Vés al contingut

ora

De Viccionari
Potser volíeu: orà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  /ˈɔ.ɾə/
Occidental:  nord-occidental /ˈɔ.ɾa/
valencià /ˈɔ.ɾa/, /ˈɔ.ɾɔ/
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈo.ɾə/, occidental /ˈo.ɾa/
  • Rimes: -oɾa
  • Etimologia: Del llatí aura ‎(«brisa»). Doblet de aura ‎(«vent suau»).

ora f. ‎(plural ores)

  1. Vent suau i plaent.
  2. Temps tranquil, agradable sense fred ni calor.

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • «Fa una bona ora» - fa bon temps (modisme jugant amb el mot hora)

Verb

[modifica]

ora

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈoː.ra/

ōra

  1. nominatiu plural de ōs
  2. vocatiu plural de ōs
  3. acusatiu plural de ōs