Ricard Martín

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

La gastronomía y la cocina son cultura, pero además de ofreceros los mejores chefs y restaurantes de la ciudad bajo un mismo techo, hemos querido que el Time Out Market sea un lugar que alimente más que la panza. Así, la redacción de Time Out Barcelona ha hecho la curación de una programación cultural que tiene la ambición de ser el reflejo de la vibrante escena de Barcelona. Recordad que todas las actividades son gratuitas y que no requieren reserva previa: eso sí, venid con antelación para conseguir un buen puesto y disfrutar de la comida y la bebida de Barcelona.

La gastronomia i la cuina són cultura, d'acord, però a més d'oferir-vos els millors xefs i restaurants de la ciutat sota un mateix sostre, hem volgut que el Time Out Market sigui un lloc que no només alimenti la panxa. La redacció de Time Out Barcelona fa la curació d'una programació cultural que té l'ambició de ser el reflex de la vibrant escena de Barcelona. Recordeu que totes les activitats són gratuïtes i no necessiten reserva, però veniu amb temps per assegurar-vos un bon lloc... i gaudir del millor menjar i beure de Barcelona!

Seguro que te lo pasas pipa, apalancado en el sofá, pidiendo comida a golpe de aplicación: pero hay gente con mucho talento que se está jugando los cuartos y se deja la piel para que salgas a comer o cenar de manera fantástica. Pasamos revista a las aperturas de restaurantes más excitantes y sabrosas de los últimos tiempos. La escena gastronómica de Barcelona es muy dinámica y hay novedades para todos los gustos: griegos, latinoamericanos, asiáticos, bares de tapas, bocadillos gourmet... ¡Un gusto por cada fin de semana! NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

Segur que t'ho passes pipa, escarxofat al sofà, demanant menjar a cop d'aplicació: però hi ha gent amb molt talent que s'hi està jugant els quartos i s'hi deixa la pell perquè surtis a dinar o sopar de manera fantàstica. Passem revista a les obertures més excitants i saboroses dels darrers temps. L'escena gastronòmica de Barcelona és d'allò més dinàmica i hi ha noves obertures per a tots els gustos: grecs, llatinoamericans, asiàtics, bars de tapes, entrepans gurmet... Tens una especialitat per cap de setmana! NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona 

Un mes per estrenar, ple de coses noves i experiències per viure. I també farcidet d'oci i cultura que us recollim aquí mateix. Teniu exposicions de les quals tothom parlarà, obres de teatre i dansa, cicles i festivals de cinema, activitats per fer amb la canalla, concerts, exposicions. Aquesta és l'agenda cultural imprescindible de la nostra ciutat! NO T'HO PERDIS: Coses per fer gratis a Barcelona

Un mes por estrenar, lleno de cosas nuevas y experiencias por vivir. Y también lleno de ocio y cultura que os recogemos aquí mismo. Tenéis exposiciones de las que todo el mundo hablará, festivales y ciclos de cine, actividades para hacer en familia, estrenos de teatro, conciertos.... Esta es la agenda cultural imprescinidble de nuestra ciudad. NO TE LO PIERDAS: 50 lugares para ir con niños.

Hemos recorrido Barcelona con un par de huevos en la mochila, en busca de las mejores tortillas de la ciudad. Sí, ya sabemos que la tortilla de patatas que prepara tu madre o tu abuela está buenísima, pero haznos caso: visita alguno de estos locales en busca de la tortilla perfecta: líquidas, secas, de sabores que nunca hubieras imaginado... ¿Dónde se pueden comer buenas tortillas en Barcelona? ¡Hay para todos los gustos! Y si pasas un huevo de los ídem, aquí las mejores patatas bravas de Barcelona. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Terra s'ha convertit en un restaurant que actualitza amb encert la tradició culinària catalana, i que transmet molt sentiment anb una tècnica impecable. Aquest és un lloc per entendre la cuina de la terra, valgui la redundància, i per gaudir dels productes de temporada, en rotació constant. Alta cuina a preus continguts, sobretot en el seus tres menús de degustació (32, 65 i 95 euros sense maridatge). En Pere Venturós (xef) i la Mònica Saña (cap de sala) són a l'avantguarda gastronòmica del Berguedà i el local ha estat reconegut per la guia Michelin.

Aquest restaurant de brases del món, on cada plat té un toc de foc –bé sigui amb brasa, fum o flamejat– ha posat tota la carn a la graella, si em permeteu l'acudit obvi– en la seva seu del Time Out Market. I tot i que no disposa del monumental espai del carrer Mallorca, no renuncia a l'espectacle: hi ha un expositor de carns en maduració i es pot apreciar la feina d'un forn i dues graelles en marxa, tots alimentats amb carbó i encenalls de fusta, que en matisen l'aroma. El forn de llenya en qüestió, per temperatura i fogositat, com el restaurant ret homenatge al volcà homònim: 400 graus de temperatura constants per a les carns que necessiten foc ràpid. Darvaza opta per ensenyar la seva versió cent per cent carnívora, mitjançant el fil conductor del foc i les cuines del món. "L'oferta principal són varietats de carn al tall de boví de tot arreu, des de nacionals fins a Angus i Wagyu, amb diferents nivells d'infiltració i la tècnica de cocció que requereixi la seva procedència, esclar", explica l'Adrián Gerardi, gerent de Darvaza. Però també hi ha una bona part de la carta per menjar amb les mans amb proteïna d'alta gamma: brioixos a la brasa amb costella de Black Angus amb 'coleslaw', per exemple.   Podeu demanar només 100 grams de saborosa i assequible brinça ('entraña'), o posar-vos les botes amb un quilo de mitjana de bou madurat cent dies. Tot filetejat i al pes. Podeu esperar una gran varietat de talls per compartir, i entrants que han esdevingut clàssics de la casa, com

Terra se ha convertido en un restaurante que actualiza con éxito la tradición culinaria catalana, y que con una técnica impecable transmite mucho sentimiento. Este es un lugar para comprender la cocina de la tierra, valga la pena redundancia, y para disfrutar de productos estacionales, en rotación constante. Es alta cocina a precios contenidos, se ve en sus tres menús de degustación (32, 65 y 95 euros sin maridaje). Pere Venturós (chef) y Mònica Saña (jefa de sala) están en la vanguardia gastronómica de Berguedà y su labor ha sido reconocida por la Guía Michelin.

Este restaurante de brasas del mundo, donde cada plato tiene un toque de fuego –bien sea con brasa, humo o flameado– ha puesto toda la carne a la parrilla, si se me permite el chiste obvio– en su sede del Time Out Market. Y aunque no disponga del monumental espacio de la calle Mallorca, no renuncia al espectáculo: hay un expositor de carnes madurando y se puede apreciar el trabajo de un horno y dos parrillas en marcha, todos alimentados con carbón y virutas de madera, que matizan su aroma. El horno de leña en cuestión, por temperatura y fogosidad, como el restaurante, rinde homenaje al volcán homónimo: 400 grados de temperatura constante para las carnes que necesitan fuego rápido. Darvaza opta por enseñar su versión cien por cien carnívora, mediante el hilo conductor del fuego y las cocinas del mundo. "La oferta principal son variedades de carne de vacuno al corte de vacuno de todas partes, desde nacionales hasta Angus y Wagyu, con diferentes niveles de infiltración y la técnica de cocción que requiera su procedencia, claro", explica Adrián Gerardi, gerente de Darvaza. Pero también hay buena parte de la carta para comer con las manos a base de proteína animal de alta gama: brioches a la brasa con costilla de Black Angus con coleslaw, por ejemplo Podéis pedir solo 100 gramos de sabrosa y asequible entraña, o poneros finos con un kilo de chuletón madurado cien días. Todo fileteado y al peso. Esperad una buena variedad de cortes para compartir, y entrantes que se han convertido

La Fonda Pepa va obrir el seu bar a finals del 2024. A Oído, en Pedro Baño i en Paco Benítez munten el seu particular concepte d’homenatge a l’snack bar vuitanter. El duet de cuiners catalano-mexicà ha volgut fer un bar "informal, típic, de tota la vida, que reti homenatge a la professió de cuiner i d'hostaler. La Fonda és per entaular-se, aquest és per picar i divertir-se", explica Pedro. La decoració és maca i sense pretensions: una paret coberta de tiquets de consumició i de fotos emmarcades dels seus herois culinaris.  I com que no tenia barra, doncs hi han afegit una taula alta central llarguíssima, on la gent seu i comparteix espai i menjar.  La imaginativa austeritat del local es correspon amb l'estil culinari: mossegades i plats senzills i directes, amb una idea concisa al darrere executada amb tiralínies i sense efectismes. Disposen d'una petita robata, graella japonesa, i una part de la carta –impresa en un tiquet de consumició– són broquetes (o 'pintxos'). D'aspecte normal i sabor brutal: un 'pintxo' de corball salvatge marinat hores en soja, oli de girasol, sèsam i oliva, amb una picada de fonoll, poma i coriandre. Altres plats encara són més directes. Com per exemple, un montadito de foie a la sal i figues coll de dama, sobre una focaccia de romaní, llaminer, salat i aromàtic. I si aneu amb gana, us podeu afartar com lladres amb plats de guisat afinat: un fricandó amb trompetes de la mort o uns macarrons del cardenal com toca, per exemple. 

La Fonda Pepa abrió su bar a finales del 2024. En Oído, Pedro Baño y Paco Benítez montan su particular concepto de homenaje al snack bar ochentero. El dúo de cocineros catalano-mexicano ha querido hacer un bar "informal, típico, de toda la vida, que rinda homenaje a la profesión de cocinero y de hostelero. La Fonda es para entablarse, este es para picar y divertirse", explica Pedro. La decoración es bonita y sin pretensiones: una pared cubierta de tiques de consumición y de fotos enmarcadas de sus héroes culinarios. Y como no tenía barra, pues han añadido una mesa alta central larguísima, donde la gente se sienta y comparte espacio y comida. La imaginativa austeridad del local se corresponde con el estilo culinario: bocados y platos sencillos y directos, con una idea concisa detrás, ejecutada con tiralíneas y sin efectismos. Disponen de una pequeña robata, parrilla japonesa, y una parte de la carta –impresa en un ticket de consumición– son pinchos (o brochetas). De aspecto normal y sabor brutal: un pincho de corbina salvaje marinado horas en soja, aceite de girasol, sésamo y oliva, con una picada de hinojo, manzana y cilantro. Otros platos son aún más directos. Como por ejemplo, un montadito de foie a la sal e higos cuello de dama, sobre una focaccia de romero, goloso, salado y aromático. Y si vas con hambre, se te puedes hartar como un ladrón con platos de guiso afinado: un fricandó con trompetas de la muerte o unos macarrones del cardenal como Dios manda, por ejemplo.

¿Quién no ha soñado con liderar una banda de rock'n'roll? La respuesta es afirmativa, ¡si tiene más de 40 años! Hacia allí en 2006, esta ambición podía satisfacerse durante tres minutos: solo tenías que inscribirte en la lista del Anti-Karaoke, la fiesta que crearon la cómica y monologuista norteamericana instalada en Barcelona, ​​Rachel Arieff, y el jefe de redacción de la revista de música Popular 1, César Martín. De 2004, año que empezó en el Llantiol, hasta 2016, el Anti-Karaoke se convirtió en una saga legendaria de resacas, diversión y descontrol, y que propició un star-system propio de mini-estrellas. 20 años después de su creación, la fiesta vuelve al espacio donde se convirtió en un evento de culto y 'bigger than life', que dirían los estadounidenses. La Noche de Halloween veremos y viviremos una edición especial en el Club Sauvage, antiguo Sidecar. La cosa irá así: podréis elegir de un listado de 800 canciones de toda la historia del rock, absolutamente libres de trap y reggaeton, que van de Tom Waits a Slayer, pasando por Las Grecas, y subirás a cantar la que hayas escogido en un escenario en el que, entre otros, han actuado Nick Lowe o los New York Dolls. Tendréis un sonido de calidad de concierto, y os recomendamos que vayáis disfrazados y con algún numerito preparado para la ocasión. Porque de hecho, el Anti-Karaoke tiene una dimensión dual: el espectáculo es tan divertido –y a veces grotesco– que mucha gente acude a la sala sólo como público a presenciar la ine

Qui no ha somniat a encapçalar una banda de rock'n'roll? La resposta és afirmativa, si teniu més de 40 anys! Cap allà el 2006, aquesta ambició es podia satisfer durant tres minuts: només us havíeu d'inscriure en la llista de l'Anti-Karaoke, la festa que van crear la còmica i monologuista nord-americana instal·lada a Barcelona, Rachel Arieff, i el cap de redacció de la revista de música Popular 1, César Martín. Del 2004, any que va començar al Llantiol, fins al 2016, l'Anti-Karaoke es va convertir en una saga llegendària de ressaques, diversió i descontrol, i que va propiciar un star-system propi de mini-estrelles.  20 anys després de la seva creació, la festa torna a l'espai on es va convertir en un esdeveniment de culte i 'bigger than life', que dirien els nord-americans. La Nit de Halloween veurem i viurem una edició especial al Club Sauvage, antic Sidecar. La cosa anirà així: podreu triar d'un llistat de 800 cançons de tota la història del rock, absolutament lliures de trap i reggaeton, que van de Tom Waits a Slayer, passant per Las Grecas, i pujareu a cantar la que hàgiu escollit en un escenari on, entre d'altres, han actuat Nick Lowe o els New York Dolls. Tindreu un so de qualitat de concert, i us recomanem que aneu disfressats i amb algun numeret preparat per a l'ocasió. Perquè de fet, l'Anti-Karaoke té una dimensió dual: l'espectacle és tan divertit –i a vegades aberrant– que la majoria de la gent acudeix a la sala només com a públic. Podeu comprar les entrades anticip

Quan es parla de la trajectòria del xef mexicà Roberto Ruiz, hi ha una dada recurrent i vistosa: va ser el primer cuiner mexicà a Europa a aconseguir una estrella Michelin per Punto MX el 2015. I a finals del 2024 Ruiz per fi ha arribat a Barcelona. Jaiba MX, a l'hotel NH Collection Constanza, és la seva visió de "la cuina del Pacífic mexicà, no gaire coneguda a Europa, on tot deriva del mar. I com al Pacífic fa molta calor, aquesta cuina pica un xic menys", explica. A Jaiba MX el xef no vol premis gastronòmics, sinó fer gaudir i explicar Mèxic des d'una perspectiva diferent.  La carta de Jaiba MX està pensada per compartir –la majoria de tacos i 'antojitos' d'entrant van de dos en dos o de quatre en quatre– i els plats principals (o finals) se serveixen per a dues persones. No és un restaurant per trencar-se la closca analitzant una degustació, sinó més aviat per  'mezcalear' i taquejar, per 'enchilarse' una mica i viure l'experiència mexicana de soroll de gots i xerrades. Alguns exemples: un deliciós 'vuelve a la vida', un cebiche de pop, llagostins i vieires macerats en xile 'piquín', coriandre i llima (dit així perquè és el remei contra la 'cruda', la ressaca a Mèxic). Arriba a taula amb truites de nopal, i és un entrant ideal per a dos. És obligatori tastar el peix, és clar. Un dels plats insígnia de la casa és el llobarro a la talla –cuinat a la brasa de carbó, oberta– amb adob vermell de Xile guajillo, d'una banda, i adob verd de Xile poblano a l'altra. Excel·lent, ni

Cuando se habla de la trayectoria del chef mexicano Roberto Ruiz, hay un dato recurrente y llamativo: fue el primer cocinero mexicano en Europa en conseguir una estrella Michelin por Punto MX en el 2015. Y a finales del 2024 Ruiz por fin ha llegado a Barcelona. Jaiba MX, en el hotel NH Collection Constanza, es su visión de "la cocina del Pacífico mexicano, no muy conocida en Europa, donde todo deriva del mar. Y como en el Pacífico hace mucho calor, esta cocina pica algo menos", explica. En Jaiba MX el chef no pretende premios gastronómicos, sino hacer disfrutar y contar México desde una perspectiva diferente. La carta de Jaiba MX está pensada para compartir –la mayoría de tacos y antojitos de entrante van de dos en dos o de cuatro en cuatro– y los platos principales (o finales) se sirven para dos personas. No es un restaurante para romperse la cabeza analizando una degustación, sino más bien para 'mezcalear' y taquear, para 'enchilarse' un poco y vivir la experiencia mexicana de ruido de vasos y charlas. Algunos ejemplos: un delicioso 'vuelve a la vida', un cebiche de pulpo, langostinos y vieiras macerados en chile 'piquín', cilantro y limón (dicho así porque es el remedio contra la cruda, como se llama a la resaca en México). Llega a la mesa con tortillas de nopal, y es un entrante ideal para dos. Es obligatorio probar el pescado, por supuesto. Uno de los platos insignia de la casa es la lubina a la talla –cocinada a la brasa de carbón, abierta– con adobo rojo de Chile guaji

Sips reuneix Marc Álvarez (ex-cap de cocteleria d'Albert Adrià) i Simone Caporale, quatre vegades millor cocteler del món a The Artesian de Londres: dos dels millors 'bartenders' del món en una cocteleria sense barra que va ser nomenada tercer Millor bar del món per la llista World's 50 Best Bars 2024. Tu veus unes illes de treball on el bàrman treballa dins i fora i la gent seu en taules. "Així com hi ha restaurants amb cuina oberta, això és una cocteleria amb barra oberta, i evites l'efecte de quatre que miren asseguts a la barra, i la resta estrets sense veure res", diu Álvarez. El local és fosc, fresc, còmode, elegant, com ha de ser una cocteleria. Els uneix el respecte a les normes de la cocteleria clàssica i al mateix temps a les noves tendències. Això s'ha traduït en una carta amb una part de creació pròpia, i una reinterpretació de clàssics. Tragos d'aquells que us deixaran bocabadats: com un Crypto, que es beu posant el nas en una càmera olfactiva, semblant a un ou obert: beus una base de ginebra, kiwi clarificat i Armanyac Calvados, i tens fulles d'estragó, farigola i llorer a la cambra, a prop del nas. Beus allò que olores! O el Pera + Pera + Pera. Un còctel de pera ... Fet amb un destil·lat de pera, suc de pera i xarop de pera! I servit en una pera de cera d'abella! Bullinià del tot. També tenen una altra característica que encara els fa més singulars: una zona diferenciada del bar, Esencia by Sips, que ofereix un menú degustació de cóctels en vuit tragos! La posa

Universal és un cognom de bar mític, però no el confoneu amb la ja enderrocada casa de Marià Cubí que primer fou ateneu popular i després el mitificat 'disco-paf' on es reunia la joventut de l' 'upper'. El Bar Universal d'Aribau és una cocteleria pura i dura, d'aquelles on seus en una barra, beus i parles (en definitiva, d'això van els bars). Tot i que el van obrir el 2024, respira nostàlgia ben entesa: barra i taules altes de marbre, ebenisteria fosca i uns preciosos ulls de bou amb diorames il·luminats rere els vidres, que recorden aquells visors de diapositives en forma de tele de plàstic que comprava la iaia quan feia turisme per les Espanyes.  La carta de cocteleria no desentona amb aquest bon gust un xic peculiar: són tragos de creació pròpia, però no us espereu ni gadgets ni fum, més aviat combinats servits en gots 'highball' de mescles elegants i tirant a cítriques. Cada còctel està dedicat a una sèrie de televisió vuitantera de les que van fer època: Miami Vice, Alf, McGyver, Magnum... Un exemple: un A-Team, barreja de vodka, lima, lemongrass, i ginger beer (tant de bo haguéssim tingut això quan ens estaborníem a base de vodka llimona!). Deia que només s'hi beu? Fals. Hi ha una carta amb embotits selectes, formatges i conserves, i una barra amb finestral que mira al carrer on fa goig seure.  

Este año en curso le oí decir dos veces a Ferran Adrià: "No es porque sea mi hermano, pero en pocos lugares del mundo se come como en Enigma, y ​​Albert ahora mismo es uno de los mejores cocineros del mundo, hace cosas que son, salvando las distancias, lo más similar que puedes encontrar ahora mismo a cómo era comer en Elbulli". © Maria DiasAlbert Adrià en la primera época de Enigma, en 2017 Llevar la contraria a Ferran Adrià es muy difícil, y menos cuando los galardones de The Best Chef World Awards te dan la razón: Albert Adrià (Hospitalet, 1969) ha sido considerado este miércoles el segundo mejor cocinero del mundo por 'The Best Chef Award', en una ceremonia que se ha celebrado en Dubai. El jurado del premio ha valorado que Adrià "es un icono de la experimentación culinaria, que sigue rompiendo fronteras" [...] y combina la narración de historias con una técnica innovadora, consolidando su influencia en el sector". Foto: EnigmaEnigma El triunfo todavía tiene aún más mérito, si tenemos en cuenta que esta es la primera vez que la lista abandona el formato del Top 100 y se limita a tres nombres. Le acompañan en el podio los daneses Rasmus Munk –copropietario del restaurante Alchemist de Copenhague, en el primer puesto– y en el tercer puesto el chef Eric Vildgaard, responsable del restaurante Jordnaer, también de Copenhague. Para Adrià este premio seguro que tiene un regusto de reivindicación muy especial, pues el cocinero, tras el trance de la pandemia, cerró restaurantes

Aquest any en curs li vaig sentir a dir dues vegades a Ferran Adrià: "No és perquè sigui el meu germà, però en pocs llocs es menja com a l'Enigma, i l'Albert ara mateix és un dels millors cuiners del món, fa coses que són, salvant les distàncies, el més similar que pots trobar ara a com era menjar a Elbulli". Portar la contrària a Ferran Adrià és molt difícil, i menys quan els guardons de The Best Chef World Awards li donen la raó: Albert Adrià (L'Hospitalet, 1969) ha estat considerat aquest dimecres el segon millor cuiner del món per ‘The Best Chef Award’, en una cerimònia que s’ha celebrat a Dubai. El jurat del premi ha valorat que Adrià "és una icona de l'experimentació culinària, que continua trencant fronteres" [...] i combina la narració d'històries amb una tècnica innovadora, consolidant la seva influència al sector".  Foto: Maria DiasUn dels plats d'Enigma La fita encara té més mèrit, si tenim en compte que aquesta és la primera vegada que la llista abandona el format del Top 100 i es limita a tres noms principals. L'acompanyen en el podi els danesos Rasmus Munk –copropietari del restaurant Alchemist de Copenhague, en el primer lloc– i en el tercer lloc el xef Eric Vildgaard, responsable del restaurant Jordnaer, també de Copenhague. Per Adrià aquest premi segur que té un regust de reivindicació molt especial, car el cuiner, després del trasbals de la pandèmia, va fer net de restaurants i col·laboracions i es va centrar en un únic restaurant propi (i des del darrer e

El que va començar com un 'pop-up' molt saborós, ha acabat sent una associació en tota regla: la Martina Puigvert Puigdevall, cap de cuina de les Cols, va estar quatre mesos col·laborant amb el Bar Veraç de l'hotel The Edition, en la incorporació de cinc plats de Les Cols a la carta del restaurant veí de Santa Caterina. I tan bona fou la complicitat amb la millor xef jove del 2024 –premi atorgat per la Guia Michelin– que l'hotel The Edition ha anunciat que Puigvert es converteix en xef associada al Bar Veraz durant el que queda d'any i tot el 2025. © Irene FernándezBar Veraz Això significa que Puigvert aportarà la seva visió i el seu estil culinari al restaurant per elevar el nivell d'un establiment on, sota la direcció de Pedro Tassarolo, ja es menjava amb una grandiosa relació qualitat-preu. Cada estació, la carta es renovarà amb una oferta ideada per Puigvert, vehiculada en un menú degustació de sis plats (a 70 € o 115 € amb maridatge) que es pot escurçar a quatre passes (50 € o 85 € amb maridatge). O sigui que, en definitiva, tindrem a Barcelona una versió prêt-à-porter i força més econòmica d'un dels millors restaurants de Catalunya, amb dues Michelin. Entenc el luxe com a treure el màxim potencial d'un humil producte de proximitat Per a Puigvert, l'associació amb Veraz ha estat possible perquè "és un restaurant que té en compte molts detalls que coincideixen amb la nostra filosofia: l'art, la cultura i la cuina del territori. I sobretot, que entenen el luxe de manera

Lo que empezó como un 'pop-up' muy sabroso ha acabado siendo una asociación en toda regla: Martina Puigvert Puigdevall, jefa de cocina de Les Cols, estuvo cuatro meses colaborando con el Bar Veraz del hotel The Edition, en la incorporación de cinco platos de Les Cols en la carta del restaurante vecino de Santa Caterina. Y tan bien fue la complicidad con la mejor chef joven del 2024 –premio otorgado por la Guía Michelín– que el hotel The Edition ha anunciado que Puigvert se convierte en chef asociada al Bar Veraz durante lo que queda de año y todo el 2025. © Irene FernándezBar Veraz Esto significa que Puigvert aportará su visión y su estilo culinario al restaurante para elevar el nivel de un establecimiento en el que, bajo la dirección de Pedro Tassarolo, ya se comía con una grandiosa relación calidad-precio. Cada estación, la carta se renovará con una oferta ideada por Puigvert, vehiculada en menú degustación de seis platos, (a 70 € o 115 € con maridaje) que se puede acortar a cuatro pasos (50 € o 85 € con maridaje). O sea que, en definitiva, tendremos en Barcelona una versión prêt-à-porter y bastante más económica de uno de los mejores restaurantes de Catalunya, con dos Michelin.  Entiendo el lujo como extraer el máximo potencial de un producto de proximidad Para Puigvert, la asociación con Veraz ha sido posible porque "es un restaurante que tiene en cuenta muchos detalles que coinciden con nuestra filosofía: el arte, la cultura y la cocina del territorio. Y sobre todo que

El pastís de formatge s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu com a un petit luxe (i sens dubte ho és, sobretot si ho compres en versions gourmet com la de Jon Cake, elaborat amb quatre formatges: Parmigiano Reggiano 24M, Grana Padano 16M, Gorgonzola i Mascarpone). Però un jove emprenedor, el llicenciat en ADE per la Pompeu Fabra, Roger Bettosini, ha aconseguit la petita gran fita de vendre porcions de pastís de formatge –fetes per ell mateix a l'obrador de la botiga– a 0,99 cèntims la porció. Això ho converteix en el pastís de formatge més barat de Barcelona.   Foto: Time Out BarcelonaThe 99 Cheesecake La idea de The 99 Cheesecake (Aribau, 42. De ma. a vi. de 15 a 22. Sa, i do. ​​de 12 a 20 h) va néixer en un viatge a Nova York “en què ens preguntem si seria possible repetir el model de negoci de 99 Cent Fresh Pizza però amb pastís de formatge", explica Bettosini. "Ja saps allò de l'economia a escala: si compres grans quantitats de producte i en vens molt, al final surt a compte", diu l'empresari de 22 anys, que va obrir la primera botiga física fa poc més d'una setmana. No és cap truc de màrqueting ni oferta de sortida: la mantindrà a aquest preu.   Foto: Time Out BarcelonaPorcions a 0'99 euros a punt de sortir ¿I què porta un pastís de formatge de menys d'un euro? Doncs el mateix que les altres: formatge crema, nata, ous, galeta, sucre i farina. Un no és un erudit del 'cheesecake', però em sembla la mar de decent i cremós, més si tenim en compte que per aquest preu n

El pastel de queso se ha instalado en el imaginario colectivo como un pequeño lujo (y sin duda lo es, sobre todo si lo compras en versiones gourmet como la de Jon Cake, elaborado con cuatro quesos: Parmigiano Reggiano 24M, Grana Padano 16M, Gorgonzola y Mascarpone). Pero un joven emprendedor, el licenciado en ADE por la Pompeu Fabra, Roger Bettosini, ha conseguido la pequeña gran gesta de vender porciones de pastel de queso –hechas por él mismo en el obrador de la tienda– a 0'99 céntimos la porción. Esto lo convierte en el pastel de queso más barato de Barcelona.  Foto: Time Out BarcelonaThe 99 Cheesecake La idea de The 99 Cheesecake (Aribau, 42. De ma. a vi. de 15 a 22. Sá, y do. de 12 a 20 h) nació en un viaje a Nueva York "en el que nos preguntamos si sería posible replicar el modelo de negocio de 99 Cent Fresh Pizza pero con pastel de queso", explica Bettosini. "Ya sabes lo de la economía a escala: si compras grandes cantidades de producto y vendes mucho, al final sale a cuenta", dice el empresario de 22 años, que abrió su primera tienda física hace poco más de una semana. No es ningún truco de márquetin ni oferta de salida: la mantendrá a este precio.  ¿Y qué lleva una tarta de queso de menos de un euro? Pues lo mismo que las demás: queso crema, nata, huevos, galleta, azúcar y harina. Pruebo una y no está nada mal: uno no es un erudito ni un 'connosseur' del 'cheesecake', pero me parece la mar de decente y cremosa, más si tenemos en cuenta que por ese precio no tienes

A vegades les històries tenen un final feliç. En Joan Pérez i la Mercè Rosselló van regentar el restaurant Agullers (Agullers, 8) del 1991 a l'estiu del 2024. Al cor del Born, cada matí, Pérez anava a plaça i després amb Rosselló pensaven i cuinaven els plats del dia. I cap a quarts d'una et trobaves un full escrit a bolígraf i penjat a la porta –això sí, dins un marc de vidre– que concretava què podries menjar. Pastís de carxofes, fideus a la cassola, pollastre rostit, ensaladilla russa, favetes a la menta, amanida de macarrons, verdures del temps i salsa de salmó, peix fresc a la planxa... Cuina catalana molt ben feta, de temporada i amb un toc personal. "Mai hem fet menú, perquè el menú és de batallla, i nosaltres oferim qualitat", em va dir Pérez el 2016, encara que a l'Agullers s'hi menjava molt bé per tot just 16 o 18 euros.  Foto: Ricard MartínAgullers, segona etapa. Van mantenir aquesta extraordinària rutina durant 33 anys, i la seva jubilació l'agost passat va ser un petit drama per a la clientela, que s'esperava que reobrís un bar de tapes en sèrie, una hamburgueseria o una pizzeria. Doncs no. L'Agullers tot just acaba de reobrir, adquirit per un trio de restauradors locals: Joan Manubens (El Passadís del Pep), Joan Carles Ninou (El Xampanyet) i José Varela (La Puntual). (Si això fos l''Un, dos, tres', diríem que són amics, socis i residents al Born).  Els hostalers tenim l'obligació de tirar endavant llocs com l'Agullers per mantenir la imatge de Barcelona "En J

A veces, las historias tienen un final feliz. Joan Pérez y Mercè Rosselló regentaron el restaurante Agullers (Agullers, 8) de 1991 al verano de 2024. En el corazón del Born, cada mañana, Pérez iba a comprar y después con Rosselló pensaba y cocinaba los platos del día. Y hacia las doce y media te encontrabas una hoja escrita a bolígrafo y colgada en la puerta –eso sí, dentro de un marco de cristal– que concretaba qué podrías comer. Tarta de alcachofas, fideos a la cazuela, pollo asado, ensaladilla rusa, habitas en la menta, ensalada de macarrones, verduras del tiempo y salsa de salmón, pescado fresco a la plancha... Cocina catalana muy bien hecha, de temporada y con un toque personal. "Nunca hemos hecho menú, porque el menú es de batalla, y nosotros ofrecemos calidad", me dijo Pérez en 2016, aunque en Agullers se comía muy bien por apenas 16 o 18 euros. Scott ChasserotEl Agullers original, hace justo un año Mantuvieron esta extraordinaria rutina durante 33 años, y su jubilación el pasado agosto fue un pequeño drama para la clientela, que se esperaba que reabriera un bar de tapas en serie, una hamburguesería o una pizzería. Pues no. Agullers acaba de reabrir, adquirido por un trío de restauradores locales: Joan Manubens (El Passadís del Pep), Juan Carlos Ninou (El Xampanyet) y José Varela (La Puntual). (Si esto fuera el 'Un, dos, tres', diríamos que son amigos, socios y residentes en el Born). Los hosteleros tenemos la obligación de sacar adelante lugares como Agullers para m

La empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (BSM) ha aprobado subir el precio de la entrada del Park Güell de 10 a 18 euros. Así, el segundo monumento más visitado de Barcelona pasará a costar 18 euros a partir de enero de 2025. La propuesta ha superado un primer trámite en el Consejo de Administración de Barcelona de Serveis Municipals, quedando pendiente de su aprobación en la Comisión de Gobierno de l'Ajuntament de Barcelona. Actualmente, el Park Güell es el segundo monumento más visitado de Barcelona, ​​con cerca de 4,5 millones de visitantes anuales, y se encuentra entre los diez más visitados de toda Europa. A pesar de la alta afluencia de visitantes, el precio de entrada es un 50% inferior al resto de espacios monumentales europeos y al de otras obras de Gaudí visitables en la ciudad. Entrar en la Sagrada Familia cuesta 26 euros, y en la Pedrera 28. El precio medio de la entrada general de los 20 monumentos más visitados de Europa es de 20 euros. Foto: ShutterstockUn dia de verano cualquiera en el Park Güell Este aumento tarifario se ha aprobado después de que Barcelona en Comú reclamara al gobierno municipal doblar el precio de la entrada del Park Güell, pero finalmente han acordado con el PSC una subida del 80% de la tarifa. El aumento de precio obedece a la intención de reducir el impacto de las visitas al parque y a "fomentar un turismo ordenado y de calidad". Los barceloneses pueden estar tranquilos: el Park Güell garantiza el acceso libre y gratuito de

L’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (BSM) ha aprovat apujar el preu de l'entrada del Park Güell de 10 a 18 euros. Així, el segon monument més visitat de Barcelona passarà a costar 18 euros a partir del gener del 2025. La proposta ha superat un primer tràmit al Consell d’Administració de Barcelona de Serveis Municipals, i queda pendent de l’aprovació a la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona.  Actualment, el Park Güell és el segon monument més visitat de Barcelona, amb prop de 4’5 milions de visitants anuals, i es troba entre els deu més visitats de tot Europa. Malgrat l’alta afluència de visitants, el preu d’entrada és un 50% inferior al de la resta d’espais monumentals europeus i al d’altres obres de Gaudí visitables a la ciutat. Entrar a la Sagrada Família costa 26 euros, i a la Pedrera 28. El preu mitjà de l’entrada general dels 20 monuments més visitats d’Europa és de 20 euros.  Foto: ShutterstockUn dia d'estiu qualsevol al Park Güell Aquest augment tarifari s'ha aprovat després que Barcelona en Comú reclamés al govern municipal doblar el preu de l'entrada del Park Güell, però finalment han acordat amb el PSC una pujada del 80 % de la tarifa. L'augment de preu obeeix a la intenció de reduir l’impacte de les visites al parc i a "fomentar un turisme ordenat i de qualitat".  Els barcelonins no han de patir: el Park Güell garanteix l’accés lliure i gratuït de la població local a través de les franges horàries d’ús exclusiu per a veïns i veïnes “

'Snack-bar': "Bar donde se sirven a cualquier hora comidas rápidas y simples, como bocadillos y platos combinados", es lo que dice el Diccionari Català sobre este término tan añejo. La RAE –siempre es divertido contrastar la visión de la realidad que tienen en el país vecino– dice que un 'snack-bar' es un "establecimiento donde se sirven aperitivos y comidas ligeras'. ¿Verdad que es divertido, el contraste de definiciones? Por teléfono, el cocinero Pedro Baño –que con su socio Paco Benítez abrieron La Fonda Pepa en 2021– me cuenta que su novísimo bar Oído (Providencia, 41, T. 93 285 37 47) "es un homenaje al concepto de snack -bar". Tan nuevo, por cierto, que si lo googleas te costará de encontrar. Intrigado por saber que es lo que hay –y motivado porque la Pepa es un grandioso restaurante creativo con firmes raíces en la cocina catalana– me encamino al norte de Gracia. No es que Oído esté escondido, pero tiene una localización muy discreta y vintage; ocupa el antiguo espacio de La Juanola, un bar esquinero de menú en lo alto de Gracia donde "hacían las cosas bastante bien", me dice Baño. El binomio de cocineros catalano-mexicano ha querido montar un bar "informal, típico, de toda la vida, que rinda homenaje a la profesión de cocinero y de hostelero. La Fonda es para entablarse, este es para picar y divertirse", me cuenta. ¿Qué es un snack-bar para él, por cierto? "Un bar de los de toda la vida, de los de los 80 y 90".  Foto: Ricard MartínHeroes y tíquets en Oído La decorac

'Snack-bar': "Bar on hom serveix a qualsevol hora àpats ràpids i simples, com entrepans i plats combinats", és el que diu el Diccionari Català sobre aquest terme tan vintage. La RAE –sempre és divertit contrastar la visió de la realitat que tenen al país veí– diu que un 'snack-bar' és un "establecimiento donde se sirven aperitivos y comidas ligeras'. Oi que divertit, el contrast de definicions? Per telèfon, el cuiner Pedro Baño –que amb el seu soci Paco Benítez van obrir La Fonda Pepa el 2021– m'explica que el seu novíssim bar Oído (Providència, 41, T. 93 285 37 47) "és un homenatge al concepte de snack-bar". Tant nou, per cert, que si el googlejeu us costarà de trobar. Intrigat per saber què hi trobaré –i motivat perquè la Pepa és un grandiós restaurant creatiu amb fermes arrels en la cuina catalana– faig via cap a la Gràcia Nord.  No és que Oído estigui amagat, però sí que és un lloc realment discret i vintage; ocupa l'antic espai de La Juanola, un bar cantoner de menú a la part alta de Gràcia on "feien les coses prou bé", em diu Baño. El duet de cuiners catalano-mexicà ha volgut fer un bar "informal, típic, de tota la vida, que reti homenatge a la professió de cuiner i d'hostaler. La Fonda és per entaular-se, aquest és per picar i divertir-se", explica. Què és un snack-bar, per a ell, per cert? "Un bar dels de tota la vida, els dels 80 i 90".  Foto: Ricard MartínHerois i consumicions a l'Oído La decoració és maca i sense pretensions: una paret coberta de tiquets de consu