Groc
 Tonalitats del groc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El groc és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm. El groc és el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava.
Citacions
[modifica | modifica el codi]
«Per al pàmpol del llum d'una dama criolla» a Bestiari, 1937. — Pere Quart
- Quan vaig veure que el tren enfilava un paisatge de terres altes, muntanyós [...] amb les flors grogues de la ginesta [...] em semblà trobar-me altra vegada a la meva terra materna.[2]
- «Illes mediterrànies: De Còrsega a Malta» a Les illes, 1970. — Josep Pla
- La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.[3]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Castelldefels són grocs.[4]
- (var.) A Castelldefels són grocs i Sitges són gitanos.[5]
- (var.) A Vilanova són boters, i a Sitges són gitanes, a Castelldefels són grocs, i a Barcelona les dames.[6]
Fa referència a la febre groga que era típica de Castelldefels, i al caràcter comercial dels habitants de Sitges.
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Ésser groc com la cera.[8]
- (var.) Estar groc com la cera.[8]
Ésser (o estar) extraordinàriament pàl·lid.
- Estar molt esblanqueït o groc.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Oliver, 1975, p. 138.
- ↑ Pla, 1986, p. 66.
- ↑ Catalunya. Generalitat. «Estatut d'autonomia de Catalunya 2006». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006. Arxivat de l'original el 1501005497. [Consulta: 11 octubre 2012].
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d’Estudis de Gavà, (desembre 1998).[]
- ↑ Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 292.
- ↑ Amades, 1936.
- ↑ 8,0 8,1 «Cera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 juny 2014].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936.
- Oliver, Joan. Obra poètica. Barcelona: Edicions Proa, 1975. ISBN 8420972223.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].
- Pla, Josep. Illes mediterrànies 2. De Còrsega a Malta. Barcelona: Destino, Edicions 62, 1986.