Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
2024, El paisaje que habla Referencias culturales interdisciplinares
…
8 pages
1 file
El uso de internet nos ha llevado, en los últimos años, a una actividad y conocimiento geográfico sin precedentes. Planificadores de viajes, buscadores de lugares, mapas y rutas, como también conocer y compartir ubicaciones han pasado a ser, en poco tiempo, parte del lenguaje cotidiano de muchos de nosotros. Carta Sonora de Mallorca es un proyecto que se suma a la oleada geográfico-digital para aprovechar las ventajas que dicha tecnología nos ofrece con el objetivo de crear una base de datos que nos permita almacenar, organizar y explorar eventos musicales y sonoros de la isla de Mallorca y relacionarlos en tiempo y espacio. En esta comunicación planteamos el marco teórico en el que se sustenta este proyecto y realizamos una valoración del potencial metodológico que supone dicha herramienta para la descripción del paisaje sonoro y musical de la isla.
Actes de les VI Jornades d'Estudis Locals de Llucmajor, 2023
Els darrers anys, l’ús d’internet ens ha abocat a una activitat i un coneixement geogràfic sense precedents. Planificadors de viatges, cercadors de llocs, mapes i rutes, així com conèixer i compartir ubicacions, han passat a ser, en poc temps, part del llenguatge quotidià de molts de nosaltres. Carta Sonora de Mallorca és un projecte que se suma a aquesta onada geogràfica-digital per tal d’aprofitar els beneficis que aquesta tecnologia ofereix amb l’objectiu de crear una base de dades que ens permeti emmagatzemar, organitzar i explorar esdeveniments musicals i sonors de Mallorca i relacionar-los en el temps i en l’espai. En aquesta comunicació plantegem l’estudi cartogràfic del territori sonor llucmajorer, com a cas d’estudi, per valorar el potencial metodològic d’aquesta plataforma.
La Natividad: arte, religiosidad y …, 2009
2010
Les ciutats "sonen". Cada barri, cada carrer, cada cantonada, cada espai genera formes acústiques pròpies que constaten i relaten la seva existència, les seves dinàmiques i també les seves transformacions. El so és, en aquest sentit, part integrant de la vida social: el cant d'uns obrers mentre treballen, el so d'una pilota colpejant contra les persianes metàl·liques d'un comerç tancat, el pas de motos i cotxes, les converses creuades en un bar qualsevol, o el so de passos en una plaça buida són tant l'expressió immediata de la societat com la manera que té de constituir-se i definir-se a si mateixa.
ACCIONES Y EXHIBICIONES PARA DESCOLONIZAR LAS NARRATIVAS DE LOS MUSEOS, 2024
En este artículo abordamos la experiencia museística colaborativa "Eurindia, sonidos del territorio", realizada en el Museo Casa Ricardo Rojas de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina. Esta propuesta partió de una selección de frases del libro del intelectual argentino Ricardo Rojas "Eurindia: Ensayo de estética sobre las culturas americanas" (1924), desde la cual se intencionó una traducción sentida desde la participación de diversos colectivos culturales indígenas locales. En este sentido, propusimos un recorrido “otro” de la sala que fue el escritorio de Rojas a través de metodologías de trabajo interculturales, generando un paisaje sonoro donde las lenguas maternas y las melodías ancestrales nos volvieron a conectar con la “dignidad ontológica” de los saberes tejidos en nuestros territorios.
Vives Riera, Antoni; Vicens Vidal, Francesc (2021): Cultura turística i identitats múltiples a les Illes Balears. Passat i present. Catarroja: Afers , 2021
Realitzat en estreta col·laboració amb les elits locals que avançaren el regionalisme a Mallorca, l’obra enciclopèdica Die Balearen de Lluis Salvador d’Àustria va fixar, des de la perspectiva etnográfica del moment, la identitat mallorquina com a una alteritat turística. En aquest sentit, va establir un model de música, ball i indumentària regionals que es va convertir en la base de configuració d’un estereotip mediterrani que posteriorment les agrupacions de ball folklòric van performar corporalment. En el present text analitzam el paper de la utopía turística que l’Arxiduc va voler materialitzar a les seves finques de Miramar en la selecció de melodies orientalitzades, ritmes primitivitzats, lletres d’amor i balls de parella com a cultura específicament mallorquina especialment particularitzada i exotitzada.
Revista de Menorca, 2018
Amb el Cançoner popular de Menorca I de Bep Cardona i Truyol ens trobam davant d'una de les publicacions cridades a ser -si no ho és ja-de referència per entendre la música a Menorca, en especial d'aquella que hom anomena popular o tradicional. És sols el primer dels dos volums que conformen el corpus i, per tant, resten tot un seguit d'entrades de cançons o peces per completar aquesta cartografia que es finalitzarà aviat. Com ens diu al pròleg de l'edició l'antropòleg Jaume Mascaró Pons, el llibre tanca un «deute històric [dels menorquins] amb la nostra cultura» (2017, 3). I aquesta publicació és, abans que res, la culminació d'un somni gairebé visionari que un dia tingué la musicòloga fornellera Natàlia Sans i Rosselló. Si no fos gràcies a la seva empenta i a la dedicació durant anys de Cardona, no tindríem ara entre les mans aquesta publicació.
Una de les conseqüències de la revolució turística iniciada durant la dècada de 1960 ha estat la consolidació definitiva del concepte de macrocefàlia per definir la relació de la ciutat de Palma amb la resta del sistema urbà de Mallorca. Tanmateix, analitzant l'evolució de la població mallorquina a les darreres dècades, ens trobem amb el fet que la hipòtesi de la concentració excessiva de població esdevé cada cop més difícil de sustentar. L'article aborda la problemàtica mitjançant metodologies clàssiques sobre la jerarquia dels sistemes urbans, com són la regla del rang-grandària (rank-size rule) i l'índex de primacia, complementades amb l'estudi de la dispersió del poblament. L'article conclou afirmant que el sistema no es pot seguir analitzant a partir de l'oposició entre la realitat urbana de Palma i la de la resta de l'illa, sinó que és necessari adoptar una nova perspectiva basada en el reconeixement de la integració del conjunt de Mallorca com un únic sistema integrat i interdependent. Paraules clau: Mallorca; sistema urbà; ciutat; macrocefàlia; població; escala metropolitana.
Aquest treball és resultat de dos anys d'investigació sobre el so, l'espai públic i els processos de transformació urbanes a Barcelona. La recerca tenia com a objectiu analitzar les condicions socioacústiques del creixement de les transformacions que ha petit la ciutat de Barcelona en els darrers anys. Dit d’una altra manera, la recerca es feia la següent pregunta d’investigació: Quina és la composició sonora de les principals transformacions urbanes de Barcelona? És a dir, ens hem interessat per la sonoritat de la vida social: el conjunt de pràctiques, discursos i esdeveniments sonors que expressen la cultura de la vida urbana. Aquest interès centra la nostra recerca en l’exploració de les possibilitats d’investigació, debat i creació antropològica que pot generar una nova escolta de la vida social. Partint de la concepció de l’espai públic com a caixa de ressonància de l’expressió cultural d’una societat, l’objecte d’estudi d’aquesta investigació ha estat el so entès com a expressió identitària i com a composició discursiva del creixement urbà. Entenem que una escolta analítica de la sonoritat de les transformacions de la nostra vida social ens pot aportar una informació clau a l’hora d’interpretar de quina manera es manifesta i es composa la nostra societat.
La música a la Seu: història, art i devoció, 2017
En la Catedral de Mallorca se halla un amplio repertorio de imágenes musicales. El objetivo de este estudio es localizar, identificar y analizar, individualmente y en su contexto, cada una de esas representaciones musicales. Ello con la intención de ofrecer un inventario completo de la iconografía musical de la Seo mallorquina y elaborar algunas de las estrategias de divulgación que ofrece esta interesante tipología iconográfica.
Aquest treball és resultat de dos anys d'investigació sobre el so, l'espai públic i els processos de transformació urbanes a Barcelona. La recerca tenia com a objectiu analitzar les condicions socioacústiques del creixement de les transformacions que ha petit la ciutat de Barcelona en els darrers anys. Dit d’una altra manera, la recerca es feia la següent pregunta d’investigació: Quina és la composició sonora de les principals transformacions urbanes de Barcelona? És a dir, ens hem interessat per la sonoritat de la vida social: el conjunt de pràctiques, discursos i esdeveniments sonors que expressen la cultura de la vida urbana. Aquest interès centra la nostra recerca en l’exploració de les possibilitats d’investigació, debat i creació antropològica que pot generar una nova escolta de la vida social. Partint de la concepció de l’espai públic com a caixa de ressonància de l’expressió cultural d’una societat, l’objecte d’estudi d’aquesta investigació ha estat el so entès com a expressió identitària i com a composició discursiva del creixement urbà. Entenem que una escolta analítica de la sonoritat de les transformacions de la nostra vida social ens pot aportar una informació clau a l’hora d’interpretar de quina manera es manifesta i es composa la nostra societat.
Annales Universitatis Apulensis. Series philologica, 2016
Yeni İsrailiyat: Doğu'da İsrail ve Yahudi Çalışmaları, 2020
Lecture Notes in Computer Science, 2000
Archaeozoology of Southwest Asia and Adjacent Areas XIV, BAR S3171, 2024
SSRG International Journal of Civil Engineering, 2024
A Companion to Nordic Cinema, 2016
Contemporary Japan, 2011
2015 International Conference on Computing, Networking and Communications (ICNC), 2015
Strength & Conditioning Journal, 2010
Oncology Reports, 2016
Kritik dan solusi ketimpangan hukum di Indonesia , 2025
Filozofska Istraživanja, 2013
Edelweiss Applied Science and Technology, 2024
Microscopy Research and Technique, 2019
Zenodo (CERN European Organization for Nuclear Research), 2022