Vés al contingut

giny

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒiɲ/, occidental /ˈd͡ʒiɲ/
  • Etimologia: Del llatí genius, segle XIII. Doblet del cultisme geni.

giny m. ‎(plural ginys)

  1. (antic) enginy
  2. maquinació, estratagema
    «l llaüt brau patró que prediu com oracle, puix sent jove ha adquirit habitut en la pesca i embats de la mar, i amb giny un obstacle sap bé superar.» (Tomàs Caballé i Clos, José Anselmo Clavé y su tiempo: 1824, 1949)
  3. màquina, artefacte
    «Darrera d'aquests, hi havia els que manejaven els ginys, voltats pels costats i pel davant de gent armada.» (Quint Curci, Història d'Alexandre el Gran, vol. II: llibres V-VII, Fundació Bernat Metge, p.127)
  4. (informàtica) Petit programa com a interfície d’usuari amb accés ràpid a funcions d’ús freqüent.
    «Els ginys són unes petites aplicacions que podem situar a la pantalla d'inici i ens donen informació específica de forma dinàmica i visual.» (Luis Martínez, Julio F.Cuartero, Nivell 2 mitjà ACTIC, 2017)

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

giny

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ginyar.

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]