fons

Potser volíeu: Fons, Föns

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfons/^ⓘ
• Rimes: -ons
• Etimologia: (pendent)

Nom

fons m. ‎(plural invariable)

1. Part baixa.

   «L'estany de Planès es troba situat al fons d'una coma.» (Josep Nuet i Badia, Núria - Puigmal - Cambradase. Guia d'excursions i travessies, 1999)

2. Part de darrere, on es desen les coses que no es fan servir sovint.

   «Tot i que no són articles petits, els abrics d'hivern també poden anar al fons de l'armari fora de temporada.» (Marie Kondo, La màgia de l'ordre, 2015)

3. Conjunt de coses guardades.

   «La major part de la seva producció es conserva al fons de la catedral de València.» (Josep Maria Gregori i Cifré, Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 10, 2019)

4. Conjunt de diners per proveir despeses.

   «Per fomentar la recerca es van emprar els Fons Europeus de Desenvolupament Territorial.» (Riquer, Borja, Molinero, Carme, L’audàcia del coneixement, 2018)

5. origen

   «El nostre objectiu principal és posar a l'abast de l'interessat les nostres monedes antigues, tota la seva problemàtica... i donar la bibliografia perquè tothom pugui arribar al fons de la qüestió.» (Leandre Villaronga, Numismàtica antiga de la Península Ibèrica, 2004)

6. El més important o principal.

   «El característic de la qüestió incidental és que ha de resoldre's necessàriament abans de la qüestió de fons, pel caràcter prejudicial que sempre tenen les qüestions incidentals.» (Tomàs Amorós, Mallorca, 1740-1800: memòries d'un impressor, 1983)

   «Això Joaquima ho aprengué amb les llargues mirades a la vida de Crist i anà configurant la seva vida , qualsevol que en fos la lletra , amb un tema de fons totalitzant i dinàmic: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”.» (M Teresa Llach, Joaquima de Vedruna, 1998)

7. (tennis) Cadascuna de les dues zones d'una pista de joc més pròximes al costat interior de les línies de fons.
8. (hoquei sobre patins) Cadascuna de les dues zones d'una pista de joc d'1 a 2 m d'amplada, una a cada camp, delimitades per les línies de gol, la tanca corresponent i la projecció a terra dels pals de les porteries.
9. (bàdminton) Passa llarga feta amb la cama corresponent al braç amb què el jugador sosté la raqueta al final d'un desplaçament per a arribar al volant.
10. (pilota basca) Extrem inferior còncau d'una cesta punta.

Sinònims

• [1] peu
• [2] cul
• [4] col·lecció, arxius

Traduccions

Tennis: zona d'una pista de joc

• Anglès: end of the court ^(en)
• Castellà: fondo ^(es)
• Francès: fond ^(fr)

Hoquei sobre patins: zona d'una pista de joc

• Castellà: fondo ^(es)

Bàdminton: passa llarga

• Anglès: lunge ^(en)
• Castellà: fondo ^(es)
• Francès: fente ^(fr)

Pilota basca: extrem d'una cesta punta

• Anglès: fondo ^(en)
• Basc: sabel ^(eu)
• Castellà: bolsa de retención ^(es), fondo de retención ^(es)
• Francès: fond ^(fr), poche ^(fr)

Verb

fons

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de fondre.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• fons. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Català antic

Verb

fons

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de fondre

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /fɔns/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *-dhen («fluir»).

Nom

fōns m. ‎(genitiu fontis)

1. deu, font

   «Quaesitum ad fontem solos deducere verpos.» (Juvenal, Satira XIV, 104)

   Dur només els circumcidats a una font escollida.

2. origen, font

   «Scribendi recte sapere est et principium et fons.» (Horaci, Ars Poetica, 39)

   La saviesa és el fonament i la font.

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fōns	fontēs
Vocatiu	fōns	fontēs
Acusatiu	fontem	fontēs
Genitiu	fontis	fontium
Datiu	fontī	fontibus
Ablatiu	fonte	fontibus