brotes

Potser volíeu: Brotes, brotés

Potser volíeu: Brotes, brotés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾo.təs/, occidental /ˈbɾo.tes/
• Rimes: -otes

Verb

brotes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de brotar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb brotar.

Variants

• [2] brotis

Miscel·lània

• Anagrames: boters, broste, oberts, rebost, rebots, sorbet, torbes, torbés, trobes, trobés

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbɾo.tes/, meridional /ˈbɾo.teh/

Americà: alt /ˈbɾo.t(e)s/, baix /ˈbɾo.teh/, austral /ˈbɾo.tes/

• Rimes: -otes

Nom

brotes m. pl.

1. forma plural de brote