Shamrock (iot)
Drassana | John I. Thornycroft & Company |
---|---|
País de registre
| |
Historial | |
Avarament | |
Propietari/s
| |
Característiques tècniques | |
Tipus | America's Cup challengers (en) |
Desplaçament | 156.9 t |
Eslora | 38,86 m 25,12 m |
Mànega | 7,46 m |
Calat | 6,15 m |
Aparell | Cúter d'aparell proa-popa |
El iot Shamrock va ser, durant la Copa Amèrica de vela 1899, el desafiador del Royal Ulster Yacht Club contra l'sloop defensor Columbia.[1] El nom del veler feia honor al símbol no oficial d'Irlanda: el shamrock.
Els plànols del Shamrock van ser dibuixats per l'arquitecte naval escocès William Fife III[2] el 1898 per ordre de Sir Thomas Lipton. La construcció la van dur a terme les drassanes J. Thorneycroft Co de Church Wharf.[3]
A causa de les grans dimensions del vaixell, la construcció es va dur a terme a Millwall (Londres), amb el màxim secret. Es va posar a l'aigua el 24 de juny de 1899 i la seva padrina fou Lady Russell de Killowen.[4][5]
En preparació per a l'America's Cup, es va enfrontar a Valkyrie III, el rival de la Copa de 1895, i va derrotar dues vegades el iot Britannia de Sa Majestat a la regata de l'illa de Wight. L'estiu de 1899, en representació del Royal Ulster Yacht Club, es va enfrontar al defensor Columbia a Nova York. Va perdre les tres regates. Va tornar a Anglaterra a la tardor, on va ser modificat per Thomas Lipton per servir com a adversari d'entrenament per als seus iots posteriors: Shamrock II, III i IV.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Bonnier Corporation. Popular Science. Bonnier Corporation, juliol 1920, p. 17–. ISSN 01617370.
- ↑ Walker, F.M.. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction. Seaforth, 2010, p. 177. ISBN 978-1-84832-072-7.
- ↑ Marshall, G. London's Industrial Heritage. History Press, 2013, p. 183. ISBN 978-0-7524-9239-1.
- ↑ «First Yacht Race For America's Cup Starts, Noon Today» (pdf). New York Times, 15-07-1920 [Consulta: 15 octubre 2010].
- ↑ Simpson, R.V.. Thomas J. Lipton's America's Cup Campaigns. Fonthill Media, 2017, p. 50.
- ↑ John Leather. The Gaff Rig Handbook: History, Design, Techniques, Developments. A&C Black, 7 novembre 2013, p. 90–. ISBN 978-1-4081-2161-0.
Vegeu també
[modifica]