Vés al contingut

Blat

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaBlat
Camp de blat
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

El blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les gramínies, de tija erecta, fulles linears, amb espiguetes que tenen de dues a cinc flors, només una o dues de fèrtils, formant una espiga terminal densa i fruit en cariopsi, el gra, conreada per a farina i per a la fabricació del pa.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) Blat ajagut aixeca l'amo.[1](Mall.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Blat aixeca es cap a l'amo.[1](Mall.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Blat ajagut alça l'amo.[1](Men.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Al blat tardà, sempre li falta una aiguà.[1](Val.)Viquidites:Abreviacions
(var.) Forment tardà, ni palla ni gra.[1]
  • Blat i vi, un any per tu i altre per mi.[1](Cat.)Viquidites:Abreviacions
  • Bon blat fa bon beure.[1](Solsona)Viquidites:Abreviacions
  • De la terra, el forment; de l'olivar, l'argudell.[1]
  • El bon blat, aviat és picat.[1](Pineda)Viquidites:Abreviacions
  • Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[1]
  • Més val talent que pa de forment.[1]
  • No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.[3]
(var.) No és pot dir blat que no sigui al sec i encara ben lligat.[2]
(var.) No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat.[4]
(var.) Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa migrat.[1]
  • Una cosa és predicar i l'altra donar blat.[2]

Dites relacionades amb la cronologia

[modifica | modifica el codi]

Dites relacionades amb el santoral

[modifica | modifica el codi]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «blat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  3. «Blat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 juny 2012].
  4. Pamies; Palou, 2012, p. 19.
  5. 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, 1999.
  6. 6,0 6,1 Amades, 1938.
  7. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 1 desembre 2024].
  8. 8,0 8,1 8,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. III. Barcelona: Salvat, 1952. [Enllaç no actiu]
  9. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 1 desembre 2024].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.