Vés al contingut

fata

De Viccionari

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈfaː.ta/
  • Etimologia: Del llatí fata, plural de fatum ‎(«fat, destí»), segle XIII.

fata f. ‎(plural fate)

  1. fada
  2. (figurat) Dona bella, fascinant i excepcionalment virtuosa.

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: fà·ta (2)
  • Anagrama: afta

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre fata