BLOC 8: LES CÈL·LULES I L’ENTORN

CONCEPTES BÀSICS

CÈL·LULES

Elements pe*ts, deformables, sovint mòbils, que contenen un medi aquós i estan
limitades per una prima membrana plasmà*ca.

UNIÓ CEL·LULAR

Mantenen junts els grups de cèl·lules per formar els teixits.

TEIXITS

Conjunt de cèl·lules similars que solen tenir un origen embrionari comú i que funcionen
en associació per desenvolupar ac*vitats especialitzades.
➜ Nerviós, muscular, sanguini, limfoide, epitelial i conjun*u.

Teixit epitelial

Les cèl·lules estan estretament unides per adhesions

intercel·lulars (filaments citoesquele*cs) que
suporten en gran part les tensions mecàniques,
formant làmines (epitelis).
La matriu extracel·lular és escassa, hi ha un prim
entramat a la base de l'epiteli, la làmina basal.

Teixit conjun<u

Les interaccions directes entre cèl·lules són poc

freqüents. La matriu extracel·lular és escassa i rica
en polímers fibrosos (col·lagen), i és la responsable
de les respostes a les tensions mecàniques a què
està exposat el teixit.
MATRIU EXTRACEL·LULAR
Medi aquós que envolta les cèl·lules on es dissolen i barregen els soluts, es produeix
transport de substàncies i es duen a terme reaccions químiques.
Els teixits difereixen quant a la quan*tat i classe de matriu, alguns gairebé no en tenen,
mentre que altres són gairebé tot matriu.
Alguns *pus de matriu contenen fibres que les fan flexibles o elàs*ques, mentre que
d'altres contenen vidres minerals que els fan rígids i d'altres són molt fluids.

Matriu extracel·lular animal

Una part important del volum d'un teixit no són les cèl·lules sinó l'espai intracel·lular,
ocupat per la matriu extracel·lular, composta per polisacàrids i proteïnes molt diversos,
secretats i acoblats localment formant una xarxa complexa, associada ín*mament amb
la superRcie de la cèl·lula que produeix.

Funcions de la matriu extracel·lular

➜ Emplenar l’espai existent entre les cèl·lules atorgant resistència a la
compressió i a l’es*rament dels teixits que integren (aquestes propietats
decauen amb l’envelliment).
➜ Cons*tuir el medi per on arriben els nutrients i s'eliminen les deixalles
cel·lulars (funció que es troba alterada a la cel·luli*s).
➜ Proveir diverses classes de cèl·lules “punts fixos” on aferrar-se.
➜ Cons*tuir l’espai per on migren les cèl·lules quan es desplacen d’un punt un
altre de l'organisme.
➜ Ser el mitjà pel qual arriben a les cèl·lules els senyals bioquímics provinents
de altres cèl·lules que les produeixen.

Components de la matriu extracel·lular

1. Proteoglucans: Molècules complexes formades per una cadena polipep\dica
central a què s'uneixen els glucosaminoglucans [GAG], que són polímers d'un
disacàrid. Entre els glucosaminoglucans destaca l'àcid hialurònic.

2. Proteïnes fibroses
a) El col·lagen.
b) L'elas*na.

3. Glucoproteïnes estructurals: Formen una xarxa d'elements que interactuen amb

els altres components de la matriu extracel·lular i amb els de la superRcie cel·lular
a) Fibronec*na.
b) Laminina.
Làmina basal

No obstant això, en el teixit epitelial la matriu extracel·lular es redueix a una Làmina Basal
à Capa prima de matriu extracel·lular especialitzada que cobreix algunes cèl·lules. Se
sinte*tza fonamentalment per les cèl·lules que s'hi recolzen

➜ Rodeja les cèl·lules si es tracta del teixit muscular o bé es troba només a l'extrem
basal de les cèl·lules, si es tracta del teixit epitelial

ADHESIÓ INTRACEL·LULAR

Als primers estadis del desenvolupament de la unió intercel·lular, abans que l'estructura
citoesquelè*ca associada s'organitzi, les cèl·lules s'adhereixen entre si sense que es
posin clarament de manifest les caracterís*ques estructurals de les unions. Són
opera*us mentre les cèl·lules s'organitzen en teixits.
➜ Adhesió que implica complexos d’unió: es pot observar al microscopi electrònic
de transmissió (MET) com una regió de contacte especialitzada. Es presenten en
cèl·lules epitelials.
➜ Adhesió no basada en un complex d'unió: No es pot observar com a regió
especialitzada mitjançant MET. Es presenten en cèl·lules no epitelials.

Mecanismes d'adhesió intracel·lular

Quan els mecanismes d'adhesió intercel·lular impliquen la par*cipació de molècules que

es localitzen a la superRcie cel·lular, segons siguin aquestes molècules, hi ha tres *pus
d'unions:
UNIONS CEL·LULARS

La majoria de les cèl·lules que formen els teixits s'uneixen entre si oa la matriu
extracel·lular per punts de contacte especialitzats anomenats unions cel·lulars.

Les regions de les membranes plasmà*ques que interaccionen estan molt

especialitzades.

Les unions cel·lulars tenen lloc entre:

- Cèl·lula-cèl·lula
- Cèl·lula-matriu.

TIPUS D’UNIONS CEL·LULARS

UNIONS D’ANCLATJE
Connecten el citoesquelet d'una cèl·lula al de les veïnes oa la matriu extracel·lular i
donen resistència mecànica. Són freqüents en teixits sotmesos a tensions mecàniques
(friccions i es*raments): epidermis, músculs esquelè*c i cardíac.

Unión adherente
Unen la red de filamentos de ac*na entre células adyacentes a través de glicoproteínas
de membrana, denominadas cadherinas, asociadas entre sí.

Desmosomas
Contactos intercelulares pun*formes que man*enen unidas las células entre sí. Los
filamentos intermedios de células adyacentes están conectados formando una red que
se ex*ende a numerosas células del tejido y absorbe las fuerzas de tracción

Adhesiones focales
Permiten a las células permanecer unidas a la matriz extracelular a través de las
integrinas, que actúan como puntos de anclaje intracelular de los filamentos de ac*na.
➢ Dominios extracelulares: Se unen a un componente proteico de la matriz extracelular.
➢ Dominios intracelulares: Se unen indirectamente a los haces de filamentos de ac*na
a través de proteínas de anclaje intracelulares.

Hemidesmosomas
Los hemidesmosomas son estructuras de unión celular que conectan las células
epiteliales a la membrana basal. Son especialmente importantes en los tejidos
some*dos a tensión mecánica. El desmosoma une una célula con la vecina, mientras que
el hemidesmosona une la célula con la matriz extracelular.

UNIONS OCLUSIVES
Són essencials per mantenir la permeabilitat selec*va dels epitelis, que permeten
separar fluids de diferent composició química. Estan compostes d'una xarxa de cordons
segelladors (compostos per una llarga filera de proteïnes transmembrana adhesives) que
envolten completament la zona apical de cada cèl·lula.
➢ Invertebrats: unions septades
➢ Vertebrats: unions estretes
Proteïnes transmembrana: Claudines i ocludines

Exemples: Recobriment de l'intes\ i en altres parts del cos on és important controlar què
travessa una capa cel·lular: bufeta, ronyó

Les unions oclusives són importants per mantenir la diferencia de concentració de

pe*tes molècules hidrofiliques a traves dels epitelis

1) Segellen les membranes plasmà<ques de cèl·lules adjacents creant una barrera

con\nua impermeble o semipermeble que s'oposa a la lliure difusió a través de l'epiteli.
2) Actuen com a barreres a la bicapa lipídica, restringint la difusió de les proteïnes
transportadores entre els dominis apical i basolateral de la membrana a cada cèl·lula
epitelial.

UNIONES DE COMUNICACIÓN (UNIONES GAP)

Permiten que las señales químicas o eléctricas pasen de una célula a otra. Forman
canales que unen el citoplasma de 2 células. Mantenido por proteínas denominas
Conexinas.
Los canales se denominan conexones: permiten el paso de iónes y otras moléculas
pequeñas.

Las uniones *po gap situadas en diferentes tejidos pueden tener dis*ntas propiedades.
La permeabilidad de los canales puede variar, lo que indica la existencia de diferencias
entre las conexinas que forman las uniones. La mayoría de los *pos celulares expresan
más de un *po de conexina que par*cipa en el ensamblaje de un mismo conexón. Células
adyacentes que expresan diferentes conexinas pueden formar canales intercelulares.
Funciones de las uniones <po gap
➢ En tejidos con células excitables electroquímicamente: permite el transporte rápido
de los potenciales de acción de una célula a otra sin el retraso impuesto por la sinapsis
química.
➢ En tejidos sin células excitables electroquímicamente: Permiten compar*r pequeños
metabolitos e iónes, lo cual es un mecanismo de coordinación de las ac*vidades de las
células que forman estos tejidos, y permite amor*guar las fluctuaciones en la
concentración de pequeñas moléculas que se presentan aleatoriamente entre diferentes
células.
➢ Regulación de permeabilidad de las uniones <po gap.

TIPUS D'UNIÓ I POSICIÓ EN CÈL·LULES EPITELIALS