The Outrage
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Martin Ritt |
Protagonistes | |
Producció | A. Ronald Lubin i Martin Ritt |
Guió | Akira Kurosawa, Michael Kanin, Fay Kanin, Shinobu Hashimoto i Ryunosuke Akutagawa |
Música | Alex North |
Fotografia | James Wong Howe |
Muntatge | Frank Santillo |
Productora | February, Harvest, KHF Productions, Kayos Productions, Martin Ritt Productions i MGM |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1964 |
Durada | 97 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Basat en | Rashōmon, In a Grove, Rashōmon i Rashomon (en) |
Gènere | Drama, western |
The Outrage és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Martin Ritt, estrenada el 1964. Es tracta del remake de la pel·lícula Rashōmon dirigida per Akira Kurosawa catorze anys abans.
Argument
[modifica]Un estafador, un predicador i un cercador d'or es troben a finals del segle xix i recorden la història d'un recent assassinat escandalós. Un home del Sud, el coronel Wakefield, va morir i el bandit Juan Carrasco va ser detingut, declarat culpable i condemnat. La declaració de tots els testimonis diferia dràsticament. Carrasco afirmava que el marit estava lligat amb cordes mentre la muller va ser atacada i que després d'això va matar el coronel en un duel. La dona va afirmar que va ser ella qui matava el seu marit perquè l'acusava de portar en Carrasco i provocar la violació. Un tercer testimoni, un vell indi, testifica que cap declaració no és veritat. Insisteix que el coronel va fer servir una daga per suïcidar-se després de l'incident. Resulta que hi havia un quart testimoni, amb un punt de vista completament nou.[1]
Repartiment
[modifica]- Paul Newman: Juan Carrasco
- Laurence Harvey: Coronel Wakefield
- Claire Bloom: Nina Wakefield
- Edward G. Robinson: Lladregot
- William Shatner: Pastor
- Howard Da Silva: estafador
- Albert Salmi: Xèrif
- Thomas Chalmers: Jutge
- Paul Fix: Indi
Referències
[modifica]- ↑ The New York Times. the outrage (en anglès). The New York Times.