beneit

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Potser volíeu: Beneit, beneït

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈnɛjt/
	balear /bəˈnəjt/, /bəˈnɛjt/
Occidental:	/beˈnejt/

Rimes: -ɛjt
Etimologia: De beneït per desplaçament de l’accent (compareu amb beina), del llatí *benedīctus, de benedĭctus amb canvi de timbre per analogia amb dīcere i que dóna el doblet Benet i l’antic benet.^[1] En sentit figurat per la creença que els poc intel·ligents eren beneïts per Déu.

Adjectiu

beneit m. ‎(femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)

(obsolet, religió) Que ha rebut la benedicció, que ha estat beneït.
Que té poca intel·ligència.

Derivats

beneitejar, beneiter

Traduccions

Que ha rebut la benedicció

Anglès: blessed ^(en)
Castellà: bendito ^(es)
Francès: bénit ^(fr)

Que té poca intel·ligència

Anglès: simple ^(en), stupid ^(en)
Castellà: bobo ^(es)
Francès: nigaud ^(fr)

Nom

beneit m. ‎(plural beneits, femení beneita)

Persona de poca intel·ligència.

Sinònims

babau, ximple

Traduccions

Persona de poca intel·ligència

Anglès: fool ^(en), clot ^(en)
Castellà: bendito ^(es) m., bobo ^(es) m.
Francès: nigaud ^(fr)
Italià: stolto ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: be·neit (2)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

↑ La pica de l’aigua beneita, Atles Lingüístic del Domini Català

[1] La pica de l’aigua beneita, Atles Lingüístic del Domini Català

[1]