Villalonga Aulet, Pere Joan

Vallespir Planas, Llorenç

Informe de conjuntura,
L’impacte de la Covid-19 a
l’economia espanyola: una
anàlisi comparada.

Data d’entrega: 13/12/2023

 Introducció

La Covid-19 i les polítiques per evitar-ne la propagació van comportar reduccions dràstiques
de l’activitat econòmica i el benestar material de la població. Tot i ser generalitzades, la
magnitud de les caigudes difereix notablement entre països, com també els nivells i
cronologia de la recuperació econòmica. S’ha analitzat l’evolució d’Espanya per veure si es
pot explicar la seva conjuntura i situació actual, comparant-la en alguns casos amb
Alemanya.

1. Comparació del PIB real trimestral des del i respecte al 2019T4.

TIME Q4 Q1 Q2 Q3 Q4 Q1 Q2 Q3 Q4 Q1 Q2 Q3 Q4 Q1 Q2 Q3
2019 2020 2020 2020 2020 2021 2021 2021 2021 2022 2022 2022 2022 2023 2023 2023

Espanya 100 97,4 90,8 77,8 92,0 115,8 115,0 114,4 111,2 107,1 105,8 103,4 102,5 97,9 94,6 93,2

Alemanya 100 98,9 97,2 90,7 98,8 117,3 116,4 114,5 112,5 110,1 109,0 107,7 105,3 104,0 101,3 99,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Eurostat.

La graella mostra quina va ser la quantitat d’unitats de producció total de béns i serveis finals
a un lloc concret durant un període determinat, normalment un any, mesurades en unitats
monetàries.

En aquest cas tenim la producció total duita a terme a Espanya i Alemanya desagregada en
trimestres. El trimestre de 2019 és el període de referència per poder elaborar una comparació
amb els trimestres següents i usem el PIB real. Un cop podem començar la comparació entre
els països és molt interessant com l’evolució general dels països al llarg del període és
semblant, ambdós tenen la pitjor caiguda al tercer trimestre de 2020 i tornen als nivells del
quart trimestre de 2019 al mateix temps també, en el primer trimestre de 2021 així com
posteriorment es va estabilitzant ells nivells aproximant-se al índex 100. Si ho pensem no és
tan estrany els dos països són membres en diferents organitzacions en comú a més de
compartir la mateixa moneda aplicant mesures iguals o molt pròximes contra la COVID, per
tant, no és sorprenent que la seva evolució pre-, durant i postpandèmia fou semblant.

Però en aquesta semblança si observem de forma més concreta hi ha grans diferències, en el

trimestre que es registre la pitjor xifra pels dos països tenen xifres per a res pròximes una amb
l’altra. Espanya pateix de forma més dura les conseqüències de la COVID en la seva
producció que Alemanya. Demostrant que en el territori alemany van saber gestionar millor
els recursos de tal forma poder ajudar a minimitzar els danys de la COVID en l’economia. La
gestió i aplicació de les mesures per contrarestar els efectes en el PIB per part d’Alemanya
foren molt millor com podem observar sempre estan en dades superiors a les espanyoles, per
poc que sigui sempre són majors.

1
2. Comparació d’estructures productives a través del valor afegit

El valor afegit és la diferència entre la producció valorada a preus bàsics i els consums
intermedis valorats a preus d’adquisició. Aquest indicador ens permet mesurar la contribució
de cada branca d’activitat al PIB.

En el 2019, Alemanya i Espanya presentaven economies on predominava la indústria i les

activitats de comerç majorista i minorista, transport, allotjament i restauració i les activitats
d’administració pública, defensa, educació, salut humana i treball social, i en la que el pes de
les activitats primàries era quasi inexistent. Destaquem la diferència entre la branca
d’activitats d’agricultura, silvicultura i pesca, a Alemanya té menys importància; Alemanya
és més industrial que Espanya i aquest ho compensa amb més pes de les activitats de comerç
majorista i minorista, transport, allotjament i restauració i de la construcció.

L'any 2020, les dues potències coincideixen en l’augment de consideració de les activitats
financeres i d’assegurances, de les activitats immobiliàries i de les activitats d'administració
pública, defensa, educació, salut humana i treball social. En canvi, es diferencien en
l’agricultura, silvicultura i pesca i en la indústria on a Espanya agafen importància; també
destaca que al país germànic la construcció puja el seu valor afegit i no a Espanya. Els dos
països tenen una baixada en les activitats relacionades amb els serveis i el turisme.

El 2021 va estar ple de restriccions que afectaven a totes les activitats. A Espanya les
activitats primàries, les financeres i d’assegurances i les d’administració pública, defensa,
educació, salut humana i treball social, que havien crescut l’any anterior, baixen, així com la
construcció, les arts, entreteniment i recreació. La indústria i les activitats de comerç
majorista i minorista, transport, allotjament i restauració pugen a causa de l'obertura del
turisme. A Alemanya remunten les activitats d’indústria i les activitats de comerç majorista i
minorista, transport, allotjament i restauració, les quals havien perdut importància; es
debiliten la construcció, les activitats immobiliàries, les activitats d’administració pública,
defensa, educació, salut humana i treball social i les arts, entreteniment i recreació.

El 2022, el món començava a tornar a la normalitat. A la nació espanyola augmenta la

indústria i les activitats de comerç majorista i minorista, transport, allotjament i restauració i
arts, entreteniment i recreació. En el territori alemany van tenir més rellevància les activitats
primàries, la construcció, les activitats de comerç majorista i minorista, transport, allotjament
i restauració i les arts, entreteniment i recreació.

2
En analitzar l’evolució del valor afegit de cada branca d’activitat podem treure diverses
conclusions. Espanya arriba a la pandèmia sent una economia poc industrial i la majoria de
valor afegit pertany a les activitats de serveis. Alemanya, és un cas diferent on la indústria té
molta importància juntament amb el sector terciari. En arribar la pandèmia aquestes activitats
que tenien tanta envergadura, lògicament ja no es poden dur a terme amb normalitat. A
Espanya va agafar més substància la indústria i el sector primari; a Alemanya es va tenir més
en consideració la construcció, i a les dues potències les activitats financeres, d'assegurances i
immobiliàries i les activitats d’administració pública, defensa, educació, salut humana i
treball social. Espanya acaba el procés més industrialitzat i amb menys pes de la construcció,
Alemanya ha augmentat el valor afegit de la construcció i del sector primari. D’igual forma,
el valor afegit de les activitats de comerç majorista i minorista, transport, allotjament i
restauració ha crescut del 2019 al 2022 a ambdues nacions.

A Espanya li està costant més recuperar-se de la crisi que a Alemanya i això es podria deure
al fet que el primer te i tenia com a base l’exportació de turisme i serveis que de cada vegada
són més barats i de pitjor qualitat, en canvi, el segon país exporta béns de gran valor (com
cotxes), una indústria que no requereix tant de contacte social (que va ser impossible durant
la pandèmia) com si ho fan els serveis espanyols.

Valor afegit de cada branca d’activitat respecte al total de l’economia:

3
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Eurostat.

4
3. L’evolució del PIB real per càpita trimestral es tradueix en variacions de la renda
disponible bruta de les famílies real per càpita trimestral?

Espanya:

Alemanya:

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OECD stats.

5
En aquest cas establim una comparació entre (PIB real per càpita) les unitats d’euros en què
mesurem la Producció total del país durant un temps determinat, que pertoquen a cada
habitant i quina és la RDB de les famílies. Aquesta renda disponible bruta de les famílies
mostra quin és el poder adquisitiu que es queda en mans de les famílies un cop s’ha contribuït
a l’Estat abonant els impostos que pertoquen.

Es pot observar en ambdós països com la RDB de les llars és superior al PIB real per càpita
en la major part del període escollit, per part d’Espanya, i de manera total al cas alemany.
Sembla una dada curiosa perquè vol dir que les llars retenen més unitats d’euro de les que en
principi els pertocaria en una distribució del PIB entre tots els habitants. Per altra banda, si
analitzem les diferències en el cas espanyol les conseqüències de la COVID–19 foren més
notables que en el cas d’Alemanya. Per exemple pitjor caiguda del PIB real per càpita
registrada per Alemanya és lleugerament inferior a un 90%. Mentre que Espanya arriba a
situar-se entorn del 80%, és 10% inferior al cas alemany. Fet que demostra que les mesures
aplicades per fer front a la COVID-19 foren més exitoses ajudant a frenar les conseqüències
negatives damunt l’economia.

Finalment, es pot concloure que Espanya en etapes de recuperació aconsegueix fer-ho de

manera molt ràpida i semblant a Alemanya, els dos països al Q3-2020 recuperen o superen
els nivells del Q4-2019, però quan s’aproxima una etapa d’enfonsament també cau de forma
ràpida.

6
4. Variació percentual dels preus segons l’IPC i del “cost laboral per treballador”

L’índex de preus de consum (IPC) mesura l’evolució dels preus dels béns i serveis que
consumeix la població resident a Espanya. El consum familiar forma la cesta de compra i
aquest és el que determina la seva importància en el càlcul de l’IPC.

El cost laboral per treballador és el cost total que els empresaris suporten quan fan ús del seu
personal. Inclou el salari base, els complements salarials, el salari en espècie, les cotitzacions
socials a càrrec de l’empresa, els costos de formació del personal, els impostos relacionats
amb l’ocupació i els pagaments per hores extraordinàries o complementàries, a més han de
deduir-se qualsevol subvenció rebuda.

En aquest gràfic hem comparat l’IPC mensual amb el cost salarial trimestral, ja que a l’INE
no es proporciona informació de l’IPC mensual.

Si analitzem les dades des del punt de vista del treballador, el cost salarial són ingressos i
l’IPC són costos. Veiem que la pandèmia va afectar el cost salarial, ja que hi havia menys
treballadors encara que després torna a la seva tendència normal. La lògica diu que hauríem
de pujar amb el mateix ritme i al mateix nivell, no obstant, si observem detalladament
l’evolució d’aquests dos indicadors veiem clarament com l’IPC augmenta en major mesura
que el cost salarial per treballador, en concret el primer ha augmentat un 15% i el segon
només un 13%. Per tant, es pot afirmar que el treballador ha perdut poder adquisitiu.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE.

7
5. Grau d'inclusió socioeconòmic segons les taxes d’ocupació i d’atur, el percentatge de
l’ingrés nacional per decil de població, la proporció de la població “en risc de pobresa o
exclusió social" i el grau de protecció social.

Percentatge de l'ingrés nacional per decil de població (1r decil):

2019 2020 2021 2022

Alemanya 2.3 2.9 2.9 3.4

Espanya 2.2 2.2 2.0 2.4

Dècim decil 2019 2020 2021 2022

Alemanya 23.2 24.2 24.7 23.0

Espanya 24.1 23.4 23.8 23.4

Taxa d’ocupació:

2019 2020 2021 2022

Espanya 68 65,7 67,7 69,5
Alemanya 79,6 78,2 79,4 80,7

Taxa d’atur:

2019 2020 2021 2022

Espanya 13,8 15,2 14,5 12,6
Alemanya 2,9 3,6 3,6 3,1

Taxa de risc de pobresa o exclusió social:

2019 2020 2021 2022

Espanya 26,2 27 27,8 26
Alemanya 17,3 20,4 21 20,9

Despesa en Protecció social per habitant:

2019 2020 2021

Espanya 6371,47 7100,42 7237,11
Alemanya 12557,66 13428,94 13854,18

8
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Eurostat.

L’evolució de la taxa d’ocupació és pareguda en ambdós països durant la pandèmia, ja que

després de baixar durant el 2020 i recuperar-se un poc el 2021, el 2022 les dues nacions han
aconseguit superar la taxa d’ocupació del 2019.

La taxa d’atur a Espanya segueix la línia inversa de l’ocupació, puja el 2020, però
aconsegueix baixar a nivells inferiors als de 2019. Alemanya el 2021 no és capaç de
disminuir la taxa que havia tingut durant la covid-19, a més el 2022 tampoc assoleix la taxa
prepandèmia.

Amb la informació oferida pot parèixer que Espanya va reaccionar millor que Alemanya a la
crisi si xerram de termes d’ocupació i d’atur, però més enllà dels resultats marginals de
l’evolució, la taxa d’ocupació a Alemanya és més alta que la d’Espanya i la d’atur és molt
més baixa la del país germànic, la qual cosa fa que no sigui preocupant per Alemanya.

La taxa de risc de pobresa o exclusió social, afecta més a Alemanya, ja que la variació
percentual és major que l’espanyola, sent igualment, pitjors els nombres en el país
sud-europeu.

La diferència és molt notable si analitzem la despesa en protecció social per habitant i és que
Alemanya manté, durant tots els anys analitzats, quasi el doble d'inversió que Espanya. És
molt meritori per ambdós països que malgrat la crisi de la covid-19, Espanya ha augmentat un
13,58% i Alemanya un 10,32% en dos anys.

Conclusió

Després de tota l’anàlisi elaborada, podem concloure que la crisi de la Covid-19 va afectar a
totes les economies, a unes en major i a altres en menor mesura, i va obligar a tots els governs
a dur a terme polítiques per fer-hi front i recuperar-se tan aviat com es pugui, algunes van ser
efectives i d’altres no ho van ser tant. D’aquesta manera es pot explicar la conjuntura actual
d’Espanya i de la resta de països.

Paraules: 1824

9
BIBLIOGRAFIA:

- Eurostat (2023). Valor afegit brut e ingresos. ec.eurostat.eu. Recuperat el 6 de dsembre de

2023, de
https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/NAMA_10_A10__custom_8826709/default/t
able?lang=en

- Eurostat (2023). Ocupació i activitat - dades anuals. ec.eurostat.eu. Recuperat el 10 de

desembre de 2023, de
https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/lfsi_emp_a/default/table?lang=en

- Eurostat (2023). Atur - dades anuals. ec.eurostat.eu. Recuperat el 10 de desembre de 2023,

de
https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/une_rt_a__custom_8927043/default/table?lan
g=en

- Eurostat (2023). Persones en risc de pobresa o exclusió social. ec.eurostat.eu. Recuperat el

10 de desembre de 2023, de
https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/ilc_peps01n/default/table?lang=en

- Eurostat (2023). Despesa en protecció social. ec.eurostat.eu. Recuperay el 10 de desembre

de 2023, de
https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/spr_exp_sum/default/table?lang=en

- INE (2023). Cost salarial per treballador. ine.es. Recuperat el 7 de desembre de 2023, de
https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=6038

- INE (2023). Índex de preus de consum. ine.es. Recuperat l’11 de desembre de 2023, de
https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=50902

- OECD Stats (Q2-2023). GDP per capita index and Real household gross disposable
income per capita. stats.oecd.org. Recuperat el 6 de desembre de 2023, de OECD Statistics

10