Llicenciat en magisteri i músic autodidacte, de 1968 a 1972 va formar part (junt amb els germans Julio i Tico Balanzà) de l'Equip València-Folk,[1] en el qual va començar a investigar en la tradició musical valenciana. En desfer-se eixe conjunt, l'any 1975 va fundar Al Tall junt amb Miquel Gil, Manolo Lledó i Manolo Miralles,[2] est últim i Torrent els únics membres fundadors que continuaren en actiu en el grup fins a la seva dissolució el 2013.[1] Torrent, a banda de participar en la selecció i l'adaptació dels temes, fou l'autor de la major part de les lletres originals, entre les quals Tio Canya[3] o les del Quan el mal ve d'Almansa....
L'any 1986 va presidir el jurat del Concurs Nacional de Música Folk convocat pel Ministeri de Cultura d'Espanya i va ser nomenat president de l'Associació de Músics i Cantants Valencians. El 1989 va publicar La música popular, un breu assaig sobre les diferents realitzacions valencianes de la música tradicional, fruit de la seua experiència com a intèrpret i de la seua labor d'investigació i divulgació des de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, RNE o els Tallers de Música Popular, dels quals va sorgir els discs de la Fonoteca de Materials.[1] El 1992, durant un recés del grup, va publicar el seu únic disc en solitari, Rosa perduda,[1] compost per cançons que se n'eixien de la línia dels Al Tall en el contingut, més íntim. El 2004 va rebre el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de Silla.[3] El divendres 8 de gener de 2016 l'Ajuntament de l'Alcúdia procedirà a lliurar la distinció de Fill Adoptiu com a «just reconeixement als seus mèrits en defensa de la cultura, les tradicions i la llengua de la nostra terra».[4] L'11 de novembre del 2021 va ser nomenat per les Corts Valencianes com a membre del Consell Valencià de Cultura, a proposta de Compromís.[5]
El 18 de juliol de 2023 es feu saber que el nou govern de Torrent (l'Horta Sud), format per Partit Popular i Vox, havia decidit retirar el nom de «Vicent Torrent» de l'Auditori municipal.[6] Segons l'alcaldessa Amparo Folgado, la decisió pressa el 2016 «no va obtenir el consens necessari» perquè no es va aconseguir per unanimitat i que la dedició al músic comporta un «greuge comparatiu» cap a altres personalitats de la cultura local «igualment mereixedores» de reconeixements d'aquesta mena.[3] Davant la polèmica decisió, nombroses entitats del panorama cultural se solidaritzaren i decidiren mostrar el seu rebuig organitzant, el 26 de juliol de 2023, una concentració davant de l'auditori que aplegà a més d'un miler de persones, segons els convocants.[7]
