]
La nau de planta rectangular va ser ampliada al segle xvii. L'absis romànic va ser enderrocat l'any 1925. A l'extrem sud-oest hi ha un comunidor exempt de planta rectangular i finestres als quatre vents. Estava destinat a exorcitzar les tempestes. La porta d'entrada original és gran i acabada en un arc de mig punt.[1]
Destaca el campanar romànic més alt d'Andorra, amb 23 m.[2] Presenta una inclinació amb un desplom de 50 cm cap al sud.[1] La planta és quadrada de tres pisos amb finestres geminades rematades amb arcs cecs de tipus llombard.
Unes llànties de vidre procedents d'aquesta església s'exposen a l'Espai Columba.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Santa Eulàlia d'Encamp». A: Alt Urgell. Andorra. Barcelona: Pòrtic, setembre del 1999, p. 133-135 (Catalunya Romànica. Guies comarcals). ISBN 84-7306-543-3.
- ↑ «Sant Serni de Canillo». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 12 agost 2017].
