Vés al contingut

unisc

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

unisc

  1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de unir.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: u·nisc (2)
  • Anagrama: únics