Papers by Francesc Massip
Festa d'Elx, 1989
La Festa o Misteri d'Elx, sembla com si encara alguns volgueren ignorar que es tracta de l... more La Festa o Misteri d'Elx, sembla com si encara alguns volgueren ignorar que es tracta de l'unic exemple al mon de genui espectacle d'arrel medieval que ha perviscut integrament.
Sinais de cena, Jun 1, 2005
We consider that the late medieval dance of death was based on secular practices that were well e... more We consider that the late medieval dance of death was based on secular practices that were well established in the popular tradition to accompany the dead in their journey to the afterlife. It would therefore not be an "edifying fiction", as J.C. Schmitt put it, at least with regard to the ceremonial and the dance practices related to the farewell of the dead. When dealing with the characteristic choreographic form of the dance of death, it is necessary to think of very common figures in the history of dance: the circle and the row. The quintessential medieval dance, the "carola", combined them both, with abundant iconographic samples throughout Europe. Thus, the "carola" would have functioned as the matrix form of the late medieval dances of death, the last echo of which seems to be hinted at in a dance that has survived for centuries in popular practice: the "contrapàs". This is corroborated by its solemnity and circumspection 1 .
Revue De Musicologie, 2000
... ILL. 5. - Chariot de la corporation des fabricants de toques (Valencia 1662). ... Ces mecanis... more ... ILL. 5. - Chariot de la corporation des fabricants de toques (Valencia 1662). ... Ces mecanismes furent imites dans d'autres endroits de Normandie, comme & Cherbourg oi l'on conserve un dessin de 1680 diu au peintre officiel de la reine Marie Antoinette, Louis Barthelemy Freret. ...
Revista de filología española, Jun 30, 1994
Sea cual fuere la idea de teatro en la epoca medieval 1, nosotros hemos de referirnos a aquellos ... more Sea cual fuere la idea de teatro en la epoca medieval 1, nosotros hemos de referirnos a aquellos acontecimientos no ordinarios que convocaban un auditorio cuya experiencia estética se fundamentaba en la imagen y la musicalidad, más que en el texto o discurso verbal. Auditorio de espectadores que, como tal , experimentaba, en principio, una comunión que les permitía una recepción homogénea, sintiéndose, de alguna forma, involucrados en el proceso comunicativo y de actualización argumental que se realizaba ante sus ojos. Acto que este público, a su vez, concebía en unas coordenadas más amplias: el marco festivo o ritual que constaba de diversas actividades y ceremonias, algunas de ellas con componentes decididamente espectaculares, y, por lo tanto, sin duda, percibidos por la audiencia como manifestaciones específicas (distintas de otras no espectaculares). Es en estas ocasiones de excepcionalidad (aunque detalladamente periodiladas a lo largo del año) en las que debernos tratar de dilucidar aquellos elementos propios de la teatralidad para otorgarles su debido puesto en la historia de las artes escénicas. Momentos que, a nuestro entender, se localizan en tre~ grandes ámbitos celebracionales: la ceremonia litúrgica, la fiesta cívica y el fasto cortesano. I Conferencia pronunciada en el Ciclo O teatro Ka Europa medirool (Universidad de Santiago de Compostela, 29-31 de marzo de 1993), organizado por las profesoras Eva Castro y Pilar Lorenzo, y en el que debia participar el profesor ]ean-Claude Aubailly (Universidad de Perpiñán), presidente que fue de la Sociétt [,denlQtümale I014r rp.ltlde d" TMatre MldiJval, a cuya memoria dedico este trabajo.
L'autor rastreja diferents testimonis de caracter variat (ja siguin pintures, documents, arqu... more L'autor rastreja diferents testimonis de caracter variat (ja siguin pintures, documents, arquitectures, etc. ) la figura del foll en el teatre popular i profa de l'edat mitjana, concretament del teatre catala.
La parodie est l'apport le plus original de Frederic Soler au théâtre catalan. On analyse ici deu... more La parodie est l'apport le plus original de Frederic Soler au théâtre catalan. On analyse ici deux pièces de jeunesse du célèbre dramaturge, de l'époque où il était connu sous le nom de Serafí Pitarra. L'une, Don Jaume el Conqueridor (1862), parodiait le drame romantique en général et, en particulier, une oeuvre homonyme, en castillan, d'Antoni Altadill, de Tortosa. Pièce emblématique de l'étape facétieuse de Soler, elle devint la comédie la plus populaire et la plus connue de Pitarra, qui faisait écho au malaise provoqué par la guerre coloniale d'Afrique. L'autre, L'engendrament de Don Jaume, faute de s'inspirer d'un texte sérieux, traduit un certain manque d'inspiration et d'ingéniosité. L'une et l'autre laissent paraître une moquerie voilée de la monarchie des Bourbons. Paraules clau: Frederic Soler, parodie, drame romantique, théâtre comique XIX e siècle Frederic Soler, paròdia, drama romàntic, teatre còmic segle XIX El romanticisme, en teatre, significa la revolta contra les cotilles de la preceptiva classicista (les regles de les tres unitats, el decòrum, etc.), però també contra la tebior del drama burgès, un gènere híbrid, a mig camí entre tragèdia i comèdia, que no satisfeia els ideals romàntics. Un dels fulcres de la nova concepció escènica del romanticisme serà el nou rol que s'atorga al personatge, la centralitat del personatge individual com a protagonista absolut del conflicte dramàtic, aspecte que suposa un canvi profund en la relació entre personatge i situació. En l'univers romàntic, el personatge esdevé motor de l'acció. No és estrany, doncs, que els herois individuals fornissin una de les línies mestres del romanticisme teatral: el drama històric. El drama romàntic penetra a la Península ibèrica amb retard, i en català encara amb més retard. Tot amb tot, cal destacar que Francesc Altés i Casals estrena, al Teatre de la Santa Creu (avui Teatre Principal) (fig. 0), Mudarra (1833), el primer drama romàntic a Catalunya, bé que escrit en castellà i d'argument castellà. La catalanització de la temàtica històrica la inicia el dramaturg tortosí Jaume Tió i Noé (1816-1844), el primer que, tot i mantenint l'alienació lingüística, experimenta un procés de retrobament amb la història i la llengua en una progressió continuada i constant (fig. 1). El 1839 escriu Generosos a cual más 1 , on el protagonista és Ausiàs March, que presenta enfrontat a Joan II (preludi de la guerra civil catalana) i on el rei és vist molt negativament, com a causant de la decadència catalana. El 1843 estrenava al Liceu de Barcelona el drama Alfonso III el Liberal o Leyes de deber y amor 2 , drama en 3 actes i en vers. L'acció combina una història amorosa d'Alfons el Benigne amb les intrigues polítiques, i desaprova, com a bon romàntic, la prelació dels interessos polítics al sentiment amorós (fig. 2). La seva última obra dramàtica va ser El espejo de las venganzas, estrenada al mateix Liceu el maig de 1844, poc abans de la mort de l'autor a 28 anys, i publicada en part pel seu amic íntim, Víctor Balaguer (de fet, el manuscrit, amb dues parts inèdites 3 , es conserva a la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú) (fig. 3). És un drama en tres actes que gira a l'entorn de l'enveja, la traïció i la venjança, protagonitzada per un bastard de Jaume I, Fernan Sánchez, que vol desempallegar-se de l'infant Pere, hereu de la Corona d'Aragó, en conxorxa amb Carles d'Anjou, l'usurpador de Sicília. La peça, amb ressons shakespearians (Molt soroll per no res) vindria a justificar les Vespres Sicilianes, quan, ja rei, Pere el Gran arrabassa Sicília als francesos. Són les
Sinais de cena, Jun 1, 2006
European medieval drama, 2000
Himmel und Holle: Dal gioco infantile aUa scenografia teatrale M olti di voi avranno giocato 0 vi... more Himmel und Holle: Dal gioco infantile aUa scenografia teatrale M olti di voi avranno giocato 0 vista giocare al gioco infantile del 'mondo' (detto anche 'della settimana'). Per giocare si tracciano a terra divers e caselle numerate, normalmente sette, disegno che si rim al simbolismo neoplatonico che lega il numero sette con la realizzazione completa di un cicIo: Ie sette eta del mondo e dell'uomo, i giorni della settimana (e della creazione), Ie virtU e i vizi, Ie note musicali, i pianeti dell'universo precopernicano, ecc. II tracciato delle linee riproduce involontariamente Ie campate di un tempio, compreso il transetto (semplice 0 doppio), e culmina con il 'cielo' 0 'paradiso', casella arrotondata come un' abside, concetto che rende possibile la variante terrninologica valenzana 'sambori', cioe 'ciborio', la collocazione per eccellenza del paradiso scenico nelle cattedrali gotiche di Valenza, di Lerida 0 di Tarragona. La casella opposta, quella iniziale, di solita viene chiamata 'inferno': per questo il gioco viene definito anche, in castigliano, 'infernaculo' e nel catalano dell'Emporda 'cel-infern',1 esattamente come in tedesco (Himmel und Holle). Tale globalita cosmica si riflette nel nome che il gioco ha in euskera, 'zero-lurra' (cielo e terra), e in italiano, cioe 'mondo' (Massip 1997, p. 651). Le linee del gioco infantile, dunque, riprodurrebbero l' articolazione propria della scena medievale che, seguendo il simbolismo del tempio cristiano, disponeva Ie scenografie del Paradiso a est e quelle dell' Inferno a ovest, mentre al centro si collocava I Un'aItra variante lessicaIe del gioco e 'cels i corones'.1n aItre lingue non abbiamo trovato una nomenclatura che rifletta questa globalita: in francese e 'marelle' (tegola) e in inglese 'hop scotch' ('saIto della zeppa', 0 forse 'saIto delle linee'). 2 Aristofane, nelle Rane, situa burlescamente I' Ade in una taverna. Seneca ambientava la tragedia Tieste nell' A verno, ma, come sappiamo, nessuna delle sue opere fu mai messa in scena. 3 Inferno che fu istallato ne11217: 'infernus ponitur ubi nunc cernitur' (Chailley 1955, p. 144). Ricordiamo inoltre che il dramma Sponsus (secolo XI), in cui il diavolo porta con se Ie Vergini Folli all'Inferno, proviene dalla stessa abbazia. Nell' architrave della porta della cappella del Castello di Marienburg (secolo XIV), Ie Vergini Stolte sono davanti a una bocca d'inferno. Anche nel Kunzelsauer Fronleichnamspiel (1479) Ie Vergini Stolte sono portate all' Inferno dal diavolo ('fiihren die Teufel sie zur Holle') (Sheingorn 1992, p. 15).
Resumen: Espectáculos navales, entradas triunfales y festejos ocurridos en los siglos XIV y XV en... more Resumen: Espectáculos navales, entradas triunfales y festejos ocurridos en los siglos XIV y XV en la Península Ibérica y reflexionados como una ficción dramática que sustituye la acción bélica es el intento de ese artículo.
Uploads
Papers by Francesc Massip