Dinastia seljúcida
|
No s'ha de confondre amb Dinastia selèucida. |
|
|||||
| Epònim | Seljuq  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | dinastia estat desaparegut | ||||
| Història | |||||
| Creació | segle X | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1308 | ||||
La dinastia seljúcida[1] o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia central durant l'edat mitjana.[2] Els seljúcides fundaren l'Imperi Seljúcida i el Soldanat de Rum, que en el seu punt àlgid s'estenien des d'Anatòlia fins a l'Iran,[3] i foren atacats pels croats durant la Primera Croada.[4] L'últim governant seljúcida conegut fou Massud II, que fou vassall dels mongols a finals del segle xiii i principis del xiv.
Història
[modifica]Els seljúcides es van originar a la branca Kinik dels turcs oghuz,[5][6][7][8][9] que al segle viii vivien a la perifèria del món musulmà, al nord de la mar Càspia i del mar d'Aral, a l'estat Oghuz Yabgu,[10] a l'estepa kazakh del Turquestan.[11] Durant el segle x, a causa de diversos esdeveniments, els oghuz havien entrat en contacte estret amb les ciutats musulmanes.[12]
Quan Seljuk, el líder del clan Seljuk, va caure davant Yabghu, el cap suprem dels Oghuz, va separar el seu clan del gruix dels turcs ghuz i va establir el campament a la riba oest del baix Sirdarià. Cap al 985, Seljuk es va convertir a l'islam.[12] Al segle xi, els seljúcides van emigrar des de les seves pàtries ancestrals a la Pèrsia continental, a la província de Khurasan, on es van trobar amb l'imperi Gaznàvida. Els seljúcides van derrotar els gaznavides a la batalla de les planes de Nasa el 1035. Tughril, Chaghri i Yabghu van rebre insígnies de governador, concessions de terres i se'ls va donar el títol de dekhan.[13] A la batalla de Dandanaqan van derrotar un exèrcit gaznàvida, i després de l'èxit del setge a Isfahan per part de Tughril el 1050/51,[14] van establir un imperi anomenat després el Gran Imperi Seljúcida. Els seljúcides es van barrejar amb la població local i van adoptar la cultura persa i la llengua persa en les dècades següents.[15][2][16][17]
Després d'arribar a Pèrsia, els seljúcides van adoptar la cultura persa i van utilitzar la llengua persa com a llengua oficial del govern,[15][2][18][19][20][21][22][23][24] i va tenir un paper important en el desenvolupament de la tradició turco-persa que presenta "la cultura persa patrocinada pels governants turcs".[25] Avui en dia se’ls recorda com a grans mecenes de la cultura, l'art, la literatura i la llengua perses.[15][2]
Governants seljúcides
[modifica]
Governants de la dinastia seljúcida
[modifica]Els «grans seljúcides» eren caps de família; en teoria, la seva autoritat s'estenia sobre totes les altres línies seljúcides, tot i que a la pràctica sovint no era així. El costum turc demanava que el membre sènior de la família fos el «Gran Seljuq», tot i que normalment la posició estava associada al governant de Pèrsia occidental.
| Títol | Nom | Regnat |
|---|---|---|
| Bei بیگ |
Toghril Beg I طغرل |
1037-1063 |
| Bei بیگ |
Sulayman-Xah سُلَیمانشاہ |
1063 |
| Sultà سلطان |
Alp Arslan الپ ارسلان |
1063-1072 |
| Sultà سلطان Jalal-ad-Dawla جلال الدولہ |
Màlik-Xah I ملک شاہ اول |
1072-1092 |
| Sultà/> سلطان Nàssir-ad-Dunya wa-d-Din ناصر الدنیا والدین |
Mahmud ibn Màlik-Xah محمود بن ملک شاہ |
1092-1094 |
| Sultà سلطان Abu-l-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya wa-d-Din أبو المظفر رکن الدنیا والدین |
Barkyaruq برکیاروق بن ملک شاه |
1094-1105 |
| Sultà سلطانMuïzz-ad-Din معز الدین |
Màlik-Xah II ملک شاہ الثانی |
1105 |
| Sultà سلطان Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din غیاث الدنیا والدین |
Muhàmmad ibn Màlik-Xah محمد تپار |
1105–1118 |
| Sultà سلطان Muïzz-ad-Din معز الدین |
* Àhmad Sanjar احمد سنجر |
1118–1153 |
| La dinastia Anuixtigínida substitueix la dinastia seljúcida. Des del 1157, els oghuz van prendre el control de gran part de Khurasan, amb la resta en mans d'antics emirs seljúcides. | ||
El fill de Muhàmmad, Mahmud II, el van succeir a l'oest de Pèrsia, però Àhmad Sanjar, que era el governador de Khurasan en aquell moment, era el membre sènior de la família, es va convertir en el gran soldà seljúcida.
Sultans seljúcides de Hamadan
[modifica]Els governants de Pèrsia occidental, que mantenien un control molt fluix sobre els abbàssides de Bagdad. Diversos emirs turcs van guanyar un fort nivell d'influència a la regió, com els eldidúzides.
- Mahmud II 1118–1131
- 1131–1134 disputat entre:
- Dawud
- Massud (a Jibal i Azerbaidjan iranià) 1131
- Toghrul II 1132–1134
- Massud 1133–1152
- Màlik-Xah III 1152–1153
- Muhàmmad II
- Sulayman-Xah 1160–1161
- Arslan-Xah 1161–1174
- Toghrul III 1174–1194
El 1194, Tugrul III va ser assassinat en una batalla amb el xa de Coràsmia, que va annexionar Hamadan.
Governants seljúcides de Kerman
[modifica]
Kerman era una província al sud de Pèrsia. Entre el 1053 i el 1154, el territori també incloïa Oman.
- Qawurd 1041-1073
- Kerman Shah 1073-1074
- Sultan Shah 1074-1075
- Hussayn Omar 1075-1084
- Turan Shah I 1084-1096
- Iranshah ibn Turanshah 1096-1101
- Arslan Shah I 1101–1142
- Mehmed I 1142-1156
- Tuğrul Shah 1156–1169
- Bahram-Shah 1169–1174
- Arslan Shah II 1174–1176
- Turan Shah II 1176–1183
- Muhammad Shah 1183-1187
Muhàmmad va abandonar Kerman, que va caure en mans del cap oghuz Màlik Dinar. Kerman va ser finalment annexionat per l'Imperi Corasmi el 1196.
Governants seljúcides a Síria
[modifica]- Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I 1085-1086
- Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah I del Gran Seljuk 1086-1087
- Qàssim-ad-Dawla Abu-Saïd Aq Sunqur al-Hajib 1087-1094
- Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I (segona vegada) 1094-1095
- Fakhr-al-Mulk Radwan 1095–1113
- Tad-ad-Dawla Alp Arslan al-Àkhras 1113–1114
- Sultan-Xah 1114-1123
Als ortúqides
- Aziz ibn Abaaq al-Khwarazmi 1076–1079
- Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I 1079-1095
- Abu-Nasr Xams-al-Muluk Duqaq 1095-1104
- Tútuix II 1104
- Muhyi-d-Din Baktaix (Ertaş) 1104
Damasc pres pel burida Tughtikín
Sultans seljúcides de Rum (Anatòlia)
[modifica]
Aquesta branca seljúcida, que ja havia estat privada de qualsevol poder significatiu, va acabar efectivament a principis del segle xiv.
- Kutalmix 1060-1077
- Sulayman I 1077-1086
- Dawud Kilij Arslan I 1092-1107
- Màlik-Xah 1107–1116
- Rukn-ad-Din Massud I 1116–1156
- Izz-ad-Din Kilij Arslan II 1156–1192
- Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw I 1192–1196
- Sulayman II 1196-1204
- Kilij Arslan III 1204-1205
- Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw I (segona vegada) 1205–1211
- Izz-ad-Din Kaykaus I 1211–1220
- Alà-ad-Din Kayqubad I 1220–1237
- Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw II 1237–1246
- Izz-ad-Din Kaykaus II 1246–1260
- Rukn-ad-Din Kilij Arslan IV 1248–1265
- Alà-ad-Din Kayqubad II 1249–1257
- Ghiyath-ad-Din Kaykhusraw III 1265–1282
- Ghiyath-ad-Din Massud II 1282-1284
- Alà-ad-Din Kayqubad III 1284
- Ghiyath-ad-Din Massud II (segona vegada) 1284–1293
- Alà-ad-Din Kayqubad III (segona vegada) 1293–1294
- Ghiyath-ad-Din Massud II (tercera vegada) 1294-1301
- Alà-ad-Din Kayqubad III (tercera vegada) 1301-1303
- Ghiyath-ad-Din Massud II (quarta vegada) 1303-1307
Referències
[modifica]
- ↑ «Dinastia seljúcida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Seljuq - History & Facts» (en anglès). Britannica. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «AS CRUZADAS, DE 1096 A 1270: Índice Documental» (en portuguès). O Portal da História - As Cruzadas. [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ Slack, Corliss K. Historical Dictionary of the Crusades (en anglès). Scarecrow Press, 2013-05-09. ISBN 978-0-8108-7831-0.
- ↑ «Seljuq dynasty» (en anglès britànic). Britannica. Arxivat de l'original el 2007-01-14. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ «Definition of SELJUK» (en anglès). Merriam-Webster. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Ṭabīb, Rashīd al-Dīn; Faḍlallāh, Rašīd-ad-Dīn; Nishapuri, Zahir al-Din; Nīšāpūrī, Ẓahīr-ad-Dīn. The History of the Seljuq Turks from the Jāmiʻ Al-tawārīkh: An Ilkhanid Adaptation of the Saljūq-nāma of Ẓahīr Al-Dīn Nīshāpūrī (en anglès). Psychology Press, 2001. ISBN 978-0-7007-1342-4.
- ↑ Shaw, Stanford J.; Shaw, Ezel Kural. History of the Ottoman Empire and Modern Turkey: Volume 1, Empire of the Gazis: The Rise and Decline of the Ottoman Empire 1280-1808 (en anglès). Cambridge University Press, 1976-10-29. ISBN 978-0-521-29163-7.
- ↑ Golden, Peter B. An introduction to the history of the Turkic peoples : ethnogenesis and state-formation in medieval and early modern Eurasia and the Middle East, 1992. ISBN 3-447-03274-X.
- ↑ Wink, Andre. Al-hind : the making of the indo-islamic world.. Leiden: Brill, 2004, p. 9. ISBN 90-474-0274-X.
- ↑ Freeman-Grenville, G. S. P.. Islam : an illustrated history. Nova York: Continuum, 2006, p. 51. ISBN 978-1-4411-6533-6.
- ↑ 12,0 12,1 M. Adas (ed.), Agricultural and Pastoral Societies in Ancient and Classical History, Critical Perspectives on the Past, Temple University Press, Philadelphia 2001, X+363 pp. Paperback. ISBN 1-56639-832-0. BRILL, 2003, p. 381–383.
- ↑ Bosworth, Clifford Edmund. The Ghaznavids : their empire in Afghanistan and eastern Iran, 994-1040, 2015, p. 242. ISBN 978-81-215-0573-4.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of battles and sieges : a guide to 8,500 battles from antiquity through the Twenty-first century. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007, p. 476. ISBN 978-0-313-33536-5.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Özgüdenli, Osman G. «PERSIAN MANUSCRIPTS IN OTTOMAN AND MODERN TURKISH LIBRARIES» (en anglès). Encyclopædia Iranica, 06-01-2005. Arxivat de l'original el 2008-03-07. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Hillenbrand, Carole «Ravandi, the Seljuq court at Konya and the Persianisation of Anatolian cities». Mesogeios (Mediterranean Studies), vol. 25–6, 2005, pàg. 157–169.
- ↑ Amir Moezzi, Mohammad Ali. «AHRBAÚNU» (en anglès). Encyclopædia Iranica, 31-01-2005. Arxivat de l'original el 2007-03-11. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Bosworth, C.E.; Hillenbrand, R.; Rogers, J.M.; Blois, F.C. de; Bosworth, C.E.; Darley-Doran, R.E., "Saldjukids," Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2009. Brill Online
- ↑ Perry, John «The Historical Role of Turkish in Relation to Persian of Iran». Iran & the Caucasus, 5, 2001, pàg. 193–200. ISSN: 1609-8498.
- ↑ Rahul, Ram. March of Central Asia (en anglès). Indus Publishing, 2000, p. 124. ISBN 978-81-7387-109-2.
- ↑ «Iran» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ Bosworth, Clifford Edmund «Islamization of the Turks, Oghuz and Turkmen». History of humanity: scientific and cultural development, v. IV: From the seventh to the sixteenth century. UNESCO Publishing / Routledge, 2000, pàg. 387-392.
- ↑ Blake, Stephen P. Shahjahanabad : the sovereign city in Mughal India, 1639-1739 (en anglès). Cambridge [England]: Cambridge University Press, 2002, p. 123. ISBN 0-521-52299-4.
- ↑ Köprülü, Mehmet Fuat. Early Mystics in Turkish Literature (en anglès). Psychology Press, 2006, p. 149. ISBN 978-0-415-36686-1.
- ↑ Pipes, Daniel; Mandelbaum, Michael (ed.) «The Event of Our Era: Former Soviet Muslim Republics Change the Middle East». Central Asia and the World: Kazakhstan, Uzbekistan, Tajikistan, Kyrgyzstan, Turkemenistan and the World. Council on Foreign Relations, pàg. 79.
- ↑ Black, Jeremy. The Atlas of World History. American Edition, New York: Covent Garden Books, 2005, p. 65, 228. ISBN 9780756618612.