Recull de Premsa 17-12

Fecha:
Data: 17/12/2021 Audiencia:

Audiència: 40.159 Sección:
Secció: NACIONAL
Vpe: 5.534 € Tirada: 17.682 Frecuencia:
Freqüència: DIARIO
Vpe pàg.:
pág: 11.800 € Difusión:
Difusió: 11.474
Vpe portada: 11.800 € Ocupación:
Espai pàg.: 46,9%
Pág: 17
Pàg.:
La Generalitat planea clases

con dos maestros en Cataluña
La medida pretende garantizar la docencia en castellano y catalán
CRISTIAN SEGURA, Barcelona El consejero de necesiten aprender en castella-

La inmersión lingüística en Cata- no. El titular de Educación preci-
luña se ha convertido en un cam- Educación no aclara só que ello supondrá contratar a
po de batalla político desde que el 35 docentes, el número de casos
Tribunal Supremo confirmara en
cómo trabajarán en los que existen sentencias fir-
noviembre la obligatoriedad de ambos profesores mes para aumentar las horas lec-
que los colegios catalanes impar- tivas en castellano. Gonzàlez-
tan al menos un 25% de sus asig- Aragonés cree que Cambray dio por hecho que esta
naturas en castellano. Los parti- estrategia no choca con la obliga-
dos independentistas sopesan fór- hay “un ataque a toriedad fijada por el Supremo
mulas para esquivar la sentencia. la lengua, un pilar de que todos los alumnos de las
El presidente de la Generalitat, Pe- aulas concernidas reciban la asig-
re Aragonès, y su consejero de de la convivencia” natura en castellano.
Educación, Josep Gonzàlez-Cam- Aragonès sostuvo que se está
bray, anunciaron ayer medidas produciendo “un ataque a uno de
para evitar aumentar las horas en los pilares de la convivencia en
castellano de forma general en el Cataluña, la lengua”. El president
sistema escolar. La decisión más (ANC) y la Plataforma per la Llen- avanzó que el Govern pondrá en
llamativa es el aumento de profe- gua. Estas entidades secundaron marcha un nuevo plan de choque
sores en los colegios: las aulas las medidas anunciadas, que se para promocionar el uso del cata-
donde haya que enseñar en caste- aprobarán mediante decreto. lán en las escuelas porque, según Centro educativo Turó del Drac de Canet de Mar. / MASSIMILIANO MINOCRI
llano contarán con dos profeso- Tanto el presidente como el con- datos de la Generalitat, se halla
res, de forma que uno atenderá sejero de Educación son miem- en retroceso. Aragonès explicó matemáticas se tiene que hacer Canet de Mar (Barcelona) ha sido
en castellano y el otro en catalán bros de Esquerra Republicana que la Universidad de Barcelona en catalán, se hará en catalán”, escenario en las últimas semanas
a los alumnos que lo requieran. (ERC); su socio de coalición, realizará un exhaustivo estudio recalcó. de un agrio enfrentamiento políti-
Aragonès y Gonzàlez-Cam- Junts, estuvo representado por sobre el empleo del catalán en los ERC y Junts consideran que la co a raíz de la providencia judicial
bray se reunieron en el Palau de Ricard Font, secretario general 4.000 colegios e institutos de Cata- sentencia sobre el castellano aten- que obliga a impartir un 25% de
la Generalitat con más de 40 or- de la vicepresidencia. luña. El Departamento de Educa- ta contra un modelo educativo de las clases en castellano en uno de
ganizaciones del mundo de la Gonzàlez-Cambray no especi- ción intensificará además el traba- éxito y vulnera el poder autonómi- sus cursos. En las redes sociales
educación en Cataluña. También ficó cómo se desarrollará el trabajo de los inspectores de la Genera- co. Pero los dos partidos han cho- se vertieron graves insultos y ame-
asistieron a la cita representan- jo de los dos maestros; solo pun- litat para que se asegure que las cado en la estrategia a seguir. nazas contra la familia que solici-
tes de los sindicatos Comisiones tualizó que cada colegio decidirá horas de clases en catalán no se Junts ha planteado incluso que el tó la medida. Los padres recibie-
Obreras y UGT, del Centro Unes- cómo aplicar el sistema con el ob- reducen. “Hemos dado órdenes al Ejecutivo desobedezca la orden ron el amparo del Tribunal Supe-
co de Cataluña y de entidades de jetivo de que el tándem permita cuerpo de inspectores para que judicial, y ha tildado a Gonzàlez- rior de Justicia de Cataluña para
la órbita nacionalista como la una docencia “más personaliza- se garantice el modelo vigente”, Cambray de poco valiente. que su hija reciba más horas lecti-
Assemblea Nacional Catalana da” a los alumnos que en la clase dijo el president. “Si la clase de La escuela Turó del Drac de vas en castellano.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 77,71%
Pág: 8
Pàg.:
les sentències sobre les au-

les hem decidit incremen-
tar els recursos educatius,
i quina millor manera d’in-
crementar els recursos
educatius que amb mes-
tres, perquè en aquelles
aules n’hi hagi dos alho-
ra?”, va reflexionar.
35 sentències en aplicació
Segons va detallar Gonzà-
lez-Cambray, des del 2005
s’han registrat 82 sentèn-
cies al respecte. A partir
del 2015, 46, i, d’aquestes,
35 estan en aplicació i és
en aquests 35 centres
afectats on es reforçaran
els professors. “S’hi han
trobat els quatre conse-
llers que m’han precedit”,
va recordar Gonzàlez-
Cambray. Educació tam-
bé posarà en marxa al ge-
ner un pla de promoció de
l’ús de la llengua catalana
als centres amb l’ambició
d’arribar a les 4.500 esco-
les i instituts del país.
D’altra banda, per pro-
tegir el sistema dels atacs
judicials, el govern vol im-
pulsar un desplegament
normatiu per refermar el
model educatiu català,
una “ofensiva legislativa”,
en paraules d’Aragonès,
El president, Pere Aragonès, secundat per representants d’entitats i associacions participants en la cimera, ahir al vespre a la Generalitat ■ ACN de la qual, tanmateix, no
va avançar-ne els detalls.
Més inspeccions i dos docents

“Ho farem buscant els
consensos socials i polítics
que històricament hi ha
hagut al voltant del català
en aquest país”, va assegu-
a les aules afectades pel 25%

rar, en un clar missatge al
PSC perquè no “abando-
ni” la immersió “en el mo-
ment en què el català ne-
cessita més polítiques que
a Aragonès anuncia una “ofensiva legislativa” com a resposta a la sentència del Suprem contra la el potenciïn i l’enfortei-
xin”. De moment, els so-
immersió lingüística a El president anima a manifestar-se demà en la protesta convocada per Som Escola cialistes ja van votar dime-
cres al Parlament a favor
Emili Bella de les mocions del Partit
BARCELONA Les frases
—————————————————————————————————
Les famílies del Turó del Drac demanen respecte Popular i Ciutadans en de-
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
fensa del 25% d’hores lec-
Més inspeccions, dos do- “No només ens hi L’Associació de Famílies nunciar que se senten “utilit- ció que no contribueixin a di- tives en llengua castella-
cents a les aules afectades juguem el futur de la (AFA) de l’escola Turó del zades, difamades i tristes fondre un relat fals que “amena.
pel 25% de castellà i una llengua, sinó el futur Drac de Canet va demanar perquè s’està generant un re- naça de trencar el clima de El president va fer la de-
“ofensiva legislativa”. de Catalunya tal com ahir a partits, moviments, lat fals que no es correspon bona convivència que sem- claració al mateix saló
Aquesta és la resposta que l’hem entès fins ara” col·lectius i entitats que no amb l’ambient cohesionat pre ha existit al centre” i des- Sant Jordi del Palau de la
va anunciar ahir el presi- Pere Aragonès converteixin el centre “en es- que es respira a la nostra es- menteixen que hi hagi cap Generalitat, on s’havia ce-
dent de la Generalitat, Pe- PRESIDENT DE LA GENERALITAT cenari d’enfrontaments polí- cola”. Al comunicat, les famí- moviment d’assetjament, lebrat durant dues hores
re Aragonès, a la imposició ————————————————————————————————— tics, debats identitaris i dis- lies exigeixen “responsabili- aïllament i atac cap a cap la segona cimera extraor-
de percentatges d’ense- “L’aprenentatge putes lingüístiques”. L’ende- tat política a tots els partits, alumne. Igualment, desta- dinària sobre la llengua,
nyament de les llengües de les llengües mà d’una sessió de control al especialment a aquells repre- quen que cap família els ha centrada a abordar la res-
pel Tribunal Suprem con- Parlament crispada centrada sentants polítics que aquests traslladat mai, ni tampoc al posta a la situació a l’esco-
no va de
tra la immersió. En una en la immersió en què Ciuta- dies han fet declaracions in- Consell Escolar, la necessitat la Turó del Drac de Canet
declaració institucional
percentatges” dans va comparar la situació cendiàries i falses sobre la de revisar el projecte lingüís- de Mar (Maresme).
després de reunir-se amb Josep Gonzàlez-Cambray de Canet amb el terrorisme, nostra escola”. També dema- tic aprovat per la comunitat Per tot plegat, Arago-
una cinquantena d’enti- CONSELLER D’EDUCACIÓ l’associació de famílies va de- nen als mitjans de comunica- educativa del centre. nès va instar la ciutadania
tats i associacions de l’àm- a manifestar-se per la de-
bit cultural, social i lin- fensa del català en la pro-
güístic, Aragonès va anun- centre per assegurar-ne el viuen les escoles afectades servar el projecte lingüís- professors, alhora “per re- testa convocada pel col-
ciar que s’ha donat ordre compliment. “Si la classe per una sentència o per tic del centre. El conseller forçar el projecte lingüís- lectiu Som Escola demà a
al cos d’inspectors de la de matemàtiques s’ha de mesures cautelars sobre del ram, Josep Gonzàlez- tic existent”. Cada centre Barcelona, a la qual acudi-
Generalitat en l’àmbit fer en català, cal garantir l’obligatorietat de realit- Cambray, va explicar que decidirà “de quina manera rà personalment. “O ara o
educatiu perquè des d’a- que es faci en català”, va zar un 25% de classes en a les classes on la justícia estaran presents a l’aula mai, perquè ens hi juguem
vui mateix intensifiqui la exemplificar. castellà, el govern incre- espanyola interfereixi, el acompanyant els alum- el futur de la llengua, el fu-
supervisió dels projectes En paral·lel, davant la mentarà els docents a les seu departament posarà nes”, va continuar. “Per tur del país”, va advertir el
lingüístics vigents a cada situació excepcional que aules en qüestió per pre- dos docents, mestres o minimitzar l’impacte de president. ■
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 19.674
Espai pàg.: 80,35%
Pág: 8
Pàg.:
les sentències sobre les au-

les hem decidit incremen-
tar els recursos educatius,
i quina millor manera d’in-
crementar els recursos
educatius que amb mes-
tres, perquè en aquelles
aules n’hi hagi dos alho-
ra?”, va reflexionar.
35 sentències en aplicació
Segons va detallar Gonzà-
lez-Cambray, des del 2005
s’han registrat 82 sentèn-
cies al respecte. A partir
del 2015, 46, i, d’aquestes,
35 estan en aplicació i és
en aquests 35 centres
afectats on es reforçaran
els professors. “S’hi han
trobat els quatre conse-
llers que m’han precedit”,
va recordar Gonzàlez-
Cambray. Educació tam-
bé posarà en marxa al ge-
ner un pla de promoció de
l’ús de la llengua catalana
als centres amb l’ambició
d’arribar a les 4.500 esco-
les i instituts del país.
D’altra banda, per pro-
tegir el sistema dels atacs
judicials, el govern vol im-
pulsar un desplegament
normatiu per refermar el
model educatiu català,
una “ofensiva legislativa”,
en paraules d’Aragonès,
El president, Pere Aragonès, secundat per representants d’entitats i associacions participants en la cimera, ahir al vespre a la Generalitat ■ ACN de la qual, tanmateix, no
va avançar-ne els detalls.
Més inspeccions i dos docents

“Ho farem buscant els
consensos socials i polítics
que històricament hi ha
hagut al voltant del català
en aquest país”, va assegu-
a les aules afectades pel 25%

rar, en un clar missatge al
PSC perquè no “abando-
ni” la immersió “en el mo-
ment en què el català ne-
cessita més polítiques que
a Aragonès anuncia una “ofensiva legislativa” com a resposta a la sentència del Suprem contra la el potenciïn i l’enfortei-
xin”. De moment, els so-
immersió lingüística a El president anima a manifestar-se demà en la protesta convocada per Som Escola cialistes ja van votar dime-
cres al Parlament a favor
Emili Bella de les mocions del Partit
BARCELONA Les frases
—————————————————————————————————
Les famílies del Turó del Drac demanen respecte Popular i Ciutadans en de-
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
fensa del 25% d’hores lec-
Més inspeccions, dos do- “No només ens hi L’Associació de Famílies nunciar que se senten “utilit- ció que no contribueixin a di- tives en llengua castella-
cents a les aules afectades juguem el futur de la (AFA) de l’escola Turó del zades, difamades i tristes fondre un relat fals que “amena.
pel 25% de castellà i una llengua, sinó el futur Drac de Canet va demanar perquè s’està generant un re- naça de trencar el clima de El president va fer la de-
“ofensiva legislativa”. de Catalunya tal com ahir a partits, moviments, lat fals que no es correspon bona convivència que sem- claració al mateix saló
Aquesta és la resposta que l’hem entès fins ara” col·lectius i entitats que no amb l’ambient cohesionat pre ha existit al centre” i des- Sant Jordi del Palau de la
va anunciar ahir el presi- Pere Aragonès converteixin el centre “en es- que es respira a la nostra es- menteixen que hi hagi cap Generalitat, on s’havia ce-
dent de la Generalitat, Pe- PRESIDENT DE LA GENERALITAT cenari d’enfrontaments polí- cola”. Al comunicat, les famí- moviment d’assetjament, lebrat durant dues hores
re Aragonès, a la imposició ————————————————————————————————— tics, debats identitaris i dis- lies exigeixen “responsabili- aïllament i atac cap a cap la segona cimera extraor-
de percentatges d’ense- “L’aprenentatge putes lingüístiques”. L’ende- tat política a tots els partits, alumne. Igualment, desta- dinària sobre la llengua,
nyament de les llengües de les llengües mà d’una sessió de control al especialment a aquells repre- quen que cap família els ha centrada a abordar la res-
pel Tribunal Suprem con- Parlament crispada centrada sentants polítics que aquests traslladat mai, ni tampoc al posta a la situació a l’esco-
no va de
tra la immersió. En una en la immersió en què Ciuta- dies han fet declaracions in- Consell Escolar, la necessitat la Turó del Drac de Canet
declaració institucional
percentatges” dans va comparar la situació cendiàries i falses sobre la de revisar el projecte lingüís- de Mar (Maresme).
després de reunir-se amb Josep Gonzàlez-Cambray de Canet amb el terrorisme, nostra escola”. També dema- tic aprovat per la comunitat Per tot plegat, Arago-
una cinquantena d’enti- CONSELLER D’EDUCACIÓ l’associació de famílies va de- nen als mitjans de comunica- educativa del centre. nès va instar la ciutadania
tats i associacions de l’àm- a manifestar-se per la de-
bit cultural, social i lin- fensa del català en la pro-
güístic, Aragonès va anun- centre per assegurar-ne el viuen les escoles afectades servar el projecte lingüís- professors, alhora “per re- testa convocada pel col-
ciar que s’ha donat ordre compliment. “Si la classe per una sentència o per tic del centre. El conseller forçar el projecte lingüís- lectiu Som Escola demà a
al cos d’inspectors de la de matemàtiques s’ha de mesures cautelars sobre del ram, Josep Gonzàlez- tic existent”. Cada centre Barcelona, a la qual acudi-
Generalitat en l’àmbit fer en català, cal garantir l’obligatorietat de realit- Cambray, va explicar que decidirà “de quina manera rà personalment. “O ara o
educatiu perquè des d’a- que es faci en català”, va zar un 25% de classes en a les classes on la justícia estaran presents a l’aula mai, perquè ens hi juguem
vui mateix intensifiqui la exemplificar. castellà, el govern incre- espanyola interfereixi, el acompanyant els alum- el futur de la llengua, el fu-
supervisió dels projectes En paral·lel, davant la mentarà els docents a les seu departament posarà nes”, va continuar. “Per tur del país”, va advertir el
lingüístics vigents a cada situació excepcional que aules en qüestió per pre- dos docents, mestres o minimitzar l’impacte de president. ■
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 84,18%
Pág: 19
Pàg.:
TRIBUNA i INFANCIA El autor defiende la hombre. Escucha un poco a Serrat, lee a Gimferrer.
Pero en las dos lenguas. Y después comentamos si
quienes siguen pensando que cualquier mujer tiene
razón por serlo y todo hombre lleva la violencia en la
primacía del bien de los menores en esa unión debilita, o nos hace fuertes. sangre. La pregunta es quién piensa en esos hijos, y
Llevo tiempo preguntándome que está pasando a quién le importa saber, de verdad, si durante el
casos como el de la familia de Canet que con los niños, sobre quienes los adultos más fanatiza- tiempo que estuvieron ilegalmente alejados de su pa-
dos hace mucho que proyectan sus neuras ideológi- dre han sufrido abusos.
exige el 25% de clases en castellano para cas. Pienso en la vigilancia dentro de los patios de los Pero no os preocupéis, que Alberto Garzón ha or-
su hijo; o el de Juana Rivas, indultada por colegios catalanes, no vaya a ser que alguien se des- ganizado una huelga de juguetes de cara a la Navi-
marque para tirar a puerta y reclame el balón en es- dad para terminar con el sexismo, y esto todo lo arre-
el Gobierno desoyendo a los expertos pañol. Dios mío, qué peligro. Sería ridículo –y lo sigue gla. Uno podría razonar con Alberto Garzón que hay
siendo– si no fuera dramático. Tanto como recordar urgencias mayores: estamos padeciendo una crisis
el escándalo de las menores prostituidas en Baleares económica brutal, con la luz disparada –algo tiene
en centros de acogida, del que nadie dice ni mu. que ver también con el consumo– y hay muchas fa-
Hasta donde conocemos, el máximo exponente del milias que no van a poder comprar juguetes a sus hi-
doble rasero hoy lo representa el trato dispensado a jos. Familias a las que les importaría un pepino rega-
En necesaria Juana Rivas. Me gustaría saber qué ocurriría si se lla-

mara Juan, si hubiera secuestrado a sus hijos duran-
te varios meses, sin entregárselos a la madre, y que
además se supiera que se ha negado a que el juez in-
larles un cochecito o un balón porque no tienen pa-
ra comer. Pero lo importante es el sexismo. Habrá
quien necesite recibir ese recado, no lo niego. Pero
hay mensajes mucho más urgentes para los niños
defensa vestigue unos presuntos abusos sobre uno de ellos.

Alguien dirá que Francesco Arcuri es un monstruoso
maltratador. Sí, no está mal como mantra. Pero la
misma presunción de inocencia se merecen Arcuri y
que viven en un marco de pobreza.
El Gobierno ha condenado claramente, pero Gar-
zón aduce que «Yo no comparto el criterio que utili-
za esa familia porque el español no está en peligro en
de los niños Juana Rivas, así que lo analizamos. En 2009, tras una
discusión, él es condenado a tres meses de prisión por
maltratarla. Pero luego se van a vivir a Cerdeña. Ya
oigo el mantra: es que la dependencia emocional se
ninguna parte de nuestro país. El español goza de
enormes privilegios frente a otro tipo de lenguas, no
sólo la catalana». Lo de aprender la diferencia entre
privilegios y derechos siempre puede lograrse con un
potencia mucho en el maltrato, es un perfil conocido, diccionario. Sin embargo, esa elusión del acoso fun-
JOAQUÍN PÉREZ AZAÚSTRE etc. Sí, pero en 2015 tienen otro hijo. Ella después hu- damentalista, ese «condeno, pero», al cargar con su
ye a España con los niños –o sea, los rapta–, lo acusa absurda idea de privilegio, es mirar a otro lado.
TODO lo que no sea situarse en las manos pequeñas de maltrato y el padre se pasa un año y dos meses sin Y el silencio atronador o evasivo de los columnis-
de ese niño es una indignidad. Todo lo que no sea re- ver a sus hijos. Y, lo que
calcar, reiterar, marcar, una y otra vez, que se ha pese nos olvida: sus hijos,
dido en Twitter que se vaya a la casa de ese pequeño que también tienen de-
a apedrearla, o que se le deje solo en su clase, sin nin- rechos, se quedan sin
gún compañero, porque sus padres han pedido aco- su padre.
gerse a su derecho, es reducir el horror de este acoso La presunción de
nazi a una anécdota más dentro del conflicto intermi- inocencia de Frances-
nable entre la política lingüística de la Generalidad y co Arcuri no existió en-
el principio de legalidad. Sobre todo, después de que tonces en España ni
haya sido publicada en una web independentista la para Susana Díaz ni
supuesta identidad y el trabajo de su padre. Sé quié- para Mariano Rajoy ni
nes sois y también dónde vivís, acaban de decirles. La para Íñigo Errejón, co-
diana en el coche o en el corazón del lenguaje. Josep mo sigue sin existir pa-
Gonzàlez-Cambray, el consejero de Educación cata- ra la irreductible Irene
lán que se niega muy poco educadamente a contestar Montero ni para la an-
a los periodistas en castellano, aunque ha condenado danada de manifesta-
genéricamente el acoso, ha puesto su foco en invertir ciones feministas: Ar-
la carga del oprobio al acusar al Tribunal Superior de curi era culpable, y la
Justicia de romper la convivencia por sentenciar la le- huida de Rivas con sus
galidad, es decir: que todos los niños puedan recibir, hijos era un episodio
como dice la ley, un 25% de sus horas lectivas en es- de telenovela turca jus-
pañol. Así que no os inquietéis, padres catalanes y es- tificado por el maltrato
pañoles del mundo, que si os amenazan con reventa- indudable. Sin embar-
ros a pedradas o con acosar a vuestro hijo en el recreo go, de la acusación de
siempre nos quedará un Josep Gonzàlez-Cambray que 2016 nada se probó. Y
venga a proclamar, tras su tibia condena, que la cul- de la de 2009 EL MUN-
pa es un poco vuestra, por ir provocando, al pedir ese DO ha publicado el
mínimo cumplimiento de la ley. Porque lo peor de la parte de lesiones. Ella:
propaganda es cuando deja de serlo y se convierte en erosión en el hombro,
dogma. Lo peor es pensar que un mísero 25% en los otra en el antebrazo,
colegios es una amenaza para el catalán. Un 25%. Es una artritis en un dedo
como negarle a cualquier padre su fin de semana se- y cefalea: dolor de ca-
manal con su hijo, con la excusa que sea, no lo vaya a beza. Él: hematoma en
estar viendo demasiado. un muslo, erosión en la
Vamos a centrarnos pantorrilla, otra en el
en ese 25%. Tú quieres cuello y hematoma en SEAN MACKAOUI
No digo que Arcuri sea un santo, que tu hijo tenga lo me- la cadera. Tampoco es-
pero tampoco creo en esa Santa jor. Que su ventana al tá mal, me parece a mí. Poco después, una psicólo- tas, de tantas gentes de la cultura, mientras se está
mundo sea fantástica. ga forense imparcial italiana se refirió a Juana Ri- acosando a ese niño. Los que también son padres.
Juana Rivas que defienden Puedes ser un sectario, vas como «manipuladora», con un «funcionamien- Los que han querido serlo. Todos calladitos, todos
contra viento y derecho puedes ser cerril. Pero si to mental patológico» y «más interesada en la con un «sí, está mal acosar, pero», mientras la Gene-
le niegas a tu hijo la po- violencia de género que dice haber sufrido que en ralidad los señala con su dedo nazi por ir provocan-
sibilidad de hablar la sus hijos». 2018: primera condena a Juana Rivas do con el castellano. Ese «algo habrán hecho» que
lengua de Cervantes en el cole, que es como se rela- por sustracción de menores. 2019: la Audiencia Pro- deja siempre a salvo las conciencias de la militancia.
ciona uno con lo que aprende, los nombres de los rí- vincial confirma la condena por sustracción de me- Los hemos echado ahí, a nuestros niños, a los pies de
os o la literatura, le estás dando un portazo en su fu- nores. Poco después, la Justicia italiana concede la una guerra que nunca debería ser la suya. En Canet
turo. No hace falta pensar mucho: si además de cata- custodia exclusiva al padre. Pero no pasa nada, por- de Mar y en Baleares. Y si te secuestra tu madre no
lán habla español, inglés o francés, mejor que mejor, que para neutralizar a la Justicia heteropatriarcal te preocupes, que una mujer siempre dice la verdad.
alma de cántaro. Que el nacionalismo comarcal no te nuestro Gobierno indulta a Juana Rivas, y se justi- A quién se le ocurre. Pero dónde están los manifies-
impida ver el cielo, que el sueño del racismo identi- fica a sí mismo. tos indignados en defensa de las minorías y la diver-
tario no le niegue recursos a tu hijo. A tu hijo y a los No estoy diciendo que Arcuri sea un santo, porque sidad. Dónde la defensa de los niños.
hijos de todos los demás. ¿Porque un 25% en las es- no lo sé. Pero tampoco creo en esa Santa Juana Ri-
cuelas es un atentado para el catalán? Venga ya, vas que siguen defendiendo, contra viento y derecho, Joaquín Pérez Azaústre es escritor.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 16.000
Espai pàg.: 74,92%
Pág: 12
Pàg.:
Aragonès blinda la
inmersión en catalán
con los inspectores
► El president ordena que se supervise en los centros educativos
que se imparten las clases en catalán tal y como está fijado
sentencia que tumba el modelo de 2020, dictada por el Tribunal Su-

Javier Gallego. BARCELONA inmersión lingüística que ha im- perior de Justicia de Cataluña
perado desde los años 80 hasta (TSJC), que afecta a todo el siste-
Pere Aragonès evitó ayer hacer ahora en Cataluña y que consiste ma educativo; y, las medidas cau-
referencia explícita a una desobe- en que el catalán es la lengua ve- telares impuestas por el TSJC que
diencia a la sentencia del 25% de hicular para la enseñanza y el cas- afectan a un aula de P5 de una es-
la educación en castellano, pero tellano queda marginado (solo se cuela de Canet de Mar. Ambas
sí anunció un plan de respuesta imparte en Lengua). Entre las en- están relacionadas porque se diri-
que pasa por blindar el catalán en tidades participantes también gen justamente contra la inmer-
las escuelas con inspectores edu- estaban los sindicatos UGT y CC. sión, pero tienen una incidencia
cativos, que se dedicarán a super- OO., circunstancia que ha levan- distinta porque la primera impac-
visar que en todos los centros se tado mucha polvareda porque, tal ta sobre el conjunto del sistema
dan las clases como está fijado en y como sostienen las entidades educativo y la segunda solo sobre
los proyectos lingüísticos. El pre- probilingüismo (pro castellano y un grupo de alumnos.
sident contraatacó argumentan- catalán), la clase obrera es princi- Y es que, hasta ahora, cada
do que en las escuelas se dan palmente castellanohablante. alumno tenía que pedir la aplica-
menos clases en catalán de las Se ha dado la coincidencia que ción de un 25% de horas lectivas
que establece el modelo de in- en estos momentos hay en juego en español, pero con la sentencia
mersión lingüístico y, por ello, el cumplimiento de dos resolucio- de diciembre de 2020 ya no tendrá
ordenó «intensificar» el trabajo nes judiciales: la de diciembre de que suceder. Si bien, queda ahora Imagen del acto de la campaña probilingüismo de la Escuela de Todos
del cuerpo de inspectores.
Asimismo, el Govern anunció
que se incrementarán los profe-
sores en todos aquellos centros graduarse. El problema es que el nivel de in-
educativos afectados por una re-
Opinión glés no está ni se le espera en la escuela públi-
solución del 25% en castellano ca catalana. Eso sí que es un fracaso, como lo
para que las escuelas decidan en
qué modo aplican las sentencias.
Una «performance» para es escuchar a la portavoz de ERC, Marta Vilal-
ta, expresarse en la lengua de Cervantes.
El conseller de Educación, Josep
González-Cambray, evitó con-
dar cobertura al expresident Pere Aragonés, y el conjunto del independen-
tismo, deben asumir que Cataluña es bilingüe,
cretar si eso significa que en las y su bilingüismo bien haría en convertirse en
aulas afectadas habrá dos maes- Canet al no recurrirla. Queda el plato fuerte, trilinguismo, y que ser bilingüe no es un pro-
tros impartiendo la misma clase: Toni Bolaño el cumplimiento de la sentencia del Tribunal blema sino una oportunidad. El castellano no
uno en catalán y otro en castella- Superior de Justicia. El consejero del ramo está en peligro en Cataluña pero tampoco el
A
no. En este sentido, con esta me- ragonés celebró su cumbre, su per- envió raudo y veloz una carta a los directores catalán. La inmersión lingüística evitó dos lí-
dida, el ejecutivo catalán deja fomance. Tenía el éxito asegurado de los centros demandando que no cambien neas de enseñanza, pero debe ser elástica y
entrever que no aplicará el 25% porque no estaban invitados todos en nada sus planes de estudios. Lo hizo el adaptarse a los tiempos y a los entornos. El muy
de castellano a todos los centros aquellos que discrepaban. Ni los consejero a sabiendas que dentro de la auto- independentista, Ernest Maragall, actual líder
educativos de Cataluña, sino solo que consideran que sumar una hora más de nomía de los centros, muchos de ellos ya inde ERC en el Ayuntamiento provocó en 2007
a aquellos en los que haya padres castellano no afecta para nada a la inmersión cluyen más horas de castellano, aunque otros una gran polémica por defender la tercera hora
que lo pidan para el aula de sus lingüística, y mucho menos a aquellas entida- no lo que nos deja perlas como la que dijo un –de castellano, of course– en el plan de estudios.
hijos, como se ha venido hacien- des que quieren aumentar el número de horas concejal republicano defendiendo la no am- Los nacionalistas lo devoraron. Los de un lado
do hasta ahora. lectivas en castellano. Estos se quedaron fue- pliación de horas en castellano «Yo me des- y los del otro. El proyecto pasó a dormir el sue-
Finalmente, Aragonès también ra. También los partidos, incluidos los inde- envolupo bien en castellano», dijo sin rubor. ño de los justos. Catorce años después la bron-
anunció que el Govern desplega- pendentistas, se han quedado fuera de la Y se retrató. ¡Vaya si lo hizo! ca se repite, pero solo por la imposición de una
rá un nuevo marco legal para pro- cumbre. Aragonés no tenía intención de ver Insisto, ¿una hora más de castellano rompe segunda hora que ayudará a que los chavales
teger jurídicamente el catalán en como lo acusaban de poco defensor del cata- el modelo de inmersión lingüística? Rotun- aprendan mejor el castellano pero que, en nin-
las escuelas, aunque evitó con- lán los que quieren imponer el catalán como damente no. Porque el problema del modelo gún caso, deteriora al catalán.
cretar en qué consistirá. No obs- lengua única. no es la lengua, es el propio modelo que tiene Aragonés ha hecho hoy su «perfomance»
tante, tampoco tiene mucho mar- Sobre la mesa, la gran cuestión, como des- carencias educativas y no funciona. Entre para justificar la manifestación del sábado en
gen porque el castellano es un obedecer. La gran pregunta: ¿A quién le carga- otras cosas, porque si el debate es la lengua, Barcelona para defender el catalán, cuando ni
derecho que emana de la propia mos el mochuelo de la desobediencia? ¿A los su gran fracaso es la inexistencia del inglés. De los padres de Canet lo rechazan, sino que sim-
Constitución. directores de los centros? ¿Lo asumirá el con- hecho, una patronal poco sospechosa de su plemente quieren garantizar a su hija la ense-
Estas son las medidas que apro- seller de educación, como de hecho sugirió la militancia independentista como FEMCAT, ñanza en castellano. En la manifestación esta-
bó el Govern en la cumbre que presidenta del Parlament, Laura Borràs? acompañada por la Cámara de Comercio - rán todos los de hoy, más los holligans. No
convocó ayer por la tarde con en- Esta es la gran duda porque mucha desobe- también sin ningún tipo de sospecha patrió- estará el PSC, Ciudadanos, PP y Vox. Los Co-
tidades afines al nacionalismo diencia de boquilla y poco ardor guerrero a la tica- y las patronales Fomento del Trabajo y munes sí, pero bien harían los de Colau en
catalán en el Palau de la Generali- hora de practicarla. De entrada, la Generalitat PIMEC, pidieron hace dos días que se exija a dejar la equidistancia, porque la equidistancia
tat para dar respuesta a la histórica acató con recato y disimulo la sentencia de los universitarios el nivel B2 de inglés para es cobardía y, sobre todo, poco audaz.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 16.000
Espai pàg.: 43,78%
Pág: 13
Pàg.:
EFE
por ver cómo se acaba ejecutando mo de otra manera.

Campaña para el porque la Generalitat amaga con Y, ¿qué opinan los catalanes so-
cumplimiento de la desobediencia y el Gobierno bre la inmersión lingüística? Lo
la sentencia sigue sin dar una respuesta clara cierto es que es un tema tabú por-
sobre si pedirá la aplicación. El que las encuestas de la Generalitat
►Entidades que defien- margen es cada vez más estrecho no lo preguntan a los catalanaes.
den el castellano en la porque el plazo máximo para En cambio, entidades como Socie-
educación catalana han cumplir con la sentencia es finales dad Civil Catalana sí lo han hecho
lanzado la campaña de enero. No obstante, con las me- y el sondeo que elaboró SCC hace
Escuela de todos para didas emprendidas por el Govern, un año arrojó unos resultados evi-
promover la aplicación se da por hecho que está pavimen- dentes: el 90% de los catalanes
de la sentencia del tando el camino para incumplir la decían que quieren castellano en
Tribunal Superior de resolución judicial. la educación catalana. Solo un 9%
Justicia de Cataluña En paralelo a los aspavientos de quiere un sistema monolingüe
(TSJC) que obliga a la Generalitat, también hay llama- como el actual, mientras que un
impartir al menos un miento a salir a la calle. El inde- 21% quiere un sistema bilingüe y
25% de clases en pendentismo protestará este sá- un 64%, uno trilingüe.
español en todas las bado frente a la sede del TSJC y En cualquier caso, la batalla por
escuelas de Cataluña. todo el Govern, con Pere Aragonès la lengua, parece convertirse en el
¿Cómo? En primer lugar, al frente, estará presente en esa nuevo eje de la confrontación del
con reuniones y encuen- manifestación. independentismo y el constitucio-
tros con partidos El independentismo y el Go- nalismo después de que el «pro-
políticos, sindicatos y vern han aducido siempre que el cés» se haya ido quedando sin
Generalitat; en segundo modelo de inmersión ha sido exi- orillado. El separatismo ha queda-
lugar, una campaña toso, aunque lo cierto es que do desnortado y dividido tras el
ciudadana, con carpas siempre ha levantado mucho de- desafío de octubre de 2017 y ahora
en toda Cataluña, donde bate y, con el inicio del «procés», anda buscando alguna cuestión
se repartirán formula- se ha convertido en otra de las que permita reencender la llama
rios para que los padres batallas icónicas entre naciona- y el catalán podría erigirse en el
puedan denunciar a los lismo y constitucionalismo. Tam- revulsivo para movilizar a las ba-
centros que incumplen bién hay que decir que el modelo ses. En este punto, la cita del sába-
el 25%. de inmersión lingüística es único do en las calles será la primera
en Europa: en el resto de países, prueba de fuego para medir si el
se desplieguen otro tipo de siste- independentismo se mantiene
mas que integran el plurilingüis- vivo.
Fecha:
Secció: AUTONOMIA
Vpe: 426 € Tirada: 5.926 Frecuencia:
Vpe pàg.:
Difusió: 4.903

Espai pàg.: 20,25%
Pág: 23
Pàg.:
Aragonès crearà un marc

legislatiu per defensar
l’ús del català a les escoles
REDACCIÓ. MANRESA de la Generalitat, amb la participa-
n El president de la Generalitat, ció d’entitats socials, culturals i as-
Pere Aragonès, afirma que el Go- sociacions, amb les quals ha abor-
vern «impulsarà un desplegament dat com donar resposta a les últi-
moni al mentor de Colau normatiu per blindar la immersió mes accions judicials contra la im-
lingüística i assegurar el seu funci- mersió lingüística. El conseller
onament». És la resposta a tot l’en- d’Educació, Josep Gonzàlez-Cam-
torn espanyolista espanyol que bray, i la consellera de Recerca i
qüestiona diàriament el model que Universitats, Gemma Geis, van
s’aplica al país. Aragonès vol estar prendre part també en la trobada.
al costat de l’escola catalana» i pre- En aquesta línia de refermar el
servar la presència de la llengua del compromís de l’Executiu amb la
país a l’escola com a garantia de la immersió lingüística i donar res-
seva supervivència. En una com- posta a la sentència sobre l’obliga-
pareixença ahir al vespre va afir- torietat de fer el 25% de classes en
mar que, «davant l’ofensiva políti- castellà, el president Aragonès
ca, mediàtica i judicial» hi haurà també va anunciar que «el Depar-
una resposta en forma d’«ofensiva tament d’Educació incrementarà
legislativa». els docents a les aules afectades per
El president també va assegurar tal de preservar el projecte lingüís-
que el procés es farà «buscant els tic del centre», i que, «des d’avui
FONTCUBERTA consensos que històricament hi ha mateix, el Cos d’Inspectors de la
hagut al voltant de la promoció del Generalitat de Catalunya intensifi-
i en estreta col·laboració amb la català en aquest país; treballant a carà la supervisió dels projectes
seva família i que ja li va comuni- partir de l’acord educatiu, pedagò- lingüístics vigents a cada centre
car al president del Govern, Pedro gic i acadèmic», i «buscant acords educatiu» per tal d’assegurar el seu
Sánchez, i a la vicepresidenta Yo- perquè totes les forces polítiques compliment. Aquesta decisió, va
landa Díaz fa uns quants dies». que des de sempre han impulsat la dir, respon «a les alarmes que ens
Sánchez farà avui al matí una de- immersió, no l’abandonin precisa- mostren que l’ús del català a l’es-
claració institucional a la Mon- ment en el moment dels últims cola ha disminuït en els últims
cloa. No s’espera que comuniqui anys en què el català necessita més anys».
més substitucions al seu executiu. polítiques que el potenciïn i l’en- Aragonès va assegurar que in-
Just ahir, un miler d’estudiants forteixin». tervé per revertir la dinàmica de re-
es van manifestar a Barcelona en El cap del Govern va fer anit gressió del català i va avançar que
el marc de la vaga contra la futura aquestes declaracions després de en les properes setmanes «comen-
llei estatal d’universitats, conegu- la cimera per la llengua que va en- çarà un exhaustiu diagnòstic», en-
capçalar en una trobada al Palau carregat a la UB.
Fecha:
Secció: AUTONOMIA
Vpe pàg.:
Difusió: 1.441
Espai pàg.: 47,06%
Pág: 21
Pàg.:
ĐĂƐƚĞůůă͘ ͞WŽƐĂƌĞŵ ĚŽƐ ŵĞƐƚƌĞƐ

ĂůŚŽƌĂ ĚŝŶƐ ů͛ĂƵůĂ ŝ ĐĂĚĂ ĐĞŶƚƌĞ͕
ƉĞƌĚŽŶĂƌƌĞƐƉŽƐƚĂĂůƐĞƵƉƌŽũĞĐ-
ƚĞ ůŝŶŐƺşƐƟĐ ŝ ĞĚƵĐĂƟƵ͕ Ɛ͛ŽƌŐĂŶŝƚ-
ǌĂƌăƉĞĚĂŐžŐŝĐĂŵĞŶƚŝĂŶŝǀĞůůĚĞ
ƚĞŵăƟƋƵĞƐŝĂƐƐŝŐŶĂƚƵƌĞƐ͕͟ǀĂĚŝƌ
ƋƵĂŶƐĞůŝŚĂƉƌĞŐƵŶƚĂƚƉĞƌŵĠƐ
ĚĞƚĂůůƐĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂƉƌŽƉŽƐƚĂ͘
ůƟƚƵůĂƌĚ͛ĚƵĐĂĐŝſǀĂĂƐƐĞŶ-
ǇĂůĂƌƋƵĞƐĞƌĂŶϯϱůĞƐĂƵůĞƐƋƵĞ
ƟŶĚƌĂŶĚŽƐƉƌŽĨĞƐƐŽƌƐƉĞƌĂƉůŝĐĂƌ Đŝ
ĚĞĐŝƐŝŽŶƐũƵĚŝĐŝĂůƐĚĞůĐĂƐƚĞůůă͘^Ğ- Ƌ
ŐŽŶƐǀĂĚĞƚĂůůĂƌ͕ĚĞƐĚĞůϮϬϬϱŚĂŶ Ğ
ƌĞďƵƚϴϮƐĞŶƚğŶĐŝĞƐ͕ĞŶĚŝĨĞƌĞŶƚƐ ǀ
ĞƐƚĂŵĞŶƚƐũƵĚŝĐŝĂůƐ͖ĚĞƐĚĞůϮϬϭϱ͕ Ɖ
ϰϲ͕ϯϱĚĞůĞƐƋƵĂůƐĞƐƚƌŽďĞŶĞŶ D
ĂƉůŝĐĂĐŝſ͘ Ğ
ƵƌĂŶƚ ůĂ ĚĞĐůĂƌĂĐŝſ ŝŶƐƟƚƵ- Ă
ĐŝŽŶĂůĚĞƐĚĞWĂůĂƵ͕ƌĂŐŽŶğƐǀĂ Ě
ĂŶƵŶĐŝĂƌƵŶĂďĂƚĞƌŝĂĚĞŵĞƐƵƌĞƐ Đŝ
ƉĞƌ ƌĞƐƉŽŶĚƌĞ Ă ͞ů͛ŽĨĞŶƐŝǀĂ ƉŽůş-
ƟĐĂ͕ ŵĞĚŝăƟĐĂ ŝ ũƵĚŝĐŝĂů͟ ĐŽŶƚƌĂ
ů͛ĞƐĐŽůĂ ĐĂƚĂůĂŶĂ ŝ ďůŝŶĚĂƌ Ğů ĐĂ- ƚĞ
ƚĂůă͘ ƌĞ
Ŷ ƉƌŝŵĞƌ ůůŽĐ͕ ǀĂ ĞǆƉůŝĐĂƌ ŵ
ƋƵĞƐ͛ŚĂĚŽŶĂƚŽƌĚƌĞƉĞƌƋƵğĚĞƐ ƌŝ
FOTO: ACN / ƌĂŐŽŶĠƐ͕Ğů'ŽǀĞƌŶŝƌĞƉƌĞƐĞŶƚĂŶƚƐĚĞůĞƐĞŶƟƚĂƚƐ͕ĚĞƐƉƌĠƐĚĞůĂĐŝŵĞƌĂƐŽďƌĞĞůĐĂƚĂůă Ě͛ĂƋƵĞƐƚŵĂƚĞŝǆĚŝǀĞŶĚƌĞƐĞůĐŽƐ Ě
d’inspectors de la Generalitat in-
ƚĞŶƐŝĮƋƵŝ ůĂ ƐƵƉĞƌǀŝƐŝſ ĚĞůƐ ƉƌŽ- ͞ƚ
El Govern doblarà els ũĞĐƚĞƐ ůŝŶŐƺşƐƟĐƐ ǀŝŐĞŶƚƐ Ă ĐĂĚĂ

ƉƌŽũĞĐƚĞĞĚƵĐĂƟƵ͘͞^ŝůĂĐůĂƐƐĞĚĞ
ŵĂƚĞŵăƟƋƵĞƐƐ͛ŚĂĚĞĨĞƌĞŶĐĂ-
ŝŶ
Ɖ
ůĂ
ƚĂůăĐĂůŐĂƌĂŶƟƌͲŚŽ͕͟ǀĂƌĞŵĂƌĐĂƌ ĨĞ
docents a les aules on ĞůƉƌĞƐŝĚĞŶƚ͘

ŵĠƐ͕ ĚƵĐĂĐŝſ ƉŽƐĂƌă ĞŶ
ŵĂƌǆĂƵŶƉůĂĚĞƉƌŽŵŽĐŝſĚĞů͛ƷƐ
Ɖ
Ě
ĐŽ
ĚĞůĂůůĞŶŐƵĂĐĂƚĂůĂŶĂĂůƐĐĞŶƚƌĞƐ Ŷ
calgui quota de castellà ĞĚƵĐĂƟƵƐƋƵĞĂƌƌĞŶĐĂƌăĂůŐĞŶĞƌ͘

ů WƌĞƐŝĚĞŶƚ ǀĂ ĂŶƵŶĐŝĂƌ ƵŶ
ĚĞƐƉůĞŐĂŵĞŶƚ ŶŽƌŵĂƟƵ ƉĞƌ ͞ƌĞ-
W
ĨĞƌŵĂƌ͟ĞůŵŽĚĞůĚ͛ĞƐĐŽůĂĐĂƚĂůĂ-
ŶĂŝƉƌŽƚĞŐŝƌĞůƐŝƐƚĞŵĂĞĚƵĐĂƟƵ
Aragonès anuncia més inspeccions per Ě͛ĂƚĂĐƐ ũƵĚŝĐŝĂůƐ͘ ͞,Ž ĨĂƌĞŵ ďƵƐ-
ĐĂŶƚ ĐŽŶƐĞŶƐŽƐ͕͟ ŚĂ ĂƐƐĞŐƵƌĂƚ͕
ŐĂƌĂŶƟƌĞůĐĂƚĂůăĂůƐĐĞŶƚƌĞƐĞƐĐŽůĂƌƐ ŝŶƚĞƌƉĞůͼůĂŶƚůĞƐĨŽƌĐĞƐƉŽůşƟƋƵĞƐ
ƋƵĞ ŚĂŶ ŝŵƉƵůƐĂƚ ůĂ ŝŵŵĞƌƐŝſ
ƉĞƌƋƵğ ͞ŶŽ ů͛ĂďĂŶĚŽŶŝŶ ƋƵĂŶ Ğů h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar ĚĞƐƉĞƌƐĞŶƚğŶĐŝĞƐŝŵĞƐƵƌĞƐĐĂƵ- ĐĂƚĂůăŶĞĐĞƐƐŝƚĂŵĠƐƉŽůşƟƋƵĞƐ͘͟ ;'
ĂŚŝƌŵĠƐŝŶƐƉĞĐĐŝŽŶƐƉĞƌŐĂƌĂŶƟƌƋƵĞĞůƐƉůĂŶƐůŝŶŐƺşƐƟĐƐ ƚĞůĂƌƐ Ě͛ĂƋƵĞƐƚ ƟƉƵƐ͕ ƌĂŐŽŶğƐ ͞dŽƚ ĂƚĂĐ Ă ůĂ ůůĞŶŐƵĂ ĠƐ ƵŶ Ě
ĚĞůƐĐĞŶƚƌĞƐĞĚƵĐĂƟƵƐĞƐĐŽŵƉůĞŝǆĞŶ͘ ƚĂŵďĠ ǀĂ ĂŶƵŶĐŝĂƌ ƋƵĞ Ɛ͛ŝŶĐƌĞ- ĂƚĂĐĂůƐƉŝůĂƌƐĚĞůĂĐŽŶǀŝǀğŶĐŝĂ͕͟ ĐĂ
ŵĞŶƚĂƌăĞůŶŽŵďƌĞĚĞƉƌŽĨĞƐƐŽƌƐ ǀĂĂĚǀĞƌƟƌ͕ŝǀĂƌĞĨĞƌŵĂƌĞůĐŽŵ-
Barcelona ĞŶƟƚĂƚƐĚĞĚĞĨĞŶƐĂĚĞůĂůůĞŶŐƵĂ͕ ĂůĞƐĂƵůĞƐ͞ƉĞƌƉƌĞƐĞƌǀĂƌĞůƉƌŽ- ƉƌŽŵşƐĚĞů'ŽǀĞƌŶĂŵďůĂĚĞĨĞŶ- Ě
ACN en el marc de la polèmica per la ũĞĐƚĞůŝŶŐƺşƐƟĐĚĞůƐĐĞŶƚƌĞƐ͘͟ ƐĂ ĚĞů ŵŽĚĞů Ě͛ĞƐĐŽůĂ ĐĂƚĂůĂŶĂ͘ Ŷ
͞^ŝ ůĂ ĐůĂƐƐĞ ĚĞ ŵĂƚĞŵăƟƋƵĞƐ ĚĞĐŝƐŝſ ĚĞů d^: ƋƵĞ ŽďůŝŐĂ ƵŶĂ Ŷ ĐŽŶĐƌĞƚ͕ ƐĞŐŽŶƐ ǀĂ ŵĂƟ- WĞƌƷůƟŵ͕ǀĂĨĞƌƵŶĂĐƌŝĚĂĂŵŽďŝ- ŵ
s’ha de fer en català, hem de ga- escola de Canet de Mar a impar- ƐĂƌĞůĐŽŶƐĞůůĞƌĚ͛ĚƵĐĂĐŝſ͕:ŽƐĞƉ ůŝƚǌĂƌͲƐĞƉĞƌĚĞŵŽƐƚƌĂƚ͞ůĂƵŶŝƚĂƚŝ Ă
ƌĂŶƟƌƋƵĞĞƐĨĂĞŶĐĂƚĂůă͕͟ǀĂĚŝƌ ƟƌƵŶϮϱйĚĞůƐĐŽŶĞŝǆĞŵĞŶƚƐĞŶ 'ŽŶǌăůĞǌͲĂŵďƌĂǇ͕ ĞŶ ĂƋƵĞƐƚĞƐ ĞůĐŽŶƐĞŶƐ͟ĂůǀŽůƚĂŶƚĚĞůĐĂƚĂůă͘
ĚĞƐƉƌĠƐĚĞůĂĐŝŵĞƌĂƋƵĞů͛ĞǆĞĐƵ- ĐĂƐƚĞůůăĞŶƵŶĂĐůĂƐƐĞĚĞWͲϱ͘WĞƌ ĂƵůĞƐŚŝŚĂƵƌăĚŽƐŵĞƐƚƌĞƐĚƵƌĂŶƚ ͞ŶƐŚŝũƵŐƵĞŵĞůĨƵƚƵƌĚĞůĂůůĞŶ-
ƟƵ ǀĂ ŵĂŶƚĞŶŝƌ Ăŵď ƐŝŶĚŝĐĂƚƐ ŝ ĂĂƋƵĞƐƚĂŝĂůƚƌĞƐĞƐĐŽůĞƐĂĨĞĐƚĂ- ůĞƐŚŽƌĞƐƋƵĞƐ͛ŚŝŚĂŐŝĚ͛ĂƉůŝĐĂƌĞů ŐƵĂŝĚĞůƉĂşƐ͕͟ǀĂĐŽŶĐůŽƵƌĞ͘
ĐŝſĂůĂůůĞŶŐƵĂĚŽĐĞŶƚ͕ĂŝǆşĐŽŵ
ƚĂŵďĠƋƵŝŶĂŚĂĞƐƚĂƚůĂƌĞƐƉŽƐ
ƚĂ ĚĞ ůĂ ƵŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚ ĚĂǀĂŶƚ ĚĞ
ůĞƐ ŝŶĐŝĚğŶĐŝĞƐ ƌĞŐŝƐƚƌĂĚĞƐ͘
ŵĠƐĂŵĠƐ͕ƚĂŵďĠĞƐǀĂĚĞŵĂ Ğ
ů 'ŽǀĞƌŶ ƉƌĞƉĂƌĂ ƵŶ ƉůĂ ƉĞƌ ƉƌĞǀŝ͕ĞůϮϭĚĞŐĞŶĞƌĞƐƌĞƵŶŝƌă ŝŶĨŽƌŵĞƐƐŽůͼůŝĐŝƚĂƚƐĂůĞƐƵŶŝǀĞƌ ŶĂƌƵŶĂůƚƌĞŝŶĨŽƌŵĞƌĞƐƉĞĐƚĞĞů Ğ
ĞŶĨŽƌƟƌĞůĐĂƚĂůăĂůŵſŶƵŶŝǀĞƌ ĂƚŽƚĂůĂĐŽŵƵŶŝƚĂƚƵŶŝǀĞƌƐŝƚăƌŝĂ ƐŝƚĂƚƐ͘ ƐĞŐƵŝŵĞŶƚƋƵĞĨĂŶůĞƐƵŶŝǀĞƌƐŝ ŵ
ƐŝƚĂƌŝŝů͛ăŵďŝƚĚĞůĂƌĞĐĞƌĐĂ͘^Ğ ŝĚĞƌĞĐĞƌĐĂĞŶƵŶĂũŽƌŶĂĚĂƋƵĞ ĐĂ
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 33,97%
Pág: 40
Pàg.:
El president de la Generalitat es reuneix amb

48 entitats en defensa de la immersió i anuncia
mesures per blindar el model educatiu català.
güe es Educació destinarà

dos docents a les aules
lectiva afectades pel 25%
Laura Guerrero
vern reafirma el seu compromís
M. B. en la defensa de l’escola catalana,
Barcelona
de la immersió lingüística, «un
sistema d’èxit», que «aglutina
En plena polèmica pel cas de Ca- tothom i que ens reforça com a
net i per la sentència del TSJC que societat». Per això, davant l’ofen-
obliga la Generalitat a garantir siva «política, mediàtica i judi-
que totes les escoles catalanes fa- cial», va anunciar diverses mesu-
cin un 25% de classes en castellà, res per blindar el model.
el president Pere Aragonès va re- Una d’aquestes apunta a les
unir ahir 48 entitats educatives, sentències concretes del TSJC,
socials i culturals en una segona com la de Canet, que obliguen al
cimera sobre la llengua (la pri- 25% de classes en castellà a de-
mera va ser el 24 de novembre) en terminades aules –35 segons les
la qual l’objectiu era concretar xifres del Govern– de determi-
com es respondrà a la sentència i nats centres. Educació posarà dos
com s’actuarà per impulsar l’ús professors a les aules afectades
del català a l’escola. Va ser una re- per preservar el projecte lingüístic
s de plataformes per l’escola bilingüe, ahir, a Barcelona. unió extensa, que havia d’acabar del centre. Cada centre decidirà,
a les 19.30 h i es va allargar fins va dir el conseller Josep Gon-
resolució: «Pensar això passades les 21.00 h. Al seu terme, zàlez-Cambray, quin paper exer-
or. Ja amb la Lomloe en i en una declaració institucional, ceix cada docent. Cambray no ha
tribunal ha dictat vuit Aragonès ha remarcat que el Go- concretat, malgrat les preguntes,
s en les quals fa referèn- vern actuarà per blindar el model si això significa que un mestre do-
que la llei no deixa sense educatiu català. narà la classe en castellà i l’altre
mandat constitucional Catalunya «és un país plural i en català.
ues llengües oficials han de grans consensos», va dir, per Quan li han preguntat sobre si
afegir que «la llengua ha sigut el Govern complirà la sentència
itats confien que el con- punt de trobada, de progrés, de del TSJC que afecta el conjunt
ti una «resolució en la cohesió i de convivència». «Si d’escoles catalanes, Cambray ha
instruccions sobre com avui som un país cohesionat i viu insistit que el Govern complirà el
arà la sentència». I van és en bona part gràcies a la llen- mandat que al final de l’educació
«Si no la compleix, hi gua catalana. Per això, tot atac a obligatòria tots els alumnes tin-
la llengua és un atac als pilars de dran competències en les dues
la convivència de la societat plu- llengües.
ral i diversa que som. Avui no no-
Més inspeccions
anunciar la seva intenció més ens juguem el futur de la
ar una entrevista al pre- llengua sinó una idea comuna de D’altra banda, i per impulsar l’ús
re Aragonès, per parlar i país, el futur de Catalunya tal de la llengua catalana a les esco-
un «gran acord de convi- com l’hem entès fins ara». les, Inspecció intensificarà la su-
ngüística a Catalunya». Davant aquesta situació, el Go- pervisió de projectes lingüístics
m la mà al president per vigents, perquè es garanteixi el
Álvaro Monge
os i parlar», va apuntar compliment d’aquests projectes.
Sánchez-Costa, de Soci- En aquest marc, a més, en les
Catalana. «Volem que pròximes setmanes, comença un
els Canet, els Balaguer i estudi encarregat a la UB de la si-
olem tornar a ser pares, tuació real de la llengua a les esco-
escola de tots i deixar de les. I Educació posarà en marxa de
forma immediata un pla d’impuls
esgrimir de l’ús del català, que arrenca
esta realitzada fa un any aquest mes de gener, amb mesu-
er de persones sobre el res específiques segons les neces-
ucatiu que els agradaria sitats de cada centre.
gués a Catalunya. El re- Així mateix, per protegir el sis-
escola tema educatiu, el Govern de la
el Generalitat llançarà una ofensiva
icament en català», i el legislativa per potenciar el model
castellà». educatiu català, buscant els con-
munta el consens sobre sensos socials i polítics que his-
N La reunió d’ahir d’Aragonès amb entitats en defensa del català. tòricament hi ha hagut. N
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 43,58%
Pág: 40
Pàg.:
L’AEB demana a les famílies interessades que El president de la Genera

l’autoritzin a representar-les davant el TSJC per 48 entitats en defensa de
exigir el compliment de la sentència del 25%. mesures per blindar el m
El front bilingüe es Educació d

prepara per a una dos docent
demanda col·lectiva afectades p
Laura Guerrero
MONTSE BARAZA
Barcelona
Les entitats que defensen una edu-

cació bilingüe a Catalunya, que no
la immersió, i el compliment de la
sentència del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, (TSJC) que
obliga totes les escoles a impartir
un mínim del 25% de l’educació en
castellà, van presentar ahir la cam-
panya Escuela de Todos-Escola de
Tothom amb l’objectiu de vetllar
pel compliment d’aquesta sentèn-
cia. Per això preparen una deman-
da col·lectiva que presentaran da-
vant el tribunal perquè requereixi
al Departament d’Educació, i al Membres de plataformes per l’escola bilingüe, ahir, a Barcelona.
conseller Josep Sànchez-Cambray,
a executar la sentència. efecte la resolució: «Pensar això
El Tribunal Suprem va avalar la és un error. Ja amb la Lomloe en
sentència del TSJC el 18 de no- vigor, el tribunal ha dictat vuit
vembre. La Generalitat té ara un sentències en les quals fa referèn-
termini de dos mesos per fer-la cia al fet que la llei no deixa sense
efectiva. Els impulsors d’Escuela efecte el mandat constitucional
de Todos-Escola de Tothom no es- que les dues llengües oficials han
peraran que venci aquest termini, de ser vehiculars», va advertir.
ja que no confien que la Generali- Les entitats confien que el con-
tat acati la sentència. Per això po- seller dicti una «resolució en la
saran a disposició de totes les fa- qual doni instruccions sobre com
mílies amb fills en edat escolar i s’executarà la sentència». I van
d’aquells joves de més de 18 anys advertir: «Si no la compleix, hi
que segueixin en el sistema edu- haurà conseqüències penals».
catiu i que vulguin més classes en
Per un «gran acord»
castellà un formulari pel qual au-
toritzen l’Assemblea per una Es- Losada va anunciar la seva intenció
cola Bilingüe (AEB) a demanar de demanar una entrevista al pre-
l’execució de la sentència. sident, Pere Aragonès, per parlar i
Aquest formulari, que distribu- arribar a un «gran acord de convi-
iran per tot Catalunya, requerirà vència lingüística a Catalunya».
que els pares aportin el nom del fill «Allarguem la mà al president per
i autoritzin l’AEB a iniciar els trà- reunir-nos i parlar», va apuntar
mits davant el TSJC. Aquesta via, Fernando Sánchez-Costa, de Soci-
asseguren, garantirà la privacitat etat Civil Catalana. «Volem que
de les famílies i evitarà que el tribu- s’acabin els Canet, els Balaguer i
nal rebi multitud de peticions indi- Mataró. Volem tornar a ser pares,
viduals. Així mateix, és genèrica, no tenir una escola de tots i deixar de
farà referència a centres concrets ser activistes», va afegir Losada.
perquè la sentència es refereix a tot Sánchez-Costa va esgrimir
el sistema educatiu català. una enquesta realitzada fa un any
La presidenta de l’AEB, Ana a un miler de persones sobre el
Losada, va apel·lar ahir als pares i model educatiu que els agradaria
mares de Catalunya perquè s’afe- que hi hagués a Catalunya. El re-
geixin a la iniciativa de reivindicar sultat: el 64% volia una escola
el compliment d’«els drets de trilingüe; el 21,1%, bilingüe; el
tots». José Domingo, d’Impuls 8%, «bàsicament en català», i el
Ciutadà, va rebutjar l’argument 5%, «bàsicament en castellà».
que la nova llei d’educació, la «Això desmunta el consens sobre
Lomloe o llei Celáa, deixa sense la immersió», va dir. N La reunió d’ahir d’Aragonès amb entitats en defensa del català.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 56,5%
Pág: 16
Pàg.:
EL CATALÀ A L’ENSENYAMENT
Educació posa dos mestres

a les aules del 25%
i farà més inspeccions
Cambray anuncia una “ofensiva judicial” per protegir el català però no la concreta
sentenciat que cal fer un 25% en d’una “ofensiva legislativa” i un

LAIA VICENS castellà. Segons el conseller d’Edu- “desplegament normatiu” per de- Dubte
BARCELONA cació, Josep Gonzàlez-Cambray, es fensar el model d’escola en català. El conseller
farà per “preservar” el projecte lin- “Hem de veure quin és el millor
El Govern va anunciar ahir les pri- güístic del centre. Ara hi ha 35 sen- format”, va dir. Sobre la taula hi ha no deixa clar
meres mesures per protegir el mo- tències en aplicació a Catalunya, és una modificació de la llei d’educa- si un mestre
del d’escola catalana. El dia que es a dir, 35 aules on es fa el 25% de ció de Catalunya o aprovar nous parlarà en
va fer pública l’última (i potser de- classes en castellà perquè així ho decrets o reglaments, que haurien català i l’altre
finitiva) estocada judicial a la im- ha sol·licitat alguna família, de ma- de servir com a tallafoc als embats en castellà
mersió lingüística, el president de nera que s’hi afegiran 35 docents. que les entitats antiimmersió ja
la Generalitat, Pere Aragonès, va “No ens inventem res, la codocèn- han anunciat que continuaran
criticar l’“atac greu” i la “ingerència cia fa anys que existeix”, va justi- fent. Amb tot, Cambray va negar Unitat
dels tribunals en la feina dels do- ficar Cambray, que tot i les pregun- que el cas de Canet hagi causat un El Govern
cents” i va assegurar que “el català tes no va concretar si un docent efecte crida, com han assegurat
a l’escola no es toca”. Però des parlarà en català i l’altre en caste- aquestes organitzacions. es reuneix
d’aleshores, més enllà de declaraci- llà. “Cada centre decidirà de quina Els anuncis arriben enmig dels per segona
ons, no hi ha hagut cap concreció manera ho fa”, va insistir. dos mesos que hi ha de marge abans vegada amb
sobre com defensar el model lin- que el TSJC dicti una execució for- entitats
güístic dels centres educatius cata- Controlar la immersió çosa de la sentència. En aquest i sindicats
lans. Al contrari: ha arribat la sen- Educació també va anunciar que temps, el departament d’Educació
tència de Canet de Mar i el conse- ha donat l’ordre al cos d’inspectors pot intentar carregar-se de raons i
ller d’Educació ha dit que no es po- perquè “intensifiquin la supervi- argumentar que ha fet un desplega-
dia fer res per evitar-la. Per primera sió dels projectes lingüístics viment propi del dictamen per provar
vegada i a les portes de la manifes- gents” per controlar que es com- esquivar haver de donar l’ordre a
tació a favor de la immersió pleixen i que totes les classes pre- tots els centres del país perquè fa-
d’aquest dissabte, el president de la vistes es fan en català. La mesura cin el 25% en castellà. Una de les vi-
Generalitat, Pere Aragonès, va con- arriba després que el mateix de- es és determinar per llei un ús del que estableixi un mínim d’hores.
cretar les primeres decisions per partament admetés que, segons un castellà a l’escola (cosa que la llei Mentrestant, el ministeri d’Educa-
defensar el català a l’escola. estudi fet en una cinquantena de d’educació catalana no fa ara) però ció i Formació Professional es man-
Una de les mesures és incre- centres, menys de la meitat dels sense percentatges concrets d’ho- té a l’espera i dona temps a la Gene-
mentar el nombre de docents a les professors de 4t d’ESO parlen en res en un idioma o l’altre. “Caldrà ralitat perquè “actuï amb responsa-
aules afectades per les sentències català habitualment als alumnes, ser imaginatius”, avisen veus del bilitat” i compleixi la sentència.
del Tribunal Superior de Justícia quan la llei marca que ha de ser la sector educatiu, que recorden que “Les sentències s’han de complir
(TSJC). En concret, a partir d’ara llengua vehicular. el TSJC va establir al seu dia un tant sí com no”, argumenten.
hi haurà dos mestres o professors a I, malgrat que no en va donar 25% de classes en castellà perquè Cambray i Aragonès van compa-
les classes en què la justícia hagi més detalls, Cambray va parlar no hi ha cap reglament del Govern rèixer després de la segona cimera
L’AFA de l’escola de Canet nega que hi hagi

Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 45,65%
Pág: 17
Pàg.:
extraordinària per la llengua, que El president de

va reunir una cinquantena d’enti- Un pla per enfortir la Generalitat,
tats al Palau de la Generalitat. Pere Aragonès, i
“Qualsevol atac a la llengua i a les el català a el conseller
eines que en garanteixen el progrés les universitats d’Educació,
és un atac als pilars de la convivèn- Josep
cia”, va afirmar el president, que va Gonzàlez-
afegir: “No només ens hi juguem el El director general d’Impacte Cambray, es
futur de la llengua, sinó el futur de Territorial i Social del Coneixe- van reunir ahir
Catalunya”.e ment, Xavier Quinquillà, va ex- a la tarda amb
plicar que a la primavera es co- entitats i
mençarà a desplegar un pla per associacions al
ni al consell escolar “la necessitat enfortir el català a les universi- Palau de la
de revisar el projecte lingüístic tats amb uns objectius “ambicio- Generalitat en
aprovat per la comunitat educati- sos però realistes”. Són els mala segona
va” i lamenten que aquest debat no teixos adjectius que va fer servir cimera
s’hagi fet pels canals disponibles i per definir el compromís dels extraordinària
s’hagi “imposat per ordre judicial”. rectors per arribar al 80% de la per la llengua.
docència dels graus i màsters en MANOLO GARCÍA
Protegir el model de fins ara català. Les dades del curs 2019-
Els representants de les famílies 20 estableixen que el 75% d’ho-
conclouen que no poden ser “equi- res dels graus són en català, el
distants” amb la sentència del Tri- 14% en castellà i el 10% restant
bunal Superior de Justícia de Ca- majoritàriament en anglès, se-
talunya que obliga a fer el 25% de gons consta als plans docents. En
les classes en castellà al grup de P5, el cas dels màsters, el percentat-
perquè “posa en perill el projecte ge baixa fins al 36% del català.
educatiu i lingüístic acordat de- Està previst que el 21 de gener, en
mocràticament”. Creuen que un acte amb tota la comunitat
“menysté els òrgans de participa- universitària i de recerca, el de-
ció” de l’escola i que “és responsa- partament actualitzi aquestes
bilitat” de l’AFA “protegir els inte- dades i les de les queixes que hi
ressos i els drets de les famílies” ha hagut per part d’alumnes o
que volen el model educatiu i lin- professors per incompliments de
güístic que tenien fins ara.e la llengua docent.
Fecha:
Secció: AUTONOMIA
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 28,69%
Pág: 19
Pàg.:
POLÍTICA EDUCACIÓ
Aragonès anuncia mesures

per blindar les escoles
Intensifica les inspeccions per garantir la immersió lingüística
|| Les famílies de Canet denuncien el “relat fals”
ACN / LAURA FÍGULS
AGÈNCIES
❘ BARCELONA ❘ El president de la
Generalitat, Pere Aragonès,
va anunciar ahir que incre-
mentarà les inspeccions per
garantir el compliment dels
projectes educatius als centres
a Catalunya. “Si la classe de
matemàtiques s’ha de fer en
català, hem de garantir que
es fa en català”, va afirmar el
president després de la reu-
nió que l’Executiu va mantenir
ahir a la tarda amb sindicats i
entitats en defensa de la llen-
gua, en el marc de la polèmica
per la sentència del Tribunal
Superior de Justícia de Cata-
lunya (TSJC) que obliga una
escola de Canet de Mar (Bar-
celona) a impartir un 25% de Els participants de la cimera ahir, amb Aragonès al capdavant.
les classes en castellà en una
classe de P5. RELAT FALS A CANET atac a qualsevol família”, i va
Aragonès va avançar que, expressar el seu “malestar”
a més d’incrementar les ins- “Ens sentim utilitzades, perquè el col·legi s’hagi con-
peccions i encarregar una anà- difamades i tristes”, diu vertit “en escenari d’enfron-
lisi de la situació del català a taments polítics, debats iden-
l’escola per defensar el model l’Associació de Famílies de titaris i disputes lingüístiques”
“d’èxit i convivència” d’im- l’escola de Canet de Mar que, segons el seu parer, no els
mersió lingüística a Catalu- correspon assumir ni al centre,
nya, la conselleria d’Educació ni “molt menys” als seus fills.
també incrementarà el nombre de l’escola de Canet va criticar
de docents a les aules afecta- ahir el “relat fals” que s’està Exigeixen responsabilitats
des per les sentències dels tri- generant després que el TSJC “Ens sentim utilitzades, di-
bunals. Alhora, aprovarà una obligués a impartir el 25 per famades i tristes”, va asseverar
nova legislació per fer front a cent de les classes en castellà l’associació, abans d’exigir res-
l’“ofensiva judicial, mediàti- en una aula de P5. ponsabilitat política a tots els
ca i política” i “preservar el L’associació, que es va mos- partits, especialment a aquells
projecte lingüístic del centre”. trar contrària a la sentència del que, al seu parer, han fet decla-
En un altre ordre de coses, TSJC, va desmentir els casos racions “incendiàries” i falses
l’Associació de Famílies (AFA) d’“assetjament, aïllament o sobre el centre educatiu.
Fecha:
Secció: LOCAL
Vpe pàg.:
Difusió: 4.903
Espai pàg.: 84,93%
Pág: 6
Pàg.:
Entrada a l’institut Manresa Sis, que comparteix edifici amb l’escola Muntanya del Drac i ocupa també dos mòduls prefabricats ARXIU/MIREIA ARSO
grup reduït de centres de la Cata-
Preocupació a l’institut lunya Central que des de fa més

d’un any han anat treballant con-
juntament amb el Departament
d’Educació un projecte de nou
del Xup per si podrà oferir Un nou edifici

amb espais que
s’obrin al barri
batxillerat», fan saber .
Garantia d’èxit
A l’AFA «estem convençuts que el
el nou batxillerat el 2022 u L’Associació de Famílies

(AFA) de l’institut Manresa
Sis explica que, amb l’escola
Muntanya del Drac del barri
nostre institut reuneix quatre ca-
racterístiques que el fan un cen-
tre pilot amb un grau elevat de
possibilitats d’èxit en la imple-
u L’Associació de Famílies afirma que Educació es va comprometre a tenir de Sant Ignasi Puig (el Xup) mentació d’un batxillerat innova-
la resposta aquest mes, però que abans cal aprovar un decret que va tard i amb l’Associació de Mares i dor». Per una banda, «és una pro-
Pares d’Alumnes (AMPA) posta que sorgeix de la demanda
GEMMA CAMPS. MANRESA candalós» que no s’hagi acabat la un any van fer l’esbós de la pro- del centre, «s’ha consensu- d’un nombrós grup de famílies
°Ì L’Associació de Famílies (AFA) feina quan tocava, fet que podria posta i que, al cap d’un any de at una proposta de nou edi- que des fa anys ja han apostat per
de l’institut Manresa Sis afirma suposar endarrerir un curs el nou molta feina, que pot fer servei a al- fici perquè tant l’escola com aquesta nova metodologia i volen
que tenia el compromís del De- batxillerat. Regió7 ha demanat in- tres centres, l’han finalitzat com l’institut puguin créixer tot la continuïtat en el batxillerat».
partament d’Educació que els do- formació al Departament d’Edu- es van comprometre. Per això els el que necessitin i, alhora, Perquè «és un projecte presentat
naria «una resposta definitiva» pel cació però no ha respost. sembla «escandalós» que la Ge- puguin compartir amb el per un equip de professors amb
que fa al nou batxillerat que vol L’AFA explica que, «després de neralitat no hagi actuat amb la barri alguns espais, com ara experiència contrastada i amb
impartir el centre «abans que no mesos preparant una proposta mateixa celeritat. Demana que una biblioteca i una sala po- il·lusió per fer-lo realitat, que han
s’acabi aquest mes de desembre», curricular per a un nou batxillerat faci un esforç per publicar el de- livalent per poder-hi fer es- reiterat el seu compromís amb el
i que si la resposta era afirmativa, a l’institut Manresa Sis, la setma- cret abans d’acabar l’any i no el fe- pectacles de petit format». projecte i la disposició a continu-
començaria «el proper setembre na passada el professorat del cen- brer, perquè «si no els professors Per tot plegat, fan notar, ar-se formant professionalment
del 2022». A darrera hora, però, hi tre la va presentar al Departament no tindran temps de refer el pro- «és una proposta de con- per a la millora constant». I per-
podria haver canvis substancials d’Educació». Concreta que ara fa jecte per adequar-lo al nou decret sens, de ciutat, de totes les què tenen «el suport de l’Ajunta-
en aquesta cronologia. i acabarem perdent un any». parts implicades, que no ment (des d’un primer moment)
Per aprovar el nou batxillerat, El curs passat va finalitzar la sempre es dona i que consi- i de l’associació de veïns del bar-
segons ha explicat l’AFA a aquest primera promoció d’alumnes derem que és un dels valors ri, que ja ha fet públic que valora
diari, cal aprovar un decret del Go- d’ESO al centre situat al barri del que caldria tenir molt en molt positivament que es pugui
vern de Madrid que el Departa-
L’Associació de Famílies Xup –que aquest curs té 247 alum- compte a l’hora que el De- fer batxillerat en un barri com
ment d’Educació ha d’adaptar a ha qualificat nes– i la proposta presentada de partament d’Educació deci- aquest, històricament amb mol-
Catalunya. Aquest decret tot just d’«escandalós» que no nou batxillerat «segueix la línia deixi per on es comença a tes mancances en equipaments.
hauria arribat a mans de la Gene- pedagògica del que s’ha anat des- Catalunya el nou batxillerat També és un projecte valorat po-
ralitat fa un parell de setmanes.
s’hagi acabat la envolupant durant aquests pri- el setembre del 2022». sitivament per l’AMPA i l’escola
L’AFA ha mostrat la seva indigna- feina quan tocava mers quatre anys a l’ESO. L’insti- Muntanya del Drac, que compar-
ció per aquest fet i ha definit d’«es- tut Manresa Sis forma part d’un teix espai amb l’institut».
Fecha:
Secció: AUTONOMIA
Vpe pàg.:
Difusió: 4.483
Espai pàg.: 14,19%
Pág: 23
Pàg.:
Les entitats que defensen una educació

bilingüe preparen una demanda col·lectiva
cas Mercuri
vetllar pel compliment d’aquesta la Generalitat, Pere Aragonès, va
u La Generalitat posarà dos sentència. Per a això, preparen reunir ahir 48 entitats educatives,
de Barcelona va mestres a les aules afectades una demanda col·lectiva que pre- socials i culturals en una segona
per l’obligació d’un mínim del sentaran davant el tribunal per- cimera sobre la llengua (la prime-
lcalde socialista de què ordeni al Departament ra va ser el passat 24 de novem-
25% de les classes en castellà
uel Bustos perquè d’Educació, i el conseller Josep bre) en què l’objectiu era concre-
Gonzàlez-Cambray, que executin tar com es respondrà a la sentèn-
s Mercuri. En una MONTSE BARAZA. BARCELONA la sentència. cia i com s’actuarà per impulsar
n Les entitats que defensen una El Suprem va avalar la sentèn- l’ús del català a escola. Educació
educació bilingüe a Catalunya, cia del TSJC el 18 de novembre. La posarà dos professors a les aules
na de tres anys que però no la immersió, i el compli- Generalitat té un termini de dos afectades per preservar el projec-
a imposar per dos ment de la sentència del TSJC que mesos per fer-la efectiva. Escuela te lingüístic del centre. Cada cen-
ic d’influències per obliga totes les escoles a impartir de Todos-Escola de Tothom no tre decidirà quin paper juga cada
cia local a retirar un mínim del 25% de l’educació esperarà que se superi aquest ter- docent. Cambray no va concretar,
eus familiars en en castellà van presentar ahir la mini, ja que no confia que la Ge- malgrat les preguntes, si això sig-
campanya Escuela de Todos-Es- neralitat acati la decisió. nifica que un mestre farà la clas-
cola de Tothom amb l’objectiu de Per la seva part, el president de se en castellà i l’altre en català.
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 9.001
Espai pàg.: 45,76%
Pág: 2
Pàg.:
EL TEMA
Municipis de més de 10.000 habitants del Vallès Oriental en funció del nivell de segregació dels seus centres
educatius a primària i secundària el curs 19/20
de Mar– van assignar més
matrícula viva que la mitjana
municipal als centres no cor-
responsables de la seva xarxa
Municiis amb centres Municipis sense centres Municipis sense centres
Municipis amb centres segregats escolar.
segregats i sense centres no segregats, però amb centres no segregats ni centres no
i centres no corresponsables
corresponsables corresponsables corresponsables CENTRES PÚBLICS
Granollers Canovelles La Roca Cardedeu I PRIVATS
La Garriga Llinars Lliçà d’Amunt
La majoria dels centres
La Llagosta Parets segregats són de titularitat
Les Franqueses Sant Celoni pública i existeix una gran
bretxa entre xarxes, espe-
Mollet
cialment a Primària, on el
Montornès 91% dels centres segregats
són escoles públiques i un
9% privades concertades.
La Fundació Bofill alerta que A la Secundària la distància

és més curta: un 76% des
centres segregats són públics
i un 24% privats. I si es pre-
la segregació escolar es manté nen com a referència els cen-

tres equilibrats, la majoria
són públics, tant a Primària
La majoria de municipis de la comarca de més de 10.000 habitants pateixen el problema (73%) com a Secundària
(59%).
La fundació també apunta
Granollers corresponsables, és a dir, que Central (70%), Girona (65%), centres del seu entorn. Ara a la baixa detecció d’alumnes
tenen menys alumnes amb el Consorci de Barcelona n’hi ha 420, vint més que fa vulnerables com a causa de la
Josep Villarroya necessitats educatives per (58%) i Lleida (54%). cinc anys. Com a principals segregació. Diu que el 48%
El darrer informe publicat raó socioeconòmica (NES- Pel que fa a ESO, el Vallès causes que es mantingui la de les escoles segregades no
per la Fundació Bofill sobre CD) dels que els correspon- Oriental-Maresme també segregació escolar apunta a té cap alumne amb neces-
segregació escolar posa de dria pel seu entorn social. En presenta les millors xifres la distribució de la matrícula sitats socioeconòmiques
relleu que la majoria de l’estudi, Canovelles apareix ja que, segons l’estudi de la viva, és a dir, la inscripció detectat a P3 i que aquests
municipis de més de 10.000 com un dels municipis de fundació Bofill, un 79% dels d’alumnes nous que arriben alumnes s’identifiquen quan
habitants del Vallès Oriental Catalunya que té centres centres estan equilibrats i amb el curs escolar en marxa. ja no es poden distribuir de
té centres escolars de Primà- segregats, però cap de no cor- només el 7% són centres Un de cada tres alumnes de manera equilibrada. Remarca
ria i Secundària segregats, responsable i Caldes, la Roca, segregats. I només un 15% matrícula viva és assignat a que, segons el llindar de la
és a dir, que la composició la Garriga, Llinars, Parets i de centres de Primària i un un centre segregat i l’assig- pobresa aprovat pel Parla-
social del seu alumnat no Sant Celoni no tenen centres 14% d’ESO són no corres- nació d’alumnes vulnerables ment per al curs 2019/2020,
es correspon amb la de l’en- segregats però sí centres no ponsables. al llarg del curs es fa al 83% a Catalunya el 21,3% dels
torn on es troben. Segons corresponsables. L’informe compara la dels centres que ja estan alumnes són vulnerables
aquest estudi, fet durant el Segons l’estudi, però, situació que es donava segregats. I alerta que el 91% socioeconòmicament, però
curs escolar 2019/2020 i que dels 10 Serveis Territorials a Catalunya en el curs dels municipis amb algun només el 7,1% de l’alum-
analitza escoles de Primària d’Educació en què es divi- 2014/2015 amb el curs centre segregat té també nat està identificat amb
i ESO, només Lliçà d’Amunt deix Catalunya, el del Vallès 2019/2020 i conclou que ha centres on gairebé no hi ha necessitats educatives per
i Cardedeu tenien totes les Oriental-Maresme té el per- augmentat el nombre de alumnat vulnerable. L’infor- raó socioeconòmica. Així,
escoles equilibrades –vegeu centatge més alt d’escoles centres segregats i que tres me diu que la gran majoria la infradetecció de NESCD
gràfic adjunt–. Pel que fa a la de Primària equilibrades pel de cada quatre han cronificat de municipis amb centres deixa més de 117.000 infants
resta, Granollers, la Garriga, que fa la presència d’alumnes la seva concentració al llarg no corresponsables els pro- i joves sense els beneficis
la Llagosta, les Franqueses, NESCD. Un 75% dels centres dels darrers cinc anys i conti- tegeixen de matrícula viva. d’aquesta identificació. Cap
Mollet i Montornès tenen estarien en aquesta situació. nuen escolaritzant molt més Només tres municipis –Sant dels 10 Serveis Territorials
centres segregats i centres no El segueixen la Catalunya alumnat estranger que els Celoni, Banyoles i Vilassar arriba al percentatge del
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 9.001
Espai pàg.: 46%
Pág: 3
Pàg.:
EL TEMA rers cinc anys, tenim cinc

escoles públiques, som zona
única i les famílies poden
triar per projecte educatiu o
proximitat.” I remarca que la
tendència ha canviat al barri
de Bellavista. “A Bellavista,
algunes famílies portaven
els seus fills a Corró d’Avall
i ara es volen quedar, i la
prova és que fa dos anys vam
demanar la reobertura d’una
nova línia. Ha estat gràcies a
la millora d’instal·lacions i al
suport a l’AMPA i les activi-
AROLAS BROTO AGUILERA SANTANO
• • • •
tats extraescolars.”
I Laura Santano, regidora
“Treballem “Planificar el “A Bellavista “Fa anys que des d’Educció de Canovelles,
apunta que el gran problema
per enfortir els mapa escolar per ha canviat de la comissió es el gran nombre d’alumnes
equips directius ajustar l’oferta la tendència. de garanties fem amb necessitats socioeco-
nòmiques, però destaca: “Fa
i fer projectes i la demanda és Ara la gent ja no un repartiment anys que des de la comissió
atractius” molt important” en vol marxar” igualitari” de garanties mirem de fer un
repartiment igualitari entre
totes les escoles i instituts”, i
21,3% d’alumnes vulnera- que Educció faci complir el los.” Arolas lamenta també demanda, així com l’alt nivell apunta que s’està treballant
bles detectats, però també que diu el decret d’admissió. la manca de professionals de matrícula viva, “no ajuden en el pla local contra la segre-
en aquest aspecte, el Vallès “La comissió de garanties als EAP. “No pot ser que a un a combatre la segregació”. gació escolar. “Estem fent la
Oriental-Maresme presenta decideix la distribució de la centre hi vagi un psicopeda- “La situació no és fàcil, però diagnosi i el mapa de recur-
una de les millors xifres, ja matrícula viva, però és difícil gog cada dues o tres setma- fa anys que treballem per sos que hi ha per prendre
que detecta un 9% d’alumnat enviar alumnes nous a esco- nes. El Departament diu que un repartiment equitatiu.” mesures.”
NESCD a Primària i un 7% les que tenen la ràtio al límit és essencial, però seguim Destaca que un element clau Des del sindicat USTEC,
a Secundària. Només tenen i quan demanem que es com- amb els mateixos equips de és la planificació educativa. Andreu Mumbrú, professor
millors números els serveis pleixi el decret d’admissió, fa molts anys.” El regidor de “Planificar el mapa esco- de Secundària a Premià de
de la Catalunya Central, des inspecció se’ns diu que és Granollers també apunta al lar per ajustar l’oferta i la Mar, adverteix que les dades
Girona i Lleida. un decret que s’ha desplegar treball de suport als centres demanda és molt important i de l’informe són preocupants
La fundació adverteix que, i no hi ha indicacions de com amb menys demanda. “Fem és el que vam fer fa tres anys, i apunta que “la segregació
tot i la firma del Pacte con- fer-ho”, diu el regidor d’Edu- un treball amb els centres en què es va acordar la reduc- escolar és fins i tot més alta
tra la segregació escolar i el cació de Granollers, Francesc per enfortir els equips direc- ció de la ràtio a 23 alumnes que la segregació social. Hi
marc normatiu que estableix Arolas. Apunta també a la tius i elaborar projectes edu- per classe. Això fa que que- ha més diferències entre risc
que s’ha de fer una distribu- manca de detecció d’alumnes catius atractius. Hi ha dos din menys places vacants.” i pobres a les escoles que
ció equilibrada de l’alumnat, vulnerables. “Fem un treball exemples amb l’escola Pere- Broto també ha valorat la entre uns barris i altres”.
les comissió de garanties amb les escoles bressol, els anton i la Ferrer i Guàrdia, col·laboració de les escoles Diu que les diferències es
continua assignant l’alumnat equips d’assessorament i que fa 10 anys tenien poca privades concertades. “Vull donen fins i tot entre escoles
de matrícula vivia als centres orientació pedagògica (EAP) demanda i ara la Perenaton trencar una llança a favor de públiques. “Hi ha escoles
segregats. i els Serveis Socials per fer és la que té més preinscrip- la concertada, que fa molt que tenen un 20% d’alumnat
Diversos responsables una detecció d’alumnes que ció.” anys que hi col·labora.” vulnerable i altres arriben
d’Educació d’Ajuntaments han d’entrar a P3 al curs A Mollet, el regidor d’Edu- José Antonio Aguilera, de al 90%.” Per a ell, però, no
del Vallès Oriental posen en següent. El problema és que cació, Raúl Broto, admet que les Franqueses, nega que es s’acabarà la segregació “si
qüestió l’existència de segre- no detectem tots els casos la davallada de la natalitat pugui parlar de segregació no es posa fi a la doble xarxa
gació escolar als seus munici- perquè no estan en cap sis- que implica que l’oferta de escolar al poble. “S’ha fet d’escoles públiques i priva-
pis i reclamen, d’altra banda, tema que permeti detectar- places estigui per sobre de la una gran feina en els dar- des concertades”.
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 9.001
TICIES
Espai pàg.: 17,86%
Pág: 4
Pàg.:
La fundació
Bofill reclama
mesures
per reduir
la segregació
Granollers
J.V.
En el seu informe, la funda-
ció Bofill reclama diverses
mesures per reduir el feno-
men de la segregació escolar.
La primera és que el Depar-
tament d’Educació faci arri-
bar instruccions urgents per
bloquejar les assignacions
de matrícula viva als centres
segregats i evitar, així, que
s’agreugi la seva complexi-
tat. També recomana que
GRISELDA ESCRIGAS
les comissions de garanties

prioritzin l’assignació de la
matrícula viva als centres no
corresponsables per poder
diversificar la seva compo-
sició.
L’informe diu que des dels
Serveis Territorials d’Educa-
u que només ció cal establir el tancament

de les ràtios als centres
segregats, després del perí-
ode de preinscripció, per no
ent catalana oferir aquestes vacants al

llarg del curs.
Una altra mesura que es
reclama és que Educació
desplegui de manera urgent
els mecanismes per poder
detectar tot l’alumnat vulne-
rable i distribuir-lo equilibra-
dament i que les unitats de
detecció estiguin en ple fun-
’ns cionament abans del període
concentri a tots a la mateixa de preinscripció per al curs
erquè hi ha famílies escolar 2022/2023. També
an a esco- demana que el Departament
les del barri del costat o del posi en marxa procediments
per fer efectiva la reserva
de places per a alumnes amb
necessitats educatives a tots
els municipis. Considera que
aquesta reserva és un dels
mecanismes més útils i més
ya pensa: “No desaprofitats per distribuir
a que equilibradament l’alumnat
, que ja ho vulnerable.
Donada la previsió que es
, que ja no tenen mantingui la baixada de la
natalitat en els propers cur-
sos, la fundació demana que
an una mica s’ajusti el nombre de places
avançats s’han d’aturar per- per evitar que es produeixi
e ha de dedicar una sobreoferta. En aquest
més temps a aquell alumne sentit, diu que la reducció
.” Explica de ràtios o el tancament de
- grups a centres finançats
erses amb fons públics s’ha d’apli-
vegades però no ha obtingut car a tots els municipis que
resposta. “No se’ns escolta”, ho necessitin per evitar
a més enllà en la l’acumulació de vacants als
“Hem arribat centres segregats amb menys
demanda. I afegeix que la
, amb la zona única, han inspecció ha d’assegurar
trobat la millor estratègia l’acolliment dels alumnes a
. Així, tot tots els centres independent-
es ment de les seves caracte-
fills no tenen contacte amb rístiques socioeconòmiques
a, i preveure mecanismes per
àbia i no vull detectar i sancionar pràcti-
ques discriminatòries amb el
pagament de les quotes.
Fecha:
Secció: ACTUALIDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 7.531
NOTICIES
Espai pàg.: 81%
Pág: 16
Pàg.:
“Era molt important

garantir el català
a les plataformes
audiovisuals”
Entrevista a Josep M. Reniu, politòleg i senador d’ERC
Vic negociadors per aconseguir mesos una proposta perquè

un acord que suposarà que es català, gallec i èuscar es
Víctor Palomar desbloquegi l’aprovació dels poguessin utilitzar indistinta-
Quina valoració fa d’aquest pressupostos. ment al castellà. Actualment
mig any al Senat? La nova sentència del TSJC només es pot fer en el debat
L’experiència és brutal, sobre el 25% de classes en de les mocions al ple i en les
m’omple moltíssim perquè a castellà ha acabat d’enveri- mocions següents a interpel-
més té un vessant molt vincu- nar la negociació? lació. Ni a les comissions ni
lat a la meva formació com a Darrerament hi ha hagut enlloc més. Fa tres mesos que
politòleg. Veure la praxi polí- moltes decisions judicials en es va aprovar aquesta pro-
tica més enllà de la teoria és contextos on qui hauria de posta i encara no s’ha posat a
molt interessant. decidir és la política i no els debat. El problema és que hi
Com a acadèmic devia jutges. Aquests s’haurien de ha una part important dels Josep Maria Reniu va ser designat senador pel Parlament de Catalunya el passat mes de maig a propost
haver explicat moltes vega- limitar a dir si les decisions actors polítics que no estan
des als seus alumnes la preses s’ajusten o no al criteri per aquest tema de les llen- pendentistas y terroristas màtiques vinculades a incom-
funció que té el Senat i la de legalitat. No cal anar gaire gües cooficials. Dissabte ho perquè també hi posen als pliments de l’administració
que vostè creu que hauria de veurem en la manifestació companys de Bildu. Nosaltres general de l’Estat, com l’R3
tenir. que es farà a Barcelona en en les nostres intervencions o els pisos de la Sareb, per
És veritat. M’he passat gai- “Amb Junts defensa de l’escola catalana, som crítics, molt crítics a intentar que se solucionin. En
rebé 30 anys criticant que el compartim on un dels principals partits vegades, però hi ha un punt el cas de Roda, per exemple,
Senat tenia molt poques fun- de Catalunya, i que actual- que no s’ha de perdre que és abans de plantejar la pregun-
cions polítiques reals. És una aspectes centrals, ment és al govern de l’Estat, duresa en el contingut, però ta al ple del Senat, l’alcalde va
cambra de doble lectura. Això ja ha dit que no hi seria. educació i correcció en les rebre un correu que deia que
vol dir que les lleis que s’ini-
però n’hi ha altres Anem malament. formes. allò que portava cinc mesos
cien al Congrés o al govern, el que divergim” Junts demana fer un front Des del Senat vostè també bloquejat es resolia i s’obrien
Senat hauria de fer una tasca comú català a Madrid, però ha insistit amb les demandes a firmar el conveni. La recep-
de millora, relectura, introdu- no es posen d’acord. Tenen de millora a l’R3. Ara sembla ta és senzilla: treballar, treba-
ir emenes a aquestes... Però a bona relació amb els sena- que realment s’està avan- llar i treballar.
la pràctica, moltes d’aquestes “El govern de dors de Junts? çant en el desdoblament. Creu realment que aconse-
lleis passen com un tren d’al- La relació és excel·lent i Tot sembla indicar que guiran que el Congrés acordi
ta velocitat pel Senat sense la
coalició a Madrid la desitjable en un escenari és així i des del nostre grup declarar il·legals les sentèn-
possibilitat de poder pressi- es va negociar bé, en què som dues formaci- parlamentari volem creure cies del franquisme i que
onar perquè hi hagi millores. ons que, tot i que mantenim que és gràcies a la pressió que es persegueixin els crims
Crec que necessitaria una
el problema ha aspectes centrals en comú, anem fent, no només jo, que comesos?
reforma, però espero que a estat després” som opcions polítiques dife- acabo d’arribar, sinó els com- PSOE i Unidas Podemos no
nosaltres ja no ens afecti. renciades i tenim àmbits en panys que m’han precedit. tenen majoria. Han de triar
ERC ha acordat aquesta què divergim. En tot allò que Vam veure com el Ministeri soci: o ERC, que és el tercer
setmana amb el govern enllà per ensumar quin perfil sigui per avançar en la millo- ara treia a licitació l’enèsim grup al Senat, o Vox, Ciuta-
l’aprovació dels pressu- ideològic tenen aquestes sen- ra de les condicions de vida estudi informatiu de desdo- dans i PP. Si trien ERC hi ha
postos generals de l’Estat tències i que no és la dels dos dels catalanes i catalanes, ens blament del tram de Cente- d’haver contrapartides i en
després d’arribar a un acord grups que formen el govern trobem, però després cada lles a Vic per una quantitat de el cas de la llei de la memòria
amb la llei audiovisual. de Madrid, PSOE i Unidas grup té aspectes i criteris que més de mig milió d’euros. El democràtica hi ha d’haver la
Aquesta era una línia ver- Podemos. El model lingüís- no coincidim. I crec que ha de que no farem és aixecar unes nul·litat de ple. Això va més
mella? tic que tenim va ser acordat ser així. expectatives perquè hem vist enllà d’opcions ideològiques,
És terriblement important per unanimitat al Parlament Els diputats més veterans com l’administració general com a demòcrates no pot ser
la defensa de la llengua en de Catalunya i ens ha donat al Congrés assenyalen que de l’Estat, sigui en mans soci- que la llei no admeti oberta-
aquest àmbit. I l’acord acon- molt bons fruits, fins i tot l’actual polarització de la alistes o conservadores, no ment i clara que el franquis-
seguit aquesta setmana grà- com a ascensor social d’una política i la irrupció de for- ha acabat complint mai. Hi me va ser un cop d’estat. No
cies a la pressió negociadora part important de la població ces com Vox ha crispat el dis- haurem d’estar molt a sobre pot ser que no hi hagi una
d’ERC garanteix un conjunt nouvinguda i que és catalana curs polític i s’arriba sovint perquè s’acabi executant. recuperació democràtica que
de mesures per potenciar el com nosaltres. Deixem que el a l’insult. Al Senat també Un altre dels seus cavalls vagi més enllà d’un diploma
català en l’espai audiovisual. Parlament faci la seva feina, passa? de batalla ha estat que els i que anul·li de ple dret les
El nostre consum cultural deixem que la conselleria Es nota però amb dos o tres pisos de la Sareb de munici- sentències i es compensi els
d’entreteniment cada cop d’Educació faci la seva feina graus menys d’intensitat. pis com Roda, Santa Eulàlia legítims hereus. Si 40 anys
es desplaça més cap a les i demanar a la judicatura que Segurament perquè el debat o Manlleu es destinin a ús després de l’assassinat de
plataformes, amb operadors les resolucions estiguin més al Senat no té el mateix ressò social. Puig Antich no es declara el
no només nacionals sinó motivades pel sentit comú en els mitjans de comunica- No concebem la nostra seu procés nul de ple dret i
també internacionals, i és que per certes orientacions ció i això treu cert incentiu activitat com a senadors si es compensa la seva família,
molt necessari que el català ideològiques. a aquests comportaments no és vinculada al territori. estem considerant que el que
hi sigui. No oblidem que és Parlant del català, al més d’insults i d’esbroncada. Amb la resta de membres es va fer era lícit. Jo mateix,
una llengua minoritzada Senat, la cambra de repre- Sovint a ERC se’ns utilitza del grup ens hem dividit les al meu avi no el vaig arribar
i totes les dades ens estan sentació territorial, l’ús de com a arma llancívola contra comarques catalanes –a mi a conèixer i em consta que
demostrant que cada cop les llengües cooficials encara el govern, a qui qualifiquen m’ha tocat Osona, el Moianès va estar al penal de Santoña.
està perdent més ús. Per això és molt restringit. de gobierno socialcomunista i el Vallès Oriental– i estem Vull saber per què i que se
s’hi han esmerçat esforços El ple va aprovar fa pocs con sus socios golpistas, inde- atents a totes aquelles proble- m’expliqui.
Fecha:
Secció: ACTUALIDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 7.531
Espai pàg.: 37,47%
Pág: 17
Pàg.:
NOTICIES Primer va ser una sorpresa

perquè ja era hora que n’hi
hagués un. El sistema par-
ha tensions internes entre els
dos socis.
I què me’n diu del govern
Valencià ho fan i en diuen
seminaris, on cada mig any
fan un tancada i cada conse-
lamentari espanyol hauria de coalició d’ERC i Junts a ller porta l’estat d’execució
de tendir a tenir governs Catalunya? del seu departament i això
de coalició, però el sistema A Catalunya tenim expe- funciona molt bé. O a l’Aragó,
electoral que tenim acaba riència i pràctica de governs en un exemple de govern
generant majories absolutes de coalició i la tenim ben obert, hi ha una direcció
fictícies. Li haig de ser sincer apresa. Funciona bé en el general que s’encarrega de fer
i al principi, durant el procés sentit que hi ha un document una anàlisi del compliment
de negociació, el que es va programàtic que incorpora de govern. Tot el que sigui
fer es va ajustar moltíssim al un protocol de funcionament. transparència i assumpció de
que els estudiosos hem anat Vull destacar que al cap de responsabilitat és positiu.
analitzant i pontificant des de tres mesos aproximadament Al principi em deia que
fa anys que s’hauria de fer. Hi l’experiència que està vivint
va haver un text amb acords al Senat l’omple molt, però
programàtics, què farem i “Alcalde de Vic? no em negarà que com a
què no farem, i un acord de No, jo al Senat vigatà no li agradaria un dia
protocols de funcionament, ser alcalde de la seva ciutat.
que diu com fer-ho. Fins aquí, gaudeixo com Ostres, no. Ja li dic que jo
si fossin alumnes meus els
donaria matrícula d’honor. El
un nen amb al Senat estic gaudint com un
nen amb sabates noves, i hi
problema ve quan es comença sabates noves” acabo d’arribar. I em sap greu
a desplegar. El desequilibri dir-ho, però ja tenim una edat
entre els dos socis, no només [riu]. Crec que hi ha gent molt
numèric sinó també quali- de la constitució del govern bona i molt ben preparada a
tatiu i d’experiència, amb es va fer una reunió de treball la nostra ciutat. Hi ha hagut
un PSOE que és un partit de fora de l’àmbit institucional, una renovació a l’executiva
govern, ha anat augmentant. a la Garrotxa. Va servir per local d’ERC, amb Guillem
Unidas Podemos es va trobar avaluar què s’estava fent fins Dorca al capdavant. Són ells
encaixonat per l’estratègia aquell moment i com tirar-ho a qui els toca entomar amb
ALBERT LLIMÓS
política del PSOE i es va veu- endavant. Per tant, va servir força l’escenari de futur.
re després amb la retirada de per fiscalitzar internament Òbviament, ells han de deci-
Pablo Iglesias. Hi ha hagut el compliment del programa dir. A mi el que em pertoca
ig a proposta d’ERC una jugada interessant del més enllà de les cotilles for- és dilluns que ve al vespre
PSOE que ha deixat Unidas mals d’una sessió de govern. agafar el tren cap a Madrid
Com a un expert en valoració fa del primer exe- Podemos en certa feblesa i Això és una novetat dels perquè dimarts a les 9 del
governs de coalició, de fet en cutiu de coalició que hi ha haurem de veure com acaba governs de coalició que ha matí ja comencem la sessió
va fer la tesi doctoral, quina hagut al govern de l’Estat. evolucionant. Sembla que hi incorporat l’actual. Al País de pressupostos.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 85,79%
Pág: 12
Pàg.:
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 92.314
Espai pàg.: 67,76%
Pág: 26
Pàg.:
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 54.316
Espai pàg.: 41,9%
Pág: 26
Pàg.:
Pros i contres
Trist i tenebrós Josep Maria Fonalleras & Emma Riverola Estadística

¿Som conscients de la transcendència de les barbaritats que «Tots ens esvaïm al morir, i tornem a desaparèixer una última ve-
s’han dit aquests dies? ¿De debò es pensen que així col·laboren gada quan moren també els que ens recordaven, però algunes
perquè la societat sigui més justa, perquè la democràcia persones perviuen en el temps. No els grans noms als llibres
tingui més arrels, perquè la llibertat sigui més robusta? d’Història [...] sinó els éssers humans que van deixar algu-
Dirigents de la dreta espanyola han jugat a un joc pèr- na cosa viva per als altres. Escriptors, músics o pintors,
fid i malèvol. S’han atrevit a parlar d’«apartheid lin- però també fusters, sastres o jardiners, capaços de fer
güístic» i dels nazis i dels braçalets (com els infants brollar una emoció genuïna en els fills dels fills que no
jueus) que hauran de dur els nens de les famílies coneixerà». Llegia aquest fragment a la novel·la Del
que hagin reclamat un percentatge de l’ensenya- silencio (Sergi Bellver. Ediciones del Viento, 2021), un
ment en castellà. Han dit «règim totalitari» i han fascinant viatge emocional, geogràfic, cultural i po-
reclamat un 155 a la carta que incendiaria el país. lític per l’Europa de la Guerra Freda; llegia i imagi-
«Cal fer front al feixisme», han dit, i han esmentat nava les pròximes festes. Un cel ple de records,
la tragèdia d’Ermua com si res, això sí, «salvant les d’unes pèrdues pròximes, arrabassades sobtada-
distàncies», unes distàncies que són siderals. I com ment per una mateixa malaltia que les va convertir en
a traca final Casado exigeix que Sánchez sigui Ken- dígits, que les va agermanar de manera artificial, que
nedy i que Canet sigui Mississipí i que l’exèrcit, va deixar els plors ennuegats, de tan abundants.
doncs, protegeixi «la família desemparada». És una Fa gairebé dos anys que estem en pandèmia i els dols
Espanya –la que representen aquestes forces políti- continuen convertits en recomptes. Xifres que formen
ques– que estrafà el llenguatge i la realitat, que s’atreveix una barricada entre la normalitat d’abans i l’actual. Més
amb tot i tot ho menysprea. És molt trist i molt tenebrós. Per aviat o més tard, aconseguirem donar-los forma de paisatge,
evitar un daltabaix, espero que hi hagi algú amb dos dits de seny música, flor o guisat. Alliberar-les de les estadístiques per portar-
que tingui arguments més lúcids, més civilitzats. N les a la mètrica de la vida. N
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 23,22%
Pág: 16
Pàg.:
L’AFA de l’escola de Canet nega que hi hagi

hagut “assetjament i atac” a cap família
rebutjat “fermament” qualsevol mir”. L’AFA diu que es posa al ser-
ARA mostra d’intolerància o falta de res- vei “de qualsevol persona que s’ha-
BARCELONA pecte: “La nostra és una escola diver- gi pogut sentir violentada per acti-
sa i plural que mai ha permès, ni molt tuds individuals que no representen
L’associació de famílies (AFA) de menys promogut, actituds discrimi- els valors de les famílies del centre”.
l’Escola Turó del Drac de Canet de natòries de cap tipus”. En el mateix comunicat, reivin-
Mar, on s’han de fer el 25% de les Els representants de l’escola ex- diquen el dret “de totes les famílies
classes en castellà en un grup de P5, pliquen que les famílies del centre a involucrar-se en el projecte edu-
nega que hi hagi hagut un movi- se senten “utilitzades, difamades i catiu de l’escola”. Recorden que el
ment d’“assetjament, aïllament i tristes” pel relat “fals” que s’ha ge- consell escolar va aprovar el 2019 el
atac” a cap família del centre. En un nerat, “que no es correspon amb projecte lingüístic de l’escola “amb
comunicat, ha volgut respondre a l’ambient cohesionat que es respi- el consens de famílies, equip docent
l’acusació de la família de l’alumne ra”. Han expressat “malestar” pel i equip directiu”, tot i que expliquen
que va reclamar més castellà, que va fet que l’escola “s’hagi convertit en que hi ha poca implicació en aquest
assegurar que havia patit “intimida- l’escenari d’enfrontaments polítics, tipus de processos participatius.
ció, amenaces i assenyalament en la debats identitaris i disputes lingüís- Per això l’AFA ha apuntat que “cap Una pancarta a favor de la immersió lingüística
seva pròpia pell”. Segons l’AFA, han tiques” que no els “pertoca assu- família” els ha fet arribar mai a ells davant de l’Escola Turó del Drac de Canet. ARA
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 4,41%
Pág: 17
Pàg.:
CIRCULAR PER El govern francès va publicar ahir una país– a les regions on es parlen. Segons el mesura només es garantirà reformant la
LA IMMERSIÓ EN circular per promoure la immersió diputat Paul Molac, el text “assegura un Constitució i es va comprometre
CATALÀ A FRANÇA lingüística en català, basc i bretó –entre ensenyament immersiu” en aquestes mentrestant a vetllar perquè es compleixin
altres llengües minoritzades en aquest llengües. Molac va advertir, però, que la els programes lingüístics educatius.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 37,96%
Pág: 17
Pàg.:
Front comú
antiimmersió per exigir
les classes en castellà
Una desena d’entitats s’ofereixen a tramitar
les peticions per executar la sentència
Fins ara hi ha hagut una vuitan-

GEMMA GARRIDO GRANGER tena de sentències similars a la de
BARCELONA Canet i hi ha una desena més de pro-
cediments oberts als tribunals. Se-
Front comú de les entitats antiim- gons les entitats, aquesta última re-
mersió perquè les mesures caute- solució és un punt d’inflexió i un
lars que obliguen a fixar un 25% “revulsiu” que ha servit per visibilit-
d’hores lectives en castellà en una zar “una vulneració dels drets dels
classe d’una escola de Canet de Mar alumnes que fa 30 anys que s’arros-
es reprodueixin a la resta de centres sega”. Segons Losada, des d’alesho-
de Catalunya, en totes les línies i res, una seixantena de famílies han
etapes. Una desena d’organitzaci- demanat a l’AEB el formulari per
ons, entre les quals hi ha Societat iniciar els tràmits per judicialitzar
Civil Catalana (SCC), S’ha Acabat i els casos i 13 famílies ja han dema-
Assemblea per una Escola Bilingüe nat el bilingüisme a l’administració.
de Catalunya (AEB), van presentar Les entitats consideren que la
ahir la campanya Escuela de Todos Generalitat, alguns partits polítics i
- Escola de Tothom per canalitzar i el mateix Síndic de Greuges estan
tramitar les peticions d’aquelles fa- cridant a la desobediència. “La situ-
mílies que vulguin que el 25% de ació és de gravetat màxima”, asse-
l’escolarització dels seus fills sigui gura el president d’Impulso Ciuda-
en castellà o que optin per denunci- dano, José Domingo, que criticava
ar i judicialitzar la situació del mo- la cimera extraordinària per la llen-
del educatiu català. L’objectiu: que gua d’ahir.
s’executi la sentència del Tribunal
Suprem, que va rebutjar el recurs de Resposta “sectària”
cassació del Govern. La plataforma assegura que la im-
Aquesta plataforma vol pressio- mersió lingüística “no funciona” i
nar la Generalitat perquè equipari que tots els alumnes en surten “per-
el castellà al català com a llengua ve- judicats”. Facilitaran formularis a
El president de hicular d’ensenyament, segons en- les famílies o alumnes majors d’edat
la Generalitat, tenen les entitats que cal fer a partir que vulguin demanar el 25% d’ho-
Pere Aragonès, i de les resolucions dels dos tribu- res lectives en castellà i articularan
el conseller nals. “Ningú demana només fer les peticions en una demanda d’exe-
d’Educació, classes en castellà, sinó en les dues cució de la sentència del TSJC ava-
llengües, i treballarem pel compli- lada pel Suprem. Segons diuen, l’ob-
Gonzàlez- ment de la sentència del Tribunal jectiu no és col·lapsar els jutjats de
Cambray, es Superior de Justícia de Catalunya denúncies similars a la de Canet. De
van reunir ahir (TSJC)”, deia la presidenta de fet, diuen que abans d’emprendre
a la tarda amb l’AEB, Ana Losada. “S’han d’acabar cap ofensiva judicial esperaran els
entitats i els Canet de Mar. Volem deixar de dos mesos que dona la justícia a la
associacions al ser pares herois o activistes i volem Generalitat per fer executar la sen-
Palau de la una escola de tots els catalans, cas- tència i exigeixen que, si no, ho de-
Generalitat en tellanoparlants i catalanoparlants”. mani el govern espanyol.e
la segona
cimera
extraordinària
per la llengua.
MANOLO GARCÍA
Una aula d’educació infantil d’una escola de Barcelona en una imatge

d’arxiu. ELISENDA ROSANAS / ACN
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 61,01%
Pág: 27
Pàg.:
✦
DEBAT CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
✦
La punta de l’iceberg
E
l cap de setmana passat ens Un dels casos que més va remoure
vam llevar amb la notícia, tre- aquesta qüestió va ser el conegut com a cas
ballada durant mesos d’in- del Maristes, que també va destapar dese-
vestigació periodística per nes d’abusos, molts dels quals mai s’han
aquest diari, que feia sortir a pogut jutjar. Va ser en aquell context que,
la llum el testimoni de desenes d’homes estant al capdavant de la conselleria de
i dones que, quan eren nens i nenes, havi- Justícia del govern de Catalunya, i malgrat
en estat víctimes d’abusos sexuals per no tenir les competències per legislar, no
part de l’excoordinador del futbol base CARLES MUNDÓ podíem restar més temps plegats de bra-
del Barça, quan exercia de professor ços. Fa cinc anys, el 2016, vam analitzar
d’educació física en una escola de Barce- com es tractava la qüestió de la prescripció
ADVOCAT I EXCONSELLER DE JUSTÍCIA
lona. Mesos abans havíem llegit notícies dels delictes sexuals a menors en altres or-
semblants ocorregudes a l’Institut del denaments jurídics del nostre entorn per-
Teatre o a Montserrat. durant el qual els tribunals poden jut- què era urgent donar resposta a la impuni-
A la immensa majoria de la gent ens jar i condemnar els autors dels delic- tat que representa no poder jutjar per la
sorprèn veure que una conducta tan re- tes– s’estableix en un termini que va prescripció els agressors, fins i tot quan ha-
pugnant s’hagi pogut dur a terme de for- dels 10 als 20 anys, en funció de la gra- vien confessat les seves atrocitats.
ma continuada en el temps i que calgui vetat dels fets, segons es tracti d’un La conclusió d’aquells treballs va ser
que passin vint anys o més perquè tot ai- abús o d’una agressió sexual. Arran que endurir les penes per allargar el temps
xò es faci públic. Però, escoltant els tes- d’una reforma del 1999, per a les vícti- de prescripció no era cap solució. Calia
timonis dels menors afectats, també ens mes menors d’edat de delictes sexuals partir de la posició de les víctimes i con-
adonem que amb la mirada d’adult s’enes va començar a comptar el temps de siderar els elements d’ordre psicològic, i
tén millor que alguns dels jocs o de les es- prescripció a partir del moment de donar la possibilitat de poder denunciar
tratègies dels abusadors no tenien res complir els 18 anys, però això també es durant la maduresa i la vida adulta. Calia,
d’ingenu. De fet, els psicòlegs han descrit va demostrar insuficient. per tant, situar l’inici del còmput de la
des de fa temps que no és prescripció en el moment
fins a la maduresa que la ma- que la víctima havia superat
joria de persones abusades el bloqueig per afrontar
poden enfrontar-se amb aquella dolorosa realitat.
aquest passat tan dolorós i, Després d’anys d’impul-
sovint, ja és massa tard per sar aquest plantejament, le-
trobar justícia. gislat així des de fa anys en el
Cada vegada que conei- nostre entorn, no ha estat
xem una agressió sexual a fins a l’abril d’aquest any que
menors d’edat ens bull la es va modificar el Codi Penal
sang quan veiem que amb el per situar en els 35 anys
Codi Penal a la mà els res- d’edat l’inici del temps per
ponsables d’aquests delic- determinar la prescripció
tes queden impunes. Tradi- dels delictes sexuals.
cionalment, el dret penal ha D’aquesta manera, en els ca-
centrat la seva acció en els sos més greus, les víctimes
autors dels delictes, però no encara tindran oportunitat
ha tingut gaire en compte de buscar justícia –si l’agres-
les víctimes. I això s’ha vist sor és viu– fins més enllà dels
molt clarament en els pro- 50 anys. Cal dir que és una
cessos judicials en què les mesura aplicable a partir
persones afectades tenen el d’ara, perquè no té efectes
seu paper limitat a facilitar retroactius, però segur que
la incriminació i s’han de en el futur s’evitaran les situ-
sotmetre a declaracions i acions d’impunitat que ve-
interrogatoris, però rara- iem ara per fets que van pas-
ment se’ls pregunta com sar fa vint o trenta anys.
se’ls pot ajudar. Aquesta si- És evident que en matè-
tuació és especialment do- ria d’abusos sexuals, que
lorosa en l’àmbit dels delic- GETTY
majoritàriament es come-
tes sexuals quan aquelles ten en entorns familiars, i
persones que han patit el dolor de les també en matèria de violència familiar,
agressions també veuen com això queda s’ha avançat molt en pocs anys, però és
impune perquè ha prescrit el termini per És un clam que els clar que de moment veiem només la pun-
poder condemnar els responsables. pederastes no poden quedar ta de l’iceberg d’una realitat encara fos-
Socialment, és un clam que els pede- impunes, i la llei ha trigat ca, oculta i silenciada. Com en tantes co-
rastes no poden quedar impunes, i la dècades a donar respostes ses, l’educació de les noves generacions i
llei ha trigat dècades a donar respostes la sensibilització i denúncia de les situ-
efectives per evitar-ho. En el Codi Pe- efectives per evitar-ho acions d’abús han de servir per acabar
nal espanyol, la prescripció –el temps amb aquesta plaga.
Fecha:
Secció: CONTRAPORTADA
Vpe pàg.:
Difusió: 14.607
Espai pàg.: 44,94%
Pág: 56
Pàg.:
LA BORSA O LA VIDA DEMÀ Sílvia Soler
La llengua i nosaltres La vacuna i tu

La realitat és que de la nos- La realitat, amb el corona-
tra llengua en sabem virus, és que de certeses,
menys coses de les que cal- poques. Fa tot just un any,
dria. I, fruit del desconeixement enmig de ja no recordem quina
i de la por, anem cantant les ab- onada, vam començar a vacunar-
soltes pel català sense pensar com nos. Va ser el gran èxit de la cièn-
posar-hi remei. Crèiem que la im- cia al segle XXI. En un temps rè-
mersió lingüística a les escoles es cord es va trobar la vacuna pre-
complia i resulta que ni tan sols ventiva, es van aprovar els assajos
sabem quin percentatge de clas- clínics, es van fabricar i es van co-
ses es fan en català. La justícia mençar a distribuir. Algú pregun-
obliga a fer el 25% de les matèri- tava pels efectes secundaris a curt
es en castellà i, ara, els qui són a termini i deien que res, que a tot
l’escola diuen que, en la pràctica, estirar aixafament, febre i para de
tant de bo fos només una de cada comptar. Si algú gosava inquirir
quatre classes. Al pati i a les xar- els efectes a llarg termini, les au-
xes sembla que només hi ha una toritats polítiques, les patums mè-
llengua dominant i una altra cada Manifestació a Canet de Mar diques i el seguidisme periodístic Personal sanitari vacunant
dia més minoritzada. Però ningú per la immersió. CRISTINA CALDERER coincidien a explicar que la prio- contra el covid-19. EUROPA PRESS
té xifres concretes. Només algu- ritat actual era salvar vides i que
na estadística ens revela que el ca- triple dreta espanyola, s’han co- les vacunes són segures. Doncs dies expliquen que han enxampat
talà va reculant als patis, a les xar- ordinat per engegar aquesta cam- vinga, tots a arremangar-nos amb el virus són gent doblement vacu-
xes socials i entre els joves. Hi ha panya perillosa i pestilent. Se’ls XAVIER obediència acrítica, perquè si el nada. No havíem quedat que...
més intuïció que ciència, a l’hora enfot fomentar l’espiral de l’odi si BOSCH pla B és l’altre barri, ja estem bé en Ara, contra la variant òmicron, la
de fer aquestes anàlisis. Davant en treuen rèdit electoral. Els im- aquest. En aquell moment inicial, tercera punxada. Des de fa un any
d’una realitat tan desenfocada, en porta un rave quines conseqüèn- ja ens van dir que, si ens tocava i mig que vivim a cop de fe. Men-
canvi, hi ha qui decideix constru- cies socials tindrà a Catalunya Pfizer, serien dues dosis. El vaccí trestant, aquella immunitat de ra-
ir un relat fals i, de nou, impreg- aquest remolí pervers, si aconse- ens havia d’immunitzar de con- mat –que aconseguiríem si entre
nar-lo a l’Espanya més obtusa: el gueixen fer fora Pedro Sánchez traure la malaltia, deien. Després, els vacunats i els que havien pas-
castellà està perseguit a Catalu- de la Moncloa. Al capdavall, l’es- el discurs canviant ha passat a ser sat la malaltia arribàvem al 70%–
nya. Han calgut dues piulades tratègia és aquesta i el català és, que, si l’agafàvem, no seria en una no la veiem per enlloc. Continu-
desafortunadíssimes arran del com altres vegades a la història, el forma greu. Ara que els de la meva arem, majoritàriament, fent cas
cas de Canet perquè engeguin la comodí al qual s’aferren quan no quinta ja estem a prop de rebre la de les instruccions. Esperarem,
maquinària que, a sobre, ens tenen res més. Enterrat el Procés, tercera dosi, ens diuen que l’efec- això sí, que abans que el 2096 les
equipara amb el nazisme. Allò els queda el català. La llàstima és te d’aquelles dues vacunes només farmacèutiques nord-america-
que ens indigna i que ens durà a que ells vagin tots a l’una i aquí, era de mig any i que podem infec- nes hagin d’ensenyar les llicènci-
manifestar-nos i a crear unes re- per variar, el nostre govern no sà- tar-nos igualment. Això sí, només es de les seves vacunes, el perio-
unions per un pacte nacional per piga coordinar-se ni per fer front uns pocs casos hauríem d’entrar a disme hagi deixat de fer de mera
la llengua, és que els provocadors a una matèria tan sensible. De l’UCI. Certament, la majoria de caixa de ressonància del poder i
professionals, els think tanks de la mal borràs, mai més ben dit. coneguts i saludats que aquests torni a investigar.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 11.474
Espai pàg.: 25,56%
Pág: 10
Pàg.:
Sin relevo profesional

La mala planificación aboca a España a un grave problema en
la renovación de empleos tras la jubilación de los ‘boomers’
E
l estancamiento demográfico y la ma- necesaria, dada la descapitalización que han
la planificación de la formación profe- sufrido las universidades públicas desde la cri-
sional están en el origen de la crisis sis de 2008. Debería plantearse con urgencia
que se cierne sobre diversos sectores un plan de choque que incluya un rescate de
de la economía española: la falta de relevo investigadores y docentes que se encuentran
para sustituir a la generación del baby boom en el extranjero.
que comienza a jubilarse. La de los nacidos En el caso de la sanidad, la falta de relevo
entre 1958 y 1977 es la generación más nume- compromete algo tan importante como la cali-
rosa de la historia: en esas dos décadas nacie- dad asistencial. La mitad de los médicos tiene
ron en España casi 14 millones de niños, 2,5 más de 50 años y ya hay plazas que no se pue-
millones más que en los 20 años anteriores y den cubrir por falta de especialistas. El Ministe-
4,5 millones más que en los 20 siguientes. Su rio de Sanidad estima que el sistema público
llegada al mercado laboral y profesional coinci- arrastra un déficit de más de 4.000 médicos, lo
dió con la modernización del sector producti- que representa el 2,9% de los 138.000 que hay
vo y el desarrollo del Estado de bienestar, que en activo. Pero ese mismo trabajo estima que
expandió el sector público de forma muy im- el déficit crecerá hasta el 12% —unos 16.000
portante. Ese gran salto económico se apoyó médicos— en 2025 y seguirá en ese nivel hasta
en unas bases demográficas muy sólidas, pero 2030. En este caso, el desfase no se debe a la
el declive posterior de la natalidad ha hecho ausencia de vocaciones sino a la falta de planifi-
que la proporción de jóvenes de 16 a 34 años cación. La elevada nota de corte para acceder a
haya pasado en 20 años del 43% al 30%, lo que los estudios de Medicina deja fuera cada año
plantea serios problemas de reemplazo en im- por la falta de plazas a muchos aspirantes con
portantes sectores. vocación y buenas notas. Y tampoco hay sufi-
A los factores demográficos se suma la au- cientes plazas MIR para cursar una especiali-
sencia endémica de una planificación de los dad. También muchos hospitales y residencias
estudios profesionales capaz de anticiparse a sociosanitarias buscan desesperadamente en-
las necesidades. Esa carencia proyecta un pano- fermeras que no encuentran. El sector estima
rama sombrío sobre dos sectores tan importan- que faltan 120.000 para cubrir las necesidades,
tes como el universitario o el sanitario. Según un déficit que ni siquiera mitigaría el regreso
el Ministerio de Universidades, el 53,5% del pro- de las más de 20.000 que se fueron al extranje-
fesorado permanente (funcionarios y contrata- ro durante la crisis en busca de estabilidad
dos) se jubilará en los próximos 10 años, y eso laboral y salarios dignos que aquí no encontra-
incluye a la mitad de los actuales catedráticos. ban.
Aunque el Gobierno ha aprobado una tasa de Las soluciones de emergencia no suelen ser
reposición del 120% de las plazas que queden las idóneas, pero la gravedad de los datos debe
vacantes, el problema será encontrar financia- activar de forma urgente la planificación de un
ción suficiente y relevos con la cualificación relevo que ahora no parece siquiera posible.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 11.474
Espai pàg.: 25,31%
Pág: 18
Pàg.:
rectamente. bién de manifiesto con respecto a aceptado este año la abstención El Constitucional respaldó estas por sí sola causa de recusación”.
OPINIÓN / TEODORO LEÓN GROSS Decenas de familias empiezan a romper

la espiral de silencio en Cataluña. No se
trata sólo de superar el pensamiento domi-
Luisiana 1960, Cataluña 2021 nante, sino las amenazas como en Canet.
Ahora se publica Economía del separatismo
catalán de Ferrán Brunet, con datos consis-
tentes para mostrar cómo la inmersión “ge-
ue los grandes sindicatos españoles su miopía al gestionar el episodio de Canet 1960, Cataluña 2021. Entretanto, resulta nera fracaso escolar” en niveles graves pa-
Q se sumen mañana en Cataluña al
frente contra el español en la escuela
—o castellano, como se denomina política-
mientras se rasgan las vestiduras por un
“coño” a destiempo de Casado. Esa torpeza
del líder de la oposición le sirvió a Sánchez
asombroso constatar el éxito de la tesis del
consenso a propósito de la inmersión. Si se
excluye a los discrepantes —“el enemigo en
ra los castellanoparlantes al servicio de la
causa separatista. Aunque muchos no vean
más allá de la extrema derecha de Vox, el
mente a la lengua española— delata la ena- de burladero para no dar la cara, mientras casa”, ha dicho Aragonés de Cs, Vox y PP— nacionalpopulismo catalán se ha converti-
jenación errática de esa izquierda dispues- sus socios marchan contra dos asignaturas es fácil hablar de consensos. ¡Así cualquie- do en un agujero negro para la democracia
ta a confundir las agendas nacionalista y en la lengua materna. ra! Pero un consenso xenófobo no merece española, con la complicidad miope de mu-
progresista. Es al revés, pero ya es tarde La niña de Canet es ya un hito de poten- elogios. Como se les ha recordado sin éxito, cha izquierda. Esta semana se han dado
para enfatizar, parafraseando a Düren- cia simbólica. Y sí, resulta desproporciona- también en los sesenta había consenso en mensajes bárbaros en un homenaje a los
matt, lo obvio. De ahí el jolgorio de Cuixart. do equipararla con Ruby Bridges, la cría el sur a favor de la segregación —Wallace llamados Seis de Zaragoza, truco para equi-
Semejante confusión es estúpida; para la escoltada en el año sesenta por agentes fe- arrasó en Alabama con el eslogan “¡Segre- parar a esos condenados por agresión a
izquierda, además, es una locura y no preci- derales para entrar en su colegio de Nueva gación ahora, segregación mañana, segre- policías con Los Cuatro de Guilford. Allí
samente transitoria. Claro que esto va más Orleans; pero los primeros en usar esas gación siempre!”—, pero los derechos civi- estaba un partido del Gobierno con ERC,
allá de la necesidad de Pedro Sánchez de comparaciones fueron los nacionalistas les están por encima del consenso. Claro Bildu y Compromís. No es casualidad que
mantener la fórmula Frankenstein (© equiparándose a Rosa Parks. Hay cierta que vaya usted en la Cataluña de 2021 a Rubalcaba no pensara en Gobierno Patch-
Rubalcaba), pero al PSOE le pasará factura justicia poética en este bumerán Luisiana hablar de Estado de Derecho. work sino en Gobierno Frankenstein.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 11.474
Espai pàg.: 70,22%
Pág: 24
Pàg.:
la cartera, Pilar Alegría, irá ahora

al Senado. Si la Cámara alta la
a de las aprueba sin modificaciones esta-
rá lista para entrar en vigor. De lo
as, logro contrario volvería para un últi-
co del año mo trámite al Congreso, que de-
bería decidir si acepta o no los
cambios antes de su entrada en
vigor. Estos son los principales
puntos de la reforma:
Madrid
tífico del año ha Aprender trabajando. Los
go de la forma de alumnos pasarán a realizar bue-
. La inteligencia na parte de su formación en los
apaz de adivinar centros de trabajo. La norma esta-
de estos motores blece dos tipos de régimen. En el
vida, una de las general, pasarán entre un 25% y
mentales de la bio- un 35% de las horas lectivas en
ogro por partida empresas. En el régimen intensi-
ro, porque resuel- vo realizarán en ellas al menos el
ma científico que 35%. En la FP Básica, los ciclos
la lista de tareas formativos destinados a los chava-
urante 50 años. les que no han obtenido el título
ugar, es una técni- de la ESO, el porcentaje podrá re-
aria que acelera- ducirse excepcionalmente al 20%,
ente el descubri- una posibilidad incluida en la ley
fico. Habría sido a petición de las comunidades au-
iento del Año por tónomas, que advirtieron de las
e los dos moti- dificultades que podría suponer
a Holden Thorp, encontrar empresas suficientes
influyente revis- para cubrir un número tan eleva-
, que conce- Una alumna del FP de Química Industrial en un instituto de Bilbao, en 2020. / LUIS TEJIDO (EFE) do de horas en el caso de este gru-
miento a este éxi- po de estudiantes, unos 77.000,
El PP se queda solo en su
El año pasado del algo más de un millón de
el desarrollo de alumnos que estudian algún tipo
ontra la covid. de Formación Profesional.
lo han realizado Con la regulación actual, los
DeepMind y el
vid Baker, bioquí-
acional de la Uni-
voto contra la nueva ley alumnos pasan como mínimo el
11% del tiempo de su formación
en la empresa, la media está en el
de Formación Profesional
Washington. Un 15%, y en el caso de la FP Dual, a
hace apenas 15 la que asiste el 3% de los estudian-
imposible de lo- tes, se sitúa en torno al 30%.
especialistas de Los estudiantes tendrán un tu-
reían que, de lo-
erían en vida. Co-
La norma aumenta el tiempo de aprendizaje en la empresa tor en el centro educativo, que se-
rá el responsable final de la eva-
e pliegan las pro- y facilita la comunicación entre la FP y la Universidad luación, y otro en el centro de tra-
ece un anhelo po- bajo. Entre ambos pactarán los
a cura del cáncer aprendizajes que deban alcanzar
IGNACIO ZAFRA / XOSÉ HERMIDA ros de ETA” son “quienes hacen el Unos 11 millones los alumnos durante su estancia
Valencia / Madrid discurso al Gobierno” e impiden en la empresa.
esenciales El PP impidió en el último mo- así que los populares puedan lle- de trabajadores no
as proteínas, los mento que se obrase lo que consti- gar a acuerdos. Acreditación de competen-
senciales de casi tuiría casi un milagro en España: La ley de FP aspira a moderni-
tienen reconocidas cias. En España hay, según cálcu-
ciones biológicas, la aprobación de una ley educati- zar la rama educativa con mayor sus competencias los empresariales, unos 11 millo-
os y la mayoría va sin nadie en contra. Ni siquiera crecimiento de alumnado en los nes de trabajadores que no tienen
mas biomédicos
Incluida la covid.
Vox rechazó el texto de la nueva
norma que regulará la Forma-
últimos años. Unos estudios con-
siderados tradicionalmente de se-
Los alumnos de reconocidas sus competencias
profesionales, porque en su día
es la espícula del ción Profesional, aprobada ayer gunda fila que todavía hoy, pese a módulo podrán no obtuvieron un título oficial y
los penachos que
que le permiten
en el Congreso de los Diputados.
El partido de Santiago Abascal se
su auge, solo atraen a un 12% del
alumnado, es decir, menos de la
cursar materias aprendieron su oficio a base de
práctica. La nueva ley convierte
estras células pa- abstuvo, al igual que los grupos mitad del promedio de la OCDE. universitarias en permanente el sistema para el
os. Conocer su es- independentistas catalanes y co- Tanto el Gobierno como los sindi- reconocimiento de dichas compe-
mite diseñar estra- mo habían hecho los populares catos y las organizaciones empre- tencias, que hasta ahora se ha ve-
tacar esa ganzúa cuando el proyecto salió de la co- sariales, que han apoyado la nue- nido haciendo a través de convo-
misión parlamentaria que lo ela- va norma, consideran clave la re- catorias extraordinarias. El Go-
l mundo tiene en boró. Pero en un giro de última forma para reducir la elevada ta- los que las reconozcan. La Ley bierno se ha comprometido a fi-
táfora de que el hora, el PP decidió votar en con- sa de desempleo juvenil, superior Orgánica de Ordenación e Inte- nanciar con 850 millones de eu-
e las instruccio- tra tras criticar que los grupos al 30%, y acelerar la acreditación gración de la Formación Profesio- ros el reconocimiento de las com-
. Aunque son las que apoyan al Gobierno solo le hu- de las competencias profesiona- nal, elaborada inicialmente por petencias hasta el año 2024.
enes la ponen a bieran aceptado cuatro enmien- les de millones de trabajadores la exministra de Educación Isa-
ctivan el movi- das. Nadie secundó a los popula- que, pese a acumular años de ex- bel Celaá y acabada de perfilar y Pasarelas con la Universidad.
músculos, deter- res en ese sorpresivo desmarque, periencia laboral, carecen de títu- negociar por la actual titular de La ley impulsa el contacto entre
do de los tejidos, ni siquiera sus socios de Unión la FP y los estudios académicos.
sustancias por el del Pueblo Navarro (UPN). El alumnado de Formación Profe-
los defienden de La ley salió finalmente con 180 sional podrá cursar asignaturas
s. Las proteínas votos a favor, tres más de los que Un sistema único certificado de competencia optativas universitarias y vicever-
en combinando obtuvo la Lomloe el pasado año, profesional. sa, con el objetivo de mejorar res-
20 aminoácidos pero con mucho menos rechazo y La ley sobre la Formación Profe- pectivamente los conocimientos
bles distribucio- también con un consenso más sional unifica en un solo siste- El nivel C. Se logra mediante la teóricos y aplicados de los estu-
es. Por eso, desci- transversal. Ciudadanos, que en ma la formación profesional del consecución de varios módulos diantes. Hace más sencilla la con-
ción final en tres su día se opuso a ley Celaá, se su- alumnado y los trabajadores. y proporciona un certificado validación de créditos estudiados
es un trabajo ar- mó en esta ocasión a la izquierda Establece cinco niveles formati- profesional. en uno u otro ámbito, y fomenta
, que muchos la- para aprobar el proyecto, respal- vos para facilitar itinerarios que la creación de centros conjuntos
siquiera pueden dado además por el resto de so- se ajusten mejor a las necesida- El nivel D. Es equivalente a los de excelencia.
a inteligencia arti- cios habituales del Gobierno, ex- des de cada persona. ciclos formativos de Formación
escifrar esas es- cepto ERC y PDeCAT. Estos dos Profesional. Títulos dobles y bilingües. La
e en condiciones grupos, junto a los también inde- El nivel A. El más elemental, lo norma contempla la creación de
taría millones de pendentistas catalanes de Junts y integran las llamadas microfor- El nivel E. Corresponde a los dobles titulaciones, del tipo de las
las proteínas de la CUP, el gallego BNG y Vox se maciones o acreditaciones llamados cursos de especializa- que existen en la Universidad, así
esto podrían to- abstuvieron. Pese a eso, la dipu- parciales de competencia, que ción. Los trabajadores podrán como ciclos profesionales bilin-
ero astronómico tada del PP Beatriz Jiménez Li- pueden acumularse para alcan- obtener un informe de con su gües y estudios conjuntos con ins-
osibles. Con este nuesa justificó el rechazo de su zar el siguiente nivel. trayectoria formativa-profesio- titutos de otros países que permi-
computación, se grupo argumentando que “comu- nal en el nuevo Registro Estatal tan obtener simultáneamente el
nistas, independentistas y herede- El nivel B. Permite alcanzar un de Formación Profesional. título en dos Estados.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 23,48%
Pág: 3
Pàg.:
A la tres. Toni Brosa / tbrosa@elpuntavui.cat / @ToniBrosa
De l’adoctrinament a l’apartheid
E l portaveu municipal de Ciutadans
a Sant Andreu de la Barca, Xavier
Pla, ha reconegut aquesta setma-
na que els mestres de l’institut El Palau
“ La catalanofòbia
és una fàbrica
perfakes. L’última relíquia és l’apartheid,
que arriba marcant el pas amb altres
clàssics de la Viquipèdia política espa-
nyolista com són el totalitarisme, el fei-
“no van adoctrinar els alumnes”, que “va xisme, el terror, la crueltat i la delin-
ser un malentès”. Això, és clar, ja ho sa-
bia el guàrdia civil que va denunciar des-
inesgotable de ‘hits’ qüència continuada que la Generalitat i
la societat catalana en ple llancen sobre
prés de l’1-O de 2017; ho sabia la fiscalia mediàtics i una font la pobre criatura de Canet. No cal afegir-
que els va acusar; ho sabia la caverna me-
diàtica espanyola que va sostenir la men- de vots per al polític hi gran cosa més, només un apunt. Dar-
rere la família d’aquest infant hi ha dues
tida tant temps com va poder; ho sabien
els que van estendre la taca d’oli a d’al-
sense escrúpols obsessions, la de Ciutadans, Societat Ci-
vil Catalana i l’extrema dreta contra el
tres escoles i mestres de Catalunya; ho català, definida en paraules d’un excol·le-
sabia millor que ningú un individu com ga de Rivera, Paco Caja: “Entre todos de-
Albert Rivera, llavors líder de Ciutadans, volveremos el catalán a su situación an-
quan va publicar les fotografies dels mes- xen ara amb motiu de la família de Canet terior a 1978, es decir, matarlo de ham-
tres amb aquest text: “Els mestres sepa- que rebutja el model de immersió lingüís- bre, despojarlo de prestigio... noquearlo
ratistes que assenyalaven públicament tica de l’escola catalana i exigeix el 25% y devolverlo a las masías.” I, la segona, la
els fills de la Guàrdia Civil a Catalunya. de castellà en l’escolarització del seu fill de Pablo Casado i el PP per fer caure Pe-
La Fiscalia els investiga per delictes de 5 anys. D’aquest cas particular, la ca- dro Sánchez i recuperar el poder a Espa-
d’odi”, i finalment així ho van acabar talanofòbia, la ultradreta i l’oportunisme nya. I que la catalanofòbia proporciona
dient els jutges que van arxivar tots els polític n’han fet un nou hit per a la seva milions de vots, és de primer de política
casos. La història i la infàmia es repetei- tragicòmica llista de supervendes o su- espanyola.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 5,85%
Pág: 6
Pàg.:
Campanya a
favor del 25%
de castellà
a les escoles
Redacció
BARCELONA
Una plataforma integrada

per dotze entitats facilita-
rà a les famílies formularis
per constatar si els cen-
tres educatius catalans
compleixen la quota lin-
güística del 25% de caste-
llà, imposada pel TSJC. Ai-
xí ho va manifestar ahir el
president d’Impuls Ciuta-
dà (IC), José Domingo, du-
rant la presentació de la
campanya. L’Assemblea
Escola Bilingüe serà l’en-
carregada de presentar les
peticions de les famílies
davant els tribunals i per a
això s’instal·laran carpes
informatives a tota la co-
munitat. En el cas dels
alumnes majors d’edat, se-
rà l’entitat S’ha Acabat! la
que canalitzarà els formu-
laris. També es demanen
diners per subvencionar la
campanya. ■
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 73,74%
Pág: 18
Pàg.:
Salut Recursos de benestar emocional per als estudiants de secundària
Alfabetització en salut mental

als instituts públics de Girona
TREBALL Un programa de l’Ajuntament formarà la comunitat educativa amb sessions als centres a partir del mes de
febrer EFECTE La regidora de Salut constata “l’empitjorament” anímic del col·lectiu adolescent i juvenil amb la pandèmia
Jordi Ferrer
GIRONA
L’Ajuntament de Girona
impulsa un programa de
formació i “alfabetització”
en salut mental i emocio-
nal als centres públics
d’educació secundària de
la ciutat. A partir del mes
de febrer, el psicòleg Isaac
Lloveras i el personal d’Ai-
mentia Health guiaran
l’alumnat i els professio-
nals dels centres per saber
com afavorir la salut men-
tal i com accedir a les eines
existents per afrontar, en-
tre altres situacions, “pics
d’estrès i de tensions”, ex-
plica.
L’Ajuntament, a través
de les àrees de Salut i Edu-
cació, destaca que és el pri-
mer curs que es posa en
marxa aquest programa
de benestar emocional. Ja
s’hi està treballant des de
fa mesos –afirmen– i la vo-
luntat és que les classes als
centres es facin del febrer
al juny, en una primera fa-
se. Lloveras valora l’“atre-
viment” del consistori per-
què recorda que una de les
potes del programa és la
detecció precoç en proble-
màtiques afectives i men- Joves de Girona, ahir a fora de l’institut Montilivi ■ MANEL LLADÓ
tals. “Segons l’Organitza-
ció Mundial de la Salut, en- serveis de la Generalitat, a educatius de la ciutat. “Se- Jove de Salut, a la plaça
tre un 10% i un 20% de la qui ho pugui necessitar. gur que en els instituts es Sant Pere. Justament, Molta demanda al Centre Jove
població jove en pateix.” “Ja hi ha recursos en cas viuen situacions comple- Lloveras ha estat en con- ———————————————————————————————————————————————————————————————————————
que es necessiti ajut.” Llo- xes que no se saben articu- tacte aquesta setmana Fonts de l’àrea municipal de Alguns dels joves atesos al
L’estigmatització veras afirma que promou- lar. Hi haurà també for- amb els responsables dels Salut reconeixen que el Cen- Centre Jove són derivats de
Els estudiants de segon ran el treball en xarxa i mació per als professio- centres de joventut de la tre Jove de Salut, a la plaça serveis socials, d’equips
curs d’ESO seran els pri- formaran en primers au- nals que treballen dia a dia ciutat per coordinar-se en Sant Pere, atén cada cop més psicopedagògics o, fins i tot,
mers a rebre “formació i xilis psicològics. La de- amb els joves”, afirma la el programa d’alfabetitza- usuaris. Això fa –expliquen– dels espais joves de la ciutat,
alfabetització” en salut manda per acudir al Cen- regidora, llicenciada en ció als instituts i “connec- que hi hagi una gran deman- que des de finals de l’any
mental. “S’han de tenir tre Jove de Salut a Girona medicina i cirurgia. tar les problemàtiques da per a la primera visita. El 2020 presten atenció emo-
nocions del que és la salut ha augmentat respecte De fet, des de finals del amb la xarxa [de recur- Centre Jove atén joves de fins cional. Al mes de juny, la regi-
mental i reduir l’estigma- d’altres anys (vegeu la pe- 2020, el consistori gironí sos]”. a 25 anys que visquin, treba- dora de Joventut, Annabel
tització [que t’assenya- ça). ofereix un servei d’atenció El mateix Lloveras, que llin o estudiïn a la ciutat de Gi- Moya (ERC), reconeixia que
lin]”, afirma el psicòleg i La regidora de Salut de emocional als centres de és sociòleg, ja va prendre rona. Entre altres serveis, ofe- havien copsat “cansament,
sociòleg, nascut a Lloret Girona, Eva Palau l’Espai Jove (l’Estació, Els part en una reunió telemà- reix El parèntesi, un espai dos certes actituds d’angoixa,
de Mar. La voluntat és (Junts), considera que la Químics i El Güell). Algu- tica amb els responsables cops al mes de reflexió sobre malestar i poca perspectiva
acostar els recursos exis- pandèmia ha “empitjorat” nes de les persones ateses dels instituts interessats salut emocional, relacional i de futur” a causa de la pandè-
tents, com ara el Centre l’estat de salut dels adoles- a l’àrea de Joventut han en el programa de l’Ajun- afectivosexual. mia.
Jove de Salut, el CAP o els cents i joves dels centres estat derivades al Centre tament en salut mental i
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 7.894
Espai pàg.: 8,86%
Pág: 19
Pàg.:
emocional, el 24 de no-
vembre. Lloveras ha col·la-
borat amb la Universitat
de Girona (UdG) en el curs
en línia Prevenció de la
conducta suïcida: guar-
dians de salut mental.
Afirma que ara toca treba-
llar en la prevenció, la pro-
tecció i la promoció de la
salut. “Abans, en salut
mental, funcionàvem com
bombers i actuàvem quan
hi havia autolesions o tras-
torns de conducta. Ara, en
aquest cas, comencem en
instituts per donar suport
en el que necessitin.”
El projecte, impulsat
per l’Ajuntament de Giro-
na, el durà a terme Aimen-
tia Health amb el suport de
la Universitat Internacio-
La frase
—————————————————————————————————
“Abans fèiem de
bombers quan hi
havia autolesions i
trastorns de
conducta”
Isaac Lloveras
PSICÒLEG
nal de Catalunya i alineat

amb el nou pla de prevenció
del suïcidi a Catalunya
(2021-2025). Es finança
amb fons municipals, indi-
ca l’àrea de Salut. Segons
dades del Departament de
Salut de la Generalitat de fa
tres setmanes, els primers
deu mesos d’any la franja
d’edat amb més conductes
suïcides que més ha aug-
mentat és la de 15 a 24
anys, respecte del 2020. ■
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 19.674
Espai pàg.: 8,96%
Pág: 8
Pàg.:
Les famílies del Turó del Drac demanen respecte

————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
L’Associació de Famílies nunciar que se senten “utilit- ció que no contribueixin a di-
(AFA) de l’escola Turó del zades, difamades i tristes fondre un relat fals que “ame-
Drac de Canet va demanar perquè s’està generant un re- naça de trencar el clima de
ahir a partits, moviments, lat fals que no es correspon bona convivència que sem-
col·lectius i entitats que no amb l’ambient cohesionat pre ha existit al centre” i des-
converteixin el centre “en es- que es respira a la nostra es- menteixen que hi hagi cap
cenari d’enfrontaments polí- cola”. Al comunicat, les famí- moviment d’assetjament,
tics, debats identitaris i dis- lies exigeixen “responsabili- aïllament i atac cap a cap
putes lingüístiques”. L’ende- tat política a tots els partits, alumne. Igualment, desta-
mà d’una sessió de control al especialment a aquells repre- quen que cap família els ha
Parlament crispada centrada sentants polítics que aquests traslladat mai, ni tampoc al
en la immersió en què Ciuta- dies han fet declaracions in- Consell Escolar, la necessitat
dans va comparar la situació cendiàries i falses sobre la de revisar el projecte lingüís-
de Canet amb el terrorisme, nostra escola”. També dema- tic aprovat per la comunitat
l’associació de famílies va de- nen als mitjans de comunica- educativa del centre.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 7.794
Espai pàg.: 20,57%
Pág: 5
Pàg.:
PERE AYGUADÉ
DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
El nen amenaçat
EM T ROBO a m ilers per la família i el nen, ha
de quilòmetres de casa obert diligències per de-
nostra. Cada dia rebo terminar si els missatges
un resum de les notíci- d’emprenyament gene-
es d’Espanya i del món. ral que s’escriuen a les
Em sorprèn que la notí- xarxes suposen un de-
cia més destacada durant licte d’odi o de discrimi-
tres dies seguits sigui la nació. En aquesta coral
polèm ica creada ende forces d’ocupació del
torn d’un nen innocent “pueblo vencido, cauti-
de qualsevol culpa. Un El problema creat vo y desarmado” s’afe-
dels titulars diu: “Pro- per uns jutges, geixen els polítics del
teger al menor de Canet, “imperio más ridículo
objectivo del Gobierno allunyats del poble del mundo”, que fan cua
de España.” Resulta que i de la justícia, per veure qui la diu més
el Gobierno i el Tribunal grossa. La tèbia resposta
Superior de Justícia de exigeix que dels ministres del “go-
Catalunya s’han dirigit l’arreglin els súbdits bierno más progressis-
a la Generalitat per ga- ta de la història” només
rantir la protecció del demostra que la riquesa
menor. Després que un jutge reco- lingüística d’Espanya és, per a la majo-
negués a la família el dret a un 25% ria dels espanyols, un problema i no un
d’ensenyament en català, el “Tribunal immens patrimoni. Amb declaracions
Colonial de la Injustícia de Catalunya” progressistes no s’assegura el progrés.
s’ha adreçat al conseller González i a la No comprenc com els serveis de pro-
directora de l’escola perquè preservin la tecció del menor no han demanat una
“protección de la intimidat del alumno investigació del comportament d’uns
i de los padres”, així “como la normal pares que no han dubtat a utilitzar el
convivencia y el pacífico despliegue seu fill per fins partidistes i sectaris. A
del entorno educativo”. El problema casa d’aquest nen només es parla caste-
creat per uns jutges, allunyats del poble llà, i aquest té els coneixements d’aquest
i de la justícia, exigeix que l’arreglin els idioma totalment assegurats. El meu
súbdits. Aquest tribunal fixa 10 dies dubte és si té garantit el dret a conèixer
perquè es justifiquin les mesures per el català. El dret de viure en una família
complir amb l’obligació d’impartir un normal. El dret de ser educat en civi-
25% de les classes en castellà. La Fisca- litat. Jo almenys en tinc molts dubtes.
lia de Barcelona, també “preocupada” Els jutges d’ocupació sembla que no.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 6.929
Espai pàg.: 22,47%
Pág: 33
Pàg.:
va norma que ya tenía hasta nom- investigación y la conexión con las menzaron un tira y afloja y un lan- sable para cualquier anteproyecto
bre, la LOSU.Esta regulación, de- necesidades del mercado. zamiento de envites al ministro, de este tipo.
&M11JNQJEF ALFONSO TORICES

MADRID
las dos universitarias, ni en la
norma todavía vigente de FP,
cación frente al mismo texto, ac-
tivó los únicos noes y acabó con
FMDPOTFOTP El Partido Popular evitó sobre la
aprobada en 2002 solo con la
mayoría absoluta del PP, que tuvo
la fiesta socialista.
La norma pretende potenciar y
DPOMBOVFWB campana que la nueva ley de For-
mación Profesional, que hoy apro-
el voto en contra de PSOE y na-
cionalistas.
modernizar unos estudios que, a
partir de ahora, desarrollarán una
MFZEF'1 bó el Congreso, se convirtiese en
la norma educativa con mayor
Hasta que la presidenta llamó a
votar, pasada la una y media de la
parte sustancial del aprendizaje
de los alumnos (un mínimo del
consenso desde la Transición, un tarde, los populares barajaban 25%) en las empresas del sector
hecho que los socialistas, encabe- abstenerse respecto a una ley que en el que pronto buscarán su pri-
zados por la propia ministra de ha tenido el respaldo de amplios mer empleo. Tiene como objetivo
Educación, Pilar Alegría, habían sectores sindicales y empresaria- duplicar el número de jóvenes
comenzado a vender como algo les. Sin embargo, llegado el mo- técnicos y especialistas -para res-
histórico. mento de apretar el botón, la ban- ponder a los perfiles que el mer-
Las posiciones de todos los gru- cada conservadora pulsó el ‘no’, cado español demandará desde
pos en el debate indicaban que para sorpresa de sus socios de 2025- y crear un sistema ágil y
no recibiría ni un solo voto en Unión del Pueblo Navarro (UPN) flexible que asuma la formación
contra. Hubiese sido algo inédito, y de Vox, que se mantuvieron en de los ocupados y el reciclaje de
no vivido ni en las ocho leyes de la abstención. Con este giro, el PP, desempleados, así como la actua-
Educación de la democracia (in- que se había abstenido hace dos lización de conocimientos a lo
cluida la flamante Lomloe), ni en semanas en la Comisión de Edu- largo de la vida.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 20,72%
Pág: 2
Pàg.:
EN el invierno de 2017, con el entusiasmo dres se acercaran a la familia en cuestión Estado de derecho, interpela a los que
del padre primerizo, visité una decena de para agradecerles, de forma discreta y ca- aceptaron por cobardía, pereza o interés
colegios de Barcelona para decidir en cu- si entre susurros, haber planteado una las arbitrariedades del régimen naciona-
ál escolarizar a mi hija. Y en todos, duran- preocupación que ellos compartían. lista y muestra que el principal problema
te la reunión con el director, me encontré Esta experiencia personal ilustra la no es la vulneración de los derechos de
con que al menos una familia, a veces ca- anomalía catalana. La existencia de un los niños a recibir clases en español sino
talanohablante, levantaba la mano para conflicto lingüístico que el nacionalismo algo previo y más desgarrador: los nacio-
interesarse por el trato que se daba al cas- y la izquierda aliada han negado durante nalistas y (de nuevo) la izquierda aliada
tellano y preguntar si compensaban de al- décadas, como si las peores tragedias no consideran extranjero, un extraño, al ca-
guna manera el desequilibrio provocado fueran aquellas que se soportan en la in- talán castellanohablante. Así lo expresa-
por la inmersión. Menos en un caso, la
respuesta de los responsables de las es-
cuelas, cierto es que desesperados por la EL ÚLTIMO ESCAÑO
falta de alumnos debido a la caída de la Extranjeros
natalidad, coincidían en asegurar que por IÑAKI
supuesto y pese al control de la Generali- ELLAKURÍA de Cataluña
tat se preocupaban de que el español tu-
viera una presencia importante. Si bien
no aclaraban del todo qué significa eso. timidad y obligada voz baja, en parte gra- ba Enric Company en El País, el diario
En estas reuniones, celebradas cuando cias a que muchos padres no tuvimos el que mejor destila el pensamiento identita-
el procés entraba desbocado en su fase in- arrojo de la familia de Canet de Mar para rio, al defender la bondad de la inmersión:
surreccional, no percibí ningún gesto de acudir ante la Justicia. «ofrece a los hijos de los inmigrantes la
disconformidad de las otras familias pre- Aunque esta llegue décadas tarde, la plena integración cultural en el país». Una
sentes con la pregunta y la respuesta da- polémica del Canet tiene una virtud acla- frase en la que anida la esencia de un con-
da. Más bien al contrario: a la salida de la ratoria: desnuda la vergüenza de un país flicto irresoluble y que explica por qué to-
entrevista era habitual que algunos pa- que permite que en una parte no rija el do diálogo con esta ralea es inútil.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 36,87%
Pág: 5
Pàg.:
El Gobierno no
logra un pacto
con el PP en FP
Saca adelante la ley con la que aspira
a reducir el elevado desempleo juvenil
O. R. S. MADRID res. «Queda claro con quien han que-
El Gobierno no ha logrado el con- rido buscar el consenso. Pretenden
senso unánime que esperaba alcan- dejar fuera del sistema educativo a
zar en la Formación Profesional, con una parte del sector. La pública pue-
una norma con la que aspira a redu- de convivir con la concertada y la
cir el elevado paro juvenil –el más al- privada, porque son complementa-
to de la UE– y mejorar la cualifica- rias y necesarias. Creemos en una
ción de la población española. El Ple- oferta plural y diversa y el derecho a
no del Congreso de los Diputados elegir el tipo de educación», señaló.
aprobó ayer el proyecto de Ley Or- Javier Sánchez, de Unidas Pode-
gánica de FP por 180 votos a favor, mos, objetó que «miles de alumnos
88 en contra y 75 abstenciones. El que solicitan plazas públicas se que-
PP votó en contra –aunque se había dan fuera y necesitan pasar un año
abstenido en la votación previa en en blanco o se tienen que ir a un cen-
Comisión– tras un cambio a instan- tro privado donde les pueden cobran
cias de Unidas Podemos que perju- por la matrícula 5.000 euros», dijo.
dica a la concertada, que hasta aho- ERC finalmente se abstuvo por-
ra había apoyado la norma. que, según ha dado a entender la di-
Esta modificación, que ha rebaja-
do el acuerdo cocinado los últimos DATOS
meses con empresarios, centros, sin-
dicatos, estudiantes y CCAA, obliga
a los gobiernos regionales a garanti-
zar una oferta suficiente de plazas
30,6%
Tasa de desempleo juvenil.
públicas, pero sólo públicas, lo que, España no logra bajar su tasa
según los afectados, «pone en ries- de desempleo juvenil, la más alta
go» un modelo de negocio, el de la de la UE: el 30,6% de los menores
concertada, que afecta al 20% de los de 25 años están en paro.
alumnos escolarizados en España.
Además del PSOE y Unidas Pode-
mos, votaron a favor Cs, PNV, Bildu,
Más País, Nueva Canarias, Compro-
mís, Foro Asturias, PRC y Teruel
12%
Matriculaciones. Los jóvenes se
Existe, mientras que se abstuvieron matriculan poco en la FP (el 12%
ERC, Junts, Vox, UPN, BNG y la de los chicos y chicas entre 15 y 19
CUP. Ahora la norma pasará al Sena- años, frente al 25% de media de la
do, donde previsiblemente será re- OCDE). La FP Dual no llega al 4%.
frendada. El Gobierno, previa con-
sulta a las CCAA, tiene un plazo de
seis meses para desarrollar el calen- putada Montserrat Bassa, no se han
dario de implantación, que tendrá en quedado contentos con el reparto
un ámbito temporal de cuatro años. competencial y porque la ley «no
La ministra de Educación y FP, Pi- garantiza los recursos económicos»
lar Alegría, dijo que la norma, que y «las buenas intenciones sin dine-
«nace fruto del consenso», va a per- ro no resuelven los problemas».
mitir a los jóvenes «acceder a un em- La norma, que sustituye a la de
pleo digno y de calidad» y contar con 2002, prevé contratos laborales obli-
«una formación moderna e innova- gatorios para los estudiantes. Tam-
dora» porque, «más FP es más futu- bién contempla más relación con la
ro». Sancho Guardia, diputado del universidad a través de pasarelas,
PSOE, defendió que su ley «es una mayor colaboración con la empresa
apuesta estratégica de país» y «con- y un programa de recualificación de
solida una FP asociada a la emplea- adultos. Para empezar, dispone que
bilidad y a la mejora de la competiti- toda la formación profesional tenga
vidad en las empresas» que va a carácter dual: se realizará entre el
crear «una gran oportunidad econó- centro de formación y la empresa,
mica y social». Expresó que «nunca en dos intensidades. Existirán dos
se había conseguido un acuerdo tan modalidades de FP: general, con
transversal» en este modelo educati- una duración de formación en la
vo, pues, además de las «conversa- empresa de entre el 25% y el 35% y
ciones bilaterales con todos los sec- una participación de la empresa de
tores», se han aprobado un tercio de hasta un 20% en los resultados de
las 592 enmiendas presentadas. aprendizaje del currículo; e intensi-
Sin embargo, la diputada del PP va, con formación en la empresa a
Beatriz Jiménez le apuntó que, de las partir del 35% de la duración total y
147 enmiendas transaccionadas, «la una colaboración de la empresa con
mitad han sido pactadas con los na- el centro de formación de más del
cionalistas y sólo 17» con los popula- 30% respecto del currículo.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 25,85%
Pág: 6
Pàg.:
Representantes de las 12 entidades que forman la plataforma para reclamar el cumplimiento de la sentencia del 25% en castellano en las aulas catalanas. EFE
más de señalar que la sentencia del cohesionado que se respira en nues-

El Govern mantiene 25% es un «ataque a la lengua» y a
uno de «los pilares de la convivencia
En el centro de tra escuela», aseguran desde la aso-
ciación, pese a que hace una semana
de la sociedad plural y diversa que Canet, reivindican dejaron claro que apoyaban el mo-
su desobediencia somos». Anunció que el Govern «im-
pulsará un despliegue normativo pa-
que hay un «ambiente delo de inmersión lingüística y no
condenaron los señalamientos des-
ra garantizar el modelo de escuela cohesionado» de colectivos independentistas al me-
Pere Aragonès anuncia más inspecciones para catalana» y protegerlo de los «ata- nor de cinco años y a su familia por
«blindar» la inmersión frente a «ataques judiciales» ques judiciales». El objetivo es «blin- pedir enseñanza en castellano.
dar la inmersión y asegurar su fun- clases en castellano fue la Asocia- La entidad reclama «responsabili-
cionamiento». Entre sus propuestas ción de Familias de la Escuela Turó dad política a todos los partidos, es-
G. G. BARCELONA nalmente se apoya la manifestación está hacer más inspecciones a cole- del Drac, afectada por la decisión ju- pecialmente a aquellos representan-
El Govern quiso cerrar filas con en- prevista para el próximo sábado gios para garantizar que los planes dicial. En un comunicado, los padres tes políticos que estos días han he-
tidades culturales, sociales y educa- convocada por Somescola, platafor- lingüísticos de los centros se cum- lamentaron que partidos y entidades cho declaraciones incendiarias y
tivas para responder a la sentencia ma que incluye a entidades y sindi- plen: «Si la clase de matemáticas se han convertido el colegio «en esce- falsas sobre nuestra escuela» y afean
del TSJC, avalada por el Supremo, catos independentistas, para defen- debe hacer en catalán, garantizare- nario de enfrentamientos políticos, a los medios de comunicación «que
que ordena que se cumpla un 25% der el modelo de inmersión lingüís- mos que se hará en catalán». Ade- debates identitarios y disputas lin- no contribuyan a difundir un relato
de clases en castellano en la escuela tica y rechazar lo que consideran más, aumentará el número de profe- güísticas que no nos corresponde falso que amenaza con romper el cli-
catalana y por eso escenificó un en- «injerencias judiciales». Al acto acu- sores en las aulas para «preservar» el asumir ni al centro, ni a las fami- ma de buena convivencia que siem-
cuentro con todos los representan- dirá buena parte del Govern. proyecto lingüístico de cada centro. lias, ni mucho menos a nuestros hi- pre ha existido en el centro». En es-
tes de estas asociaciones y sindica- Aragonès aprovechó para dejar Los que quisieron también dar su jos e hijas». «Nos sentimos utiliza- te sentido, desmienten «rotundamen-
tos presidida por el presidente de la claro que no acatará la decisión del opinión a raíz de la polémica creada das, difamadas y tristes porque se te» que haya «un movimiento de
Generalitat, Pere Aragonès. Fue la TSJC y mantiene «el compromiso con el señalamiento del niño de Ca- está generando un relato falso que acoso, aislamiento y ataque hacia
forma de dejar claro que institucio- con la inmersión lingüística», ade- net de Mar que ha pedido el 25% de no se corresponde con el ambiente cualquier niño, niña o familia».
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 55,9%
Pág: 6
Pàg.:
la sentencia, pondrán a disposición
Ofensiva para aplicar el 25% en de los padres un formulario por el

que autoriza a la AEB a reclamar la
ejecución del fallo.
español en las escuelas catalanas

También lamentó la «situación de
máxima gravedad de las institucio-
nes catalanas que rechazan cumplir
las sentencias de los tribunales» y
recordó que serán las entidades ciu-
Entidades a favor del bilingüismo denuncian el incumplimiento del Govern de la sentencia dadanas las que promuevan la eje-
cución del fallo de cara al próximo
GERMÁN GONZÁLEZ BARCELONA cordó que la Generalitat «alardea» los Balaguer, los Mataró, los inten- Domingo dejó claro que la sen- curso si las instituciones no lo ha-
Con el objetivo de «defender los de- que no cumple la decisión judicial y tos en Castelldefels; queremos dejar tencia de este tribunal de hace un cen. El tribunal dio un plazo de dos
rechos lingüísticos de todos», como el Gobierno de España ofrece «de- de ser padres héroes y tener una es- año, ya plantea otro escenario y, por meses para cumplir esta resolución,
dijo la presidenta de la Asamblea por claraciones contradictorias». cuela de todos», explicó Losada. Por eso esta campaña tiene la vertiente por lo que será entonces cuando lle-
una Escuela Bilingüe (AEB), Ana Lo- El presidente de Impulso Ciuda- eso destacó que la decisión del Tri- institucional, en la que se pedirá a ven todos los recursos de ejecución
sada, ayer se presentó en sociedad la dano, José Domingo, explicó que la bunal Supremo de avalar la senten- las instituciones y los partidos una contra el consejero de Educación
campaña Escuela de Todos-Escola Generalitat tiene dos meses para cia del TSJC para que se aplique el mesa de trabajo para «acabar con la para que cumpla con la orden judi-
de tothom que promueven 12 entida- cumplir la sentencia y que en caso 25% en todo el sistema de forma ge- exclusión del español en la escue- cial y aplique el 25%.
des a favor de que la educación sea contrario presentarán estas peticio- neralizada ha supuesto un «revulsi- la». Al mismo tiempo, y teniendo en Además, Domingo rechazó los ar-
en catalán y en castellano. «Se trata nes de padres ante el TSJC. Se ha- vo» y han recibido más peticiones cuenta las últimas declaraciones de gumentos del Govern y grupos inde-
de una gran iniciativa ciudadana en rán carpas informativas para expli- en las últimas semanas, unas 60, de la Generalitat instando a no acatar pendentistas que aseguran que la
la que las familias pueden implicar- car a los padres la campaña y se di- padres para que sus hijos reciban ley Celáa deja sin efecto el 25% de
se salvaguardando su privacidad me- fundirá en redes sociales y actos educación en las dos lenguas. Ade- español en la escuela, ya que des-
diante la asamblea, que será quien
reclame la ejecución. Se acabaron
públicos. También se informará a to-
dos los centros educativos, las aso-
más, señaló que el caso del menor
de Canet de Mar también ha provo-
Los padres pueden pués de aplicar la normativa el TSJC
ha emitido ocho resoluciones que
los padres héroes», afirmó Losada, ciaciones de padres de alumnos y a cado que mucha gente se decida a pedir español mantienen la proporción de las dos
quien destacó que no se señalará
ningún centro en concreto sino que
las fundaciones de las escuelas con-
certadas, así como a los sindicatos.
dar el paso y reclamarlo. El TSJC
está a punto de decidir sobre 13 pe-
en el aula al TSJC lenguas que deben ser vehiculares
en la escuela. Por eso, reclamó una
se advierte que la implantación del «Es una campaña para que se ticiones de familias para recibir es- de forma privada mesa de derechos lingüísticos que
modelo no se cumple. Además, re- acaben los casos de Canet de Mar, ta enseñanza en las dos lenguas. defienda las lenguas oficiales.
Representantes de las 12 entidades que forman la plataforma para reclamar el cumplimiento de la sentencia del 25% en castellano en las aulas catalanas. EFE
El Govern mantiene
Fecha:
Secció: SALUD
Vpe pàg.:
Difusió: 85.628
Espai pàg.: 47,88%
Pág: 18
Pàg.:
Personal sanitario vacuna a dos menores de 12 años en un colegio público de Valencia. JUAN CARLOS CÁRDENAS / EFE
La vacunación en los
colegios genera polémica
Los tribunales la respaldan, pese a las dudas sobre la privacidad
INMA LIDÓN VALENCIA personal en unos formularios que mación no se sepa. Los niños van a
31.434 menores de entre 9 y 11 han sido entregados a los propios saber perfectamente quién se vacu-
años han recibido en la Comuni- niños. En ellos había una encuesta na y quién no. Si la vacunación se
dad Valenciana la primera dosis de sobre situaciones de salud y la hubiera hecho en cualquier otro
la vacuna pediátrica de Pfizer en constatación de si iban o no a que- espacio y recibiendo una citación
sus colegios. Es junto a Extrema- rer ser vacunados. Esto puede su- personal, esa privacidad garantiza-
dura y La Rioja la única autonomía poner una vulneración, porque a da», explica el letrado, que consi-
que ha optado por esta vía para ga- nadie se le ha obligado a decir pre- dera que se puede dar pie a una es-
rantizar la inmunización rápida de viamente si quiere o no estar vacu- tigmatización de los alumnos.
un colectivo que encabeza la tasa nado», explica a El Mundo. Ade- Tras esta teoría se alineó la ex
de incidencia en los últimos meses. más, añade que las familias que sí alcaldesa de Paiporta (Valencia),
Sin embargo, el proceso de vacu- quieren vacunas a sus hijos no Isabel Martín, de Compromís, que
nación en los centros escolares no pueden negarse a que se inmuni- colgó en Twitter una foto cabeza
está exento de polémica. cen en el colegio: «Es o lo tomas o abajo del presidente Ximo Puig.
Dudas sobre la adecuación de lo dejas, porque no hay previsto «Esta mañana ha comenzado la va-
los espacios, no sanitarios y, sobre ningún espacio sanitario de vacu- cunación infantil en las escuelas.
todo, acerca de cómo garantizar la nación para los menores». Espero que todos los responsables,
privacidad de los menores han lle- El TSJ de la Comunidad Valen- por acción u omisión, paguen al-
vado a que los tribunales hayan te- ciana responde a sus argumentos gún día. Comenzando por Ximo
nido que fallar sobre tres peticio- entendiendo que la hoja informati- Puig y acabando en quien pone la
nes de suspensión cautelarísima de va «ni implica ataque alguno a la inyección. Porque el ‘yo cumplía
la campaña. ley de protección de datos de los órdenes’ o el ‘yo no sabía’ ya no
En concreto, una se presentó en tiene cabida. #LosNinosNoSeTo-
Extremadura y dos en la Comuni- can». Según Martín, los «gobiernos
dad Valenciana y las tres han sido Recursos. Se han progresistas» deben evitar «todo
3
presentado tres
rechazados con el argumento fun- recursos ante aquello que pueda ocasionar bu-
damental de que la vacuna es vo- distintos TSJ para llying y discriminación».
luntaria y, por tanto, no se trata de paralizar la campaña. Que la información sobre la va-
una imposición ni se ven afectados Han sido rechazados. cunación haya sido trasladada a las
derechos fundamentales. En el ca- familias por el profesorado del cen-
so valenciano, la cautelar la pre- tro ha provocado que la Inspección
sentó el abogado Curro Nicolau en vacunados» porque, como recoge Educativa haya iniciado una inves-
su condición de letrado y padre de la información dada a las familias, tigación por la actuación de un
una menor en edad de ser vacuna- «las autorizaciones presentadas profesor de Primaria de un centro
da e insistió en un aspecto que, en por las familias quedarán custodia- de Torrent (Valencia) por adjuntar
el caso extremeño no se puso so- das en el centro» y se recuerda que a la autorización un alegato antiva-
bre la mesa: la privacidad de los la información sobre el alumnado cuna. El presidente Ximo Puig ha
datos médicos de los menores. que se vacuna «es de carácter con- reprobado su actitud. «Me parece
«La normativa de protección de fidencial especialmente protegida». muy grave, es una actitud incívica.
datos se está infringiendo al reca- Aquí la polémica alcanza otra Hay que aislar a los negacionistas»,
bar los datos de carácter íntimo y arista. «Es imposible que esa infor- aseguró el presidente valenciano.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 27,22%
Pág: 6
Pàg.:
A
VISTO Y NO VISTO L ofrecer Madrid para acoger a los niños uno, una Constitución es la defensa de uno contra
españoles que en España tienen prohibi- todos.
do estudiar un poco en español, Ayuso –La única seguridad que puedo darles es que la
IGNACIO está anunciando ‘urbi et orbi’ que en Es- Constitución será sostenida por mí con todos los
RUIZ-QUINTANO paña no hay Constitución, cosa que los de abajo ya recursos legales bajo mi poder –contesta el presi-
sabíamos, pero es la primera política que lo dice, dente Eisenhower al gobernador de Arkansas, Or-
lo cual, para ser la tonta, no está mal. val Faubus, que desafía con la Guardia Nacional la
La piel de Zapa Esto, diría Groucho, lo entiende hasta un niño
de cinco años, edad que marca, según Freud, la in-
orden de la Corte Suprema de admitir en el distri-
to escolar de Little Rock a nueve estudiantes ne-
fluencia determinante sobre el resto de la vida. gros. Y envía a la 101 División Aerotransportada,
Es un niño de cinco años quien dice —¡Que traigan un niño de cinco años! –pide Otis cuyos paracaidistas escoltan a los estudiantes en
B. Driftwood en ‘Una noche en la ópera’. la escuela.
al «viejo y sabio pueblo español» Cinco años tiene el niño de Canet, famoso por- La llamada Constitución del 78 es como ‘La piel
que no hay Constitución, pues si ley que en el cuento de hadas de la Transición que los de zapa’ de Balzac, historia de un joven que reci-
es defensa de todos contra liberalios cantan como ruiseñores en los pimpo- be un retal de cuero mágico que satisface cada uno
uno, Constitución es defensa llares, grita «el rey va desnudo» (idea que en ‘El de sus deseos, a cambio, por cada deseo concedi-
de uno contra todos conde Lucanor’ nuestro Don Juan Manuel repre- do, de un encogimiento del cuero y de una merma
senta con un negro –«yo estoy ciego o vos desnu- en su vitalidad. Zapa (‘chagrin’), piel áspera de se-
do vais»– en el papel del niño). Y ha sido un niño lacio o monstruo marino. ¡La piel del Leviatán que
de cinco años quien dijera al ‘viejo y sabio pueblo con tanto trabajo nos dimos todos! Nuestro Esta-
español’, solo en la escuela, que no hay Constitu- do de Partidos.
ción, pues si la ley es la defensa de todos contra —¡Azotaría al sol si me insultara! –bramaba Ahab.
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 39,59%
Pág: 6
Pàg.:
CARTAS vergonzoso en un país RAMÓN

AL DIRECTOR democrático como España.
EDUARDO RODRÍGUEZ
Los silencios ALONSO
de Marlaska MADRID
Indignación es la palabra
más adecuada para descri- No son solo
bir lo que personalmente ochenta familias
siento al comprobar la
actitud y silencios del Se habla de que no existe
ministro del Interior ante la problema lingüístico en
miserable ofensiva de Cataluña, que se trata
descrédito y desprestigio únicamente de ochenta
que el partido sociocomu- familias con el inicuo
nista de su Gobierno está objetivo de imponer el
llevando a cabo en contra castellano en las escuelas,
de la Policía y Guardia Civil. pero la realidad es que son
Es incomprensible que cientos de miles que callan
Marlaska se ponga de lado por miedo a ser señaladas.
en temas claves de su Les invaden la ansiedad y el
departamento. Esta situa- desasosiego real, porque
ción no es nueva en este ignoran cuál sería su futuro
Gobierno, donde vemos si osan reivindicar un
frecuentemente dejaciones derecho que está claramen-
de responsabilidad, espe- te amparado por la Consti-
cialmente en su presidente, tución y reiterado por el
que practica la política del Tribunal Superior de catalanas amenazadas, produciendo entre los Sánchez y de un Gobierno
avestruz descaradamente. Cataluña. Nos preguntamos estigmatizadas, y cuyos estudiantes castellano-ha- que hace peligrar constan-
En una organización si, a raíz de lo acaecido en derechos están siendo blantes, que asciende a más temente nuestro Estado de
jerarquizada como el Canet de Mar, se puede conculcados de manera del 50 por ciento. ¿No derecho por un puñado de
Ministerio de Interior, a esta haber abierto una pequeña humillante. Resulta requeriría este hecho, votos nacionalistas?
actitud se llama deslealtad espita, un leve resquicio, un relevante destacar, asimis- cuanto menos preocupante, NURIA VALDELOMAR
hacia el colectivo a su mínimo intersticio a la mo, el elevado nivel de una mínima atención por MADRID
mando. Indignante y esperanza de mayorías fracaso escolar que se está parte del señor Pedro
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 25,76%
Pág: 6
Pàg.:
hacia el colectivo a su mínimo intersticio a la mo, el elevado nivel de una mínima atención por MADRID
mando. Indignante y esperanza de mayorías fracaso escolar que se está parte del señor Pedro
EL OASIS CATALÁN na, justo delante del TSJC. Aparentemente, una mo- cativa catalán, sea con movilizaciones, acciones en
vilización en contra de la sentencia que establece los centros y las calles, y ayuda a los centros educa-
que el 25% de las clases han de impartirse en la len- tivos y docentes». Eso, porque el modelo de escuela
MIQUEL gua española. Eso dice Somescola –conjunto de en- catalana –ahora en peligro– es fruto del «consenso
PORTA PERALES tidades nacionalistas que pasará a la historia por social» cuya finalidad es la construcción de «una so-
haber promocionado el catalán con un eslogan de ciedad más cohesionada, democrática y libre».
corte totalitario: ‘Per un país de tots, léscola en ca- La movilización ‘soi-disant’ educativa es un pri-
Ensayo talà’–, organizadora nominal –¿testaferro?– del even- mer ensayo de laboratorio para tomar la tempera-
to, en el manifiesto que llama a la movilización con- tura a un independentismo desmovilizado tras el
tra una sentencia que es «un nuevo intento de agre- engaño, fracaso e implosión del ‘procés’. No se trata
E
L independentismo catalán añora los tiem- sión», una «intolerable intromisión de los tribunales», de recalentar a la fiel infantería secesionista con/por
pos en que la calle era suya. Tomar la calle un conjunto de «argumentos falsos y peligrosos» la cuestión de la lengua, sino de usar la lengua como
otra vez, ese es el propósito. Para ello, a la que «no representa un caso aislado». reclamo que recalienta y excita al independentismo
manera de las movilizaciones de los regíme- Somescola avisa que «seguirá con el trabajo pues- con el lugar común de la infinita represión del Esta-
nes autoritarios de las primeras décadas del XX, el to en marcha hace diez años, para coordinar a todas do que solo podría evitarse –como señala Somesco-
independentismo ha formado tres columnas que aquellas personas y entidades que se comprometen la– con una sociedad democrática y libre. Es decir,
marcharán hacia el paseo de San Juan de Barcelo- a actuar de manera activa en ayuda del modelo edu- con la República catalana.
Fecha:
Secció: SOCIEDAD
Vpe pàg.:
Difusió: 2.013
Espai pàg.: 24,97%
Pág: 35
Pàg.:
el colectivo vacunado con AstraZeneca co de AstraZeneca se suman a los sa- de refuerzo acudir a vacunarse.
SE ACOGIÓ A UNA EXCEPCIÓN POR SALUD excepciones que contempla la Orden Una situación que terminó con la aper-
Foral 34/2020, que explica que basta tura de un expediente «arbitrario», se-
Expedientan a una profesora por con una «declaración responsable».
Laura cumplió con el trámite y empe-
gún Laura, en el que «no se menciona
el incumplimiento» de ninguno de sus
quitarse la mascarilla en clase zó a impartir clase a cara descubierta.
Al inicio de este nuevo curso, al ver
«deberes como funcionaria».
Patxi Ozkoiri, director del instituto,
que la situación persistía, optó de nue- reconoce a ABC la existencia del expe-
MIRIAM VILLAMEDIANA BILBAO médico, acogerse a una de las excepcio- vo por «salvaguardar» su «salud» y se diente. Asegura que se abrió «a instan-
Laura, nombre figurado, es profesora nes que prevé la normativa navarra para acogió a una de las excepciones que pre- cias del Servicio de Inspección de la
en un instituto de Navarra. Para ella, el no utilizar mascarilla. Pero la Conseje- vé la Ley Foral 40/2020 que exime del Consejería de Educación», y que no tie-
curso pasado fue uno de los peores de ría de Educación no lo entiende así, y la uso obligatorio de mascarilla «al alum- nen constancia de ninguna denuncia
su vida. Tras el confinamiento, las cla- ha suspendido de empleo y sueldo. nado, profesorado y personal asisten- formal por parte de los padres o del
ses se retomaron en septiembre de 2020, En una carta a la que ha tenido ac- cial que presenten algún tipo de dificul- claustro. Fuentes del departamento
con distancia social y mascarilla obli- ceso ABC, Laura explica que al tener tad respiratoria». Y así lo registró en la aseguran que se han abierto hasta dos
gatoria. Los profesores no tenían más que dar las clases en estas condiciones administración. Pero, según su relato, expedientes a la docente por su nega-
remedio que encadenar horas de expli- pronto llegaron los dolores de cabeza, fue el inicio de una segunda pesadilla. tiva a llevar en clase la mascarilla y aña-
caciones con la boca y la nariz tapada, las náuseas, el dolor de estómago y las «La tónica ha sido el acoso y presión den que se ha acordado su suspensión
y esto terminó por afectarle a su salud. ganas de llorar constantes. Consultó ejercidos sobre mí por parte de direc- de empleo y sueldo después del segun-
Decidió entonces, tras consultar con su con su médico y decidió acogerse a las ción e inspección», relata en su misiva. do apercibimiento.
Fecha:
Secció: NACIONAL
Vpe pàg.:
Difusió: 16.000
Espai pàg.: 33,94%
Pág: 12
Pàg.:
graduarse. El problema es que el nivel de in-

Opinión glés no está ni se le espera en la escuela públi-
ca catalana. Eso sí que es un fracaso, como lo
Una «performance» para es escuchar a la portavoz de ERC, Marta Vilal-
ta, expresarse en la lengua de Cervantes.
dar cobertura al expresident Pere Aragonés, y el conjunto del independen-
tismo, deben asumir que Cataluña es bilingüe,
y su bilingüismo bien haría en convertirse en
Canet al no recurrirla. Queda el plato fuerte, trilinguismo, y que ser bilingüe no es un pro-
Toni Bolaño el cumplimiento de la sentencia del Tribunal blema sino una oportunidad. El castellano no
Superior de Justicia. El consejero del ramo está en peligro en Cataluña pero tampoco el
A
ragonés celebró su cumbre, su per- envió raudo y veloz una carta a los directores catalán. La inmersión lingüística evitó dos lí-
fomance. Tenía el éxito asegurado de los centros demandando que no cambien neas de enseñanza, pero debe ser elástica y
porque no estaban invitados todos en nada sus planes de estudios. Lo hizo el adaptarse a los tiempos y a los entornos. El muy
aquellos que discrepaban. Ni los consejero a sabiendas que dentro de la auto- independentista, Ernest Maragall, actual líder
que consideran que sumar una hora más de nomía de los centros, muchos de ellos ya inde ERC en el Ayuntamiento provocó en 2007
castellano no afecta para nada a la inmersión cluyen más horas de castellano, aunque otros una gran polémica por defender la tercera hora
lingüística, y mucho menos a aquellas entida- no lo que nos deja perlas como la que dijo un –de castellano, of course– en el plan de estudios.
des que quieren aumentar el número de horas concejal republicano defendiendo la no am- Los nacionalistas lo devoraron. Los de un lado
lectivas en castellano. Estos se quedaron fue- pliación de horas en castellano «Yo me des- y los del otro. El proyecto pasó a dormir el sue-
ra. También los partidos, incluidos los inde- envolupo bien en castellano», dijo sin rubor. ño de los justos. Catorce años después la bron-
pendentistas, se han quedado fuera de la Y se retrató. ¡Vaya si lo hizo! ca se repite, pero solo por la imposición de una
cumbre. Aragonés no tenía intención de ver Insisto, ¿una hora más de castellano rompe segunda hora que ayudará a que los chavales
como lo acusaban de poco defensor del cata- el modelo de inmersión lingüística? Rotun- aprendan mejor el castellano pero que, en nin-
lán los que quieren imponer el catalán como damente no. Porque el problema del modelo gún caso, deteriora al catalán.
lengua única. no es la lengua, es el propio modelo que tiene Aragonés ha hecho hoy su «perfomance»
Sobre la mesa, la gran cuestión, como des- carencias educativas y no funciona. Entre para justificar la manifestación del sábado en
obedecer. La gran pregunta: ¿A quién le carga- otras cosas, porque si el debate es la lengua, Barcelona para defender el catalán, cuando ni
mos el mochuelo de la desobediencia? ¿A los su gran fracaso es la inexistencia del inglés. De los padres de Canet lo rechazan, sino que sim-
directores de los centros? ¿Lo asumirá el con- hecho, una patronal poco sospechosa de su plemente quieren garantizar a su hija la ense-
seller de educación, como de hecho sugirió la militancia independentista como FEMCAT, ñanza en castellano. En la manifestación esta-
presidenta del Parlament, Laura Borràs? acompañada por la Cámara de Comercio - rán todos los de hoy, más los holligans. No
Esta es la gran duda porque mucha desobe- también sin ningún tipo de sospecha patrió- estará el PSC, Ciudadanos, PP y Vox. Los Co-
diencia de boquilla y poco ardor guerrero a la tica- y las patronales Fomento del Trabajo y munes sí, pero bien harían los de Colau en
hora de practicarla. De entrada, la Generalitat PIMEC, pidieron hace dos días que se exija a dejar la equidistancia, porque la equidistancia
acató con recato y disimulo la sentencia de los universitarios el nivel B2 de inglés para es cobardía y, sobre todo, poco audaz.
Fecha:
Secció: ECONOMIA
Vpe pàg.:
Difusió: 19.793
Espai pàg.: 54,98%
Pág: 29
Pàg.:
Aprobación de la ley El objetivo

es cubrir las
necesidades de las
El Gobierno logra que Cepyme pymes españolas
El Congreso
y más de 120 grandes empresas ratifica la norma
con el voto
en contra del PP
colaboren con la nueva FP
D E N I SS E LÓ P EZ más será remunerada. Con
MADRID esta medida, el Gobierno lo
apuesta todo a la FP. Se tra-
España
La nueva Ley de Formación ta, en definitiva, del último pierde 72.000
Profesional (FP), aprobada intento por cambiar el mer- habitantes
ayer en el Congreso, conta- cado laboral.
rá con la colaboración de la Su aprobación en el
Confederación Española de Congreso fue, sin embargo, España ha perdido
la Pequeña y Mediana Em- un triunfo agridulce para la población por primera
presa (Cepyme), para ayu- bancada socialista, que con- vez en los últimos cinco
dar a que los alumnos que se fiaba en que fuera la primera años. En concreto, el
incorporen al sistema dual normativa educativa desde número de habitantes
puedan realizar sus prácti- la transición que se adoptara se redujo en 72.007
cas en las pymes españolas, por unanimidad. Todo apun- personas en el primer
cuyas necesidades son dis- taba a que así sería, pero semestre de 2021, si-
tintas a las de los grandes una decisión de último mo- tuándose en 47.326.687
corporativos. Así lo han se- mento por parte del Partido residentes, según las
ñalado a este medio fuentes Popular hizo que ese sue- Cifras de población a 1
del Ministerio de Educación ño se desvaneciera. Al final de julio publicadas ayer
y FP, las cuales han expli- hubo 180 votos a favor, 88 por el Instituto Nacional
cado que la estrategia de la en contra y 75 abstenciones. de Estadística (INE).
organización será fomentar Ahora le toca al Senado, que La bajada se explica,
las alianzas entre distintas tendrá que decidir si el pro- en primer lugar, por el
microempresas para impul- yecto de ley es aprobado en El presidente de Cepyme, dejó escapar la oportunidad aprobara la ley vigente. En saldo vegetativo ne-
sar su papel en esta rama sus términos actuales o se Gerardo Cuerva. EFE para reprocharle al PSOE la este tiempo, España se ha gativo: el número de
formativa. A ello se sumará presenta alguna enmienda falta de diálogo. Durante su quedado rezagada del resto fallecimientos (227.920)
la participación de más de o veto, en cuyo caso regre- intervención en el Congre- de países de la OCDE en este ha sido mayor que el
120 grandes compañías. saría al Congreso. Educación so, recalcó que de todas las terreno, y aunque el incre- número de nacimien-
La principal novedad espera que esto no ocurra, enmiendas transaccionadas, mento de un 18% de estu- tos (157.184). A esto, se
es que toda la FP pasará a de hecho, aún conservan la la mitad fueron pactadas diantes de FP en los últimos suma que el número
ser dual –hasta ahora esta esperanza de que en este con los nacionalistas y solo siete años ha sido relevan- de personas que ha
representaba solo el 4% del tiempo el PP “reflexione” y 17 con los populares. Ante te, aún sigue por debajo de entrado a España en los
total– es decir, que com- apueste por la normativa en estas acusaciones, fuentes las tasas de matriculación primeros seis meses del
binará la enseñanza en las la Cámara Alta. La reforma llega del ministerio han señala- media de la organización, año ha sido práctica-
aulas con las prácticas en Tras meses de negocia- 19 años después do que el grupo socialista que se sitúa en un 29%. Con mente el mismo de los
empresas. Ese tiempo la- ción, el Gobierno aceptó 213 le dio la oportunidad al PP esta nueva ley, el Gobierno que han salido del país,
boral cubrirá entre el 25% enmiendas de las 592 plan-
de la última de renegociar el 40% de sus pretende reducir el desem- algo más de 200.000
y el 35% en el caso de la FP teadas por los distintos gru- normativa en propuestas, sin tener una pleo, en especial el juvenil, en ambos casos, regis-
general, y de un 35% en la pos políticos. Pese a ello, la esta materia respuesta positiva. a través de potenciar una trando un saldo migra-
FP intensiva, que no tendrá portavoz de los populares, La reforma llega 19 años rama educativa que tradicio- torio casi nulo.
límite máximo y que ade- Beatriz Jiménez Linuesa, no después de que, en 2002, se nalmente ha sido relegada.
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 1.441
Espai pàg.: 5,03%
Pág: 4
Pàg.:
La demarcació de
Lleida suma 451
alumnes confinats
més el darrer dia
Els centres escolars de Lleida
tenien ahir 2.725 alumnes i
ϭϱϵ ƉƌŽĨĞƐƐŝŽŶĂůƐ ĐŽŶĮŶĂƚƐ͘
Amb aquesta actualització,
són 451 alumnes i 10 profes-
sionals més en quarantena
que el dia anterior, tot i que hi
ƌƚĂŵĞŶƚĚĞ^ĂůƵƚ
ŚĂƵŶŐƌƵƉĐŽŶĮŶĂƚŵĞŶǇƐ;ϲͿ͘
La Llar d’Infants l’Estel d’Alpi-
cat és la que té més grups con-
ĮŶĂƚƐ;ϰͿ͕ŝů͛ĞƐĐŽůĂZŝďĂŐŽƌĕĂ-
ŶĂĚĞůWŽŶƚĚĞ^ƵĞƌƚ͕ůĂƋƵĞƚĠ
més alumnes a casa (127) .
ĐĂƐŽƐĐŽŶĮƌŵĂƚƐƉĞƌWZŽdŝϭϳ
ϰ͕ϯϲй ĚĞ ůĞƐ ĂůŐƵŶ ĐĂƐ ƉŽƐŝƟƵ ĂĐƟƵ ĞŶƚƌĞ
ƐƵƌƚĞŶ ƉŽƐŝƟ ƌĞƐ͘ Ŷ ƉĂƌĂůͼůĞů͕ ů͛Zƚ ƉƵũĂ Ě͛ϭ͕ϰϬ
ŶĞƌĂƋƵĞĮŐƵƌĞŶĞŶĐŽůŽƌǀĞƌ
ĞƐŵĠƐ͕ƉĞƌž
ƚǀĂĚĞĐůĂƌĂƌ ƌƌĞƌĂƐĞƚŵĂŶĂŚĂŶĚŽŶĂƚƉŽƐŝƟƵ͘
ƐƉĂŶǇĂ ǀĂ ƌĞŐŝƐƚƌĂƌ Ϯϴ͘ϵϬϬ ũĂ͕ĂŵďĐĂƐŽƐƉŽƐŝƟƵƐƋƵĞĞƐ
ŵĠƐ Ă ů͛h/ ƉŽƐŝƟƵƐ ĚĞ ŽǀŝĚͲϭϵ ŝ ϰϴ ĚĞĨƵŶ
Fecha:
Secció: OPINION
Vpe pàg.:
Difusió: 1.441
Espai pàg.: 46,7%
Pág: 6
Pàg.:
LA VEU DELS LECTORS:

Toni Yus // Tàrrega recordar que la llei garanteix el dret de les persones a que no me’l van ensenyar necessito que em corregei-
ůĂƉƌŽŵŽĐŝſƉƌŽĨĞƐƐŝŽŶĂů͕ŝƋƵĞĮŶƐĂƌĂ͕ĂĂƚĂůƵŶǇĂĞŶ- xin les faltes. Tinc un llibre de capçalera del poeta Joan
Professionalitzar cara es treballa en base a una llei de funció Pública de Margarit, que escrivia en les dues llengües. Gaudiu del
l’any 1997 i seria hora de posar-se al dia. ĐĂƚĂůăƉĞƌƋƵğĞƐůĂŶŽƐƚƌĂůůĞŶŐƵĂ͘
l’Administració Pública
L M. Dolors Arrufat // Lleida Jaume Porta // Lleida

a professionalització és cabdal a les empreses, però
ƚĂŵďĠ ĐĂůĚƌŝĂ ĞƐƚĞŶĚƌĞͲůĂ Ă ůĞƐ ĚŵŝŶŝƐƚƌĂĐŝŽŶƐ WƷ-
ďůŝƋƵĞƐ ƐĞŶƐĞ ĐŽŶƚƌĂĚŝƌ ĞůƐ ƉƌŝŶĐŝƉŝƐ ĐŽŶƐƟƚƵĐŝŽŶĂůƐ El cas de l’escola de Canet Algunes idees per al senyor
Ě͛ŝŐƵĂůƚĂƚ͕ŵğƌŝƚŝĐĂƉĂĐŝƚĂƚŝŶƚƌŽĚƵŝŶƚŝƟŶĞƌĂƌŝƐĚĞ&WŽĮĐŝĂů͕
E
m pregunto: els pares d’aquest infant s’han pre-
ĐĞƌƟĮĐĂƚƐ ĚĞ ƉƌŽĨĞƐƐŝŽŶĂůŝƚĂƚ ŝ ƌĞĐŽŶĞŝǆĞŵĞŶƚ ĚĞ ĐŽŵƉĞ- guntat el mal que poden fer-li al solicitar l’obliga- delegat de Sanitat a Lleida
ĐŝſĚĞĨĞƌƵŶƚĂŶƚƉĞƌĐĞŶƚĚĞĐůĂƐƐĞƐĞŶĐĂƐƚĞůůă͍
J
ƚğŶĐŝĞƐƉƌŽĨĞƐƐŝŽŶĂůƐĐŽŵĂů͛ĞŵƉƌĞƐĂƉƌŝǀĂĚĂ͘ a sé que aneu molt atrafegat amb l’afer virus, però,
ŵď ů͛ĞƐŵĞŶƚĂĚĂ ƉƌŽĨĞƐƐŝŽŶĂůŝƚǌĂĐŝſ Ă ůĞƐ ĚŵŝŶŝƐ- WŽƚ ƐĞƌ ƌĞďƵƚũĂƚ ƉĞƌ ůĂ ƌĞƐƚĂ ĚĞ ĐŽŵƉĂŶǇƐ͕ ĂŢůůĂƚ͕ ŝ ŶŽ si goso robar-vos una mica del vostre temps, és
ƚƌĂĐŝŽŶƐWƷďůŝƋƵĞƐŝĂŝǆşĐůĂƌŝĮĐĂƌůĞƐĨƵŶĐŝŽŶƐĚĞĐĂĚĂ ĐŽŵƉƚĞŵĂŵďůĂƌĞƐƚĂĚĞůĂĐůĂƐƐĞ͕ƋƵĞƚĂŵďĠƉĂƟƌĂŶ Ăŵď ů͛ăŶŝŵ ĚĞ ŵŝůůŽƌĂƌ Ăŵď Ğů ƋƵĞ ƚĞŶŝƵ͘ >͛ĞƐƟƵ
ĐŽƐ͕ĐĂůĚƌŝĞŶŵĞƐƵƌĞƐĐŽŵ͗ƌĞĚĞĮŶŝƌůĞƐĞƐƚƌƵĐƚƵƌĞƐĚĞ aquesta imposició. Crec que els pares poden pensar ƉĂƐƐĂƚĞŵǀĂŝŐŚĂǀĞƌĚĞĨĞƌƵŶĂWZĂƐƚƷƌŝĞƐ͕ĞŵǀĂŶ
ĐŽƐƐŽƐŝĞƐĐĂůĞƐ͖ƌĞƋƵĞƌŝƌĞƐƚƵĚŝƐŵşŶŝŵƐĚĞůĂ^KƉĞůƐ ƉŽůşƟĐĂŵĞŶƚĞůƋƵĞǀƵůŐƵŝŶ͕ƉĞƌžŶŽŝŵƉůŝĐĂƌͲŚŝůĞƐĐƌŝ- citar a l’Hospital de Jarrio, en un indret amb un mòdul
cossos inferiors; fusió del cos de subalterns amb el d’au- ĂƚƵƌĞƐ͕ƋƵĞŶŽĞŶƚĞŶĞŶĚĞƉĞŶƐĂŵĞŶƚƐƉŽůşƟĐƐ͕ǀŽůĞŶ extern i atenien sense necessitat de baixar del cotxe,
ǆŝůŝĂƌƐĂĚŵŝŶŝƐƚƌĂƟƵƐ;ĐŽŵƐ͛ŚĂĨĞƚĂũƵƐơĐŝĂ͕ĨƵƐŝŽŶĂŶƚ ƐŽŵŝĂƌ͕ũƵŐĂƌ͕ĂƉƌĞŶĚƌĞ͕ĐŽŶğŝǆĞƌĐŽŵƉĂŶǇƐ͕ƋƵĞĮŶƐŝ com quan vas a comprar una pizza.
ů͛ĂŶƟĐĐŽƐĚ͛ĂŐĞŶƚƐũƵĚŝĐŝĂůƐĂŵďĞůĚ͛ĂƵǆŝůŝĂƌĚĞũƵƐơĐŝĂͿ͖ tot al llarg dels anys es vagin retrobant, i tenen dret a >ůĞŝĚĂ͕ĞůŵĂơĚĞĚŝůůƵŶƐĚŝĂϭϯĞƐƚĂǀĂĐŝƚĂƚĂůĞƐϵ͘ϯϬ
ĂĐĂďĂƌĚĞĚĞƐĞŶǀŽůƵƉĂƌƵŶĐŽƐƌĞƋƵĞƌŝŶƚƟƚƵůĂĐŝſĚĞ tenir el seu propi criteri Ăů W ĚĞ ZĂŵďůĂ &ĞƌƌĂŶ͕ ŽŶ ĨĞŝĞŶ ĞƐƉĞƌĂƌ ůĂ ŐĞŶƚ Ăů
&W ƐƵƉĞƌŝŽƌ͖ ŵĂũŽƌ ĂŐŝůŝƚĂƚ͕ ŵŽďŝůŝƚĂƚ ŝ ĨƌĞƋƺğŶĐŝĂ ĚĞůƐ :ŽƟŶĐůĂƐŽƌƚĚĞƚĞŶŝƌƵŶŐĞƌŵăƋƵĞƐĂƉƋƵĂƚƌĞŝĚŝŽŵĞƐ ĐĂƌƌĞƌ͘ŽŵƐĂƉ͕Ă>ůĞŝĚĂĂůĞƐϵĚĞůŵĂơĚĞůĚĞƐĞŵďƌĞ
processos de selecció, promoció i ascens professional; ŝ ƵŶƐ ŶĞďŽƚƐ ƋƵĞ ƉĂƌůĞŶ ƚƌĞƐ ůůĞŶŐƺĞƐ͘ 'ƌăĐŝĞƐ Ă Ăŝǆž ĨĂϬǑŝƟŶĐϳϳĂŶǇƐ͘ůĞƐϭϬŚŽƌĞƐ͕ǀĞŝĞŶƚůĂĐƵĂŝŶŽ
ŵĂũŽƌŵŽďŝůŝƚĂƚĞŶƚƌĞĚŵŝŶŝƐƚƌĂĐŝŽŶƐ͖ĐƌĞĂĐŝſĚĞĐŝĐůĞƐ tenen unes bones feines. La quitxalla son capaços no ŚĂǀĞŶƚ ĞƐƚĂƚ ĞŶĐĂƌĂ ĂƚğƐ ;ĚŽŶĂƚ ƋƵĞ ŚĞ ĂƌƌŝďĂƚ ĂďĂŶƐ
ĚĞ &W ĚĞ ŐƌĂƵ DŝŐ ŝ ^ƵƉĞƌŝŽƌ ŝ ĐĞƌƟĮĐĂƚƐ ĚĞ ƉƌŽĨĞƐƐŝ- Ě͛ĂƐƐŝŵŝůĂƌĚŽƐůůĞŶŐƺĞƐ͕ĮŶƐŝƚŽƚƚƌĞƐ͕ŚŽƐĠƉĞƌƉƌžƉŝĂ ĚĞůĞƐϵ͘ϯϬ͕ƉŽƌƚĂǀĂũĂŐĂŝƌĞďĠϰϱŵŝŶƵƚƐĂůĂŝŶƚĞŵƉğ-
ŽŶĂůŝƚĂƚĞŶů͛ăŵďŝƚĚĞůƐĞĐƚŽƌƉƷďůŝĐ;ũƵƐơĐŝĂ͕,ŝƐĞŶĚĂ͕ ĞǆƉĞƌŝğŶĐŝĂ͘ŝǆžĞƐĞůĨƵƚƵƌĚĞůŶŽƐƚƌĞũŽǀĞŶƚŝĞƐŵĞƌĞŝ- ƌŝĞͿ͕ŚĞĚĞĐŝĚŝƚƚŽƌŶĂƌĂĐĂƐĂŝƉŽƐĂƌͲŵĞĂůĂĚŝƐƉŽƐŝĐŝſ
ďŝďůŝŽƚĞƋƵĞƐ͕ŽƌƌĞƵƐ͕^ĞŐƵƌĞƚĂƚ^ŽĐŝĂů͕ĞƚĐ͘Ϳ͖ƉŽƚĞŶĐŝĂƌ xen estar ben preparats. ĚĞĂƚ^ĂůƵƚ͘ůŵŽĚĞůDĐŽŶĂůĚƚĂŵďĠƉŽĚƌŝĂƐĞƌƷƟůĂ
Ğů ƉĂƉĞƌ ĚĞ ů͛ƐĐŽůĂ Ě͛ĚŵŝŶŝƐƚƌĂĐŝſ WƷďůŝĐĂ ĞŶ ů͛ĞŶƐĞ- Žŵ ĚŝƵ Ğů ŵĞƵ ŐĞƌŵă͕ Ăŵď ů͛ĂŶŐůğƐ ƉŽƚƐ ĂŶĂƌ Ă ƚŽƚ >ůĞŝĚĂ͕ĂƚğƐƋƵĞĞůƐĐŽƚǆĞƐƚĞŶĞŶĐĂůĞĨĂĐĐŝſ͘
ŶǇĂŵĞŶƚĚĞ&W͕ů͛ŽďƚĞŶĐŝſĚĞĐĞƌƟĮĐĂƚƐŝĐŽŵƉĞƚğŶĐŝĞƐ ĂƌƌĞƵ͕ Ğů ĂŶŐůĞƐŽƐ ŚĂŶ ĨĞƚ ĚĞ ůĂ ƐĞǀĂ ůůĞŶŐƵĂ ƵŶ ŵŝƚũă hŶĂĂůƚƌĂŝĚĞĂĠƐŶŽĐŝƚĂƌĂƚŽƚĞƐůĞƐƉĞƌƐŽŶĞƐĂůĂŵĂ-
professionals i la preparació d’oposicions; proves d’ac- de comunicació universal, tant de bo poguéssim dir el teixa hora, per que érem més de vint persones a les
ĐĠƐŵĠƐƉƌăĐƟƋƵĞƐ͕ĂŵďĐĞƌƟĮĐĂƚƐĚĞĐĂƉĂĐŝƚĂĐŝſ;ĞŶ mateix de les nostres. ϵ͘ϯϬ͘>ŝŚĞĚĞĚŝƌƋƵĞ͕ĞŶĞůĐĂƐĚĞůĞƐǀĂĐƵŶĞƐ͕ĞŶƉŽƌƚŽ
ĐĂƐĚ͛ĂƉƌŽǀĂƌͿŝĐŽŵƉĂƟďůĞƐĂŵďĞůƐĞĐƚŽƌƉƌŝǀĂƚ͖ĐƵƌƐŽƐ Els castellans diuen “el saber no ocupa lugar”, pren- tres, el personal sanitari de Lleida ha estat en les tres
ŽĨĞƌƚƐƉĞƌů͛ĚŵŝŶŝƐƚƌĂĐŝſWƷďůŝĐĂŽďĞƌƚƐĂĞŵƉƌĞƐĞƐƉƌŝ- guin-ne nota. Jo mateixa sé escriure perfectament i par- ocasions a l’hora i al bon nivell que els caracteritza. Mol-
ǀĂĚĞƐ͕ĐĞŶƚƌĞƐĂĐĂĚğŵŝĐƐŝƉĂƌƟĐƵůĂƌƐ͖ĞƚĐ͘WĞƌƋƵğĐĂů ůĂƌĞŶĐĂƐƚĞůůă͘ůĐĂƚĂůăĞůƉĂƌůŽ͕ƉĞƌƐƵƉŽƐĂƚ͕ƉĞƌžĐŽŵ ƚĞƐŐƌăĐŝĞƐƉĞƌůĂƐĞǀĂĂƚĞŶĐŝſ͘
>DHEĠƐƵŶĂƉƵďůŝĐĂĐŝſƉůƵƌĂůŝŽďĞƌƚĂĂƚŽƚĂŵĞŶĂĚ͛ŽƉŝŶŝŽŶƐ͘ŶĂƋƵĞƐƚĂƐĞĐĐŝſĞƐƉƵďůŝĐĂƌĂŶƚŽƚĞƐĂƋƵĞůůĞƐĐĂƌƚĞƐƋƵĞĞƐƟŐƵŝŶ
cartes@lamanyana.cat ĚĞŐƵĚĂŵĞŶƚŝĚĞŶƟĮĐĂĚĞƐŝƋƵĞƐŝŐƵŝŶĚ͛ŝŶƚĞƌğƐŐĞŶĞƌĂů͘EŽĞƐƉƵďůŝĐĂƌĂŶĐĂƌƚĞƐĂŵďƉƐĞƵĚžŶŝŵƐŽŝŶŝĐŝĂůƐ͘ůƐŽƌŝŐŝŶĂůƐƐ͛ŚĂƵƌĂŶĚĞƉƌĞ-
ƐĞŶƚĂƌŵĞĐĂŶŽŐƌĂĮĂƚƐŝŶŽƐƵƉĞƌĂƌůĞƐϯϬůşŶŝĞƐĚ͛ĞǆƚĞŶƐŝſ͘>ĂƚƌĂŵĞƐĂĚĞƚĞǆƚŽƐĂĂƋƵĞƐƚĂƐĞĐĐŝſŝŵƉůŝĐĂů͛ĂĐĐĞƉƚĂĐŝſĚ͛ĂƋƵĞƐƚĞƐŶŽƌŵĞƐ͘
͌dZ͕YhZ/K͊
DZ/^'Z1
s/H>^
ƋƵĞ ĂůƚƌĞƐ͍ Ŷ ƟŶĐ ŵĠƐ͗ ů͛ĞǆĐĠƐ Ě͛ŝŶĨŽƌŵĂĐŝſ
ƐŽďƌĞůĂ,ŝƐƚžƌŝĂĞŶŵĂũƷƐĐƵůĞƐŝĂƌƟĐůĞƐĚ͛ŽƉŝ
ĐĞďŽŽŬ͗ ͞ů ŶŽƐƚƌĞ ƚƌĞďĂůů ĐŽŶƐŝƐƚĞŝǆ ĞŶ ƋƵĞ

ĞůũĞƵƌĞ͍WĞƌƐŽƌƟƌĚĞĚƵďƚĞƐĞŶƚƌŽĂůŝĐĐŝŽŶĂƌŝ ƚŽƚŚŽŵ ƟŶŐƵŝ ƵŶĂ ŵŽƟǀĂĐŝſ͘͟ ͋,Ž ĚŝƵ ƋƵŝ ŚĂ
ƌŝĂĂů͛ŽƉŝŶŝſĐŽŵƵŶĂ͘ĞůůůĂơ͞ĚŽǆĂ͟;ŽƉŝŶŝſͿ͕ŝ ƐĞŶƐĞ ŵŽƟƵ͊ / ƵŶĂ ĚĞů ƉĂşƐ͗ ĂƚĂůƵŶǇĂ ZăĚŝŽ͕

͞ƉĂƌĂ͟;ĐŽŶƚƌĂƌŝͿ͘DĂŶĚƌĞƐĂďĂŶĚĂ͕Ɛŝŵ͛ĂƚĞŶĐĂ ĚĞĮŶŝŶƚͲƐĞ ĐŽŵ ͞>Ă ƌĂĚŝŽ ƋƵĞ ƚ͛ĞƐĐŽůƚĂ͘͟ WĂƌŝ
ůĂĚĞĮŶŝĐŝſŶŽƐŽůĂŵĞŶƚǀŝƐĐĞŶƵŶĂƉĂƌĂĚŽǆĂ͕ ĚŽƌĂĐŽŵƉĂƌĂĚŽǆĂƉƵďůŝĐŝƚăƌŝĂ͘WĞƌžŵĞŶƚĞŝǆ͗
ƐŝŶſƋƵĞǀŝƐĐ;ĠƐƵŶĚŝƌ͊ͿĚĞůĂƉĂƌĂĚŽǆĂ͘ŶĂƌ
/ŶƐƚĂůͼůĂĚĂ ĞŶ ƚƌŽďĂƌ ƉĂƌĂĚŽǆĞƐ͕ ͎ƉĞƌ ƋƵğ ŶŽ
ĞůƐ ͋dZ͕ YhZ/K͊ ͎ŝƐĐƌĞƉĂƌ ĠƐ ĐŽŶĚĞŵ
ŶĂďůĞ͍dĂŵƉŽĐƉƌŽǀĂƋƵĞƟŶŐƵŝƌĂſ͘ǀŝĚĞŶĐŝĂ WĂƐƐŝŶŝǀĞŐŝŶ͗ĞůĐŽůͼůĞĐƟƵŵƵƐƵůŵăŶŽƚƌŽďĂ
ƋƵĞƐĞƌǀŝĚŽƌĂŶŽƐ͛ĂĐŽŶƚĞŶƚĂĂŵďƌĞƉĞƟƌůůŽĐƐ
ĐŽŵƵŶƐ͘:͘s͘&ŽŝǆĂďŽĐĂ͗͞ƐƋƵĂŶĚŽƌŵŽƋƵĞŚŝ ƚžůŝĐĂĂĐƵůůů͛ƐƐŽĐŝĂĐŝſĚĞsĞŢŶƐĚĞůůŽƚ͖ǀŽůĞŵ
ǀĞŝŐĐůĂƌ͘͟DĠƐĞǆĞŵƉůĞƐ͗͞EŽŵĠƐƐĠƋƵĞŶŽƐĠ ƵŶĂĐŝƵƚĂƚƚƌĂŶƐŝƚĂďůĞ͕ƉĞƌžƉĂƟŶĞƚƐŝďŝĐŝĐůĞƚĞƐ
ƌĞƐ͕͟ĚŝƵ^žĐƌĂƚĞƐ͘/ů͛ŝŶĞĨĂďůĞLƐĐĂƌtŝůĚĞĂǀŝƐĂ ůĂ ĨĂŶ ŝŶǀŝĂďůĞ͖ ƌĞĐůĂŵĞŵ ƵŶ ĞƐƉĂŝ Ƶƌďă ƉĞƌ
ƋƵĞ͞ůĂŵŝůůŽƌŵĂŶĞƌĂĚĞǀğŶĐĞƌůĂƚĞŵƉƚĂĐŝſ͕ĠƐĐĂƵƌĞ
ĞŶĞůůĂ͘͘͘͟ ŽƌŐĂŶŝƚǌĂƚƌĞƐĨĞƐƟǀĂůƐĚĞĐŝŶĞŵĂŝŶŽŵĠƐƚĠƵŶĐŝŶĞ
Fecha:
Secció: LOCAL
Vpe pàg.:
Difusió:
ŵƵŶŝĐĂĐŝſ ǀĂ ƐĞƌ ǀĞƌŝĮĐĂĚĂ ĚĞƐ
1.441
Espai pàg.: 13,07%
Pág: 9
Pàg.:
disposava de cap documentació, presentar comunicació prèvia ment de l’ICIO (impost sobre les
de manera que va obrir un expe- d’obres per efectuar les prospec- ĐŽŶƐƚƌƵĐĐŝŽŶƐͿŝĂŝǆşĞƐǀĂŶŽƟĮĐĂƌ ĂƋƵĞƐƚƉƌŽũĞĐƚ
grau B de formació, i el grau C in-

El Congrés aprova la nova clourà diversos mòduls i conduirà
Ă ů͛ŽďƚĞŶĐŝſ Ě͛ƵŶ ĞƌƟĮĐĂƚ WƌŽ-
llei de l’FP, que pretén fessional. El grau D es correspon
Ăŵď ĞůƐ ĐŝĐůĞƐ ĨŽƌŵĂƟƵƐ ĚĞ &Žƌ-
reforçar la modalitat dual mació Professional on s’inclourà
un projecte entre els mòduls, així
El Congrés va aprovar ahir el pro- ŵĂĐŝŽŶƐ ĚĞů ŐƌĂƵ ƐĞƌĂŶ ƉĞƟ- ĐŽŵ ŝŶŶŽǀĂĐŝſ͕ ŝŶǀĞƐƟŐĂĐŝſ ĂƉůŝ-
jecte de Llei Orgànica d’Ordena- ƚĞƐ͕ŵĞŶƚƌĞƋƵĞĞůƐơƚŽůƐŝĐƵƌƐŽƐ cada i emprenedoria. Finalment, ǌĂĐŝſ >ŝŶŐƺşƐ
ció i Integració de la Formació d’especialització seran els graus D el grau E integrarà els cursos d’es-
Professional (FP) que vol reforçar ŝ ͘ ů ŐƌĂƵ ĐŽŶƐƟƚƵĞŝǆ ů͛ŽĨĞƌƚĂ ƉĞĐŝĂůŝƚǌĂĐŝſƋƵĞƟŶĚƌĂŶƵŶĂĚƵ-
ůĂŵŽĚĂůŝƚĂƚĚƵĂů͘ůƚĞǆƚŚĂŽďƟŶ- ŵĠƐ ƉĞƟƚĂ ĚĞů ŶŽƵ ^ŝƐƚĞŵĂ EĂ- rada d’entre 300 i 800 hores. Qui
gut 180 vots a favor, 88 en contra cional de Formació Professional i ĞůƐƐƵƉĞƌŝƟŶĚƌăĞůơƚŽůĚ͛ƐƉĞĐŝĂ-
ŝ ϳϱ ĂďƐƚĞŶĐŝŽŶƐ͘ >Ă ŶŽƌŵĂ ƉƌĞ- permetrà obtenir una acreditació lista (Grau Mitjà) o Màster Pro-
veu una oferta “única, modular parcial de competència. La supe- ĨĞƐƐŝŽŶĂů;'ƌĂƵ^ƵƉĞƌŝŽƌͿ͘dŽƚĂůĂ ǀĞƌŶ ƟŶĚƌă ů
ŝ ŇĞǆŝďůĞ͟ Ě͛&W ĞŶ ĐŝŶĐ ŝƟŶĞƌĂƌŝƐ ració de totes les acreditacions ĨŽƌŵĂĐŝſƟŶĚƌăƵŶĐĂƌăĐƚĞƌĚƵĂů͕
ĨŽƌŵĂƟƵƐ ĂƐĐĞŶĚĞŶƚƐ͘ >ĞƐ ĨŽƌ- parcials permetran obtenir el que podrà ser general o intensiva.
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 9.001
Espai pàg.: 32,45%
Pág: 2
Pàg.:
centres segregats i centres no El segueixen la Catalunya alumnat estranger que els Celoni, Banyoles i Vilassar arriba al percentatge del
Els més equilibrats

Lliçà d’Amunt i Cardedeu expliquen les claus de l’èxit
Lliçà d’Amunt/Cardedeu Un altre element que de l’actual institut Hipàtia

destaca Sánchez és la socia- d’Alexandria, també ha de
J.V. lització de llibres. “Tots els contribuir a l’equilibri esco-
“Per a nosaltres és molt estudiants de Lliçà d’Amunt, lar. “Apropar l’escola a la
important que la matrícula des de primer de Primària zona de referència dels nois
viva, com el primer accés a fins a quart d’ESO, paguen i noies ho fa més fàcil per als
l’escola, sigui ben valora- una quota de 10 euros pels alumnes i per a les famílies.
da.” Ho diu Fran Sánchez, llibres. Ningú els ha de com- Tenim el 70% de la població
regidor d’Educació de Lliçà prar a fora.” Es refereix al fora del nucli i és una inco-
d’Amunt, que, juntament treball de l’educadora i la herència tenir els dos insti-
amb Cardedeu, té totes les treballadora social amb els tuts al nucli on només hi viu
escoles equilibrades, segons nois i noies amb més dificul- el 30% de la població.” Una
l’informe de la Fundació tats, tant al carrer com a les opinió que comparteix el
Bofill. “Una bona detecció aules i també posa de relleu director de l’escola, Segundo
és clau i per això hem incidit el programa de socialitza- Jiménez. “El centre de 3 a
moltíssim en l’escolarització ció de la música a cost zero 16 anys farà un gran servei
de 0 a 3 anys. El pressupost que s’ha implantat a tota la perquè ara els alumnes han
de l’any vinent inclourà Mancomunitat de la Vall del de marxar a set o vuit quilò-
una nova baixada de quotes Tenes. metres quan fan ESO i és un
de l’escola bressol perquè L’ampliació de l’escola enrenou.” A l’esquerra, una aula de l’escola Miquel Martí i Pol al sector de Palaudàries de Lliçà d’Amunt. A la dreta
aquest és el primer lloc on Miquel Martí i Pol, al sector Per la seva banda, la
realment es pot fer una bona de Palaudàries, que es con- regidora d’Educació de escoles del poble pel que fa de l’Ajuntament. “Al llarg
detecció i planificar el futur vertirà en un institut escola Cardedeu, Dolors Sala, atri- a la segregació escolar a la de 20 o 30 anys, qualsevol
amb moltes més garanties.” i que acollirà els alumnes bueix la bona situació de les bona feina que s’ha fet des partit que ha estat al govern
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 9.001
Espai pàg.: 30,37%
Pág: 3
Pàg.:
socials. Hem revisat la tari-

fació social de les escoles
bressol, hem passat de 5
a 9 trams, en funció dels
recursos de cada família.
Abans, per algunes famíli-
es representava fins a un
20% dels ingressos i ara se
situa entre el 5% i el 7%
i és molt similar a l’esforç
que han de fer les famílies
amb més recursos. Així,
hem aconseguit que la
proporció d’infants esco-
laritzats s’hagi equilibrat.
Si abans més de la meitat
eren de famílies amb un
nivell adquisitiu alt, ara la
proporció és d’un terç de
famílies dels trams baixos,
un terç dels trams del mig i
un terç dels alts. Podem fer
GRISELDA ESCRIGAS
grups més heterogenis.”
Sala també destaca la
feina de la comissió de
garanties en el repartiment
unt. A la dreta, alumnes de l’escola Les Aigües de Cardedeu al pati del centre equitatiu dels infants vul-
nerables i els projectes
municipal ha cuidat molt el les escoles són públiques i que més es té en compte és cert termini de temps fem que acosten els escolars al
tema educatiu i ha apostat això també ho fa més fàcil.” l’esforç econòmic que ha propostes d’actuació a favor museu Tomàs Balvey o al
per l’escola pública. Totes Per Sala, un dels aspectes de fer cada família. “Cada de l’equitat i la cohesió Teatre Auditori Cardedeu.
Fecha:
Secció: PROVINCIA
NOTICIES
Vpe pàg.:
Difusió: 9.001
Espai pàg.: 59,79%
Pág: 4
Pàg.:
GRISELDA ESCRIGAS
Mounya Frahoui, aquest dimecres al menjador de casa seva, a Granollers
“El meu fill em diu que només

es relaciona amb gent catalana
a les activitats extraescolars”
Mounya Farhoui denuncia la concentració d’alumnes d’origen immigrant a l’escola dels seus fills
Granollers La Mounya tenia l’es- el que no pot ser és que se’ns

perança que els seus fills, “La normativa concentri a tots a la mateixa
J.V. que tenen 5, 9 i 11 anys, ho escola. Perquè hi ha famílies
Mounya Farhouni, de tindrien més fàcil, però s’ha
sobre la del barri que se’n van a esco-
Granollers, té 36 anys i treba- trobat amb una problemàtica distribució de la les del barri del costat o del
lla d’auxiliar d’infermeria a nova. “Quan van començar centre.”
l’Hospital des de fa 17 anys. els meus fills a l’escola, vaig matrícula viva Sobre la normativa que
Va venir des del Marroc amb pensar que, com que hi ha no es compleix” obliga a reservar places
la seva família quan tenia més immigració i hi ha de per a alumnes amb neces-
9 anys, va estudiar en una tot a l’escola, ja no passarien sitats socioeconòmiques
escola pública i va fer l’ESO i el que jo vaig passar. Però, relaciono amb gent catalana i a distribuir la matrícula
un cicle formatiu a l’EMT. Té al final, el que veig és que és quan faig extraescolars’. Per- viva, la Mounya pensa: “No
quatre fills, dels quals tres pitjor perquè els meus fills què a la seva classe només hi s’està complint i això fa que
van a la mateixa escola i l’al- van a una escola que té un ha una nena d’origen català. aquestes escoles, que ja ho
tre és encara massa petit per 90%, per no dir un 100% de A la classe de la meva filla tenen complicat, a sobre,
ser escolaritzat. pares i mares immigrants. no n’hi ha cap i a la del meu els docents, que ja no tenen
Assegura que la concen- I això què vol dir?, que jo, fill de 5 anys, n’hi ha un. prou recursos, ho tinguin
tració d’alumnat d’origen almenys, vaig tenir l’oportu- Llavors, per sort, jo em puc encara més difícil perquè
immigrant a l’escola dels seus nitat de relacionar-me amb permetre que facin activitats els nens que van una mica
fills, que és la mateixa on va nens i nenes catalanes, però extraescolars, però la majo- avançats s’han d’aturar per-
anar ella, és tan gran que no ells no.” ria no s’ho poden permetre què el mestre ha de dedicar
hi ha cap oportunitat que es Tot i que ella parla perfec- perquè només treballa el més temps a aquell alumne
relacionin amb altres com- tament el català, la Mounya pare o no troben feina, per- que acaba d’arribar.” Explica
panys que no siguin també de admet que els seus fills no què si portes el hiyab no et que ha dirigit la seva quei-
famílies immigrants. Només el saben parlar com el parla donen feina.” xa a l’Ajuntament diverses
ho poden fer en les activitats ella. “No és que ells s’hagin La Mounyia creu que el vegades però no ha obtingut
extraescolars. És una situa- d’integrar perquè ells ja han fet que Granollers sigui zona resposta. “No se’ns escolta”,
ció ben diferent de la que va nascut aquí i són d’aquí. única d’escolarització no es queixa. I va més enllà en la
viure ella quan va arribar. S’haurien d’integrar si anes- ajuda a reduir el fenomen de seva denúncia: “Hem arribat
“Només érem dues nenes sin a viure al Marroc, on la segregació. “Jo tinc dues a un extrem que jo penso
marroquines a l’escola i a la només hi van de vacances. o tres escoles a prop de casa, que, amb la zona única, han
meva classe era jo sola. Em va Però el que passa és que ni però he de portar els meus trobat la millor estratègia
costar una mica adaptar-me són d’aquí ni són d’allà. I els fills a l’altra punta de la ciu- per arraconar-nos. Així, tot
perquè vaig patir una mica meus fills no es relacionen tat. I això passa amb pares i i que vivim aquí, els nostres
el que ara en diuen bullying, amb infants d’aquí. Em fa mares que viuen també en fills no tenen contacte amb
però per sort vaig tenir un pena dir-ho, però el meu un altre barri i tenen un col- gent d’aquí. Això, a la llarga,
mestre que em va ajudar molt fill d’11 anys abans no se legi en el mateix barri però pot generar ràbia i no vull
amb el català i a afrontar les n’adonava però ara sí. Em diuen que no hi ha places. que els meus fills creixin
situacions que jo vivia.” diu: ‘Mama, jo només em Diuen que estan plenes, però amb ràbia.”
Fecha:
Secció: PROVINCIA
Vpe pàg.:
Difusió: 9.001
Espai pàg.: 19,13%
Pág: 5
Pàg.:
L’escola Bellavista-Joan
Camps celebra el vintè
aniversari de la fusió
Les Franqueses del Vallès llar, durant el curs anterior,

per consensuar un projecte
EL 9 NOU educatiu nou.
L’escola Bellavista-Joan La primera acció de l’ani-
Camps, de les Franqueses, ha versari ha estat la realització
programat diverses activitats d’un mural a la façana. Tam-
per celebrar el 20è aniversari bé es canviarà el logotip, es
de la fusió dels dos centres farà un torneig d’escacs, els
(l’escola Bellavista i l’escola cursos de cinquè i sisè pre-
Joan Camps i Giró) a partir paren una obra de teatre i es
del curs 2001/2002. farà una caminada popular i
Alumnes de l’escola davant del mural que s’ha pintat a la façana Els dos claustres van treba- un concert.
Fecha:
Secció: PROVINCIA
NOTICIES
Vpe pàg.:
Difusió: 9.001
Espai pàg.: 44,4%
Pág: 18
Pàg.:
GRISELDA ESCRIGAS
Biel Sánchez, Biel Fons, Júlia Pérez, Pathe Cissokho i Leire Vega, alumnes de l’Institut Reguissol, han fet propostes per als pressupostos participatius
“Per fi ens sentim escoltats”

Palautordera aplega 40 propostes per als pressupostos participatius de Joventut del 2022
Sta. Maria de Palautordera són conscients que, dins el fa fred.” Posen d’exemple el Proposen, per exemple, que
projecte de pressupostos par- pont de la Puríssima –llar- s’instal·li una pista de ball de
Pol Purgimon ticipatius, hi ha en joc 15.000 guíssim, de cinc dies– en què manera quinzenal o mensual
Diuen que és la primera euros per gastar en activitats el fred i el vent els van fer en algun punt del poble i que
vegada que algú els demana i infraestructures per al la guitza i amb prou feines se’ls permeti triar la música
què volen per al seu poble. jovent al municipi l’any que els deixava sortir de casa. que els agrada. Els surten
I estan contents de donar- ve. Les millors propostes es Tampoc no tenien on anar. idees, des d’ubicar la disco-
hi idees. “Estem motivats”, debatran i es votaran en una Can Rahull, l’espai jove de teca a l’Envelat o contractar
afegeix Pathe Cissokho. Ell assemblea al febrer i ells ja Palautordera, era tancat. I un discjòquei. També coinci-
i quatre companys més de tenen clares quines són les la majoria d’ells diuen que deixen que calen pistes per
classe –Júlia Pérez, Leire seves prioritats: des d’una no coneixen aquest equipa- jugar a futbol que tinguin
Vega, Biel Sánchez i Biel discoteca a una sala de cine- ment, que el consistrori vol horaris d’obertura més flexi-
Fons– han fet algunes de ma o un espai interior per potenciar. “Ens falta un espai bles i que necessiten sortir,
les 40 propostes que l’Ajun- trobar-se. on poder fer diverses coses, perquè la pandèmia els van
tament de Santa Maria de “A Palautordera només fem com ara mirar pel·lícules i interrompre la vida quan tot
Palautordera va recollir al que donar voltes, mai estem estar amb els amics i amb el just anaven a 6è de Primària.
novembre en urnes en diver- en un lloc fix perquè ens mòbil”, diu Júlia Pérez. Arnau Amadó, que és tèc-
sos equipaments del muni- avorrim molt ràpid”, explica Biel Sánchez, per la seva nic de Joventut a l’Ajunta-
cipi. Tot plegat, dins el marc Leire Vega. Una altra com- banda, ha proposat que hi ment, admet que ha detectat
dels pressupostos participa- panya de classe, Júlia Pérez, hagi una discoteca on poder moltes propostes “viables”.
tius de l’Àrea de Joventut. afegeix: “Quan acabem de sortir a ballar. Tenen 13 Pathe Cissokho se n’alegra.
Van a la classe de 2n d’ESO quedar a l’hivern, sempre anys i encara els queda lluny “Mai podíem dir res. Per fi
C de l’Institut Reguissol. I hem de marxar ràpid perquè accedir a aquests espais. ara ens sentim escoltats.”

Recull de Premsa 17-12

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Recull de Premsa 17-12

Cargado por

Información del documento

Descripción original:

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Recull de Premsa 17-12

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Fecha:

Data: 17/12/2021 Audiencia:

La Generalitat planea clases

CRISTIAN SEGURA, Barcelona El consejero de necesiten aprender en castella-

les sentències sobre les au-

Més inspeccions i dos docents

a les aules afectades pel 25%

les sentències sobre les au-

Més inspeccions i dos docents

a les aules afectades pel 25%

En necesaria Juana Rivas. Me gustaría saber qué ocurriría si se lla-

defensa vestigue unos presuntos abusos sobre uno de ellos.

sentencia que tumba el modelo de 2020, dictada por el Tribunal Su-

por ver cómo se acaba ejecutando mo de otra manera.

Aragonès crearà un marc

ĐĂƐƚĞůůă͘ ͞WŽƐĂƌĞŵ ĚŽƐ ŵĞƐƚƌĞƐ

El Govern doblarà els ũĞĐƚĞƐ ůŝŶŐƺşƐƟĐƐ ǀŝŐĞŶƚƐ Ă ĐĂĚĂ

docents a les aules on ĞůƉƌĞƐŝĚĞŶƚ͘

calgui quota de castellà ĞĚƵĐĂƟƵƐƋƵĞĂƌƌĞŶĐĂƌăĂůŐĞŶĞƌ͘

El president de la Generalitat es reuneix amb

güe es Educació destinarà

L’AEB demana a les famílies interessades que El president de la Genera

El front bilingüe es Educació d

Les entitats que defensen una edu-

Educació posa dos mestres

sentenciat que cal fer un 25% en d’una “ofensiva legislativa” i un

L’AFA de l’escola de Canet nega que hi hagi

extraordinària per la llengua, que El president de

Aragonès anuncia mesures

grup reduït de centres de la Cata-

Preocupació a l’institut lunya Central que des de fa més

del Xup per si podrà oferir Un nou edifici

el nou batxillerat el 2022 u L’Associació de Famílies

Les entitats que defensen una educació

La Fundació Bofill alerta que A la Secundària la distància

la segregació escolar es manté nen com a referència els cen-

EL TEMA rers cinc anys, tenim cinc

les comissions de garanties

u que només ció cal establir el tancament

ent catalana oferir aquestes vacants al

“Era molt important

Vic negociadors per aconseguir mesos una proposta perquè

NOTICIES Primer va ser una sorpresa

Trist i tenebrós Josep Maria Fonalleras & Emma Riverola Estadística

L’AFA de l’escola de Canet nega que hi hagi

Fins ara hi ha hagut una vuitan-

Una aula d’educació infantil d’una escola de Barcelona en una imatge

LA BORSA O LA VIDA DEMÀ Sílvia Soler

La llengua i nosaltres La vacuna i tu

Sin relevo profesional

OPINIÓN / TEODORO LEÓN GROSS Decenas de familias empiezan a romper

la cartera, Pilar Alegría, irá ahora

A la tres. Toni Brosa / tbrosa@elpuntavui.cat / @ToniBrosa

Una plataforma integrada

Salut Recursos de benestar emocional per als estudiants de secundària

Alfabetització en salut mental

nal de Catalunya i alineat

Les famílies del Turó del Drac demanen respecte

&M11JNQJEF ALFONSO TORICES

ƋƵĞ ĂůƚƌĞƐ͍ Ŷ ƟŶĐ ŵĠƐ͗ ů͛ĞǆĐĠƐ Ě͛ŝŶĨŽƌŵĂĐŝſ

ĐĞďŽŽŬ͗ ͞ů ŶŽƐƚƌĞ ƚƌĞďĂůů ĐŽŶƐŝƐƚĞŝǆ ĞŶ ƋƵĞ

ƌŝĂĂů͛ŽƉŝŶŝſĐŽŵƵŶĂ͘ĞůůůĂơ͞ĚŽǆĂ͟;ŽƉŝŶŝſͿ͕ŝ ƐĞŶƐĞ ŵŽƟƵ͊ / ƵŶĂ ĚĞů ƉĂşƐ͗ ĂƚĂůƵŶǇĂ ZăĚŝŽ͕