Cas pràctic 3

Activitat prestacional i econòmica

ACTIVITAT DE LES ADMINISTRACIONS
(codi d’assignatura 20994)
Curs 2023-2024

Aquellos alumnos que deseen obtener una versión en castellano del presente documento
pueden traducirlo fácilmente mediante la herramienta gratuita
https://www.onlinedoctranslator.com/es/

1
 A. Objectius de la pràctica, criteris de valoració i funcionament dels
seminaris
Aquesta pràctica es relaciona principalment amb el tema 3 del programa, relatiu a
l’activitat prestacional de les administracions públiques. Nogensmenys, també es
contemplen les facultats de regulació (en aquest cas, des d’una administració municipal),
atesa la transformació que s’està produint en alguns sectors de l’activitat administrativa,
particularment en l’àmbit dels serveis econòmics d’interès general.

El cas està inspirat en la praxi seguida per alguns municipis, a l’hora de regularitzar la
prestació dels serveis de cementiri i dels serveis funeraris. Per més que pugui resultar
sorprenent, la situació de partença d’un cementiri de titularitat eclesiàstica i d’uns serveis
funeraris prestats per una empresa, sense que consti en els arxius municipals l’establiment
formal del servei, era la situació real de la qual partia un municipi de la costa catalana, no
fa molts anys, que ha servit de base per a aquesta pràctica.

La pràctica s’ha de resoldre de forma individual. La vostra intervenció oral serà valorada
pel professor durant la sessió de seminari i determinarà la nota que obtingueu
d’avaluació continuada. Els seminaris són de caràcter presencial. Recordeu que, d’acord
amb el Pla Docent, no s’han de lliurar les pràctiques per escrit, però sí preparar-les amb
anterioritat al seminari. És recomanable dur una còpia impresa de la pràctica a la sessió
de seminari per poder intervenir amb major seguretat i qualitat.

B) Enunciat

L’equip de govern de l’Ajuntament d’un municipi d’uns 9.000 habitants es planteja la

gestió integral dels serveis funeraris, fins i tot amb la construcció d’un nou cementiri,
tanatori i crematori.

Actualment, el servei de cementiri es gestiona directament per part de l’Ajuntament, amb

mitjans propis, tot i que el cementiri és propietat de l’Església parroquial. L’Ajuntament
el gestiona en virtut d’un conveni de cessió d’ús, aprovat per acord del Ple municipal.
D’altra banda, també actualment una empresa privada ofereix els serveis funeraris
(trasllat, tanatori, pompes fúnebres...), en unes instal·lacions situades en un altre municipi
veí, capital de la comarca.

El fet que l’actual cementiri necessiti d’una important remodelació, així com les
dificultats econòmiques per a mantenir-ne la gestió ordinària, han dut a l’Ajuntament a
un replantejament de la situació: Es vol disposar d’un servei públic de cementiri i d’uns
serveis funeraris municipals de qualitat i que sigui un tercer únic i especialitzat qui
gestioni el servei de cementiri i de tanatori, així com tota la resta de serveis funeraris que
la població demanda.

2
També pretén l’Ajuntament aprovar un Reglament del cementiri municipal i un
Reglament dels serveis funeraris. Pel que fa al segon, d’una banda es volen regular els
serveis funeraris municipals, declarant expressament que l’activitat s’assumeix per l’ens
local com a pròpia i determinant l’abast de les prestacions a favor dels ciutadans i, de
l’altra, es vol ordenar l’activitat econòmica dels serveis funeraris prestats amb lliure
competència.

Pel que fa al darrer aspecte referit, es vol reglar la corresponent autorització dels
operadors econòmics, determinant una sèrie de requisits previs de les empreses per a
poder obtenir-la, entre els quals destaquen la disposició d’un establiment propi a la
localitat per a atendre als usuaris, d’un tanatori on efectuar les vetlles i d’un mínim d’un
vehicle per al transport mortuori.

C) Exercici

Cal donar resposta a les qüestions següents, de manera suficientment raonada, fent
servir com a suport la normativa i la jurisprudència que resultin adients.

1. En general,

1.1. Tenen el mateix règim jurídic el servei de cementiri que els serveis
funeraris?

1.2. Tenen dret els veïns a exigir la prestació dels dos serveis anteriors, per part
de l’Ajuntament?

2. Pel que fa al nostre cas, segons consta en l’enunciat, pot l’Ajuntament…

2.1. … establir i prestar el servei de cementiri?

2.2. … prestar els serveis funeraris en règim de monopoli, reservant-los al

servei públic? Quin procediment haurà de seguir l’Ajuntament si vol
establir i prestar (per ell mateix o a través d’un contracte administratiu) els
serveis funeraris, juntament als de cementiri? Si s’optés per prestar el
servei a través d’una societat municipal (de naturalesa mercantil, però amb
capital local) caldria justificar-ho expressament?

2.3. ... regular els serveis funeraris en el seu terme municipal?

2.4. ... establir els requisits previs de les empreses per a poder obtenir
l’autorització reglada, referits al darrer paràgraf de l’enunciat?

3
 3. Es podria considerar que els serveis funeraris són un servei d’interès econòmic
general (SIEG), en els termes de la normativa de la Unió Europea?

D) Normativa aplicable i bibliografia de consulta

Es recomana la lectura principal de les normes següents, en la seva versió vigent, a més
de la jurisprudència que se’n desprengui:

- Reial Decret-Llei 7/1996, de 7 de juny, sobre mesures urgents de caràcter fiscal i

de foment i liberalització de l’activitat econòmica
- Llei 2/1997, de 3 d’abril, sobre serveis funeraris (LSF)
- Decret 209/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament que regula, amb
caràcter supletori, els serveis funeraris municipals
- Llei 7/1985, Reguladora de les Bases de l’Administració Local (particularment,
els articles 25, 26, 85 i 86)
- Reglament d’Obres Activitats i Serveis dels ens locals (ROAS), aprovat pel
Decret 179/95, de 13 de juny (particularment, els articles 158 i següents)
- Altra normativa, principalment relacionada amb l’activitat administrativa de
limitació (Directiva 123 de 2006, de Serveis en el Mercat Interior i normativa
estatal –Llei 17/2009– i autonòmica de transposició –Decret Legislatiu 3/2010,
per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE...–)

Sobre el concepte de la Unió Europa de “serveis d’interès econòmic general” (SIEG) i les
seves dificultats d’articulació amb el concepte tradicional espanyol de “servei públic”
resulta útil la lectura del treball de Paricio Rallo, Eduardo, “El concepto europeo de
servicio de interés general y los servicios municipales”, QDL, núm. 32, 2013, en especial
p. 109-116
(http://repositorio.gobiernolocal.es/xmlui/bitstream/handle/10873/1450/10_PARICIO_P
103_116_QDL_32.pdf?sequence=1)